Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Destacado
Destacado (20)
Similar a La població
Similar a La població (20)
Más de Farran Botargues Laura
Más de Farran Botargues Laura (18)
La població
- 1. LA POBLACIÓ
- 2. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA La població és l’objecte d’estudi de la demografia, ciència que descriu, quantifica i analitza les poblacions humanes. Els documents que aporten dades sobre el tema objecte d’estudi són les fonts demogràfiques. A Espanya, durant l’Edat Moderna, els càlculs fets per comptar la població d’un lloc tenien un valor aproximat . Els recomptes es feien a partir de focs o fogatges, utilitzats per a la recaptació d’impostos i les lleves militars. Des del s. XVIII es va començar a emprar el cens o recompte de la població d’un país en un moment determinat. El cens va començar a ser fiable a meitats del segle XIX i es van anar aplicant de manera regular els anys acabats en zero. Un segle més tard, el 1981, els censos es van traslladar als anys acabats en 1. Un altre registre és el padró municipal que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en l’àmbit d’un municipi.
- 4. LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC -FASE 1- Es una llarga fase demogràfica que comprèn des del Neolític fins al segle XX a Espanya. Es caracteritza per taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades. Es calcula que cada dona tenia una mitjana de cinc fills, però com que la mortalitat infantil era molt alta, la majoria morien abans de l’any. La mortalitat era molt elevada ( estabilitat demogràfica.) Aquesta fase correspon a una societat agrària o preindustrial. Espanya va prolongar notablement aquesta fase, així la fecunditat i la mortalitat es mantenien molt altes a l’Espanya interior i més moderades al sud, a llevant i al País Basc. La ciutat de Barcelona era una excepció. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – FASE II- Descendeix la mortalitat però la natalitat és manté igual, de manera que la població experimenta un creixement progressiu. A partir del primer terç del segle XX, Espanya va entrar en la segona fase del model de transició, amb un descens continuat de la mortalitat i amb un important creixement de la població que es va mantenir fins a la Guerra Civil ( 1936-39). Des de la darreria de la dècada dels 50 fins al començament de la dècada del 1970, la població espanyola va experimentar un important creixement al sud i centre peninsulars. Aquesta pressió demogràfica explica l’èxode del camp cap a les capitals de província i cap a les zones industrials com Catalunya , el País Basc i Madrid.
- 8. LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA L’AJUSTAMENT DEMOGRÀFIC- FASE III- Es va produir a Espanya a començament de la dècada de 1980. La mortalitat és cada cop més baixa gràcies als avenços en medicina i a l’augment del nivell de vida, però també descendeix la natalitat. Les causes: Els fills deixen de ser una ajuda per a convertir-se en una càrrega ( escolarització obligatòria, prohibició del treball infantil...) Incorporació de la dona a llocs de treball remunerats Pas de la família extensa a la família nuclear Planificació familiar... EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFIC- FASE IV- Tant la natalitat com la mortalitat són baixes o molt baixes. El creixement natural és moderat o s’estanca i tendeix a un creixement zero. Augment de l’esperança de vida (80), per tant cada cop hi ha més ancians i menys nens. A Espanya aquesta quarta fase, s’inicia al final de la dècada del 1990 i s’ha vist interrompuda per un augment de la natalitat vinculat a l’arribada d’immigrants estrangers.
- 10. CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DE LA POBLACIÓ NATALITAT Indica els naixements que es produeixen en una població determinada durant un període de temps ( generalment un any). MORTALITAT Indica el nombre de morts que es produeixen en una població determinada durant un període concret de temps (sol ser un any). NUPCIALITAT I FECUNDITAT La nupcialitat es refereix als matrimonis celebrats en un any. La taxa de nupcialitat mesura el nombre de matrimonis en un any en relació amb la població total d’aquell any per cada 1000 habitants. La fecunditat indica la mitjana de fills que té una dona en un determinat territori. La taxa de fecunditat mesura la relació entre l nombre de nascuts en un any i la població femenina en edat fèrtil ( entre 15 i 49 anys) per cada 1000 habitants. . La mortalitat infantil indica el nombre de nens menors d’un any morts al llarg d’un any. La taxa de mortalitat infantil és el nombre de defuncions de nens menors d’un any per cada 1000 nascuts vius en un determinat any. L’esperança de vida en néixer és el nombre mitjà d’anys de vida que una persona pot esperar de viure en el moment del seu naixement. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA Al començament del 2008, Espanya tenia una població de 46 milions d’habitants, fet que la situava al cinquè lloc entre els països més poblats de la UE. L’increment de població dels darrers anys és causat fonamentalment pels estrangers establerts al nostre país.
- 13. Evolució de la de fecunditat
- 19. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ Per estudiar l’estructura d’una població per edats i sexe s’utilitza la piràmide de població. Per analitzar una piràmide es consideren tres grups d’edats: població jove ( naixement fins als 14 anys), població adulta ( entre els 15 i els 64 anys) i població vella ( a partir dels 65 anys). El perfil d’una piràmide ens indica el tipus de població d’un país: piràmide expansiva correspon a població jove. Base ampla, tronc i cúspide estrets ja que la població adulta i vella són més reduïdes. Piràmide estable correspon a població adulta. La base es va estrenyent a causa de la reducció de població jove i la cúspide és més ampla per l’augment de població vella. El tronc s’eixampla per l’existència d’una població adulta abundant. La piràmide contractiva correspon a una població envellida. La base és molt estreta per una gran disminució de la població jove i el tronc i la cúspide s’eixampla pel fet que les poblacions adulta i vella són molt nombroses. La piràmide de la població espanyola és contractiva, pròpia dels països desenvolupats. Es caracteritza per una natalitat baixa i una esperança de vida alta. La composició de la població per sexes segueix la tendència general que neixen més nens que nenes, una proporció de 107 nens per cada 100 nenes. B. L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ La població espanyola igual que la majoria dels països de la UE és una població envellida . La causa de l’envelliment és doble: La baixa natalitat L’augment de l’esperança de vida de la població a causa del descens de la mortalitat. L’envelliment de la població planteja l’interrogant de com es sostindrà el pes econòmic que suposarà per a la població que treballa mantenir les pensions d’un nombre de jubilats cada cop més elevat i amb més necessitats de serveis socials i sanitaris.
- 26. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La distribució de la població espanyola en el territori és desigual, ja que existeixen zones molt poblades i unes altres amb un clar despoblament. Les causes són :els factors naturals ( proximitat al mar, altitud o relleu), els recursos i les activitats econòmiques, i els factors socials, polítics i històrics. La població espanyola sol situar-se preferentment en les façanes litorals i àrees properes, en ciutats o grups de ciutats que formen conjunts urbans de gran densitat al llarg del litoral mediterrani, la costa atlàntica andalusa i el baix Guadalquivir. Al nord, les ries gallegues, la costa asturiana i càntabra i la costa del País basc. També estan molt poblades les illes Balears i les illes Canàries. A l’interior la majoria de la població se situa a la Comunitat de Madrid, seguida de Navarra i el nord de la depressió de l’Ebre. Les regions menys poblades es troben a l’interior i comprenen part de les dues Castelles, de la Comunitat d’Aragó, d’Extremadura i de Galícia. Moltes d’aquestes zones van perdre molta població a causa de les immigracions cap a les regions industrials durant la dècada de 1960 i principis de 1970.
- 28. LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA La població activa és el conjunt de persones de 16 anys en endavant, capacitades per a treballar, al marge de si estan efectivament treballant ( població ocupada) o si es troben desocupades ( població desocupada). La població no activa és el conjunt de persones que no realitzen activitats econòmicament productives. S’hi inclouen els que no poden treballar perquè no tenen l’edat legal requerida ( nens, jubilats); també els sí que tenen edat de treballar però no ho fan, com ara les persones que tenen cura de la llar, els estudiants o determinats discapacitats. La població activa ocupada es divideix en 3 sectors econòmics: primari, secundari i terciari. La taxa d’activitat estableix una relació entre la població activa i la població total. La taxa depèn del grau de desenvolupament econòmic, la durada de l’escolarització, l’edat de jubilació, l’estructura per edats.... Durant l’última dècada la taxa d’activitat a Espanya ha anat creixent. Entre la població ocupada, una majoria té contractes indefinits fet que comporta que en cas de perdre el lloc de treball han de ser indemnitzats d’acord amb el sou i l’antiguitat. Una minoria té contractes temporals que s’extingeixen quan venç el termini fixat amb l’empresa o la institució.
- 33. EL PROBLEMA DE L’ATUR El problema de l’atur depèn fonamentalment del creixement econòmic. Quan hi ha crisi les empreses limiten els costos de mà d’obra . A Espanya, des de mitjans del segle XX, s’han viscut tres crisis econòmiques importants: La crisi del començament de la dècada dels 70, causada bàsicament per l’augment del preu del petroli La crisi de començament de la dècada dels noranta originada per la progressiva automatització i informatització dels processos productius La crisi iniciada el 2007, crisi sobretot financera. En totes aquestes crisis, els empresaris han buscat la manera de reduir costos i han reduït el nombre d’obrers, augmentat l’atur. Les persones més perjudicades per l’atur són els joves que busquen la primera feina, les persones de més de quaranta anys i les minories ètniques. L’atur comporta de vegades, l’increment de treball a temps parcial i l’economia submergida. La crisi actual és una crisi global, que afecta a més d’Espanya, a molts països de la UE i constitueix un greu problema mundial. Les persones en atur laboral per la pèrdua de la feina, reben de la Seguretat Social un subsidi d’atur durant un temps màxim de dos anys. Mentre estan en atur, molts parats amplien la seva formació per intentar aconseguir feina.
- 34. 2007
- 36. INCORPORACIÓ DE LA DONA AL MÓN LABORAL L’accés de la dona al treball remunerat, l’ha alliberat de la seva dependència econòmica i aquest factor ha contribuït a la igualtat entre homes i dones, tot i que encara es donen casos de discriminació encoberta, de diferència de salaris pel mateix tipus de treball i de violència de gènere per part d’alguns homes que se senten incapaços d’acceptar la llibertat de decisió de la dona. La defensa dels drets de les dones és un pas imprescindible per aconseguir el respecte dels drets de les persones.
- 40. LA POBLACIÓ A CATALUNYA L’any 2008, Catalunya tenia una població de més de 7 milions d’habitants. La taxa de natalitat ha augmentat gràcies a l’arribada de població immigrant jove. La taxa de mortalitat és baixa i l’esperança de vida augmenta. L’evolució de la població catalana es caracteritza per: Un creixement lent a finals del segle XIX Un creixement destacat durant el primer terç del segle XX a causa del desenvolupament industrial i de l’arribada d’immigrants, que seria estroncat per la Guerra Civil i la Postguerra Un augment accelerat de població a la dècada del 1950 a causa de l’arribada d’immigrants atrets per la indústria i de l’augment de la natalitat ( baby-boom). La crisi dels anys 70 provoca un estancament de la població A finals del segle XX , el creixement econòmic provoca una nova onada d’immigració estrangera que fa créixer la població. Actualment, es preveu que la crisi econòmica reduirà aquest cicle alcista de la natalitat, perquè entraran a tenir fills generacions menys nombroses i per la reducció de la immigració. B. ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La piràmide de la població catalana, pròpia d’un país desenvolupat mostra una natalitat baixa i una esperança de vida elevada. La població catalana es distribueix pel territori de manera desigual. Les comarques més poblades estan situades a la façana marítima que va des del Maresme fins al Tarragonès i a les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental Les comarques menys poblades se situen a l’interior de Catalunya C. LA POBLACIÓ ACTIVA A CATALUNYA La població activa catalana treballa sobretot en el sector serveis ( comerç, hoteleria, administració pública..) i la indústria.