"Noves (i velles) didàctiques per ensenyar llengua i literatura amb les TICRealitat 2.0: experiències TIC en català a les aules" Universitat d’Estiu Rafael Altamira Universitat d’Alacant, 16 de juliol de 2013

1. Noves (i velles) didàctiques per
ensenyar llengua i literatura amb les
TIC
Carme Durán Rivas
Grup GREAL (UAB)
Realitat 2.0: experiències TIC en català a les aules
Universitat d’Estiu Rafael Altamira
Universitat d’Alacant, 16 de juliol de 2013

2. 1. La formació del professorat com a motor de
la millora educativa
2. El treball per projectes i les seqüències
didàctiques (SD)
3. On podem trobar projectes i SD publicats
4. Breus reflexions finals
Sumari

3. La formació del docent del segle XXI
Font de la imatge: hockadilly (Flickr)

4. L’experiència d’aula

5. Els fonaments teòrics i la recerca

6. Aprenentatge informal:
les comunitats virtuals
Reflexions teòriques…
…i experiències d’aula
La veu dels nens…
…i de la mestra

8. Nou context educatiu
• Incorporació de les TIC
• Relació professor-estudiant
menys jeràrquica
• Valor més funcional de
l’educació
• Adreçada a més gent i, per tant,
més democràtica
• Aprenentage al llarg de la vida
Noves competències del professorat

9. Els professors han perdut una de les seves funcions més importants, que era la
base de la seva autoritat en la història de l’educació. Fins ara el professor era
el guardià del coneixement. Si volies coneixement havies de passar
necessàriament per ell. Ara, en canvi, han de competir per aquest rol, perquè el
coneixement ve de moltes altres fonts. Internet ofereix l’oportunitat, temptadora
i a la vegada enganyosa, d’estar en contacte amb el més nou, amb l’últim.
Zygmunt Bauman

10. Bales o míssils intel·ligents?
Zygmunt Bauman

11. La introducció de la pissarra a l’escola va fer més per la
lliçó magistral que les teories del moment.
Anna Camps i Teresa Colomer (1998)
Eines TIC

12. Noves dinàmiques d’aula:
el paper dels professors...

13. ...i el dels alumnes

14. Technology places the world in the hands of every
student inside the confines of your classroom.
Mike Britland
The Guardian, 18 de juny de 2013

15. Noves maneres d’accedir al coneixement
Nous gèneres discursius
Noves maneres d’interactuar

16. Font: http://tpack.org

17. Els continguts: la transposició didàctica

19. A la recerca del pronom desaparegut

20. Una SDG sobre el pronom hi
La construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonament
FASE 1
Presentació
Exploració dels coneixements
previs.
Proposta de recerca
a) Pregunta oberta.
b) Proposta de treball de
camp.
FASE 2
Desenvolupament
1. Recerca bibliogràfica.
2. Elaboració de
l’instrument de recerca.
3. Esquema global de
l’informe.
4. Organització dels resultats
i anàlisi de les dades
FASE 3
Informe final
Redacció de l’informe d’acord
amb l’esquema següent:
a) Què en sé? Coneixements
previs.
b) Què en vull saber?
Objectius.
c) Com ho puc saber
Procediment seguit.
d) Què n’he après?
Conclusions.
Camps i Fontich (2003)
Tasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hi
Objectius d’aprenentatge:
- indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats
- conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hi

21. Les eines

22. • Coneixement de l’eina
– Miniops: com fer un vídeo
• http://miniops.ioc.cat/
• Coneixement de les possibilitats didàctiques
– Les caceres del tresor, els blogs, les webquest…
– Twitter #miniop7 #lic1213 #EDIIOC12S @talpetes
– Els comentaris dels blogs com a espai d’interacció
amb els lectors: concurs “Ens encanten els
clàssics”. http://blocs.xtec.cat/cepcescaldea3r/

23. Els referents metodològics

24. La metodologia que un docent adopta per
ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte
que té del que és aprendre.
Durán i Manresa (2011: 167)

25. Els referents teòrics
Implicació de
l’estudiant a través de
projectes reals
Motivació = motiu,
activitats amb sentit
Vetllar pels processos
Interacció
Didàctiques específiques
A partir de Camps, 1994 i 2003

26. Aprenem…
Fent
Interactuant
Reflexionant

27. L’ensenyament de la lectura…
Algunes idees importants:
• Llegir és un procés d’interacció entre un lector i
un text
• La lectura està relacionada amb l’objectiu que
persegueix el lector
Pautar el procés de comprensió Contextualitzar la lectura

28. Llegir per aprendre sobre un tema
http://www.xtec.cat/~agimeno5/caceres/llengues_mon/

29. Llegir per aprendre a ser un lector crític:
comparació de notícies
• MARGALLO, A. M.; MANRESA, M. (2009). Comprender las diferencias entre dos noticias. Producción de un
texto comparativo. Leer.es [en línia] Disponible a http://leer.es/detalle-buscador/?id=2785&bid=8

30. …i de l’escriptura

31. • No s’aprèn a escriure (només) escrivint
• És procés complex, d’alta dificultat cognitiva.
• Escriure és una activitat social que es
manifesta en diversos gèneres discursius.
Els usos elaborats precisen d’una
intervenció explícita
Introducció de gèneres diversos.
Modelatge.
Pautar el procés de producció
Assegurar el domini de microhabilitats específiques
sense perdre de vista la finalitat comunicativa

32. Escriure per ser
bons lectors de
contes fantàstics
ZAYAS, F. (en línia): El cuento fantástico.
http://www.tinglado.net/?id=el-cuento-
fantastico

33. Escriure per ser bons
lectors de novel·les
d’intriga (Ribas, 1998)
• RIBAS, T. (1998): La construcció
d’una novel·la d’intriga. A CAMPS,
A.; COLOMER, T. (coords.).
L'ensenyament i l'aprenentatge de
la llengua i la literatura en
l'educació sencundària (p. 161-
175).Barcelona: ICE/Horsori.

34. SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)
Què es farà?
Tasca
Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques o
d’intriga.
Què s’aprendrà?
Objectius d’aprenentatge  Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per
comprendre millor aquest tipus de textos.
 Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del
narrador en aquest tipus de relats.
 Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes
argumentals més freqüents.
 Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a
elements fonamentals de la novel·la
 Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs
per interessar i guiar el lector.
 ...
 Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i
utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis.
 Saber introduir en el relat el que diuen els personatges.
 ...

35. Ensenyament de la llengua oral
• Poca presència d’activitats orals sistemàtiques a
les aules (excepte a infantil i primària).
• Els usos orals formals no s’adquireixen de
manera espontània.
Sistematitzar l’aprenentatge de l’oral Introduir els usos formals, tot
tenint en compte la situació
comunicativa

36. Llegir per als altres. Podcàsting literari:
Bécquer en versió radiofònica
MARÍN, B.; GARCÍA, L. (2008). Podcàsting literari a la classe de llengua. Articles
de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 44, 75-85.
Blog: http://lasleyendasdebecquer.blogspot.com.es/

37. La lectura literària

38. Foment de la lectura i
educació literària
• Els objectius són diferents: aconseguir que els
estudiants incorporin l’hàbit i que tinguin eines
per apropiar-se dels textos.
• Requereix d’estratègies diferents.
Posar en contacte els estudiants amb
moltes lectures de gèneres diferents
Guiar la interpretació dels textos
literaris

39. Catàleg poètic de l’obra de
Joana Raspall
http://blocs.xtec.cat/poemescescaldea/
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TAy9_f73r9s

40. Escrivint un nou episodi
d’una obra clàssica
DURÁN, C. (2012): Llegir per escriure i escriure per llegir: una webquest sobre el Lazarillo de
Tormes. Articles, 56, 19-26.
http://webquest.xtec.cat/httpdocs/lazarillo/

41. Odissea: un viatge amb la lectura
contat pels alumnes
Exposició col·lectiva: resum dels capítols de l’Odissea en còmic o
en auca
http://laparaulavola.blogspot.com.es/2013/05/odissea-una-viatge-amb-la-lectura.html

42. Ensenyament de la gramàtica
• Ha d’estar vinculada als usos
• Ha d’assegurar un coneixement sistemàtic de la
llengua.
Partir del coneixement previs com a
usuaris competents
Ajudar a veure la llengua com un
sistema

43. L’ensenyament de la gramàtica
Ús Sistematització
Reflexió

44. Metodologies actives
Centrades en l’estudiant
A partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca...
Una situació global que dóna sentit a les activitats
Atenció al procés
Interacció entre iguals i amb l’expert

45. Les seqüències didàctiques (Camps, 1994)

46. On trobar SD i projectes publicats
• ANGUITA, M.; CAMPS, A; CASASECA, S. (i altres) (2004). La composición
escrita (de 3 a 16 años). Barcelona: Graó
• BARRAGAN, C.; CAMPS, A.; CARDONA, M.C. (i altres) (2005). Hablar en clase.
Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar. Barcelona: Graó.
• CAMPS, A. (comp.) (2003): Seqüències didàctiques per aprendre a escriure.
Barcelona. Graó.
• CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.) (1998). L'ensenyament i l'aprenentatge de
la llengua i la literatura en l'educació sencundària. Barcelona: ICE/Horsori.
• CAMPS, A. i ZAYAS, F. (coords.) (2006): Seqüències didàctiques per aprendre
gramàtica. Barcelona. Graó.
• DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre
llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura.
Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.

47. • MANRESA, M.; DURÁN, C. (2011). “Secuencias didácticas de lengua y
literatura”. A: U. Ruiz Bikandi (coord.) Lengua castellana y literatura.
Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó: 195-210
• PALOU, J; BOSCH, P. (2005). La llengua oral a l’escola. Barcelona: Graó.
• RODRÍGUEZ GONZALO, C. (ed.) (2008). La lengua escrita y los proyectos
de trabajo. València: Perifèric edicions.
• RUIZ BIKANDI, U. (coord.) Lengua castellana y literatura. Investigación,
innovación y buenas prácticas. Barcelona, Graó:
• VILÀ, M. (coord.) (2005). El discurso oral formal. Barcelona: Graó.
• ZAYAS, F. (2011) La educación literaria. Cuatro secuencias didácticas.
Barcelona: Octaedro
• Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura
• Textos de Didàctica de la Llengua i la Literatura
• Leer.es http://leer.es/
• ARC http://apliense.xtec.cat/arc/queeslarc
• Twitter: https://twitter.com/

48. Blogs d’interès
Darle a la lengua:
http://www.fzayas.com/darlealalengua/
A pie de aula: http://apiedeaula.blogspot.com/
Educ@conTIC: http://www.educacontic.es/
Tres tizas: http://trestizas.wordpress.com/
Blogge@ndo: http://irmadel.wordpress.com/
Un entre tants: http://1entretants.ning.com/
Re(paso) de lengua:
http://www.repasodelengua.com/
…

49. • Qui ha elaborat els materials?
• A qui va adreçat? Als estudiants? A altres professors?
• Indica el nivell educatiu?
• Explicita el projecte o la tasca?
• Què han de fer els estudiants?
• Quin és el destinatari de la tasca que han de fer els estudiants?
• Explicita els objectius/continguts d’aprenentatge?
• Quins són els objectius/continguts d’aprenentage?
• Quines activitats han de dur a terme els estudiants?
• Són diverses?
• S’hi interrelacionen diverses habilitats lingüístiques?
• Com s’han seqüenciat?
• Com està prevista l’avaluació?
• És prou explícita per als aprenents?
• Aquest material es podria adaptar a altres nivells educatius?
• Us ha agradat la proposta? Per què?
Pauta per analitzar materials i SD

50. Reflexions finals
• Planifica clarament els objectius i la
seqüenciació.
• No et deixis enlluernar per la tasca o per
l’eina.
• Experimenta, comparteix, identifica el que
funciona i el que no funciona.
• Les TIC no són la panacea, no creïs unes
expectatives impossibles. L’educació és lenta.

51. “Es responsabilidad del educador hacer emerger
el deseo de aprender a través de la creación
de situaciones favorables.”
Philippe Meirieu

52. Referències
• CAMPS, A. (1994). “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”.
Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 2, 7-20. També a
CAMPS, A. (comp.) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure.
Barcelona: Graó.
• CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement
gramatical dels alumnes de secundària a través de la recerca i el
raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de Didàctica de la
Llengua i la Literatura, 31, 99-110.
• DURÁN, C.; MANRESA, M. (2011). “Seqüències didàctiques per aprendre
llengua i literatura”. CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura.
Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.
• MARTÍ, F. (2008): Llegir la credibilitat dels webs: estudi de cas. Articles de
Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 59-74.

53. Gràcies per la vostra atenció
@carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat