Presentació Dr. Josep Martí Valls - metge de l’Hospital Universitari de la Vall Hebron, fundador del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris) i fundador de la Plataforma pel Dret a la Salut. Jornada “La contaminació atmosfèrica a Osona”. 15 de juliol de 2016, Vic (Barcelona) http://www.ecologistasenaccion.es/article32570.html

1. La contaminació atmosfèrica i la salut
J. Martí Valls
Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris
(CAPS) www.caps.cat
Jornada La contaminació atmosfèrica
a Osona
15 de juliol de 2016

2. Riscos ambientals per la salut
1.El medi ambient i la salut:
qualitat de l’aire, contaminació
química, soroll i radiacions.
Experiències de bones práctiques de
millora del medi i la salut
Informe CAPS 2010 pel CADS
2.La contaminació i la salut:
anàlisi dels determinants
ambientals de la salut i la seva
relació amb velles i noves patologies.
Seguretat del pacient
Informe CAPS 2011 pel CADS
www.caps.cat

3. Els determinants ambientals
de la salut
Uno de cada cinco europeos muere
de enfermedades asociadas a su
entorno
La OMS alerta que los pobres están
expuestos a cinco veces más a
menudo a riesgos ambientales que
los ricos
La Vanguardia. Salud | 14/02/2012
48.000 morts prematures a l’any a
frança per la contaminació de
l’aire. 2016

4. Exemple del Càncer de mama
Incidencia del cáncer de mama
en Cataluña:
análisis de la tendencia
Àngel Izquierdo, Juan R. González, Víctor Moreno,
Jaume Galceran, Rafael Marcos-Gragera, Ramón
Clèries y Joan Borràs, Med Clin (Barc).
2006;126(8):286-9
Les taxes d’incidència del càncer de mama
augmenten un 2,4% cada any

5. Augment constant de les taxes
d’incidència de càncer de mama a
Europa

6. Contaminació atmosfèrica
La contaminació de l’aire, cada cop més intensa
la d’origen antropogènic, té múltiples efectes
negatius sobre la salut, el medi i contribueix al
canvi climàtic.
Els efectes sobre la salut depenen de la
dosi, temps d'exposició, patologia
existent, edat, sexe i infancia
Principals contaminants que es mesuren:
CO2, CO, SO2, NO, NO2, O3 troposfèric, Partícules
en suspensió (de mides i composició diversa)
les pitjors són les de mida respirable: < 10 µg (PM10) i
sobretot les molt fines: < 2,5 µg (PM2,5)

7. Emissions de contaminants a
l’atmosfera
% PM10 % NO2
Indústria 28 31
Energia 8 9
Transport terrestre 52 40
Transport marítim 8 9
Transport aeri - 6
Domèstic 4 5
% d’emissions d’aquests contaminants a la Regió
Metropolitana de Barcelona 2009. Font: DMAH de
GenCat

8. Concentracions a l’atmosfera
Mitjanes anuals de concentracions de PM10
Ciutats Escandinaves de 20 a 25
µg/m3
Berlin, Londres, Amsterdam de 30 a 35 µg/m3
Madrid i Barcelona de 35 a 50 µg/m3
Segons Directiva de la UE hauria de ser < 40µg/m3
I segons la OMS hauria de ser < 20µg/m3

9. Concentracions PM10 i mortalitat a
Barcelona

10. Estudi del CREAL

11. Treball del CREAL sobre
contaminació atmosfèrica i salut
Estalvis en malalties i mort:
3.500 morts prematures (un 12% de totes les
morts naturals entre les persones més grans de
30 anys), la qual cosa representaria un increment
de l’esperança de vida d’uns 14 mesos;
1.800 hospitalitzacions per raons
cardiorespiratòries;
5.100 casos de bronquitis crònica en adults
31.100 casos de bronquitis agudes en
infants
54.000 atacs d’asma en infants i adults.

12. PM10 i arteriosclerosi

13. Ozó
• L’ozó troposfèric és un contaminant secundari
d’origen antropogènic.
• Màximes concentracions durant Maig-Setembre i
migdia primeres hores de la tarda.
• És difícil saber ben bé l’impacte de l’ozó sobre la
salut perquè hi ha molts factors de confusió.
• S’haurien de realitzar estudis que mirin els efectes
de l’ozó independentment d’altres contaminants.
• La Generalitat de Catalunya té una xarxa de
vigilància de l’ozó
• Hi han plans de prevenció però manca una bona
implantació per tal de disminuir els nivells de
precursors.
• Amb la crisi econòmica és més difícil complir les
mesures de prevenció.

14. Factors de producció i transport
• Necessitem radiació solar i emissions de NOx i VOCs.
Per tant: Maig – Setembre i Migdia - Primeres hores
de la tarda.
• Emissions fresques: NO2 → NO + O això dona O
+ O2 → O3
• Meteorologia
• Transport mitjançant el vent (↓concentració urbana i
↑ en zones rurals)
• Anticiclons: Sistema d’alta pressió que forma una
capa d’aire calent que se sobreposa a les capes que
es troben a sota disminuint la dispersió de l’aire
• Orografia
• Clima

15. Episodis per avisos de superació
del llindar d’informació
1 Àrea de BCN
2 Vallés-Baix Llobregat
3 Penedès-Garraf
4 Camp de Tarragona
5 Catalunya Central
6 Plana de Vic
7 Maresme
8 Comarques de Girona
9 Empordà
10 Alt Llobregat
11 Pirineu Oriental
12 Pirineu Occidental
13 Prepirineu
14 Terres de Ponent
15 Terres de l’Ebre

16. Review of evidence on health
aspects of air pollution – REVIHAAP
Project
Aquest treball revisa l'evidència
científica acumulada recentment
sobre els efectes sanitaris de la
contaminació de l'aire, sobre tot els
efectes de partícules, ozó i diòxid de
nitrogen
La revisió científica indica que els
efectes poden ocórrer en
concentracions de contaminació de
l'aire més baixos que els que
serveixen per establir les directrius de
2005
World Health Organization 2013

17. Cancer mortality in towns in the vicinity of
incinerators and installations for the
recovery or disposal of hazardous waste
• Major mortalitat per càncer de la població que
viu a prop d’aquestes instal·lacions, atribuïda
als contaminants emesos per les mateixes.
• Sobre tot càncer de pleura (+71% de risc),
estomac, fetge, ronyó, ovari, pulmó, leucèmia i
colon-recte.
Garcia-Perez J. Fernandez P. Castelló A. et al.
Environmental International 2013; 51:31-44

18. Efectes sobre la salut
• Irritació d’ulls, nas i faringe.
• Disminució del rendiment físic.
• Alteracions pulmonars funcionals en els
infants.
• Augment de la freqüència de crisis
d’asma.
• Segons el projecte APHEA (estudi de la
contaminació atmosfèrica en diverses
ciutats europees) un increment
de 50 μg/m3 en els nivells d’ozó s’associa
amb un
augment del 4% d’ingressos hospitalaris per
MPOC, un
3,5% d’ingressos per asma en majors de 15
anys i un
2,3% en el nombre de defuncions.

19. sobre el sistema respiratori
• Augment de la morbiditat: símptomes, crisis
d’asma,
• ingressos per MPOC i asma…
• Disminució de la funció pulmonar reversible
front a exposicions agudes i també reducció
de la funció pulmonar permanent en
exposicions perllongades i disminució del
creixement pulmonar en els nens
• Augment de la reactivitat i inflamació de la
via aèria

20. Efectes en el sistema
cardiovascular
• Les exposicions a curt termini
augmenten la taxa d’infarts de
miocardi en subjectes de edat
mitjana-gran sense malaltia
cardiovascular
• L’ozó és causant, independent
d’altres contaminants, de
malaltia cardiovascular:
cardiques, cerebrals

21. A qui s’informa
• En cas de superació del llindar
d'informació (180μg/m³ en 1 hora)
• En cas de superació del llindar
d'alerta (240 μg/m³ durant 3
hores consecutives)
• Si voleu ser alertats podeu enviar
un mail a
vigilancia_ozo.tes@gencat.cat

22. Benzo a pirè BaP
• Origen en les combustions
(incomplertes)
• Fons:
• combustió de fusta. Incendis,
biomasa
• Crema de residus (cimenteres,
incineradores)
• Motors de vehicles
• Procesos industrials. Hacer, coc

23. Valorització energètica i
Biomasa

24. Incineració segle xx

25. Efectes sobre la salut del BaP
• Irritacio mucoses: ulls, nas i gola
• Malalties respiratories: malatia
pulmonar obstructiva, asma,
augment infeccions
• Càncer de pulmó
• Altres cancers: bufeta, escrot

26. Partícules en suspensió
• PM 10 menors de 10 micres,
penetren fins els pulmons. PM 2,5
menors de 2,5 micres pasan dels
pulmons a la sang
• Composició molt variada, d’origen
trànsit, industria, naturals, obres,
energia, etc

27. Particules i salut
El dany depent tan del tamany
com de la composició
Sistema nervios
Cardio vasculars
Respiratoris
Reproducció
Càncers varis organs
Endocrins

28. Que fer
La contaminació de l’aire es
antropogènica, produïda per
l’activitat humana en el seu major
percentatge
Per lo qual està també en les
nostres mans evitar-la
Estem en un moment en que el
vell model social està morint i el
nou no acaba de neixer i no
evitarem els problemes fent les
mateixes coses que els han

29. La contaminació interna de la
població catalana
Treball de Miquel Porta i col·laboradors de l’IMIM*
Analitzats 19 compostos en sang població de Catalunya
Es troba una mitjana per persona de 11 compostos (3 a
19)
Més concentracions en:
Gent Gran
Dones (menys quants més fills i més lactància)
Obesos
Classes socials més desafavorides
La via d’entrada: és en un 95% via aliments.
(*) Nuestra contaminación interna. Libros de la Catarata
2009