Emotiva't 4 - 2010

1. RevistainternadelCol·lectiudelaFundacióPolitècnicadeCatalunya.Desembre2010,número4
Entrevistem Xavier Tort,
Delegat del Rector Campus Besòs
Departament d’Administració
i Controlling
04dos perfils
antagònics?
Laura Rubio i Francesc Borràs

2. 03 Editorial
Una revista de persones, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació
04 Coses que passen
L’actualitat de la Fundació
06 Comunitat
Administració i Controlling, una visió global de la Fundació
11 Altaveu
Agenda d’oci a Barcelona i Terrassa
12 En clau tecnològica
Per què escollir entre disseny i funcionalitat?
14 Entre nosaltres
La nova Unitat de Disseny
16 De tu a tu
Xavier Tort-Martorell, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial
Innovació del Besòs
20 Cara a cara
Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de
Negoci, versus Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions
22 Naturalment
Com vestir en cada ocasió
24 Ens apropem a...
Mercè Díaz, Programes de Formació
sumari
Emotiva’t, la revista dels treballadors
del Col·lectiu de la Fundació Politècnica
de Catalunya
Direcció
Ignasi del Río
Coordinació FPC
Erika López
Han col·laborat
Marta Sagristà, Josep González,
Sole García, Valeria Pleszowski,
Sonia Pérez, Laura Rubio,
Francesc Borràs i Mercè Díaz
Disseny i realització:
BPMO Edigrup
Guitard 43, 1a planta
08014 Barcelona.
Tel.: 93 363 78 40
Fax: 93 410 84 15
www.bpmoedigrup.com
Coordinació editorial
Toni Ponce
Direcció creativa
Paula Mastrángelo
Direcció d’art
Rosa Baldrich
Maquetació
Bernat Majoral
Coordinació lingüística
Raúl Pelegrín
Coordinació de fotografia
Carlota Prats
Producció
Cristina Prats
02-03.indd 2 20/12/10 11:54:46

3. El futur de la Fundació s’està construint a cada moment. Actualment, des d’una pers-
pectiva àmplia, estem treballant en projectes força coneguts i rellevants, com ara el nou
catàleg de programes de formació permanent de la UPC integrats a l’EEES i dels graus
del CITM; l’automatització de la gestió interna; el nou sistema d’assegurament de la
qualitat; i també l’optimització en la utilització dels recursos propis, de l’eficiència i de
la filosofia ECO (màxim output, mínim consum). Paral·lelament, des de la UPC s’està
creant el nou Campus Diagonal Besòs, que integrarà formació, recerca i innovació al
22@ i que formarà part d’un nou parc tecnològic a la ciutat de Barcelona. Tots ells són
projectes presents i de futur que tot just s’han engegat i marquen fites que contribuei-
xen a aconseguir que la UPC sigui la universitat referent del sud d’Europa en els nostres
àmbits de coneixement.
Aquesta visió del que volem ens ha de permetre treballar concentrats en el moment, en
el detall, gaudir i engrescar-nos amb el que fem i saber compartir amb tota la comunitat
universitària aquest gran projecte comú.
I aquesta revista també vol participar d’aquest esperit i ve carregada de novetats i
varietat: novetats perquè estrena seccions, com En Clau Tecnològica, una visió sobre
temes d’actualitat a través del prisma de l’FPC; o el Cara a Cara, on la Laura Rubio i el
Francesc Borràs, protagonistes també de la nostra portada, debaten sobre els temes
que els diferencien i els uneixen. I varietat, perquè conté La Fitxa de la Mercè Díaz, La
Comunitat del Departament d’Administració i Controlling, una entrevista amb Xavier
Tort, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs… i molts
més temes.
Us desitjo una bona entrada al 2011!
Reptes de futur
que comencen ara
Joaquim Olivé
Director de l’FPC
16 20

4. La retòrica al ‘management’
John Christopher Spender, enginyer
d’Oxford, professor i autor especialitzat
en management, va oferir la conferència
Management as a Talking Game el passat
octubre, emmarcada al programa Executive
MBI (Master in Business Innovation), un
dels primers màsters europeus enfocat a
dirigir la innovació a l’empresa. Va criticar
que a molts programes d’MBA hi ha una
visió massa enfocada a la rendibilitat i no a
l’art de la retòrica, que pot fer que un futur
directiu tingui més èxit.
Millorar la competitivitat
Conèixer bé l’empresa, però també tenir els
ulls molt oberts a tot el que fa la competèn-
cia, va ser la recepta de Marcos Urarte per
millorar la competitivitat, com es va poder
comprovar a la sessió Com alinear les TI
amb l’estratègia de negoci, del mes d’octu-
bre. Carles Ubach, director del Postgrau en
Direcció de Sistemes d’Informació, va ser
l’encarregat de presentar aquest expert.
Experts de diversos àmbits han participat als diferents
Open Talent que s’han celebrat els darrers mesos.
Tech Talent Center
Open Talent multidisciplinari
CITM
El centre ha confirmat la participació al Saló de l’Ensenya-
ment 2011, la fira més important del sector educatiu. Els
visitants que s’adrecin a l’estand informatiu podran informar-
se sobre el grau oficial en Fotografia i Creació Digital i el grau
oficial en Multimèdia, l’oferta de postgrau i els cursos Open
Knowledge que ofereix el centre. L’estand comptarà amb
una àrea de dinamització on els alumnes podran testar en
temps real projectes i aplicacions en l’àrea multimèdia i de
tractament de la imatge.
Sonimagfoto & Multimedia, que tindrà lloc del 23 al 27 de
març de 2011, també comptarà amb un espai del CITM. Per
aprofitar les sinergies d’aquest gran aparador del sector, l’es-
pai mostrarà els darrers projectes multimèdia i de tractament
de la imatge que desenvolupen els laboratoris de recerca i
transferència tecnològica del centre. En aquesta edició, la
fira coincideix amb Graphispag, el Saló Internacional de la
Indústria i la Comunicació Gràfica, amb l’objectiu d’intensifi-
car les sinergies entre la fotografia i els serveis gràfics.
Saló de l’Ensenyament 2011 Al Sonimagfoto & Multimedia
Coses que passen04
Empreses solidàries
Amb la conferència Bones pràctiques en
RSE, del passat novembre, Jordi Roglà,
director de Càritas Barcelona, animava els
alumnes a apostar per la solidaritat dins
la seva responsabilitat social empresarial
(RSE) i presentava uns convidats seguidors
d’aquests valors, com Jorge Nicolau, d’Ac-
centure, Àngel Pes, de “la Caixa”, o Daniel
Ortiz, director de RSE d’Esteve Laboratoris.
Desenvolupament global
Aquest mateix desembre, a Desenvolupa-
ment local, ciutats i competitivitat, que forma
part del Postgrau en Estratègia i Competiti-
vitat Regional, l’expert en el programa LEED
de l’OCDE Greg Clark va desplegar els seus
coneixements sobre economia regional
amb la ponència Why do cities matter in the
global economy? També van intervenir Mic-
hael Lake, membre del World Class Cities
Partnership, Mateu Hernández, de Promoció
Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i
Maria Buigues, d’Economia Regional.

5. Index Book, editor barcelonès de l’anuari,
organitzarà els propers 25 i 26 de març de
2011 la trobada Graphic Design From Europe
a la ciutat de Barcelona, en unes jornades on
la UPC School tindrà un paper molt destacat.
Aquesta cita reunirà professionals de tot
Europa per intercanviar idees i solucions cre-
atives i posar-les en comú, amb un programa
variat de conferències i tallers.
Graphic Design from Europe
Conferència
i. Rogovsky dibuixa una nova organització
05Coses que passen
Itamar Rogovsky,
dempeus a la sala
d’actes del Tech
Talent Center,
acompanyat per
Pere Monràs
Aquest 25 de novembre, Itamar Rogovsky
va dibuixar a la seva conferència un pano-
rama econòmic que tan sols pot prosperar
amb un nou sistema construït sobre els
pilars del desenvolupament del talent, com
a resposta a l’actual sistema econòmic
en decadència basat en l’exacerbació del
consumisme de productes innecessaris.
“Per què tanta sorpresa per l’enfonsament
d’aquest sistema econòmic? No podia ser
d’una altra forma”. Així de contundent es
va mostrar el professor, convençut que “es
veia venir el desastre, de la mateixa manera
en què es van enfonsar altres sistemes eco-
nòmics que van deixar de funcionar, com el
feudalisme o l’esclavatge”.
També va posar en dubte el concepte de
la globalització, un fenomen que només es
poden permetre les economies desenvo-
lupades que volen vendre “on hi ha clients
que puguin comprar els seus productes:
dues terceres parts del planeta no es glo-
El professor Itamar Rogovsky, psicòleg, consultor i president del Growth
Resources Institute d’Israel, va oferir la conferència Economia del
coneixement per presentar el curs “Créixer en lideratge 2011”, que
començarà el pròxim mes de maig, organitzat per la UPC School i Hèlix3c.
balitzen perquè no tenen poder adquisitiu”.
Segons Rogovsky les empreses de la nova
economia “funcionen en base al desenvo-
lupament de les idees, a la feina en equip
sense estructures i amb uns valors que les
orienten, com són l’ecologia, la responsabi-
litat social i treballar per a necessitats reals”,
una organització d’acord a aquesta nova
lògica amb empreses inestructurades, sense
límits ni lideratges, sense pressupost, no
programades i “conjecturals”.
UPC School of Professional & Executive Development
En la propera edició del 2011, les conferèn-
cies tindran lloc a la Torre Agbar, a l’avin-
guda Diagonal, i els tallers, al Tech Talent
Center, seu de la UPC School of Professi-
onal & Executive Development, que també
s’encarregarà d’organitzar-los. Més informa-
ció a http://www.selectedeurope.com.

6. Comunitat06
Una visió global
de la Fundació
Departament d’Administració i Controlling
El Departament d’Administració i Controlling és l’equip que gestiona la
informació econòmica i financera de l’FPC. La seva missió és recollir la
informació, filtrar-la, compactar-la i donar-li la forma adequada per a la seva
comprensió i interpretació, sempre dintre del marc d’oportunitat i fiabilitat
necessari perquè la presa de decisions tingui un suport vàlid i efectiu.

7. Comunitat 07
L’any 2008 el Departament d’Adminis-
tració i Controlling fa un gir de 180º i va
arrencar amb un renovat equip de treball.
La seva finalitat es basa en una sola
idea: canviar les formes de fer i impulsar
l’esperit de millora contínua amb el com-
promís de revisar cada procés i tasca, de
millorar les eines de gestió, d’agilitzar els
processos d’introducció de dades i im-
plantar controls que atorguin més fiabilitat
i consistència a les dades. Tot això va
esdevenir vital per aportar a l’Organització
els valors adequats i les respostes neces-
sàries. Actualment tenim el departament
estructurat en quatre unitats: Clients,
Proveïdors, Tresoreria i Control de Gestió.
Aquest conjunt, permet mantenir un nexe
amb la resta d’àrees de l’Organització de
forma ordenada i coordinada.
Segons Josep González, Cap del De-
partament d’Administració i Controlling,
“hem de pensar que aquesta estruc-
tura és necessària perquè intervenim
pràcticament en tots els procediments
transversals de l’Organització, d’aquesta
manera podem fer aquesta intervenció de
“Som un nexe important
dins la companyia”,
assegura Josep González

8. Comunitat08
forma coherent. Nosaltres sempre hi som
o bé al principi o durant o bé al final dels
procediments”.
Es tracta d’un departament que evolu-
ciona i que segueix una tendència clara
per convertir-se en una referència i líder
d’opinió dintre de l’Organització: l’equip
ha d’aportar respostes oportunes, vetllar
per unes bones pràctiques de gestió i
cuidar la integritat d’aquests procedi-
ments perquè puguin garantir als seus
clients, tant interns com externs, que tota
la informació que emana del departament
és fiable i precisa.
Canvi de mentalitat
Anteriorment, aquest departament era un
equip amb una vocació merament admi-
nistrativa, on la introducció de factures,
dades, documentació, etc., era la seva úni-
ca finalitat. Ara, amb la nova estructuració
i la nova mentalitat, poden tenir una visió
global de l’Organització. Això suposa una
evolució a nivell d’aprenentatge i coneixe-
ment, amb un nivell de direcció per em-
prendre noves decisions que aportin una
metodologia més efectiva en el tractament
de la informació i en el control de gestió.
“Compromís, confiança, treball en equip,
il·lusió, una nova mentalitat oberta al can-
vi”, resumeix en Josep González sobre
la nova filosofia. El Departament d’Admi-
nistració i Controlling és una organització
molt dinàmica que exigeix una receptivitat
per part de totes les àrees i de tots els
seus treballadors. D’aquesta manera,
acceptar els nous reptes i projectes es
converteix en una aventura interessant
per al nostre departament. El que creiem
és el que creem.
Nous projectes, nous reptes
Actualment estem immersos en la realit-
zació de nous projectes recollits al Pla Es-
tratègic de l’FPC, aquest és el full de ruta
que permetrà desenvolupar els objectius
de tota l’Organització. En paraules de
Josep González: “Nosaltres som actors
que protagonitzem part d’aquest procés
del Pla Estratègic i això ens il·lusiona, ens
motiva i ens produeix una gran satisfac-
ció, però també estem desenvolupant
altres projectes emmarcats dintre de la
filosofia de millora contínua”.
Pel que fa al Pla Estratègic, un dels projec-
tes que estem desenvolupant i implantant
es el business intelligence. Mitjançant
l’eina denominada MicroStrategy estem
“L’objectiu del departament és poder tenir un equip implicat
amb el treball de l’organització. Són un grup compromès
i responsable que combina l’experiència i la vitalitat”
Sergio Castillo
Clients.
“M’agrada tenir contacte amb els
alumnes en les seves gestions, sempre
som el seu punt de referència. Trobo
que en ser un equip jove, tenim la
mentalitat de mirar més enllà per
aprendre els uns dels altres. En les tas-
ques diàries és útil aquesta mentalitat”.
Cristina CatAsÚs
Anàlisi de Comptes.
“La meva feina és coordinar la part
d’administració del departament. Som
un equip lluitador davant les dificultats
i les solucionem”.
Yolanda Rodríguez
Proveïdors.
“Som un departament que treballem
en equip. Sempre ens estem ajudant
en les necessitats dels altres. M’agrada
treballar així i la nostra feina ens obliga
a fer-ho”.

9. 09Comunitat
Josep González
confeccionant els quadres de comanda-
ment que recolliran aquells indicadors
claus de seguiment que aporten un valor
crític i que són necessaris per a una gestió
eficient. En aquest sentit, per garantir
una bona gestió globalitzada, a més de la
Direcció, el diferents responsables d’àrea
també tindran accés a fer el seguiment
dels indicadors que prèviament han definit.
Un altre projecte de gran dimensió és la
implantació del SAIQ (Sistema d’Asse-
gurament Intern de la Qualitat). Aquest
sistema ens permetrà mesurar, analit-
zar i millorar contínuament els serveis
i productes, amb la missió d’impulsar
ensenyaments i programes de formació
de la UPC que tenen la finalitat de millorar
el potencial de l’entorn econòmic i social.
Validarà, per tant, que els processos que
utilitzem estan alineats i compleixen els
objectius definits dintre de les Directrius
per a la Garantia de la Qualitat del Espai
Europeu d’Educació Superior (AQU).
Cap del Departament
d’Administració i Controlling
Quina és la teva experiència?
Em vaig incorporar al departament quan
van fer la fusió dels d’Administració i de
Control de Gestió. Porto pocs mesos en
aquesta aventura però he tingut la sort de
poder rebre molta informació, el dinamis-
me i la velocitat de procés són molt ràpids
i és un repte molt positiu per a mi.
Parla’ns del teu equip…
Treballo amb un equip molt implicat i amb
un sentit de responsabilitat exquisit, això
facilita molt les coses a l’hora de treballar
junts. Hi ha experiència, l’equip coneix
la casa i la frescor de la joventut que el
forma, i ambdues coses fan una bona
combinació i són un gran acompanyant
de viatge per a aquesta aventura. Però
també hi ha coses que cal millorar.
Com és el teu dia a dia?
El meu objectiu és conèixer el negoci, la
feina i les persones de l’equip i intento
mantenir un bon estat d’ànim dins la
feina; per a mi això és imprescindible per
estar motivat i afrontar els problemes de
cada dia. Hem de creure que som capa-
ços de fer el que fem i més.
Fora de l’oficina, com et definiries?
Els caps de setmana els gaudeixo amb
la família. Tinc dos fills, d’11 i 14 anys,
amb qui comparteixo aficions. M’agrada
practicar el futbol i fem molta bicicleta.
Montse Cavero
Comptabilitat i Administració.
“Em motiva la possibilitat de millorar:
he de detectar el que va malament
als processos, així intento muntar un
projecte perquè funcioni i sigui més
fàcil. Col·laboro perquè tots millorem
la qualitat, i a l’equip som tots els que
ens hi entreguem, amb moltes ganes
d’ajudar”.
Tania Félix
Clients.
“El que més m’agrada de la meva
feina és que et permet tenir relació
amb els diferents departaments de
l’empresa i una visió més global de
l’activitat diària. D’altra banda, dins
el departament ens ajudem mútua-
ment, sempre estem aquí”.

10. Comunitat10
Jaume Terròs
Controlling.
“Tot i que porto poc temps,
mai havia treballat en un
programa igual, tan com-
plet. El treball en grup i la
combinació de gent jove i
preparada és genial”.
Susana Fumanal
Tresoreria.
“Vaig arribar al juny i trobo que
és una feina ideal per posar
en pràctica els meus coneixe-
ments adquirits amb el meu
recent títol. És un repte que la
meva empremta personal ser-
veixi per posar un gra de sorra
als objectius de la Fundació”.
Maria Soro
Controlling.
“El que més valoro és la visió
global de la meva feina, ja que no
només es limita a l’anàlisi de les
dades, sinó que em permet tenir
una visió més àmplia del negoci,
gràcies a la relació amb altres
departaments. I som un grup de
gent amb bon ambient”.
Jessica Martínez
Proveïdors.
“El lloc de treball et permet tenir
responsabilitat a l’hora de fer
la teva feina i valoren molt les
teves opinions. Porto poc temps
a la Fundació i l’equip ja em
coneix com si hi portés dos anys.
M’agrada treballar amb ells!”.
Josep González
• “Les coses que ens motiven són entendre que la nostra missió dintre
de l’Organització és gestionar i transmetre aquella informació de forma
adequada. Hem de ser consistents i responsables. Aportar sempre
respostes eficaces i ser un estímul per saber que el que fem té un sentit
a l’Organització”.
• “Sentir-se responsables i participants de l’evolució de l’Organització. A
més, hem de ser capaços de donar les respostes adequades a aquesta
organització tan dinàmica i que està en constant evolució”.
el que+
Josep González
• “Encara ens veuen com un departament que comptabilitza i arxiva, sense
donar importància que realment fem un gran esforç en el processament
de la informació que rebem al nostre departament. Tampoc no ens agra-
da que molts cops només es recordin de nosaltres com l’últim recurs:
nosaltres tenim criteri i informació, que són valors fonamentals; per tant,
hauríem de ser dels primers nuclis d’opinió a ser consultats”.
el que-
Finalment, hem de dir que la millora
contínua la vivim com un estímul amb el
qual intentem cada dia dintre de l’àrea
aportar les idees necessàries per avançar
i evolucionar. En aquest apartat hem de
parlar de projectes que milloren la gestió,
com els canvis en la normativa administra-
tiva de pagaments i sol·licitud de compres,
passem d’un control al final del procés a
un control més eficient al principi. També
tenim el repte de millora del procés intern
de tancament mensual. Aquest és un
procés feixuc que es viu amb molta tensió;
estem analitzant i dissenyant el nou mapa
de funcionament dels processos interns
del departament i, en concret, les tasques
que afecten aquest procés de tancament
per millorar qualitativament i quantitativa-
ment. Per últim, un altre repte és la millora
en els processos de control pressupostari,
tant en l’elaboració com en el seguiment,
pel que fa referència a les activitats i a tot
el conjunt estructural de la Fundació.

11. 11
Agenda
Teatre
‘Baraka’
Exposicions
‘Les matemàtiques
i la vida’
Fira
Fira Tradicional
d’Hivern
Concerts
Roger Waters
Activitats
Taller de cuina per Nadal
Quatre amics de la infantesa coincideixen
per recordar les seves insatisfaccions ado-
lescents amb acudits i tocs d’humor sobre
la cultura, la política, el matrimoni o el sexe...
L’obra, dirigida per Javier Daulte, és una
mirada crítica sobre l’amistat i la maduresa.
Vivim envoltats de les matemàtiques i no
ens en adonem. Amb aquesta exposició es
fa un recorregut pels àmbits i espais en què
ens movem al llarg del dia acompanyats
d’aquesta disciplina.
La Fira de Nadal s’ha convertit
en el lloc idoni per gaudir
d’una ciutat engalanada amb
llums de colors i per trobar-hi
tots els objectes de regal que
es necessiten. La fira també
compta amb un programa
d’activitats d’animació, des de
pallassos fins a tallers infantils
i xocolatada.
El concert de rock més important del 2011
arriba a Barcelona. El cantautor Roger
Waters presenta el seu disc The Wall, un
gran espectacle amb un mur de 73 metres
d’amplada i 10 metres d’alçària que s’anirà
enderrocant durant l’espectacle.
Taller creatiu de cuina per a nens amb acti-
vitats per conèixer la seguretat a la cuina, la
higiene i alguns plats típics del Nadal, com
ara els embolicats de carn i els vegetals,
les trufes de xocolata, el pastís de bolets, el
tortell de reis o els panadons d’espinacs.
On: Teatre Goya de Barcelona
Quan: fins al 9 de gener de 2011
Preu: 23 € (entre setmana), 29 € (caps de
setmana)
Web: http://www.teatregoya.cat/
On: plaça Nova
Quan: del 17 de desembre de 2010 fins
al 6 de gener de 2011
Web: http://www.terrassa.cat
On: Museu de la Ciència i la Tècnica de
Catalunya.
Quan: fins al 4 de juliol de 2011
Preu: 3,50 €
Web: http://www.mnactec.cat
On: Palau Sant Jordi
Quan: 29 de març del 2011
a les 21.30 h
Preu: a partir de 56 €
Web: http://www.roger-waters.com/
On: La Boqueria de Barcelona
Quan: del 27 de desembre de 2010 fins
al 5 de gener de 2011
Preu: 100 €
Web: http://www.petitexplorador.com
+ info:
+ info:
+ info:
+ info:
+ info:
AGENDA

12. EN CLAU TECNOLÒGICA12
Per què escollir entre
disseny o funcionalitat?
Quan tot és possible
Avui dia, en l’era de la imatge però també de la practicitat (ho volem tot
aquí i ara), el repte és combinar disseny i funcionalitat sense que cap d’elles
perdi protagonisme. L’arquitectura, la tecnologia i els espais multimèdia són
àmbits que permeten recollir a la perfecció totes dues possibilitats.
Els entorns multimèdia, la tecnologia o
l’arquitectura, que són matèries de co-
neixement de la UPC, van adquirint més
relleu dia a dia en l’àmbit de l’estètica.
Deixant de banda la seva funcionalitat, els
avenços tecnològics de la nostra època
permeten crear des d’un mòbil de disseny
a un pont espectacular, estèticament
parlant. Però, què és possible arribar a
fer conjugant forma i fons? Es pot crear
alguna cosa pràctica i alhora bella? Estan
renyats disseny i funcionalitat?
Les possibilitats
arquitectòniques
Podem escollir entre pis i casa, entre viure
a la muntanya o a la ciutat, entre treba-
llar en un edifici espaiós o en una oficina
acollidora, però el que la majoria desitgem
és un hàbitat que estigui adaptat a les
nostres necessitats i que també llueixi
estèticament. Una referència important en
el món de l’arquitectura és el britànic Nor-
man Foster: el seu despatx Foster & Part-
ners, que ha rebut 470 premis, va ser
l’artífex de l’aeroport de Pequín. Aquest és
un espai per on passen més de 60 milions
de passatgers l’any i, per tant, és impres-
cindible que primi la utilitat i la comoditat
per evitar el caos. No obstant això, quan
mirem les fotografies o quan passegem
per l’edifici, podem entendre que es
trobi entre una de les construccions més
espectaculars del món estèticament
parlant. Així doncs, ens demostra que sí
és possible acoblar a una necessitat línies
i tons que facin destacar un edifici per la
seva bellesa.
Disseny tecnològic
En el cas de la tecnologia, les preferèn-
cies varien lleugerament. La multiplicitat
d’ofertes tecnològiques fan que la facilitat
d’ús d’aquests productes quedi en un
segon pla a causa del predomini de la
bellesa. Tanmateix, Macintosh ha aconse-
guit combinar facilitat i disseny a les seves
creacions. Aquests ordinadors van néixer
amb l’objectiu de posicionar-se com a
número 1 al mercat de la llar, l’educació i el
món professional creatiu. Va ser el primer
ordinador personal que es va comercialitzar
amb èxit. Quina va ser (i és) la clau de l’èxit?
Els seus creadors, Steve Jobs i el seu soci
Stephen Wozniak, van dedicar un esforç
especial al disseny de la computadora i van
crear des d’un ratolí diferent als que hi havia
fins al moment fins a introduir per primera
El premi Pritzker del 2000, Rem Koolhaas,
és l’autor d’obres tan noves com la Casa
de Música d’Oporto. Amb aquestes i altres
construccions, l’arquitecte holandès ha
volgut demostrar que no hi ha una estruc-
tura prefixada per a cada tipus d’edificació.
El projecte d’aquest auditori a Portugal era
en els seus inicis el d’un túnel-espai per a
una casa que li havia encarregat un client.
Amb enginy i coneixement de la tècni-
ca, Koolhaas va crear un nou concepte
d’auditori.
L’auditori de Koolhaas

13. A la web, funcionali-
tat i disseny no estan
renyits, al contrari,
són complementaris.
Aquesta és la premissa
que hi ha darrere de
la remodelació gràfica
dels webs de la UPC
School of Professional
& Executive Develop-
ment (www.talent.upc.
edu) i el Centre de la
Imatge de la Tecnologia
Multimèdia (www.citm.
upc.edu), realitzades
durant el passat curs
acadèmic. La intro-
ducció d’eines 2.0 i la
millora del tractament
de la imatge, entre
d’altres, han fet que a
l’usuari li resulti més
fàcil trobar la formació
que busca, en un en-
torn web estèticament
més ordenat i atractiu.
innovacióaLeswebsUPCSchooliCITM
EN CLAU TECNOLÒGICA 13
vegada la interfície gràfica d’usuari (GUI) en
un ordinador personal. Segons els experts,
Apple va aconseguir, amb aquesta última
aportació, combinar facilitat (les icones ser-
veixen de metàfores gràfiques per a l’usuari)
i el disseny (la imatge dels Mac és cone-
guda per ser única, tant per la forma dels
ordinadors com per les seves pantalles).
Imaginació web
Cada cop s’utilitzen més les pàgines web
per a propòsits com publicitar-se. Però
anunciar-se amb èxit en un entorn tan
visual com Internet no és una tasca fàcil.
Segons els experts en disseny audiovisual,
si només ens centrem en la informació, el
visitant es cansarà de llegir-nos i no acon-
seguirem captar la seva atenció. D’altra
banda, l’obsessió pel disseny pot fer que
la nostra web mostri una imatge superfici-
al. La clau de l’èxit és proporcionar la infor-
mació bàsica (actualitzada periòdicament)
i seleccionar estrictament aquelles imatges
que siguin més interessants visualment
parlant i que representin millor el concepte
que volem oferir, tot integrant un disseny
atractiu però alhora amable amb l’usuari
(user friendly) perquè l’entengui.
Els experts apunten un altre factor que
condiciona molt l’èxit d’una web: que
no requereixi d’un programa tecnolò-
gic especial per accedir a tots els seus
elements. La idea principal que s’ha de
tenir en ment a l’hora de crear una pàgina
web és que aquesta ha d’anar adreçada
a les necessitats de l’usuari i no només
als gustos del propietari, per exemple, del
negoci que es publiciti a la xarxa.

14. entre nosaltres14
Camí de l’excel·lència
Creació de la Unitat de Disseny
El passat mes de setembre es posava en marxa el pla de treball de la
Unitat de Disseny de l’FPC, amb la configuració del seu equip i la definició
de les eines de seguiment. Un nou pas endavant per a una FPC en
evolució contínua.
• Producció dels programes.
• Prescripció de pautes,
supervisió de la formulació
de la proposta.
• Assegurar que la proposta
s’ajusta als nostres alinea-
ments i es formula d’acord
a l’EEES.
• Garantir les eines didàcti-
ques i metodològiques per
al disseny i implementació
del curs.
Quinéselrol
ajugar?

15. En concret, els objectius fixats passen pel
disseny de productes i serveis, mantenir
actualitzats els productes que s’ofereixen
des de la Fundació, a més de la qualitat i
coherència pedagògica, millorar sempre
les eines i optimitzar els procediments. Tot
això sense oblidar la sempre necessària
comunicació interdepartamental.
El punt de partida de tot plegat va ser
la creació de la Unitat de Disseny al
setembre, amb la configuració de l’equip
format per Sole García, Sonia Pérez i
Valeria Pleszowski. Una unitat que lidera el
procés de disseny d’activitats i produc-
tes que treballa per a les diferents LN.
Com explica Sole García: “Hem de ser
la factoria de programes, tot realitzant el
tractament didàctic de continguts i també
la definició dels models pedagògics de
totes les accions formatives que es portin
a terme a l’FPC”.
Pla estratègic
Els antecedents dels quals es parteix per
establir l’actual pla estratègic passen per
les formes de comunicar-se i aprendre,
així com un mercat basat en conceptes
com globalització, personalització, innova-
ció i competència. Tot això sense oblidar
l’entorn de l’Espai Europeu d’Educació
Superior (EEES) i de Bolonya. “Per tant
–especifica Valeria Pleszowski–, la Unitat
de Disseny sorgeix com una proposta de
millora, ja que faltava puntualitzar els as-
pectes metodològics de la part de disseny
dels programes que oferim a l’FPC”.
A partir d’ara, el pla esmentat es desenvo-
luparà tot contemplant punts importants
com el disseny de productes per encàr-
rec, el desenvolupament de projectes i la
identificació de les millores com aspectes
claus d’un procés que portarà a la imple-
mentació de millores, la definició d’un nou
model i propostes metodològiques, i la
posada en marxa de diverses línies de tre-
ball en aquesta direcció. “Tractem d’anar
en la línia de poder ajudar els docents per-
què puguin millorar metodològicament els
seus programes”, explica Sonia Pérez.
En paraules de Sole García: “La intenció
és que algunes d’aquestes millores les po-
dem implementar a partir del curs vinent,
quan ja tinguem el model consolidat i
puguem fer un balanç del que ha estat la
Unitat de Disseny”.
Aposta per l’‘e-learning’
En aquest entorn d’evolució contínua,
pren rellevància l’e-learning . De fet, la
Unitat de Disseny, de la mà de Valeria
Pleszowski, ja va participar el passat 15
de desembre en una ponència sobre les
tendències d’e-learning que va tenir lloc
al Tecnocampus de Mataró en ocasió de
la inauguració oficial de les noves instal·
lacions.
“Aquesta va ser una bona ocasió per de-
mostrar que hem entrat al mercat de solu-
cions formatives en consonància amb les
tendències actuals, per la qual cosa estem
començant a incorporar l’e-learning als
nostres programes”, comenta Pleszowski­.
“De fet –afegeix–, estem preparant ja
programes per al nou cicle”.
entre nosaltres 15
“Hem de ser la factoria
de programes, tot realitzant
el tractament didàctic
deLS continguts”
Com en altres àrees de l’FPC, la col·laboració entre
la Unitat de Disseny i la resta de departaments és
clau. De fet, l’aportació d’aquests departaments a la
UD es basa en:
• El context en què sorgeix un programa determinat.
• Els antecedents del docent i del curs.
• La necessitat de focalitzar el target.
• Garantir la qualitat i la implementació de la pro-
posta.
Pla de treball
Treballenequip
• Creació de la UD
• Configuració de l’equip
• Definir eines de seguiment
Posada en marxa:
Setembre 2010
• Disseny de producte per encàrrec
• Desenvolupar projectes
• Identificar millores
• Metodologia
• Formació docent
• Materials de referència
• Producció en línia i blended
• Implementar millores
• Aplicar models
• Balanç de la UD

16. Esperit
innovador,
emprenedor
idequalitat
CampusBesòs
AixíhadeserelnouCampusBesòs,queestaràenllestit
el2014.XavierTort-Martorell,DelegatdelRector
Campusdel’EnginyeriaIndustrialInnovaciódelBesòs,
ensexplicacoms’estàconstruintaquestfutur.
L’antigaEscuelaIndustrialBarcelonesaesva
crearl’any1851iésl’únicadetotEspanya
quehacontinuatfuncionantininterrompuda-
mentfinsaldiad’avui.Lesclassesvanco-
mençaral’anticconventdeSantSebastià,a
propdelaLlotja.L’any1873esvatraslladar
l’edificialaplaçadelaUniversitat.L’any
1927passaaocuparl’antigafàbricadeCan
Batlló,alCarrerUrgell.El1964s’estableixa
l’edificiactualdel’avingudaDiagonal,647.
Encara,però,limancaunaltrecanvid’ubi-
cació:elnouCampusBesòs,el2012.
L’EscolaTècnicaSuperiord’Enginyeria
IndustrialdeBarcelona(ETSEIB)formaen-
ginyersespecialitzatsendiversesàrees:au-
tomàtica,construcció,elèctrica,electrònica,
energètica,informàtica,materials,mecànica,
organitzacióindustrial,química,transports,
logística,bioenginyeria,etc.Totmirantel
futur,lainnovacióil’avençenladocència,
laUPCestàconstruintelCampusDiagonal
DE TU A TU16

17. DE TU A TU 17
Besòs2014,queintegraràespaisdefor-
macióiderecercaenenginyeriavinculats,
entred’altres,alainnovacióenl’àmbitde
l’aigua,l’energiailamobilitat.Enaquestnou
campushiromandranubicadesl’EscolaUni-
versitàriad’EnginyeriaTècnicaIndustrialde
Barcelona(EUTIB)il’ETSEIBque,juntament
ambempresesiinstitucionscapdavanteres
ubicadesal22@,conformaranungranparc
tecnològicalaciutatdeBarcelona.
Quinsbeneficisaporta
elCampusDiagonalBesòs?
Esportaranlesduesescolesd’enginyeria
actualsdeBarcelona,querepresentenavui
diael20%delaUPCentermesd’estu-
diants,professorsitreballadors.Pertant,
seràungrancampusdedicatalestecnolo-
giesindustrials.L’edificiactualdel’avin-
gudaDiagonals’hafetvell,témoltíssimes
Alnoucampuss’hipodràarribaren
qualsevolmitjàdetransport,jaque
eraundelsrequisitsfonamentalsper
al’elecciódelaubicaciófinaldel
campus.Aixídoncs,alazonaque
ocuparàelcampusactualmentja
espotanaramblaLínia4delmetro
(estacióMaresme-Fòrum)oambles
líniesdebusos7,36,41,43i141.El
TramBesòs,enlasevaparadaCan
Llima,olaLíniaC1deRodaliesde
Renfe(estacióSantAdriàdelBesòs)
sónlesaltresopcions.Amés,perala
gentqueprefereixilabicicleta,hiha
doscarrilsbici(c/Taulatic/Raimon
dePenyafort)quetravessenelcam-
pus.Ambtransportprivats’accedeix
directamentdesdelaRondaLitoral
(sortida25).Enunfutur,amésamés,
espreveul’incrementdetransports
ambnoveslíniesd’autobúsilaLínia9
delMetrodeBarcelona.
Comarribar-hi
“Elnoucampusestà
configuratperseruna
referènciaeuropeaen
tecnologiesindustrials”

18. DE TU A TU18
mancancesiesfacomplicatarreglar-ho
ambactivitatal’interior,iaquíhihamoltpo-
quespossibilitatsd’expansió,decréixer...
Elnoucampusestàconfiguratperseruna
referènciaeuropeaentecnologiesindustri-
als,tantperlavaloraciódelsenginyersfor-
mats,comperlaqualitatdelarecercaila
transferènciadeconeixement.Seràunpunt
onestrobaranlauniversitatilaindústria,
oncoincidirantambédiferentsdisciplinesi
onesproduiràunasimbiosientrelarecerca
iladocència.Elcampusestàdissenyatde
maneraquelarecercas’aglutinialvoltant
d’eixosprioritarisquedoninllocagrupsde
dimensiósuficientpercontenirlatotalitat
delacadena:desdelareflexióil’article
científicfinsalaconcepció,elprototipusila
patent.Elrepteperaconseguir-hoésalinear
lesvisions,elsinteressosielsesforçosde
lespartsimplicades.
Neixtotaprofitantl’oportunitatque
comportalaincorporaciódela
Universitatal’EEESperferevolucionar
l’actualmodeldocent?
Elqueestemfentsónunsedificisquedo-
ninpeuoquepuguindonarsuportauna
docènciamésenllàdelesclassesmagis-
tralsdelprofessor.Unadocènciaquesigui
multidisciplinàriaiqueespuguitreballar
engrup.D’aquívelacreaciód’unsespais
multifuncionalsi,pertalqueelsestudiants
adquireixinaquestsobjectiusformatius,es
faranservirmètodesdocentsmésactius
quefomentineltreballcooperatiuentre
Totaprofitantelcanvi
d’ubicacióid’estructu-
ra,espreténmodelarel
mètodedocentdeles
enginyeriesindustrials
totafegintaltemaridels
futursprofessionals
coneixementsicompe-
tènciesmoltvaloradesi
demanadesactualment
perpartdelesempre-
ses,comaralacapacitat
delideratge,eltreball
enequip,lapresade
decisions,lacomunicació,
l’aprenentatgealllargde
lavida,l’emprenedoria,la
vocacióinternacional,la
responsabilitatsocialila
sostenibilitat.Aixídoncs,
lanovaformacióaniràtant
enfocadaal’activitatautò-
nomacomaladegrup.
Enginyeria+
empresa
afons
“volemfacilitarifomentar
elprocésiexplotarles
patentsielsconeixements
queesgenerinalcampus”
professoratiestudiants.Totiaixò,encara
ésd’hora.Araperaranoméspodemparlar
d’ideesiintencionsquevolemqueexistei-
xinalnoucampusperòencaranohihaun
programadocentestablert.
Elnoucampusobriràunaporta
al’enginyer-empresari?
Defetjas’estàfent,laUPCjacomptaamb
diversesunitatsd’ajutalsjoves,peròsí
queésveritatqueéspretén,ambelnou
campus,quelacreaciód’empresessigui
undelstretscaracterístics.Quehihagi
encaramésespaisdedicatsaempreses,
col·laboracionsentrelaUniversitatialtres
projectesderecerca,hihauràfacilitat
d’instal·lacionsperarecerquescomunes,
escontribuiràalacreaciód’empresesde
basetecnològica...Estractadefacilitari
fomentarelprocésiexplotarlespatentsi
elsconeixementsqueespuguingeneraral
campus...Perdescomptatqueespretén
avançarmoltenaquestàmbit.
Espodriaarribaraveurecom
unreferenteuropeuenenginyeria?
L’objectiuésquesí.Estractad’esdeve-
nirunnuclid’excel·lènciaidereferència
especialitzateneixostemàticscomara
l’energia,l’aigua,lamobilitatoelsnous
materials,impulsatspergrupsicentres
derecerca.Elfetquetinguemtanaprop
centrescomaraelCETAqua,l’IRECo
elB_FusCentre,atorgaunvalorafegital
campusiafavoriràlacreaciódegrupsde
recercaqueanirandesdelareflexiófins
alapatent.Lesnecessitatsactualsde
lesempresesd’R+D+Irequereixensovint
mitjanstècnicsihumansquenoestanal
seuabast.Aquíentraelcampus,queserà
unpuntdetrobadaentreaquellsquetenen
lesnecessitatsiaquellsquedisposende
lescapacitats.

19. DE TU A TU 19
Lesxifresdel
noucampus
• 12milionsd’euros
d’inversiótotal
• 71.000m2
desuperfí-
cietotal
• 7edificisperimpartir
classes
• 3annexos
• 1gimnàs
• 3zonesverdes
• 6.000estudiants
• 700membresde
personaldocenti
investigador
• 8titulacionsdegrau
• 8titulacionsdemàster
Elperfil
XavierTort-MartorellLla-
brésésl’actualDelegat
delRectorCampusde
l’EnginyeriaIndustrial
InnovaciódelBesòs.
Directoriprofessortitular
delDepartamentd’Es-
tadísticaiInvestigació
OperativaalaUPC,tam-
béésdirectordelMàster
enGestiódelaQualitat
(durant21edicions)i
directordePostgrausde
MilloraSix-Sigma.Com-
paginaaquestestasques
ambladeconsultoren
milloradelaqualitatper
anombrosesempreses
europees.
CronologiadelCampusDiagonalBesòs
14dedesembrede
23demarçde
16dejunyde
16d’abrilde
17dedesembre
LaJuntad’Escola
acordacontinuar
elprojectecomplet
derehabilitaciói
ampliaciódeles
actualsinstal·lacions
del’ETSEIB.
Elrector,Antoni
Giró,presentala
propostadelConsell
deDirecciódecrear
unnoucampusde
l’EnginyeriaIndustrial
alBesòs.
Elrector,AntoniGiró,en
unareunióinformativa
obertaalacomunitat
del’ETSEIB,vainformar
sobrel’estatdedesen-
volupamentdelCampus
Besòs(edificis,metres,
espais...).
Inicide
l’activitatal
nouCampus
Besòs.
ElConsellde
Governaprovala
creaciódelnou
campusalBesòs.
Col·locació
delaprimera
pedradelnou
campus.
2006
2007
2009
2008
2014
2007

20. Dos perfils
antagònics?
CARA A CARA20
Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de
Negoci, és una dona creativa i amb grans aptituds per a les
relacions humanes. Francesc Borràs, Cap del Departament
d’Operacions, és analític i extremadament organitzat. O això
és el que opinen l’un de l’altre. Tot i tenir personalitats tan
“oposades”, els dos troben punts en comú a l’hora de valorar la
part creativa i organitzativa al món laboral i també al personal.
és millor, independentment
de si t’agrada més o menys.
L.R.: És difícil, però és
un repte. I sí, crec que
s’ha d’equilibrar. És molt
gràfic pel que fa al món
professional, on s’aplica (o
s’hauria d’aplicar) de forma
important l’objectivitat:
una persona pot ser el teu
millor amic, o ser simpàtica
i entranyable, però potser
treballant és un desastre,
o a l’inrevés. En aquests
casos, has d’abstenir-te
dels sentiments personals i
valorar la professionalitat de
la persona.
Llavors, per què es relaci-
ona el més emocional amb
la creativitat?
F.B.: Si haguéssim d’asso-
ciar les paraules creativitat
i organització a òrgans del
cos, l’organització seria el
cervell i la creativitat podria
ser el cor.
L.R.: Jo crec que les emoci-
ons condicionen la creativitat
però no tota, només en part.
Què creieu que té més
poder avui dia, les
emocions o allò racional?
F.B.: A curt termini, les
emocions, sens dubte. Però
a llarg termini, no.
L.R.: Depèn de què par-
lem... El model cartesià
sempre ha pesat molt,
especialment en el món
professional, però ja fa
temps que les teories sobre
la intel·ligència emocional
han valorat positivament les
emocions a l’entorn laboral.
En canvi, òbviament, pel
que fa a les relacions
personals, les emocions
tenen més poder i menys li-
mitacions. El més desitjable,
sempre, és l’equilibri.
És fàcil, per tant, trobar
un equilibri entre tots dos
conceptes?
F.B.: Les emocions t’afecten
com a humà, però en algun
moment has de ser capaç
d’abstenir-te per prendre
decisions amb el cap i no
amb el cor. Atendre el que

21. CARA A CARA 21
La creativitat
es pot entrenar?
L.R.: Penso que si no ets
creatiu i tens talent, per
exemple, és difícil que acabis
creant el David, de Miquel
Àngel, amb un bloc de granit,
per molt que facis cursos
sobre escultura. Però sí, és
clar que es pot entrenar.
F.B.: Jo també crec que la
creativitat neix sobre la base
del talent, però amb entre-
nament i esperit de sacrifici
millora.
Quan es pretén crear
i innovar, tot s’hi val?
F.B.: Penso que el terme
creativitat el podríem definir
com a creació de valor. La
gestió per processos està
més a prop de la capacitat
analítica, i la creativitat està
més a prop de la innova-
ció. Però la innovació en
si mateixa és un procés:
és cert que té una part de
talent que no pots controlar,
però estic convençut que
darrere hi ha un procés i
molta capacitat de treball:
95% de transpiració i 5%
d’inspiració.
L.R.: És el que deia Picas-
so: “La inspiració existeix,
però t’ha de trobar treba-
llant”. Començant perquè
la innovació a les organitza-
cions sorgeix d’un equip de
persones permanentment
pensant i, del conjunt de les
“espurnes” de tothom, surt
alguna cosa que entra en
aquest procés de construc-
ció per convertir-ho en un
producte de valor. El valor
determina la innovació i
l’extravagància poques
vegades és innovació.
En el terreny laboral,
independentment de la
formació de cadascú, us
veieu capacitats de fer un
les tasques de l’altre?
L.R.: Crec que no, només el
Francesc pot fer la seva fei-
na. Ell i el supercomputador
del Campus Nord (riuen).
F.B.: No n’estic tan segur,
tot i que és cert que
Operacions és una àrea de
l’empresa on se’m fa difícil
veure algú sense un perfil
tècnic-científic. En canvi,
el departament comercial
requereix unes competèn-
“La innovació en si mateixa
és un procés: 95% de transpiració
i 5% d’inspiració”

22. cies totalment diferents. Si
em preguntes si seria capaç
de fer la feina de la Laura,
no sabria què respondre. En
qualsevol cas, seria tot un
repte...
Manteniu el mateix caràcter
a nivell professional
i a nivell personal?
F.B.: Jo a la vida personal
sóc encara més amant de
l’ordre que a la feina.
L.R.: No tendeixo especial-
ment a l’ordre, però això no
jugador aficionat d’escacs
i puc dir que només tenen
virtuts: veus les conseqüèn-
cies de les teves decisions
sobre el taulell, sistematitzes
la resolució de problemes
(observar, pensar, decidir i
executar). També hi ha un
concepte estratègic, tu pots
plantejar una estratègia,
executar-la a la perfecció i,
finalment, veure que l’es-
tratègia era errònia. També
és interessant comprovar el
valor relatiu de les peces:
teòricament una dama val
10 cops més que un peó,
però en una determinada
posició un simple peó pot
tenir més força que tota
una dama; al principi de la
partida el rei és un element
feble que cal protegir, al final
de la partida és un element
fort que cal fer participar a
la batalla.
L.R.: Sí, s’han de qüesti-
onar els processos, de la
mateixa manera que ens
ho hem de qüestionar tot,
però hi ha d’haver moment
i argument. Els processos o
els protocols no han de ser
qüestionats en moments de
crisi, guerra o incertesa. Si
ho féssim, generaríem caos.
Qüestionar un procés també
és un procés i té els seus
moments.
M’agrada la reflexió sobre
els escacs. Un altre dia
parlarem sobre la filosofia
del parxís...
vol dir que no ho sigui en
determinats aspectes. Sí,
sóc més ordenada a casa,
però és per falta de temps,
perquè si no ho fos, tot seria
un caos.
Però a vegades està bé
qüestionar els processos…
F.B.: Tot es pot qüestionar,
faltaria més. A mi m’han
ensenyat que la presa de
decisions a l’àrea d’Operaci-
ons no deixa de ser com un
moviment d’escacs. Jo sóc
CARA A CARA22

23. Home
Actes
Sopar informal, familiar o aperitiu:
Americana, pantaló fosc, camisa o jersei.
Sopars de feina i actes socials sense
etiqueta (mitja etiqueta):
Vestit fosc, gris fosc o blau marí amb
americana i pantaló de la mateixa tela.
Corbata combinada amb el vestit.
Les sabates i els mitjons, negres.
Banquet de gala:
“Rigorosa etiqueta”: vestit fosc i corbata
Actes socials rellevants entre 9 h i 19 h
(casaments o funerals d’etiqueta):
Jaqué
Actes nocturns de màxima etiqueta
en espais tancats (acte acadèmic,
presentació de credencials, etc.):
Frac
Actes nocturns on no cal el frac:
Esmòquing
Consells (mitja etiqueta)
Colors: tots són permesos. Materials: els
teixits brillants es porten a la tarda/nit.
No abuseu: estampats, brodats, encai-
xos ni, sobretot, transparències
Actes
Sopar informal:
Vestit curt no excessivament luxós
Joies: poques però de qualitat.
Sabates de taló alt o, depenent del ves-
tit, de taló mitjà i bossa petita de mà de
metall, de carei o de pedreria.
Maquillatge suau, però de color lluminós.
Còctel:
Vestit curt amb teixits de qualitat, estam-
pats (matí) i llisos (tarda). Poques joies,
de qualitat i discretes. Sabates de taló
alt-mitjà, bossa petita o cartera. Maqui-
llatge lleuger, de tons suaus.
Banquet de gala:
“Rigorosa etiqueta”: vestit llarg (teixit ric
de gran qualitat). Joies més importants
Sabates de taló alt. Bossa petita de mà
(metall, tela, pedreria). Pentinat impeca-
ble. Maquillatge més apujat que el diürn.
Consells Generals
No vestiu de manera provocadora. Sí als
vestits i jaquetes femenins i pantalons de
dona. Cuideu les peces d’abric. Eviteu:
abric de diari, 3/4 amb vestit llarg, plumí-
fers i compte amb les pells. Llargada de la
faldilla: si dubteu, més val curta (mai mini-
faldilla). Matí: vestit curt o de còctel. Tarda:
vestit llarg o de còctel. Nit: vestit llarg.
DONA
NATURALMENT 23
“Què em poso!?” és la gran pregunta da-
vant d’un acte especial. Les normes diuen
que l’etiqueta masculina marca l’etiqueta
femenina segons el tipus d’esdeveniment.
Encerta-la!
Com vestir en cada ocasió
Dressed
for
success!
Quan els homes han de vestir fosc, les dones han de dur
vestit curt, de còctel o llarg; quan ells necessiten jaqué,
elles vestit curt o de còctel; si els homes duen esmòquing,
les dones, vestit de còctel o llarg; quan l’etiqueta masculi-
na exigeix frac, la femenina, vestit llarg.
Mercè Miguel Millán, personal shopper i assessora de
ConjuntoBcn, ens dóna uns consells per saber escollir.

24. Mercè Díaz
“La meva tasca
és dinàmica
perquè no
sempre sóc
a l’oficina”
És l’encarregada de tot el procés de programació
d’activitats dins l’àrea de management, dels pres-
supostos i de l’elaboració dels mapes de formació.
La Mercè Díaz treballa a l’Àrea de Programes de
Formació, al Departament d’Operacions. “El meu dia
a dia és igual però diferent alhora, ja que treballo amb
clients interns i externs”. La seva funció és realitzar
tota la part prèvia a l’elaboració d’un programa i la
tasca que realitza és completament dinàmica perquè,
com explica, “no sempre sóc a l’oficina, i en canviar
l’entorn de treball et pots airejar”.
Fa 13 anys que és al departament i té la sort de poder
treballar amb companys que també compten amb ex-
periència dins l’àrea: “Estic molt bé amb l’equip, ens
entenem bé i som un grup força consolidat, ja que la
companya més nova porta 5 anys”. Quan no treballa
amb nosaltres aprofita per passejar per Barcelona
o per alguna platja de la costa catalana. Tot i així, el
que més li agrada a aquesta llicenciada en Psicologia
és aprofitar quan té uns dies de vacances per visitar
qualsevol país llunyà: “M’agraden els destins exòtics i
diferents, no tant fer viatges als llocs més propers”.
Edat: 39 anys (visc a Castelldefels)
Fora de la feina em trobaràs… passe-
jant per alguna platja del Cap de Creus
Una pel·lícula i un llibre: l’últim llibre va ser
Mil sols esplèndids, del l’afgano-nord-americà Kha-
led Hosseini. M’ha agradat El secreto de mis ojos,
de Juan José Campanella, amb Ricardo Darín.
Les properes vacances… aquest Nadal
vull anar a Israel.
ens apropem a...