2. La Hipòtesi de Gaia
Aquesta hipòtesi postula que el clima, la vida i la geologia
actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri.
És, per tant, una hipòtesi que explica el planeta Terra com a
superorganisme que és capaç d'autoregular-se gràcies als
processos biogeoquímics. El nom de Gaia és en honor a la
deessa grega de la Terra, i els organismes que la composen
són anomenats gaians. Així doncs Gaia és el nom de la
divinitat de la Terra en grec. Sorgeix la Teoria de Gaia que
presenta la Terra com un ecosistema global que es compon
d’un conjunt d’ecosistemes en interacció.
3. Un ecosistema és un sistema natural que està format per un
conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es
relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així
com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions
entre el medi i els organismes. Un ecosistema té en compte les
complexes interaccions entre els organismes (animals, plantes,
bacteris, algues, fongs i altres) que formen la comunitat
(biocenosi) i els fluxos d’energia i materials que la travessen.
Tipus:
Desert
Ecosistema aquàtic
Sabana
Selva pluvial
Taigà
Tundra
Prat
4. L’origen de la Hipòtesi
La primera formulació científica de la teoria es va fer al 1960 per James
Lovelock, que investigava de forma independent. El que més va cridar-li
l’atenció va ser la diferència entre les condicions de la Terra i la dels
planetes veïns, principalment Mart i Venus. Arrel d’aquetes observacions
va formular la seva hipòtesi. Les primeres publicacions van ser fetes a
principis de la dècada de 1970, amb la col·laboració de Lynn Margulis,
seguit l'any 1979, publicacions seguides per un llibre divulgatiu anomenat
Gaia: A new look at life on Earth. El nom de la teoria va ser suggerit pel
novel·lista William Golding. Des de llavors, la hipòtesi ha estat recolzada
per diversos experiments i ha permès noves prediccions, fets que inclinen
a considerar acabada l'etapa d'hipòtesi i passar a anomenar-la Teoria Gaia.
Durant els seus primers anys, la hipòtesi va ser pràcticament ignorada.
Però desprès va començar a atreure l'interès de científics i no científics.
Encara actualment hi ha opinions d'acceptació i de rebuig importants.
5.
6. Problemes Ambientals
Recursos natural
És a dir tot aquell aspecte de la naturalesa que és subjecte al profit
humà.
Tant els materials que s'extreuen de la terra (matèries primeres,
minerals), com la caça i recol·lecció d'animals i plantes tant als mars
com a terra ferma; o bé per a la generació d'energia (energia eòlica,
energia geomètrica, energia mareomotriu, combustibles fòssils,
extracció d’urani per abastir centrals nuclears).
L’aprofitament de recursos natural és un activitat central de la
humanitat i les eines per la seva explotació ha anat variant amb els
canvis de la tecnologia.
7. Recurs renovable:
Són aquells que es regeneren de manera natural i continuada i, en
conseqüència, no són limitats. Per exemple, són recursos renovables
l’energia solar, l’energia eòlica, els que s'obtenen d’animals (llana, cuir,
etc.) i de plantes d'ús industrial (cotó, lli, etc.), i tots aquells que poden
estar sempre disponibles perquè provenen d'una font de proveïment
inesgotable. Poden ser explotats de manera indefinida sempre que la
demanda no sigui superior a la capacitat de regeneració del producte.
8. Recurs no renovable:
Són aquells proporcionats per l'esfera
geològica de la Terra en forma de
matèries primeres, font de materials, i
combustibles fòssils, font d'energia.
Es denomina reserves als contingents de
recursos que poden ser extrets amb
profit. El seu valor monetari depèn de la
seva escassesa i demanda. La seva
utilitat com recursos depèn de la seva
aplicabilitat, però també del cost
econòmic i del cost energètic de la seva
localització i explotació. Per exemple, si
per a extreure el petroli d'un jaciment
cal invertir més energia que la qual va a
proporcionar no pot considerar-se un
recurs.
9.
10. La degradació del Sòl
El Sòl també es degrada i perd las capacitat productiva. Les causes
d’aquesta degradació són diverses.
Els processos més importants de destrucció de la capa vegetal són:
La desforestació, que consisteix en la conversió permanent de la
superfície boscosa d’altres usos.
La sobrepastura, és el fenomen que es produeix quan un nombre
massa elevat s’alimenta d’una extensió determinada.
L’esgotament del Sòl, per una combinació dels factors naturals.
11. La conservació de la biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes. També rep el nom de
zona de vida a la Terra. Des d'un punt de vista més ampli, la biosfera
és el sistema ecològic global integrant tots els éssers vius i les seves
relacions, incloent la seva interacció amb els elements de la litosfera,
la hidrosfera i l’atmosfera terrestre. Es creu que la biosfera s'ha
desenvolupat, a partir de processos de biogénesis fa uns 3.5 milions
d'anys.
La importància de la biosfera, té diversos enfocaments:
La funció de les diferents espècies i ecosistemes en la regulació i
el manteniment de l’ecosistema global.
La producció d’animals i altres recursos.
La valoració de l’estat de la biosfera implica tenir en compte
l’abundància, la diversitat i la distribució d’espècies.
12.
13. Contaminació i Residus
Entenem per contaminació l'alteració de les propietats d'un
medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o
indirecta de l’home, de pertorbació, materials, ones o radiacions que
introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels
ecosistemes afectats.
Tipus de contaminació segons els efectes
Contaminació radioactiva, acústica, lumínica, visual i difusa.
Tipus de contaminació segons el medi
Contaminació del Sòl.
Contaminació de l’aigua.
Contaminació atmosfèrica.
14. Contaminació Radioactiva: Augmenta la radioactivitat natural o en
produeix d'artificial. Pot ser molt perillosa i la seva durada pot ser a
molt llarg plaç.
Contaminació Acústica: Els transports, els sorolls forts de gent
acumulada al carrer o certes activitats econòmiques poden provocar un
nivell de soroll desagradable o massa elevat que pot danyar la
sensibilitat del sistema auditiu i afecta negativament el comportament.
Contaminació Lumínica: L'excés de llum a la nit implica també
malbaratar energia, diners i combustibles fòssils, que en ser consumits
aporten carboni a l’atmosfera i contribueixen en augmenta el canvi
climàtic.
Contaminació Visual i d'afectació al paisatge, sigui aquest natural o no.
Contaminació Difusa: És la contaminació provocada per la suma de
petits factors d'origen diferent, que sumats provoquen un efecte
considerable.
15. Contaminació del Sòl: És la que afecta el Sòl.
Contaminació de l’aigua dolça o salada:
Inclou rius, estancs, llacs, aigües freàtiques,
mars, etc. Causa l’eutrofització , l’anorèixa, les
marees roies i les marees negres, entre
d’altres efectes. La contaminació marítima és
la que afecta al mar. Els accidents no en són la
causa principal, sinó els vaixells de tot tipus,
l’activitat ramadera i agrònoma i l’ús de certs
productes químics. Un exemple de
contaminació marina seria la contaminació del
mar Mediterrània.
Contaminació atmosfèrica: És la que afecta
l’aire. Es produeix per l'emissió de calor o de
contaminants atmosfèrics, d’entre els quals hi
ha els gasos hivernacles a l'atmosfera. Afecte
de manera global. Causa el forat a la capa
d’ozó, l’efecte hivernacle, l’efecte Callendar, la
boira fotoquímica i la pluja àcida. Alguns
d'aquests efectes sembla que contribueixen al
canvi climàtic.
16. Canvi Climàtic
És qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes
naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres
climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta
depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de
l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació
ecològica del planeta.
Hipòtesis del Canvi Climàtic
La primera: S’estudia mitjançant el recull de dades meteorològiques
que s’obtenen mesures de superfície o proporcionades per satèl·lits.
La segona: S’estudia per dades obtingudes de l’anàlisi química de
l'atmosfera. La concentració del diòxid de Carboni ha augmentat i la
de metà s’ha multiplicat per un valor superior a 2.
La tercera: S’estudia a partir de simulacions informàtiques, les quals
indiquen que els factors naturals coneguts fins ara no poden explicar
els canvis observats.
17.
18. Fenòmens naturals
extrems
Desastres Geològics: Inclouen
terratrèmols, sismes submarins,
tsunamis i erupcions volcàniques,
fenòmens que s’expliquen pels
moviments de les diferents
plaques de l'escorça terrestre.
Desastres Hidra meteorològics:
Corresponen a allaus i
esllavissades, sequeres i fam,
temperatures extremes(onades de
calor i fred) inundacions, incendis
forestals i tempestes( ciclons
tropicals).