Estudio Metro 3 en Sector Arquitectura, jornadas de Nuevas Dinámicas Residenciales: L'Habitatge: un dret constitucional?, un bé de primera necessitat?o un producte d’inversió ?

1. L’HABITATGE:
un dret constitucional?
un bé de primera necessitat?
o un producte d’inversió ?
Juliol 2009 Celestí Ventura Cisternas
1

2. A la primavera del 2003, convidat a una taula rodona organitzada pel
COAC per parlar de la “bombolla immobiliària”, –des del 2002 ja
començava a preocupar a la societat-, vaig fer l’afirmació següent:
“L’habitatge lliure a la ciutat de Barcelona ha doblat el seu preu en els
últims cinc anys, durant el mateix període, el preu del sòl s’ha triplicat”.
Recordo que mentre la referència al preu de l’habitatge no causava cap
sorpresa, semblava impossible l’afirmació sobre el cost del sòl, no
semblaven quadrar les dues dades.
Aquella jornada va donar molt de joc per parlar dels problemes dels
habitatges en general al nostre país, des dels diferents punts de vista.
Preocupat pel preu del sòl, proposava com a única solució per fomentar els
habitatges de protecció oficial, la reserva d’un percentatge important, -per
exemple del 40%-, en els futurs planejaments, per a destinar-los a habitatge
social.
Voldria aclarir, que la meva opinió, com a director general d’una
promotora-constructora d’habitatges, no sempre és compresa ni
compartida per molts promotors.
Tornant a la qüestió del preu de l’habitatge, voldria recordar les dades dels
costos de les promocions immobiliàries durant aquell període de temps i
afegir-vos algunes de les meves opinions sobre aquells fets.
Cal dir que, tot i que la nostra empresa treballa només a Barcelona ciutat,
el fenomen va ser similar a la resta del país.
2

3. 1.
EVOLUCIÓ DE PREUS DELS HABITATGES
Repercusió m² construït
HABITATGE LLIURE
BARCELONA
730.000
108%
INCREMENT DE L’IPC =
18,30%
350.000 360.000
(*) (LOE)
200% (*)
.- Energia Solar .- Llicències d’obres
.- Telecomunicacions .- Honoraris Facultatius
.- EHE (Estructures) .- Escomeses i Serveis
.- Obra Nova, Notari, Registre,.....
.- Auditories i Assegurances (LOE)
150.000
120.000 37%
110.000
15.000 20.000
33%
1998 2003 1998 2003 1998 2003 1998 2003
HABITATGE COST COST (*) COST DESPESES
RENDA LLIURE SOLAR CONSTRUCCIÓ (*) DIVERSES
− Els preus dels habitatges i els costos de promoció estan expressats en
pessetes, i es refereixen a la repercussió per m² construït (en el cas del
preu de venda, no inclouen els elements comuns de l’edifici).
− Els costos de construcció, tot i que creixen molt menys que els de
venda, incloïen millores de qualitat, entre d’altres, els criteris derivats
de les auditories tècniques per la LOE.
− Els costos de les despeses diverses, incloïen els de les auditories i les
assegurances decennals.
− És evident que els costos de fabricació no tenien gaire a veure amb
l’increment del preu de l’habitatge tot i que a vegades, és un recurs
massa utilitzat per alguns promotors per no construir amb més qualitat.
− Aleshores què va produir l’encariment?
3

4. 2.
Què va produir la pujada de La pressió continuada de
preus de l’habitatge? LA DEMANDA
Avui ja poques persones dubten que el preu de les coses depenen més de
l’equilibri entre l’oferta i la demanda que dels costos de fabricació. És a dir,
quan es ven amb molta rapidesa, sobre plànol, abans de fabricar, els preus
pugen contínuament mentre es mantingui la demanda.
Si una empresa no puja els preus, perd recursos, perquè la competència ho
farà, tindrà més beneficis i comprarà nous solars a més preu (de fet es
converteixen en subhastes, les mateixes administracions venen així el seu
sòl) i perdria competitivitat.
És impensable que les empreses puguin moderar els preus de forma
espontània. És la dinàmica del mercat.
4

5. 3.
MOTIVACIONS DE LA COMPRA
(segons dades estadístiques METRO-3)
2001 - 2002 - 2003 55% Canvi d’habitatge
2 Per ús propi 35% Nou accés a l’habitatge
10% Trasllat a BCN
De cada 3 habitatges venuts
1 Per inversió
CONSIDEREM INVERSIÓ LA COMPRA PER:
En algunes zones de la ciutat - Ús futur de fills adolescents
el percentatge entre ús propi i - Revendre (Especulació)
inversió s’aproxima al 50% - Lloguer
- 2ª Residència (BCN)
Les dades estadístiques de la nostra empresa durant aquells tres anys
reflexaven una nova tendència, la compra d’habitatges no per ús
immediat, per habitar-les, sinó per inversió.
Si els habitatges pugen de preu cada any (creixia la creença que sempre
havien pujat), és interessant comprar ara, després ja veurem quin us en
farem.
Però, què va facilitar aquesta dinàmica?
5

6. 4.
FACTORS QUE HAN MOTIVAT L’INCREMENT DE LA DEMANDA
(1)
BANCARIS 1998 2003
- Baixada dels tipus d’interès (9% 4%)
- Major durada crèdits hipotecàris (15 anys 30 anys)
- Increment del total del crèdit (60% 100-110%)
SOCIALS
- Major estabilitat laboral
- Disminució de l’atur
- Modificació de l’estructura familiar
- Compra per mimetisme
A l’inici del 2000, els interessos internacionals del diner van baixar de forma
generalitzada i al nostre país de forma especial, veníem d’uns interessos de
la nostra moneda, la pesseta, més alts que a la resta de l’Europa
comunitària i l’euro començava a funcionar com a moneda comuna.
De la mateixa manera que els interessos a llarg termini baixaven de forma
gradual, la durada de les hipoteques s’allargava i d’aquesta manera les
quotes mensuals d’interessos més amortització eren més baixes.
Començàvem a comprar pensant més en els pagaments mensuals que en
el preu total.
Per afavorir més la compra dels habitatges, els bancs, -que disposaven
aleshores de tots els diners del mon per donar crèdits- van incrementar
gradualment els imports de les hipoteques concedides, fins a superar els
preus totals dels habitatges (>100%), -per pagar l’IVA, les despeses
d’escripturació, els mobles,...-, tot el que fos necessari (en aquells anys tots
nosaltres érem prou solvents i els bancs tenien un gran negoci que
aprofitar).
Amb l’euro, els interessos baixos i l’activitat del país afavorida per l’eufòria
dels sector de la construcció, ens sentíem rics.
Els mitjans de comunicació, amb els seus titulars recordant dia a dia l’alça
dels preus dels habitatges, van acabar d’influir en una societat cada cop
més gregària. La compra per mimetisme s’imposava.
6

7. 5.
FACTORS QUE HAN MOTIVAT L’INCREMENT DE LA DEMANDA
(2)
INVERSIÓ
- Borsa de Valors
- Dipòsits bancaris
- Compra dels productes Immobiliaris
com alternativa d’inversió, deguda a: - Deuda del Tesoro
- Fons de Pensions
FISCALS
HABITATGE HABITUAL
- 1er - 2n any 25% S/750.000 + 15% S/750.000 (cada part, si declaren per separat)
3er any 20% S/750.000 + 15% S/750.000 (cada part, si declaren per separat)
Sobre els pagaments realitzats per hipotèques
INVERSIÓ
- Tributació del 15 % S/plusvàlues obtingudes a >1 any (per a les persones físiques)
Si les compres motivades per la inversió creixien, era també per altres motius
que ho afavorien: la crisi borsària dels valors de les noves tecnologies, la
baixa remuneració dels dipòsits, la poca o nul la rendibilitat dels plans i fons
de pensions...
I curiosament, mentre les deduccions en la declaració de la renda –de
quantitats limitades- en la compra de la vivenda habitual (per viure-hi),
periòdicament ha estat qüestionada des d’algun punt de vista polític, si es
comprava un habitatge i es venia passat un any i un dia, amb beneficis (el
seu preu havia pujat) només es pagava a la declaració de la renda un 15%
d’impost, menys de la meitat de la majoria de les rendes del treball.
Però, era cert que el preu del sòl s’havia triplicat?
7

8. 6.
DESCOMPOSICIÓ DEL PREU DE VENDA D’UN HABITATGE
730.000 (18%)
(20%) S/PREU VENDA
S/PREU VENDA
350.000
MARGE BRUT
126.000
PROMOTORA
CONSTRUCTORA
70.000
23.000
DESPESES (20.000 X 1,14) PROCÉS INDUSTRIAL
17.000 DIVERSES
(15.000 X 1,14)
(Increment en un 50%)
COST
171.000
CONSTRUCCIÓ (150.000 X 1,14)
126.000
(110.000 X 1,14)
COST
137.000 SOLAR
(120.000 X 1,14)
40%
COMPRA SÒL RESIDENCIAL
1998 410.000
(Increment en un 200%)
(360.000 X 1,14)
(*) El factor 1,14 s’aplica per
incorporar els m² de parts comuns
56%
PROCES INDUSTRIAL
2003
Si col loquem les dades expressades en el quadre núm. 1, de manera que
posem sobre un eix a la part superior les despeses de construcció (el que
direm procés industrial) i a la part inferior el corresponent a la compra del
sòl, i incrementem en un 14% les despeses unitàries de fabricació, per
incloure aproximadament les parts proporcionals dels elements comuns
(s’han de construir, però no estan en el preu de venda).
S’apreciarà ràpidament (el gràfic està dibuixat en proporció) com el cost
del sòl, sense aportar més valor afegit, s’ha incrementat un 200% (s’ha
triplicat), mentre tot el procés industrial només s’ha incrementat en un 50%,
tot i que és més del 18,30% (l’increment de l’IPC d’aquell període) inclou
millores tècniques i de garanties (LOE) i no explica per tant l’increment dels
preus dels habitatges.
Si ens parem a pensar en els marges bruts de l’empresa promotora,
apreciarem com el percentatge es manté similar, encara que de quasi el
doble d’import absolut. Tot i que la creença popular és que els marges son
molt grans, aquests es mouen al voltant del 20%. S’ha de pensar, no obstant
que les empreses no tenien que invertir tots els costos de la promoció per
dos raons, la primera perquè les vendes anticipades ajudaven a finançar i
la segona perquè les entitats financeres donaven tot el crèdit que es
necessités, a interès baix, per que aleshores tots érem solvents. Bé, de fet les
entitats financeres eren les primeres en creure que els preus dels pisos no
pararien de pujar i per tant el sòl ho garantiria tot.
8

9. 7.
DESCOMPOSICIÓ DEL MARGE BRUT
Promotora - Constructora
126.00 (18%
S/PREU VENDA
6,5 Benefici Net
MARGE BRUT
PROMOTORA
3,5 Impost de Societats
CONSTRUCTOR 2 Despeses Financeres (Interessos Hipoteques)
6 Despeses Fixes (Cost Estructura)
Si seguim observant el marge brut de l’empresa promotora i en deduïm les
despeses fixes (en el cas d’una empresa amb equip professional, no totes
en tenen), les despeses financeres (el que paguen als bancs pels crèdits) i
l’import de societats (la part dels beneficis que van a l’estat) ens queda un
6,5% de benefici net, que semblant molt petit, és important si pensem que
de la xifra total de vendes, i en aquells anys es venia molt, en quedaven
beneficis considerables que augmentaven el capital de les societats, fent-
les inicialment més fortes, tot i que cada vegada tenien que pagar més cars
els solars i acabaven endeutant-se més...
9

10. Quin efecte produïa en l’economia del país l’increment de l’activitat en el
sector de la construcció?
Era evident que tot el que hem vist fins ara portava efectes positius per
l’economia, per exemple:
− Creixement del producte interior brut (país més ric).
− Increment de l’ocupació laboral (baixada de l’atur).
− Increment de la recaptació de la seguretat social (es tornava a creure
amb la sostenibilitat de l’estat del benestar).
− Increment generalitzat de la recaptació d’impostos (superàvit fiscal).
− Beneficis per la majoria d’empreses, tant de la industria auxiliar, com
per la resta de la societat.
− Increment generalitzat de l’activitat en els professionals del sector de la
construcció (arquitectes, aparelladors, enginyers,...) professions quasi
sense atur.
− Sentiment de riquesa, en una societat que en general incrementava el
seu consum, possiblement per sobre de les seves necessitats i
possibilitats.
Amb tota aquesta situació general, totes les administracions depenen dels
ingressos del sector, la banca entusiasmada amb els seus resultats i els
nostres polítics presumint de bona gestió, país ric, i sempre pendents de les
properes eleccions. A qui l’interessava parar-ho?
Però, es va aturar per si sola la demanda d’habitatges a partir del 2003?
Es va autoregular el mercat de forma espontània?
10

11. 8.
MOTIVACIONS DE LA COMPRA
(segons dades estadístiques METRO-3)
2004 - 2005 - 2006
PROMIG DE COMPRAVENDA
Les vivendes destinades a ús propi disminueixen fins el 58%
mentre que les destinades a la inversió s’incrementen fins el 42%
CONSIDEREM INVERSIÓ LA COMPRA PER:
En algunes zones de la ciutat - Ús futur de fills adolescents
el percentatge entre inversió i - Revendre (Especulació)
ús propi s’ apropa al 90% - Lloguer
- 2ª Residència (BCN)
Les compres anticipades, sobre plànol, van seguir amb els mateixos ritmes
fins a finals de 2006, incrementant-se cada cop més les compres per
inversions, les nostres estadístiques de les vendes de l’habitatge lliure a
Barcelona ciutat no deixen dubtes.
En un sector on no hi ha barreres d’entrada, l’increment de les societats que
es dedicaven al negoci de la promoció immobiliària de forma eventual es
va incrementar sensiblement, així com les entitats financeres que encara no
disposaven de la seva promotora immobiliària, la van crear o es van
associar amb d’altres, ningú va voler mantenir-se al marge d’una bona
oportunitat de negoci.
La oferta s’anava expandint, saturant cada cop més el mercat.
El tractament fiscal dels beneficis de persones físiques en la compravenda
d’habitatges, va passar del 15% al 18%, però aleshores ja no calia esperar
més d’un any, es podria vendre a l’endemà.
11

12. 9.
DESCOMPOSICIÓ DEL PREU DE VENDA D’UN HABITATGE
1.100.000 (19,18%)
S/PREU VENDA
211.000
730.000 (18%)
(20%) S/PREU VENDA
S/PREU VENDA
350.000
MARGE BRUT PROCÉS INDUSTRIAL
PROMOTORA 126.000 34.000
CONSTRUCTORA (30.000 X 1,14)
70.000
(Increment en un 122%)
DESPESES 23.000
DIVERSES (20.000 X 1,14)
17.000 1998-2007
(15.000 X 1,14)
COST 228.000
126.000 CONSTRUCCIÓ
171.000
(150.000 X 1,14)
(200.000 X 1,14) IPC 31%
(110.000 X 1,14)
COST
137.000 SOLAR
(120.000 X 1,14)
40%
1998
410.000
(360.000 X 1,14)
COMPRA SÒL RESIDENCIAL
627.000
(*) El factor 1,14 s’aplica per (550.000 X 1,14)
incorporar els m² de parts comuns (Increment en un 350%)
56%
2003
57%
2007
Els preus dels habitatges i per tant el cotitzat per al sòl, van arribar al seu
màxim a finals del 2007.
El 2008 ens el varem passar negant la crisi, però això ja és historia.
Avui, a juliol de 2009, encara no es coneix l’abast d’una crisi financera
internacional, -però espanyola en especial-, amb unes entitats financeres
endeutades fins a xifres inexplicables en el mercat internacional de crèdit, i
que el seu gran problema és com tornar-lo, i mentrestant no pot dedicar-se
a la seva funció social, que no és altra que facilitar el crèdit a les empreses i
famílies del país.
El veritable problema és la crisi financera, la sobrevaloració i la saturació de
la oferta immobiliària, sent molt important, serà molt més greu per la falta de
crèdit (liquidesa).
Mentre, l’economia del país i per tant la societat, es prepara a superar una
respectable època de crisi.
12

13. 10.
PREU DE VENDA PROMIG
VIVENDA DE RENDA LLIURE (Barcelona “ciutat”)
1.200.000
1.100.000 1.10 0 .0 0 0
1.000.000 1.0 0 0 .0 0 0 1.00 0 .0 0 0
900.000
8 50 .0 0 0 9 0 0.0 00
800.000
73 0 .0 0 0
700.000
600.000 60 0 .0 0 0
500.000 5 0 0 .0 00
3 7 5.0 00 4 7 0 .0 72 4 8 9.8 15
400.000 3 50 .00 0 4 0 5 .0 00 45 1.12 5
4 2 3 .5 92 43 9 .2 6 5
3 60 .15 0 3 7 4 .5 5 6 38 4 .6 6 9 4 0 0 .0 56 410 .4 5 7
35 0 .0 0 0
300.000
200.000
IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2%
100.000
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
− Els imports corresponen al preu metre quadrat promig dels habitatges
de renda lliure a Barcelona (segueixen expressats en pessetes, -la
reconversió a euros és ben fàcil-, i és irrellevant per l’estudi
comparatiu).
− En color blanc els preus de mercat reals expressats en xifres rodones a
final de cada any.
− En color vermell els preus que haguéssim tingut d’haver seguit
l’increment de l’IPC anual.
Els preus dels habitatges han baixat al voltant d’un 20% en els últims dos
anys i sembla que comencen a estabilitzar-se.
Les empreses promotores s’han quedat sense marge de benefici, els bancs
demanen a les empreses que els hi tornin els crèdits que havien concedit i
per acabar d’arreglar-ho, posen problemes per la subrogació de les
hipoteques als nous compradors, -ara no troben cap ciutadà solvent-, el
més greu és que molts compradors dels últims anys veuen com la hipoteca
que tenen que pagar a 30 anys és superior al preu a valor actual del seu pis.
13

14. 11.
1.200.000
1.100.000
COST SOLAR PROMIG
1.000.000 (Barcelona “ciutat”)
900.000
800.000
700.000
600.000
5 5 0 .0 0 0
500.000 5 0 0 .0 0 0 4 8 0 .00 0
4 2 0 .0 0 0
400.000
4 0 0 .0 0 0
36 0 .0 0 0
300.000
19 0 .0 00 26 5 .0 0 0
15 0 .60 5 15 4 .6 71 16 1.16 8 16 7 .9 3 7
200.000 15 0 .0 0 0 14 5 .2 3 1
12 0 .00 0 130 .0 0 0 13 7.16 2 14 0 .7 28
100.000
12 0 .0 0 0 12 3 .4 8 0 12 8.4 19 13 1.8 87
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2%
− Els valors atorgats al sòl els últims dos anys, en especial el 2009, és teòric,
doncs en les circumstàncies actuals, pocs es decideixen a comprar, i si
ho fessin es trobarien que la banca no els donaria cap crèdit (el sector
immobiliari avui està proscrit).
− Per què es confon tant sovint la promoció immobiliària amb la creació
de sòl?
− On van anar a parar els beneficis del sector, produïts en aquests últims
anys de gran demanda?
14

15. 12.
1.200.000
1.100.000 COST CONSTRUCCIÓ (BARCELONA)
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
400.000
300.000
2 2 0 .0 0 0 2 3 0 .00 0
18 0 .0 0 0 19 0 .0 0 0 2 0 0 .0 0 0
200.000 14 0.0 0 0 15 0 .0 0 0
110 .0 0 0 115 .0 0 0 115 .0 0 0 128 .0 0 0
100.000 13 8 .0 5 5 14 1.7 8 2 14 7 .7 3 7 15 3 .9 4 2
117 .7 18 12 0.8 9 6 12 5 .7 32 12 9 .0 01 13 3 .12 9
110 .00 0 113.19 0
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
IPC= 0% 2,9% 4% 2,7% 4% 2,6% 3,2% 3,7% 2,7% 4,2% 4,2%
− El cost de la construcció (fabricació) amb l’increment de qualitats ja
esmentades anteriorment, també va ser superior a l’IPC, però en una
proporció molt diferent. En tot cas son els costos de construcció de la
nostra empresa que es proposa construir el millor possible.
15

16. 13.
PRIORITATS EN LA DECISIÓ DE COMPRA
(Segons l’estudi dels factors d’apreciació realitzat per MERK2 Juny 2002)
1.- UBICACIÓ
2.- SUPERFÍCIE - Nº HABITACIONS
3.- PREU
4.- QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ
En un estudi realitzat entre una gran mostra de clients que ens havien
comprat entre el anys 2000 – 2001 i 2002 i que tenia com a objectiu veure
les prioritats en els factors d’apreci que els havien portat a prendre la
decisió de comprar-nos un habitatge (allò que més els importava al
moment de comprar) es van establir clarament les prioritats expressades en
el quadre anterior.
El més importat era el lloc, de fet volien viure per raons personals en un
carrer concret, per la família, el treball, l’escola dels fills... (allò era prioritari).
Després el programa, la tipologia d’habitatge, de fet els m² construïts, el
núm. d’habitacions (les meves necessitats familiars estan cobertes?).
La tercera en importància, un cop aprovades les anteriors, era el preu (el
podem pagar?)
Per sorpresa nostra, la quarta prioritat, però a molta distància, era la
qualitat. Només en el cas de tenir l’oportunitat d’escollir el mateix lloc, el
mateix programa i el mateix preu, s’haguessin decantat per el de més
qualitat.
16

17. Però què consideraven com a més qualitat?
Bé, de fet, no eren criteris tècnics, ni tan sols d’equipament, sinó un
sentiment associat a la solidesa, que allò que compraven estava ben
construït, duraria sense problemes, estava ben estudiat (bon projecte,
qualitat arquitectònica...), que rebien un bon servei, la marca, era una
combinació de tot això.
Per què la construcció d’habitatges evoluciona tan lentament?
Per què s’innova tan poc en els nous habitatges?
L’explicació caldria buscar-la en, què volem quan comprem un habitatge?
17

18. 14.
PRIORITATS EN LA DECISIÓ DE COMPRA
(Segons l’estudi dels factors d’apreciació realitzat per MERK2 Octubre 2008)
1.- PREU
2.- SUPERFÍCIE - Nº HABITACIONS
3.- UBICACIÓ
4.- QUALITAT EN LA CONSTRUCCIÓ
A la tardor de l’any passat, en plena aturada del mercat, (portàvem ja un
any sense vendes significatives) el criteri dels pocs que es decidien a
comprar havia canviat clarament, el més important era sens dubte el preu.
Avui es dubte del preu de les coses, -al fer-se tan poques compravendes no
existeixen preus de referència-, i la gent comença a pensar que els preus
dels habitatges seguiran baixant indefinidament (igual que abans, però a
l’inrevés).
Les decisions de compra comencen a canviar de sentit, per un preu més
econòmic estan disposats a canviar de carrer i fins i tot algú de barri.
De la mateixa manera que els pisos amb més possibilitats de venda son
aquells que a igualtat de programa tenen menys m² construïts, és a dir,
menys preu.
Anem cap a una societat més pobre, no vull dir més infeliç, -sinó més
pobre-, amb menys poder adquisitiu. I això serà així per diverses raons
objectives:
− Les nostres empreses seran més petites, veuran minvar els seus recursos
propis (capital i reserves, que abans havien crescut amb els beneficis
dels anys expansius, es reduiran per les pèrdues dels propers anys). Però
sobre tot veuran com els crèdits dels bancs que abans incrementaven
considerablement els seus recursos permanents i finançaven els seus
projectes, quedaran molt reduïts.
18

19. − L’atur incrementarà desgraciadament les seves xifres.
− L’estat recaptarà molt menys que abans per la baixada de l’activitat
econòmica i apujarà, -tard o d’hora- els impostos.
− Tornarem a dubtar de la sostenibilitat de l’estat del benestar (pensions,
sanitat...).
− El deute de l’estat s’incrementarà,...
− I les entitats financeres? Qui ho sap. Però facin el que facin (fusions,
absorcions, adquisicions,...) també seran més petites i sobre tot
disposaran de menys diners per a crèdits per a les nostres empreses i
famílies, i els pocs que donin seran de menys quantitat i més cars. Bé,
de fet ens voldran cobrar per tot.
La societat de crèdit, s’ha acabat.
I les famílies? Tornaran també a la realitat.
Tot i que els preus dels pisos hagin baixat, quan s’acabi de vendre l’estoc
d’habitatges actuals (aquests encara disposen d’hipoteques concedides
en bones condicions), els nous projectes que es construeixin disposaran
només del 60/70% d’hipoteca com a màxim, amb interessos més alts (no
per l’euribor, sinó pel diferencial que ens cobraran els bancs, -tindran menys
volum de negoci-,) i s’haurà de pagar el 30/40% de l’import del pis més
l’IVA.
De la mateixa manera que abans ens sentíem rics, -no se si amb motiu o
no-, ara ens sentirem més pobres.
19