Ensenyament endarrereix uns dies la matrícula a fi d'aplicar l'augment de la ràtio a les aules

1. dilluns 21 de maig de 2012 ensenyament 9
Ensenyament endarrereix uns dies la matrícula
a fi d’aplicar l’augment de la ràtio a les aules
La conselleria necessita més temps per decidir els centres on amplia el nombre d’alumnes
estava prevista entre el 4 i el 8 “En grups on s’estigui escola-
de juny, haurà de fer-se entre
l’11 i el 15, amb el que hi haurà
> La mesura respon ritzant un alumne en situació
especial, difícilment s’elevarà
més marge per decidir en qui- a l’aplicació del Reial la ràtio en un 20% com diu el
nes escoles s’amplia el nombre decret d’Educació decret”, va dir la titular d’En-
d’alumnes per aula. senyament. Tampoc es veuran
Aquest endarreriment en la afectats alguns centres de nova
matrícula es deu també al fet > La conselleria creació, “on es van construir
que el Departament ha endar- aules amb l’espai just per a no-
rerit la publicació de les llistes estudiarà cas per cas més 25 alumnes”, o els que es
d’alumnes admesos, previs- en quines escoles trobin, per exemple, en zones
ta pel 18 de maig però que es aplica l’increment de certa conflictivitat.
donarà a conèixer durant la Pel que fa a l’afectació de la
primera setmana de juny. La plantilla, mentre Ensenyament
preinscripció escolar ja s’ha parla “d’uns 500 interins que
realitzat, entre el 19 i el 30 de
> Els sindicats passaran a cobrir substituci-
març. alerten que afectarà ons”, va dir Rigau, tant CCOO
De fet, la consellera d’En- 2.000 professors com USTEC sospiten que la xi-
senyament, Irene Rigau, ja va fra rondarà les 2.000 persones.
Una aula plena de cadires però sense alumnes
avisar que Catalunya assumiria “Amb l’ampliació d’una hora
redacció Ministeri d’Educació que pre- la mesura del Ministeri, però una mesura allà on vegem que de la càrrega laboral, l’elimina-
lleida
veu augmentar la ràtio de les tenint en compte la situació pugui generar un estalvi”, va ció de classes per l’augment de
Catalunya va endarrerir la ma- aules el proper curs, pel que socioeconòmica del centre, les sostenir la consellera, qui va ràtios i la no cobertura de les
trícula escolar del segon cicle necessitava més temps, segons característiques dels alumnes concretar, per exemple, que els baixes de menys de 10 dies, es
d’Infantil, Primària i primer de va informar la mateixa conse- i l’espai disponible a les aules. grups d’Infantil i Primària -amb deixarà de contractar uns altres
Secundària per estudiar com lleria d’Ensenyament en el seu “No farem una generalització, una ràtio de 25- que tinguin 26 1.500 docents”, van estimar els
aplicava el Reial decret del lloc web Així, la matrícula, que però no ens negarem a aplicar alumnes no es desdoblegaran. sindicats.
La Generalitat vol mantenir el nivell de
qualitat i contribuir a reduir el dèficit
redacció la qualitat de l’ensenyament, programació. Però en cap cas
lleida
demanant -és veritat- un es- es farà de forma automàtica
Ensenyament vol amb les me- forç superior al professorat sinó tenint en compte la perso-
sures presentades pel Minis- però fent allò que permeti nalitat de cada centre”. Rigau
teri d’Educació mantenir el col·laborar en la reducció del va recordar que “l’augment de
nivell de la qualitat educativa dèficit”. ràtio és un element propi de la
del sistema i alhora col·laborar Pel que fa l’augment de la programació de grups i això
en la reducció del dèficit. ràtio la titular d’Ensenyament correspon a l’administració”.
Rigau va destacar que “amb va assegurar que “proposem Irene Rigau també va recordar
aquestes mesures podem mantenir la base de la ràtio fi- que cal tenir en compte al-
mantenir el principal repte xada i aplicar l’augment quan tres criteris que intervenen en
del sistema educatiu, que és sigui convenient per raons de l’ampliació de la ràtio. Un nen somrient entre dues columnes de llibres

2. 10 ensenyament dilluns 21 de maig de 2012
Catalunya crea una matrícula
arvind balaraman
per als estudiants d’FP de Grau
Superior en centres públics
Mas diu que serà una quantitat “modesta” amb la qual
els alumnes evitaran que l’ensenyament perdi qualitat
recupera l’impost de Successi-
ons”.
El secretari general de l’As-
sociació de Joves Estudiants de
Catalunya (AJEC), Eloi Cortés,
va censurar aquesta mesura,
El Govern va anunciar divendres quant costaria la nova taxa
que fa pagar als estudiants el
La Generalitat fixa en
dèficit públic català. Va repro-
var l’argument del president
360 € la matrícula de FP per
català, Artur Mas, que aquesta
mesura equipari als alumnes
recaptar 15,7 milions d’euros
de FP amb els universitaris
quant al pagament d’una ma-
trícula: “No és de rebut dir que
tu pagues perquè els altres pa- redacció La consellera d’Ensenya-
lleida
guen”. ment, Irene Rigau, va donar
Cortès va criticar que la Ge- Cursar un grau superior a conèixer el cost de la nova
Un jove talla metall amb una radials
neralitat no té en compte la de Formació Professional a taxa per als alumnes que l’any
redacció conseller d’Economia, Andreu realitat dels universitaris, que Catalunya costarà 360 euros. vinent comencin la Formació
lleida
Mas-Colell, van aprofundit en amb un atur juvenil superior La Generalitat va concretar Professional de grau supe-
El president de la Generalitat, xifres però van destacar que la al 50%, molts no podran conti- divendres les taxes de l’FP rior. Costarà 360 euros, una
Artur Mas, va explicar dimarts idea és que els estudiants con- nuar a les universitats i en l’en- amb l’objectiu de recaptar quantitat que la consellera
passat que el tercer pla d’ajus- tribueixin “perquè la qualitat senyament superior el proper 15,7 milions d’euros. considera “modesta” i “ma-
tos de la Generalitat inclourà de l’ensenyament no quedi res- curs, va augurar. Els alumnes que l’any nejable” en l’àmbit de la des-
la implantació d’una matrícula sentida”. Es tracta d’una mesura im- que ve es matriculin del se- pesa dels joves.
per als estudiants de Formació Sindicats i associacions d’es- plantada per la Generalitat, gon curs pagaran 180 euros. Rigau va explicar que s’ha
Professional (FP) de grau su- tudiants catalans, per la seva encara que Mas va precisar Paral·lelament s’implanta un mirat que la majoria d’estudi-
perior en centres públics, que banda, van manifestar la seva que també assumiran les me- sistema de rebaixes, exemp- ants puguin assumir aquest
serà “modesta al principi”. oposició i total rebuig a la cre- sures aprovades pel Govern. cions i beques que, segons el cost perquè és semblant a la
En roda de premsa després ació de la nova matrícula, i Aquestes propostes implicaran govern català, garantirà que tarifa plana que paguen per
del Consell Executiu, que va van lamentar que la Generali- l’augment del nombre d’alum- cap estudiant quedi exclòs de un telèfon amb internet. A
servir per presentar les mesu- tat “carregui als estudiants la nes per aula i del preu de les la Formació Professional per més, la conselleria assegura
res d’aquest pla, ni Mas ni el reducció del dèficit mentre no matrícules universitàries. motius econòmics. que no n’exclouran cap.
Departament de Territori i Sostenibilitat
Escola de Sobreestants d’Obres Públiques

3. DILLUNS 21 DE MAIG DE 2012 ENSENYAMENT 11
Rigau introdueix la FP dual els Estudiants de tres instituts de
Lleida cobraran les pràctiques
curs que ve perquè els joves es REDACCIÓ
LLEIDA
Una dotzena d’empreses
lleidatanes impartiran for-
formin en el marc d’empreses
Un total de 325 alumnes de mació teòrica i pràctica als
Formació Professional que es- alumnes d’FP. Les empreses
tudien en instituts de Lleida, que ja han signat acords amb
Tàrrega, Guissona, Tarragona, el Departament d’Ensenya-
La consellera sosté que aquesta mesura vol lluitar Terrassa, Castellar del Vallès, ment són Autotractor, Talle-
contra l’elevada taxa d’atur juvenil del nostre país Martorell, Ripoll i Arbúcies res Gaustin, Motortrans, Sca-
podran fer pràctiques amb barna, Garatge Unió, Tallers
La FP dual pretén ser una un contracte o beca salari a Autorapid, Nayper Motor,
via, va explicar la conselle- 29 empreses del seu entorn el Ros Roca, CAG, Pastoret de la
ra, perquè les empreses pu- curs vinent. Segarra, Nufri i Argal.
guin participar de la formació
dels futurs treballadors i que
aquests puguin acabar els es-
tudis on podria ser el seu futur
lloc de treball. Aquest model
s’inspira en el que ja existeix
a Alemanya, Suïssa, Àustria o
Dinamarca.
L’empresa, per la seva ban-
da, acollirà l’alumne amb con-
tracte laboral o amb pla de
pràctiques formatives remune-
rades amb beca salari, podran
impartir cursos de formació
La FP d’electromecànica de vehicles aplicarà la formació dual
continuada per als alumnes
REDACCIÓ estiguin cursant i sobre riscos contractats i impartir part del
LLEIDA
laborals en una primera fase a curs a les instal·lacions de l’em-
La Generalitat va anunciar que l’aula i en una segona iniciaran presa, ja que, com va dir Rigau,
el curs que ve introduirà la pràctiques no remunerades en no es descarta que es desplacin
Formació Professional dual en una empresa, com fins ara. La professors a les empreses.
alguns centres formatius: els novetat però és que a partir Fins ara un total de 29 empre-
alumnes faran part de la for- del segon curs l’alumne entra- ses tindran convenis per al curs
mació dins de les empreses i ria a treballar a l’empresa on 2012-2013 per impartir aquesta
amb un contracte, a banda de completaria la seva formació, FP dual i els cicles afectats, tant
l’aula. En total seran 9 centres també en l’àmbit teòric, i re- de grau mitjà com superior, se-
i 29 empreses les implicades el bria una beca salari. En aquest ran d’electromecànica de vehi-
curs vinent i 325 alumnes que sentit, la consellera d’Ensenya- cles automòbils, processos de
seguiran el pla. ment, Irene Rigau, va assegu- qualitat en la indústria alimen-
Els alumnes rebran la forma- rar que la mesura ha d’ajudar a tària, mecatrònica industrial o
ció bàsica sobre els estudis que “frenar” l’atur juvenil. química industrial.
ESCOLA DE
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural CAPACITACIÓ
AGRÀRIA
DE TÀRREGA
T’interessa el Medi Ambient?
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR DE
QUÍMICA AMBIENTAL ESTUDIS SUPERIORS nivell 2 de l’espai Europeu d’Educació Superior (EEES)
Preinscripció del 28 de maig al 8 de juny
Av. de Tarragona, s/n - Tàrrega - Tel. 973 31 07 15
www.gencat.cat/dar/ecas - A/e: aecatar.dar@gencat.cat

4. 12 ensenyament dilluns 21 de maig de 2012
Més estudiants d’FP a Lleida
La taxa d’ocupació dels graduats en formació professional es manté a pesar de la crisi
redacció més fàcil de trobar feina. Pre- sis i nou mesos després d’ha- mitjans que cercaven feina van Dels resultats de l’Informe es
lleida
cisament en uns temps, en què ver acabat els seus estudis. El passar a representar el 13,8%, desprèn que malgrat el context
El nombre d’alumnes de For- l’atur juvenil és més que preo- treball es basa en una mostra mentre que els graduats supe- econòmic actual de crisi -una
mació Professional (FP) va créi- cupant. de 23.281 persones graduades riors van passar a representar crisi que ja es va fer palesa en
xer a la demarcació de Lleida Així ho avalen els resultats el curs 2009-2010, tant de grau el 12,53%. En relació al 2010 el darrer informe-, els graduats
un 7,86% en un any. El curs de l’estudi d’Inserció Laboral mitjà com de grau superior, l’increment dels graduats mit- en ensenyaments professionals
passat 5.867 joves van optar dels Ensenyaments Professionals dels següents ensenyaments: jans que buscaven feina va ser continuen estables pel que fa a
per estudiar un cicle formatiu del 2011, un informe elaborat formació professional inicial, de l’1,19%, mentre que en el cas la inserció laboral, i que tenen
d’FP mentre que enguany van conjuntament pel Departament arts plàstiques i disseny, en- dels graduats superiors era de una taxa d’atur molt inferior a
escollir aquesta opció 6.367, d’Ensenyament i el Consell de senyaments esportius, ense- l’1,49% respecte el 2010. Unes la mitjana malgrat la crisi.
en front els aproximadament Cambres de Comerç. L’estudi nyaments artístics superiors i xifres, de totes maneres que se Segons la consellera d’Ense-
4.600 que van optar per cursar analitza quina és la situació programes de qualificació pro- situen molt per sota de la mitja- nyament, Irene Rigau, “podem
Batxillerat. laboral dels graduats en ense- fessional inicial (PQPI). na d’atur juvenil d’entre 16 i 24 dir que tenim una bona salut a
Potser tingui alguna cosa a nyaments professionals entre L’any 2011, els graduats anys a Catalunya. la formació professional, és la
veure amb el fet que cada cop millor manera de lluitar contra
són més els joves que opten per l’atur. Tot i la difícil situació
estudis de formació professio- > El Govern estudia la inserció > Rigau: “La FP és la millor econòmica per la qual estem
nal en detriment del batxille- laboral d’aquest tipus d’estudis manera de lluitar contra l’atur” passant, es demostra la fortale-
rat que els primers ho tinguin sa de la FP”.
L’Executiu de Rajoy pretén que hi hagi
graur razvan ionut
més alumnes d’FP que de batxillerat
redacció de gairebé dos punts percen- la normativa educativa, que el
lleida
tuals entre els estudiants de PP espera començar a aplicar
L’Executiu de Mariano Rajoy batxillerat, al costat d’un crei- en el curs 2013-2014, apunta
pretén que el percentatge d’es- xement de 8 punts dels quals cap a fórmules que avancen
tudiants d’FP augmenti fins a estudien cicles formatius de la separació dels alumnes, per
equilibrar-se amb els que cur- grau mitjà. dirigir els “que no hagin com-
sen batxillerat (aquest curs, Com promoure aquest can- plert els objectius” cap a la FP.
32,1% enfront del 67,9%). Així, vi que, segons el govern, fo- Segons el programa nacional
calculen que, per aconseguir mentarà la contractació dels de reformes, l’Executiu reor-
que en el 2020 l’alumnat d’FP joves i contindrà la descom- ganitzarà secundària amb la
superi al de batxillerat, hauria pensada oferta de titulats uni- finalitat de “anticipar l’especi-
d’haver-hi un descens anual versitaris? La modificació de alització educativa”. Un jove estudiant

5. DILLUNS 21 DE MAIG DE 2012 ENSENYAMENT 13
El Govern permetrà la jornada
intensiva matinal a l’ESO en
alguns instituts lleidatans
El Departament estudia la petició d’una dotzena de centres
de Lleida i sosté que s’acceptarà si hi ha el màxim consens
REDACCIÓ Departament d’Ensenyament Amb tot, el sindicat de se-
LLEIDA
poder canviar el seu horari per cundària Aspepc, s’hi hauri-
Alguns instituts de Lleida no- donar classes de nou a tres o de en afegit els centres de Sort,
més faran classes d’ESO al matí dos quarts de nou a dos quarts la Pobla de Segur, el Pont
a partir del curs vinent. El di- de tres. de Suert, Almacelles, Seròs i
rector dels Serveis Territorials Els instituts que ja havien Torrefarrera.
d’Ensenyament, Miquel Àn- expressat la intenció de passar- D’altra banda, la previsió de
gel Cullerés, va confirmar a la se a la jornada intensiva són els restricció de despesa del mi- Molts joves hauran de fer números per pagar els estudiss
premsa local que autoritzaran tres del Camp Escolar de Lleida nisteri d’Educació determina
la jornada intensiva en aquells
centres que així ho demanin i
(Joan Oró, Màrius Torres i Gili i
Gaya), Guindàvols i Caparrela
que el proper curs arrencarà
amb una plantilla de com a
Anar a la universitat serà un
en aquells que hagin arribat al
màxim consens amb la comu-
(també a Lleida ciutat), La Ser-
ra de Mollerussa i Ermengol IV
mínim 20.000 mestres i profes-
sors menys a tot l’Estat. De fet,
50% més car el curs que ve
nitat educativa. de Bellcaire d’Urgell. la consellera d’Ensenyament, REDACCIÓ la plaça a les universitats pú-
LLEIDA
Cullerés no va precisar Irene Rigau, va calcular que bliques. L’objectiu és que les
quants centres seran, encara l’aplicació d’aquestes mesures El Ministeri d’Educació pro- universitats contribueixin a
que va indicar que podrien ser > Les retallades que a Catalunya comportarà la pèr- posa a les comunitats autò- la retallada de 3.000 milions
més d’un i que la conselleria dua de feina per a mig miler nomes, reunides en la Con- d’euros en matèria educativa
exigeix el govern
no ha establert límits. En l’ac- d’interins (el 10% dels quals ferència General de Política anunciada pel Govern. Actu-
tualitat, tots els centres tenen
comportaran que seria a Lleida). De totes mane- Universitària, una forquilla alment, els alumnes de la ma-
tres tardes lectives en aques- hi hagi 20.000 res, la Generalitat ja ha anunci- que hauran d’aplicar les uni- joria de les universitats públi-
ta etapa educativa i almenys professors menys at que acatarà les mesures per versitats i que anirà des del ques paguen una mitjana del
una dotzena han sol·licitat al reduir el dèficit. 15% fins al 25% del cost de 17% del cost de la plaça.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INS Alfons Costafreda OBERT PERÍODE DE
Tàrrega
INS PREINSCRIPCIÓ
Tel. 973 600 270
ENSENYAMENTS POSTOBLIGATORIS
BATXILLERAT
· Científic - Tecnològic
· Humanitats i Ciències Socials
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ
· Gestió Administrativa
· Construcció i Muntatge d’Equips Industrials
(manteniment electromecànic + soldadura. Formació dual amb
l’empresa)
· Sistemes Microinformàtics i Xarxes
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I GRAU SUPERIOR
CURS D’ACCÈS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR
· Administració i Finances (Orientat al comerç internacional)
· Manteniment i Muntatge d’Instal·lacions Industrials
(mecatrònica industrial + fred industrial. Formació dual amb
l’empresa)
· ADMINISTRACIÓ DE
SISTEMES INFORMÀTICS
EN XARXA
NOVETAT!!
Tel. 973 312 204
Web: www.iescostafreda.cat