10,6
16,0
6,5
27,9
35,4
20,4 ZONA
CENTRAL
ZONA 3metres
ZONA 2 metres
% EficàciaNº accions
8,7
20,5
11,0
6,5
3,9
17,8
1,9
1...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Anàlisi comparativa entre l’esgrima femenina i la masculina

137 visualizaciones

Publicado el

Pòster presentat a la I Jornada Catalana de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

Publicado en: Deportes
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
137
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Anàlisi comparativa entre l’esgrima femenina i la masculina

  1. 1. 10,6 16,0 6,5 27,9 35,4 20,4 ZONA CENTRAL ZONA 3metres ZONA 2 metres % EficàciaNº accions 8,7 20,5 11,0 6,5 3,9 17,8 1,9 1,7 2,3 5,7 5,2 4,4 91,8% 60,8% 94,5% 62,8% 52,7% 63,7% 96,9% 54,2% 93,9% 96,9% 100,0% 53,7% 96,3% 59,6% 95,6% 100,0% 100,0% 54,2% Figura 1: Anàlisi del número d’accions que van finalitzar amb la veu de “halte” i de la seva eficàcia en funció de la zona de la pista Introducció Des del reconeixement a Atenes 2004 del sabre femení com a modalitat oficial de l’esgrima, podríem afirmar que l’esgrima femenina i masculina gaudeixen de la mateixa consideració a nivell institucional i reglamentari. Però, què és el que succeeix a nivell tècnic, tàctic i en altres aspectes clau dels combats, hi ha algun tipus de diferenciació entre ambdós sexes?. Aquest estudi té per objectiu analitzar si existeixen diferències significatives entre dones i homes en els paràmetres temporals i d’eficàcia en l’esgrima d’elit. Metodologia Es van registrar 83 combats de les fases finals dels campionats del món de categoria sènior de les 3 armes (espasa floret i sabre), disputats a Kazan l’any 2014, aplicant-se un disseny observacional nomotètic, puntual i multidimensional (Anguera et al., 2011). Es va utilitzar com a instrument d’observació una adaptació de ESGRIMOBS (Tarragó et al., 2015) i com instrument de registre Lince v. 1.1 (Gabín et al, 2012). La unitat d’observació va ser cada una de les accions que van finalitzar amb la veu de “halte” de l’àrbitre, analitzant-se la distribució temporal dels combats i l’eficàcia d’un total de 2754 accions, en una triple anàlisi: comparativa per armes, per sexe i, finalment, entre tiradors i tiradores arma per arma. En aquesta presentació es considera com eficàcia a la repercussió en el marcador de l’acció que finalitza amb la veu de “halte”. La qualitat de la dada es va comprovar mitjançant l’anàlisi de la validesa (concordança en un panell de 17 mestres d’armes: Krippendorf =0,81) i la fiabilitat interobservador i intraobservador en 45 accions (Kappa = 0,71 i 0,79 respectivament). Es va fer servir el test Chi-quadrat de Pearson per a l’anàlisi estadística de les variables qualitatives i el test de la U de Mann-Whitney per a les variables quantitatives. Resultats L’anàlisi estadística va permetre comprovar que, en general, entre l’esgrima femenina i la masculina no hi ha diferències significatives en lo referent als paràmetres temporals, ni tampoc entre tiradors i tiradores de cada arma. L’única diferència significativa (p<0,05) que es va trobar va ser en el temps efectiu de combat de les tres armes (sense diferenciació del sexe). En quant a l’eficàcia de les accions de combat, no es van trobar diferències significatives entre l’esgrima femenina i la masculina, però sí entre el sabre femení i el sabre masculí i entre les tres armes (sense tenir en consideració el sexe). I al voler aprofundir en aquesta anàlisi, va quedar palesa l’existència de diferències significatives (p<0,05) ANÀLISI COMPARATIVA ENTRE L’ESGRIMA FEMENINA I LA MASCULINA Treball inclòs en el projecte I+D+i “LA ACTIVIDAD FISICA Y EL DEPORTE COMO POTENCIADORES DEL ESTILO DE VIDA SALUDABLE: EVALUACION DEL COMPORTAMIENTO DEPORTIVO DESDE METODOLOGIAS NO INTRUSIVAS”: Ministerio Economía y Competitividad (DEP2015-66069-P). en l’eficàcia de les accions en funció de la zona de la pista en la que es realitzen (Figura 1), en en la triple anàlisi esmentada: per armes, per sexe i entre tiradors i tiradores de la mateixa arma. Conclusions No existeixen diferències entre la esgrima femenina i la masculina a nivell de paràmetres temporals, però sí en quant a l’eficàcia de les accions en funció de la zona de la pista en que es realitzen, aspecte que s’hauria de tenir en consideració per tal d’optimitzar la preparació específica dels entrenaments de les diferents modalitats i de les dones i els homes. Referències Anguera, M.T., et al. (2011). Cuadernos de Psicología del Deporte, 11(2), 63-76. Gabin, B., et al. (2012). Procedia- Social and Behavioral Sciences, 46, 4692-4694. Tarragó, R., et al. (2015). Cuadernos de Psicología del Deporte, 15(1), 149- 158. I JORNADA CATALANA DE RECERCA EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT. BARCELONA 2016 Tarragó, R.,1 Iglesias, X. 2 1 Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport; 2 Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Universitat de Barcelona) Espasa Femenina Espasa Masculina Floret Femení Floret Masculí Sabre Femení Sabre Masculí Contacte: rtarragog@gmail.com xiglesias@gmail.com

×