Presentació utilitzada en la Jornada «QUAN ELS INFANTS PAGUEN LA POBRESA. NO PODEM FER RES MÉS?» Palau Macaya. Barcelona. Documents a: http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/reflexiones-la-pobreza-vista-desde-la-infancia?centros=palau-macaya Documentos en:http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/es/-/reflexiones-la-pobreza-vista-desde-la-infancia?centros=palau-macaya

1. QUAN LA MIRADA ÉS PART
DEL PROBLEMA I DE LA
SOLUCIÓ
Un resum de les propostes dels seminaris sobre com
analitzar i com actuar quan la pobresa afecta els infants
Jaume Funes, març 2016

2. Empobrir és robar a un infant oportunitats vitals
necessàries. Atendre sempre és garantir, de diferents
maneres, les oportunitats vitals que tot infant té dret a tenir
per rebre resposta a les seves necessitats (al llarg de les
diferents etapes evolutives).

3. 1. ACLARIR LES RAONS PER
OCUPAR-SE DE LA INFÀNCIA QUE
PATEIX LA POBRESA ADULTA

4. •Beneficència
•Filantropia
•Fraternitat
•Solidaritat

6. 2. COMPLIR L’OBLIGACIÓ DE
DESCOBRIR LA SEVA MIRADA

7. a. La perspectiva d’infant i la pobresa
• Amb quins ulls miren i veuen
• Com cerquen sentits al que viuen
• Com frueixen
• De quines maneres pateixen
• Com s’adapten per no patir
• Les altres experiències de la seva vida en les que depositen la felicitat
• Les seves vivències i els nostres danys
• Descobrir els arguments amb els que expliquen el que està passant

9. 1. Un entorn d'oportunitats
2. Una vida vinculada
3. Poder participar en el disseny de la vida de tots
4. Compartir projectes, identitats i pertinences
b. Atendre pensant en ells i elles sempre
serà mantenir i estimular 4 contextos

10. 3. FER JUSTÍCIA I GARANTIR LA
INFÀNCIA

11. Els 4 tipus de resposta obligatòria quan
es pensa primer en els infants
1. Salaris i ocupacions dignes. Rendes garantides (viure en
societats més justes)
2. Rendes d’infància (tenir menys infants empobrits)
3. Paquet bàsic d’oportunitats garantit (impedir els impactes
que destrueixen la condició infantil)
4. Adaptació de serveis i flexibilitats d’accés (requisits i estils
professionals en clau d’infància i adolescència)

12. POBRESES
DESIGUALTATS
EXCLUSIÓ
IMPACTES SINGULARS
SOBRE LA INFÀNCIA
LÒGICA I SEQÜÈNCIA DE LES RESPOSTES A LA POBRESA INFANTIL
SALARIS I
OCUPACIÓ
DIGNES
RENTES
BÀSIQUES /
GARANTIDES
PAQUET BÀSIC
D’OPORTUNITAT
S GARANTIT
RENTES
D’INFÀNCIA
(fills a càrrec,
criança...)
Ajudes i
suports.
Flexibilitat
per l’accés.
Recursos
pensats per
a la
diversitat i
les crisis

13. PAQUET BÀSIC
D’OPORTUNITATS
GARANTIT
Estímuls (tot allò que desencadena a cada moment
els processos de desenvolupament), disponibilitat
d'afectes (tot allò que permet construir la pròpia
seguretat a partir de sentir-se vinculat a algú)
facilitació de vivències, d'experiències vitals
positives (tot allò que fa sentir satisfaccions vitals i
construir l'autoestima) possibilitats d'aprenentatge,
d'adquisició de competències, coneixements,
sabers, cultures (tot allò que es necessita per viure
en la societat actual en companyia d'altres
persones).
Necessitats bàsiques
0-3
Temps infantils
Escolarització diversitat
Espais de creativitat, comunicació i
participació
Estimulació primerenca

14. 4. DESCOBRIR ELS IMPACTES,
LES FERIDES I LES CICATRIUS

15. a. Ajudar no és curar “malalties”.
Sempre serà:
•Reduir la pobresa
•Evitar danys
•Omplir mancances
•Enfortir per resistir
•Mantenir la rebel·lió

16. b. La pobresa no “causa” res, però ho
altera tot
• Existeixen multiplicitat d’efectes interrelacionats
• Cap pedaç de vida és secundari
• El pitjor dels efectes és viure a la intempèrie social
• A més, les institucions i els seus professionals acaben empobrits
• La pobresa crea una situació en la que el desenvolupament sa
queda compromès
• La pobresa obliga a les famílies a viure en unes condicions que
impacten significativament sobre la vida dels infants

18. c. Quan les famílies no poden fer de
famílies
a) No podem privar del seu dret a tenir adults que garanteixin:
• El seu desenvolupament
• La seva construcció emocional
• El descobriment del seu lloc al món
b) Quan es tracta de lluitar per sobreviure:
• L’educació passa a 2º pla
• La desesperança suprimeix abraçades
• El clima afectiu i de relació canvia
• Et senten impotents per fer de mares i pares

20. d. Educació negada
Educabilitat compromesa
Quatre aspectes claus:
1. Les desigualtats posen en risc greu la funció humanitzadora de l’escola
2. És el context en que més es poden reduir els determinismes de la
pobresa
3. L’escola empobrida es torna encara més incompatible amb les infàncies
pobres
4. L’escola ha de ser un territori de confort vital normalitzador. Ha d’aportar
alguna serenor

21. La pobresa i la desigualtat:
1. Determinen les expectatives del professorat
2. El tracte diferenciat inocula la incompetència en l’alumnat pobre
3. Apareix fàcilment l’etiquetatge dels comportaments inadequats
Enmig d’un fort augment de la segregació, la híper concentració de
les dificultats, la manca de consideració de les complexitats
educatives

22. Recordar què vol dir educabilitat

23. d. Felicitats d’infància malgrat la
pobresa
• Felicitats que els construeixen per evitar que els malestars els destrueixen
• Les atencions estan al servei de fer possible la felicitat
• Les persones adultes no tenim dret a avançar patiments ni a privar de
felicitats (viure allò que pertoca, no viure allò que no toca)
• Quan la infelicitat dominant fomenta la desesperança, augmenta l’angoixa

25. e. Els universos emocionals,
relacionals, d’equilibri o de tensió
• No augmenta la insània. Van a salut mental (saturada) perquè és l’única
estructura d’escolta
• Emmalaltir és, a vegades, l’única sortida
• Els pobres (els infants que pateixen la pobresa) poden entrar amb facilitat en
els circuits del diagnòstic i l’etiquetatge
• La persona es torna vulnerable per la soledat i l’exclusió
• La pobresa fa perdre l’estatus de ciutadà
• El malestar és la pèrdua de la serenor vital

26. • La pobresa no augmenta la fragilitat (tots som éssers fràgils) sinó
que genera vulnerabilitat
• L’infant es torna vulnerable quan ni la família, ni l’escola, ni la
comunitat poden crear-li un entorn positiu
• En el projecte d’una vida tot no poden ser desesperances
• Considerar quin és el nivell de patiment mental suportable

27. 5. RECORDAR QUE LES
RESPOSTES TAMBÉ PODEN FER
MAL

29. a. Preguntes prèvies inevitables
• Preguntar-se sempre si una resposta no genera més
empobriment, més segregació, més incapacitació
• Els danys colaterals no són secundaris
• La pobresa no ha de passar a ser una categoria més del
sistema de classificació de les dificultats

30. b. Un criteri universal indefugible

31. c. Del buit en les respostes “naturals” a
l’assistencialisme
• La urgència i la necessitat de fer està obligant a utilitzar recursos
inapropiats
• La resposta acaba dominada per la regulació i el procediment
• La pobresa genera buits en els sistemes de resposta “naturals”
• Tot acaba sent multiprestació i multiassistència

33. 6. PENSAR LES RESPOSTES EN
POSITIU

34. a. Els 4 criteris que han de respectar les
respostes
1. La universalitat. Respostes pensades per a tota la
infància d’un territori amb formes d’aplicació que han
previst la diversitat
2. La discriminació en positiu. Que no rebi més qui més
té. Que permeti a tots els infants situar-se en una
situació similar a la dels seus companys. Acompanyada
de relats sobre la pobresa per a tothom

35. 3. La garantia d’accés. Oferta, ponts, passarel·les,
procediments
4. Ser proposades, explicades i divulgades com a
respostes a l’acompliment d’un dret de l’infant

36. b. La pobresa no canvia les regles de
l’atenció a la infància
• Recordar 7 regles elementals

37. El projecte Reflexions: La pobresa amb ulls d’infant
és una iniciativa del Palau Macaya i CaixaProinfància
Organització: Palau Macaya
Direcció científica: Jaume Funes