IOANNES “Peplum” Productions, SL.
ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: Totum Ius.
• Sistema Legislatiu: Et Leges et Iura et Corpus
Iuris Civilis.
• Funci...
SISTEMA JURÍDIC
ELEMENTS CONTEXTUALS
TOTUM IUS
• IUS sembla que prové del radical sànscrit Iu,
que expressa la idea de vincle, que tendeix a
l’harmonia social,...
TOTUM IUS
• Ordenament jurídic: El conjunt de normes o
de relacions jurídicament rellevants en una
comunitat.
• Potestas a...
ET IUS ET SCRIPTURA
• XII Taules: Cap al·lusió a l’escriptura.
• Titus Livi, Ab urbe condita (360aC): “Rarae per
ea tempor...
ET IUS ET OS
• IUS: Caràcter sacre, esotèric i ritual.
• PRONUNCIACIÓ EXACTA DE DETERMINADES
PARAULES, RITUALS O ORACIONS:...
ET IUS ET SCRIPTURA
• La utilització de la forma escrita es produeix per
influència del món grec, oriental i provincial.
•...
SISTEMA LEGISLATIU
ELEMENTS CONTEXTUALS
ET LEGES ET IURA
• La pràctica d’estendre per escrit els continguts
dels negocis amb la intervenció d’un
professional que ...
ET LEGES ET IURA
• La posada per escrit de les noves lleis, la
transmissió escrita dels preceptes orals, tot
plegat servei...
FUNCIÓ
ELEMENTS CONTEXTUALS
TOTUM IUS GAII
• Institutiones de Gai, jurista (161 dC):
El dret, en el seu conjunt, - del qual ens en
servim,- té en comp...
TOTUM IUS ULPIANI
• Epitome d’Ulpià, jurista(s.III in):
• Tot el dret consisteix o bé en l’adquisició o bé
en la conservac...
TOTUM IUS ULPIANI
• A diferència de Gaius, el totum ius a què fa
referència no s’enfoca a persones, coses i accions, ni
al...
CORPUS IURIS CIVILIS
• Compil·lació feta per l’emperador Justinià entre el 529
dC i el 534 dC.
• Recopilació de legislació...
ACCIÓ/FET
ELEMENTS CONTEXTUALS
ET FACTUM ET ACTIO ET ACTUM
• FACTUM: l’element del món real
desencadenant d’una acció.
• ACTIONES: deriva de Agere (fer, ...
CONTEXT DE PRODUCCIÓ
ELEMENTS CONTEXTUALS
TABULARIUM
• Tabularium: Arxiu Públic.
• Archivum: Arxiu Públic a partir de Marc Aureli
Frontó (170 dC), que recupera aque...
AGENTS
ELEMENTS CONTEXTUALS
TABULARII
• Tabularius:
– Cos d’escribes públics, -integrats per esclaus
públics o lliberts i homes lliures- adscrits als
...
TABELLIONES
• Tabellio:
– Mencionat per primera vegada al De officiis proconsulis d’Ulpià
(215 dC).
– Segons Ulpià les sev...
TABELLIONES
• Tabellio:
– No deixen de ser mai professionals privats, i no
pas funcionaris publics, de manera que no
dispo...
NOTARII
• Notarius:
– S.I dC: esclaus, lliberts i rarament homes lliures.
– El nom deriva de “nota”, símbol o abreviatura
...
NOTARII
• Actuarii, librarii, amanuenses, exceptores,
scribae, chartularii, cancelarii, censuales,
epistolares, ….
• Emper...
ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Instrumenta.
• Tipologies: Et Excerpta publica et Excerpta Privata.
• Procediment: Elaborac...
TIPOLOGIES
ELEMENTS FORMALS
INSTRUMENTA
• Instrumenta Publica.
• Instrumenta publice confecta.
• Instrumenta quasi publice confecta.
• Documenta priva...
INSTRUMENTA
• Dos elements a tenir en compte:
• La força probatòria.
• La fides publica.
INSTRUMENTA PUBLICA
• Instrumenta o Documenta Publica.
• Força probatòria més gran que qualsevol altra
tipologia d’instrum...
INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Scripturae forensia, Documenta publice
celebrata, Documenta publice confecta,
Documenta for...
INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Força probatòria superior als documents
privats i als quasi publice confecta. Inferior als
...
INSTRUMENTA QUASI PUBLICE CONFECTA
• Poc coneixement i poc mencionats a les lleis.
• Formalment semblants a un document pú...
IDIOCHIRA
• Privatae res.
• Documents privats.
• Només donaven fe quan eren reconeguts com
a veritables per la persona con...
EXCERPTA PUBLICA
• Commentaria, Actae, Decreta Decurionum.
• Comptabilitat de l’erari municipal: Kalendaria
o Inventaria.
...
EXCERPTA PRIVATA
• Testamenta.
• Donationes.
• Vinditiones.
• Permutationes.
• Et cetera.
PROCEDIMENT
ELEMENTS FORMALS
PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Quan les parts recorrien al tabellio, aquest
redactava la scheda i la sotmetia a aprovació.
• T...
PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Finalment, l’absolutio consistia en l’entrega a
les parts del document perfecte: absolutus et
c...
PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Quan les parts no acudien al tabellio sinó als
registres públics o als arxius.
• Insinuatio ap...
PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Casos obligatoris: testaments solemnes
després de la mort del testador; donacions de
major val...
FORMA FÍSICA
ELEMENTS FORMALS
TABULAE CERATAE
TABULAE CERATAE
TABULAE CERATAE
ELEMENTS D’AUTENTICACIÓ
• Testimonis: Instrumenta quasi publice
confecta.
• Registre en l’Arxiu o Registre Públic:
Insinua...
SIGILLA
• Timbre i la impressió.
• Timbre: segell a manera d’anell que es
portava al quart dit de la mà.
• Generalment sob...
SIGILLA
• Sobre la part tova de la cera s’hi imprimia
l’anell o el tampó.
• Es podia deixar la cera intacte i escriure sob...
SIGILLA
• Com corrompre els segells?
• Amb una agulla calenta es podia obrir el
segell, fonent-lo, i veure el contingut de...
FORMA INTEL·LECTUAL
ELEMENTS FORMALS
FORMULARIA
• Poc sabem de la forma intel·lectual.
• La que coneixem: als textos legals i en formularia
tardans.
• El conce...
FORMULARIA
• Datatio.
• Segons la calendació romana:
– Kalendes: el primer dia del mes.
– Nones: el dia 5 o 7 del mes.
– I...
FORMULARIA
• Com calcular:
• Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat.
• Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombr...
TRADICIÓ
ELEMENTS FORMALS
ORIGINALE SIVE AUTHENTICUM
• Conceptes poc usats en època romana.
• Originalis: originari, primitiu. [Instrumentum
origina...
GENUS
• Genus; genuinus: origen, descendent autèntic,
“genoll”.
• En el sistema jurídic romà si un home rebia un
fill acab...
ELEMENTS ESSENCIALS
• Fiabilitat: Prelació d’elements.
• Fiabilitat: Perpetua rei Memoria.
• Fiabilitat: Fides publica.
FIABILITAT
ELEMENTS ESSENCIALS
CREDIBILITAT DELS IPC
CREDIBILITAT DELS IPC
CREDIBILITAT DELS IPC
CREDIBILITAT DELS IPC
PERPETUA REI MEMORIA
• FIABILITAT EN EL TEMPS.
• La Confiança en els documents es recolza en aquest
principi i s’especific...
PERPETUA REI MEMORIA
• La memòria perpètua està vinculada originalment
als documents i als arxius (institucions).
• En els...
FIDES PUBLICA
• FIABILITAT EN L’ESPAI.
• Només en mans d’autoritats governatives o
funcionaris públics.
• En mans dels tab...
IOANNES “Peplum” Productions, SL.
Diplomàtica Romana
Diplomàtica Romana
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Diplomàtica Romana

669 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
669
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Diplomàtica Romana

  1. 1. IOANNES “Peplum” Productions, SL.
  2. 2. ELEMENTS CONTEXTUALS • Sistema Jurídic: Totum Ius. • Sistema Legislatiu: Et Leges et Iura et Corpus Iuris Civilis. • Funció: Et Gaius et Ulpianus. • Acte/Fet: Et actum et actio et factum. • Context de Producció: Et tabulae et archiva. • Agents: Et tabelliones et tabularii et notarii.
  3. 3. SISTEMA JURÍDIC ELEMENTS CONTEXTUALS
  4. 4. TOTUM IUS • IUS sembla que prové del radical sànscrit Iu, que expressa la idea de vincle, que tendeix a l’harmonia social, o de Ious que té un significat religiós, que prové de la divinitat. En català antic: EL JUS. • DIRECTUM, en canvi, es comença a utilitzar a l’Edat Mitjana, i significa allò que és conforme a la regla, a la normativa. Rectitud. En català: EL DRET.
  5. 5. TOTUM IUS • Ordenament jurídic: El conjunt de normes o de relacions jurídicament rellevants en una comunitat. • Potestas ac facultas a iure seu lege concessa, agendi aliquid, vel faciendi.
  6. 6. ET IUS ET SCRIPTURA • XII Taules: Cap al·lusió a l’escriptura. • Titus Livi, Ab urbe condita (360aC): “Rarae per ea tempora litterae erant”. • Predomini de la forma oral sobre l’escrita, tan en les relacions entre ciutadans romans (Ius Civile) com amb estrangers (Ius Gentium).
  7. 7. ET IUS ET OS • IUS: Caràcter sacre, esotèric i ritual. • PRONUNCIACIÓ EXACTA DE DETERMINADES PARAULES, RITUALS O ORACIONS: Conservades en secret donaven lloc a la producció de conseqüències jurídiques. • FORMA ORAL : Rapidesa i senzillesa de l’acció jurídica i seguretat del contracte gràcies al compliment de determinats requisits. • Però la força probatòria i constitutiva de la forma oral DESAPAREIX AMB LES PERSONES. Cal major seguretat.
  8. 8. ET IUS ET SCRIPTURA • La utilització de la forma escrita es produeix per influència del món grec, oriental i provincial. • Pocs documents escrits: el testament, les fórmules processals i els contractes literals. • El document no solia tenir força dispositiva, sinó només força probatòria. • L’acte es seguia fent de manera oral i existia independentement del document on es recollia.
  9. 9. SISTEMA LEGISLATIU ELEMENTS CONTEXTUALS
  10. 10. ET LEGES ET IURA • La pràctica d’estendre per escrit els continguts dels negocis amb la intervenció d’un professional que redacta no comença a apareixer a les lleis fins el segle III dC. • Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modesti, juristes que en fan menció a partir del s. III dC. • Epitome d’Ulpià i Institutiones de Gai.
  11. 11. ET LEGES ET IURA • La posada per escrit de les noves lleis, la transmissió escrita dels preceptes orals, tot plegat serveix per bastir un edifici consistent que reforça l’estat jurídic del col·lectiu. • Scriptum ius est lex. The Roman Law Library http://upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak/
  12. 12. FUNCIÓ ELEMENTS CONTEXTUALS
  13. 13. TOTUM IUS GAII • Institutiones de Gai, jurista (161 dC): El dret, en el seu conjunt, - del qual ens en servim,- té en compte les persones, les coses i les accions. • Personae: objecte i subjecte. • Res: publiques i privades. • Actiones: Procediments.
  14. 14. TOTUM IUS ULPIANI • Epitome d’Ulpià, jurista(s.III in): • Tot el dret consisteix o bé en l’adquisició o bé en la conservació o bé en patir una pèrdua: allò que interessa establir és de quina manera quelcom esdevé d’algú o bé de quina manera alguna conserva una cosa o una posició jurídica, o bé de quina manera la alieni o la perdi.
  15. 15. TOTUM IUS ULPIANI • A diferència de Gaius, el totum ius a què fa referència no s’enfoca a persones, coses i accions, ni al dret privat, sinó a les relacions patrimonials. • En aquest context té més sentit una “documentació” escrita de les accions jurídiques entre parts. • Primeres mencions a la documentació dels Tabelliones: professionals de l’escriptura.
  16. 16. CORPUS IURIS CIVILIS • Compil·lació feta per l’emperador Justinià entre el 529 dC i el 534 dC. • Recopilació de legislació datable entre el 117 dC i 534 dC, i incorporació de la pròpia de l’emperador fins el 565 dC. • Mores: costums. • Ius civile: estrat jurídic prelegislatiu. • Ius civile et lex publica: costum i llei escrita. • El conjunt de normativa oral i escrita definitivament disposada de manera solemne i amb voluntat completiva.
  17. 17. ACCIÓ/FET ELEMENTS CONTEXTUALS
  18. 18. ET FACTUM ET ACTIO ET ACTUM • FACTUM: l’element del món real desencadenant d’una acció. • ACTIONES: deriva de Agere (fer, realitzar) i són els mitjans que ofereix l’Estat al seus ciutadans per a defensar els seus drets. Permeten l’execució dels passos per assolir un objectiu jurídic. • ACTUM: un moment puntual de l’acció o la seva finalització.
  19. 19. CONTEXT DE PRODUCCIÓ ELEMENTS CONTEXTUALS
  20. 20. TABULARIUM • Tabularium: Arxiu Públic. • Archivum: Arxiu Públic a partir de Marc Aureli Frontó (170 dC), que recupera aquest mot derivat del grec Archeion. • Scrinium: Arxiu Privat. • Un arxiu públic era fonamental en una administració forta. Era el custodi dels originals i tot el que en sortia eren còpies.
  21. 21. AGENTS ELEMENTS CONTEXTUALS
  22. 22. TABULARII • Tabularius: – Cos d’escribes públics, -integrats per esclaus públics o lliberts i homes lliures- adscrits als tabularia. – No redactaven documents privats ni es trobaven al servei de particulars. – Feien algunes funcions notarials: intervenció en escrits menors, fan de testimonis, … – La seva intervenció no deriva en la fe pública.
  23. 23. TABELLIONES • Tabellio: – Mencionat per primera vegada al De officiis proconsulis d’Ulpià (215 dC). – Segons Ulpià les seves funcions eren: • foro interdicere: assistir a tribunals. • instrumenta formare: formalitzar documents. • libellos concipere: redacció d’instàncies. • testationes consignare: consignació escrita de declaracions testificals. • testamenta ordinare, vel scribere vel signare: ordenar testaments, escriure’ls i signar-los. – Aquest professional ja existia amb anterioritat, però amb altres noms: notarii, actuarii, librarii, amanuenses, excerptores, scribae, chartularii, cancellarii, censuales, epistolares, etc.
  24. 24. TABELLIONES • Tabellio: – No deixen de ser mai professionals privats, i no pas funcionaris publics, de manera que no disposen mai de la fides publica completa. – Se li reconeix la pública utilitat de la seva funció de redactar documents, a canvi d’un control més gran i de normatives sobre la seva tasca. (Segle V).
  25. 25. NOTARII • Notarius: – S.I dC: esclaus, lliberts i rarament homes lliures. – El nom deriva de “nota”, símbol o abreviatura estenogràfica utilitzada en l’escriptura ràpida. – Era, doncs, semblant a un taquígraf. – No tenien coneixements jurídics, ni estaven controlats per l’Estat. – No són comparables als notaris actuals.
  26. 26. NOTARII • Actuarii, librarii, amanuenses, exceptores, scribae, chartularii, cancelarii, censuales, epistolares, …. • Emperador Lleó (472 dC): – Els tabelliones comencen a denominar-se notarii. – Moltes oscil·lacions terminològiques. – Finalment predominarà el notarius, però encara convivint amb tabellio, scriptor, entre d’altres termes, fins ben bé el segle XIII.
  27. 27. ELEMENTS FORMALS • Tipologies: Instrumenta. • Tipologies: Et Excerpta publica et Excerpta Privata. • Procediment: Elaboració i/o Enregistrament. • Forma física: Suports i tipus escriptura. • Forma física: Segells i la seva falsificació. • Forma intel·lectual: Formulae. • Tradició: Originale sive authenticum.
  28. 28. TIPOLOGIES ELEMENTS FORMALS
  29. 29. INSTRUMENTA • Instrumenta Publica. • Instrumenta publice confecta. • Instrumenta quasi publice confecta. • Documenta privata seu Idiochira.
  30. 30. INSTRUMENTA • Dos elements a tenir en compte: • La força probatòria. • La fides publica.
  31. 31. INSTRUMENTA PUBLICA • Instrumenta o Documenta Publica. • Força probatòria més gran que qualsevol altra tipologia d’instrument. • Produïen fe pública per si mateixos.
  32. 32. INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA • Scripturae forensia, Documenta publice celebrata, Documenta publice confecta, Documenta forensia. • Emperador Lleó (472 dC) els menciona. • Preferibles a les escriptures privades encara que la data sigui posterior a les primeres.
  33. 33. INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA • Força probatòria superior als documents privats i als quasi publice confecta. Inferior als documents públics. Confecció a la manera pública dels documents. • Per a produir fe pública necessitaven: – El jurament d’un tabellio i jurament de l’autor material del document. – Ser corroborats per la prova testimonial, la verificació d’escriptures, la seva insinuació o el seu dipòsit en un arxiu públic.
  34. 34. INSTRUMENTA QUASI PUBLICE CONFECTA • Poc coneixement i poc mencionats a les lleis. • Formalment semblants a un document públic o publice confectum. • Força probatòria derivada dels tres testimonis de bona i íntegra reputació que l’havien subscrit. • Fides publica: mètode no especificat.
  35. 35. IDIOCHIRA • Privatae res. • Documents privats. • Només donaven fe quan eren reconeguts com a veritables per la persona contra la qual s’oposaven. • Força probatòria inferior a qualsevol altra categoria documental.
  36. 36. EXCERPTA PUBLICA • Commentaria, Actae, Decreta Decurionum. • Comptabilitat de l’erari municipal: Kalendaria o Inventaria. • Propietats públiques municipals. • Cadastre municipal. • Registre de multes. • Llistats de ciutadans i Cens local.
  37. 37. EXCERPTA PRIVATA • Testamenta. • Donationes. • Vinditiones. • Permutationes. • Et cetera.
  38. 38. PROCEDIMENT ELEMENTS FORMALS
  39. 39. PROCEDIMENT DEL TABELLIO • Quan les parts recorrien al tabellio, aquest redactava la scheda i la sotmetia a aprovació. • Tot seguit, redactava en net el document, que havia de ser subscrit per les parts. • A continuació venia la completio: – La lectura a les parts del document perquè indiquessin si s’acordava o no amb la seva voluntat. – L’atestació final del seu treball.
  40. 40. PROCEDIMENT DEL TABELLIO • Finalment, l’absolutio consistia en l’entrega a les parts del document perfecte: absolutus et completus. • Absolutus: amb plens efectes i sense serrells ambigus. • Completus: complet en la seva totalitat formal.
  41. 41. PROCEDIMENT AL TABULARIUM • Quan les parts no acudien al tabellio sinó als registres públics o als arxius. • Insinuatio apud acta. • Presència d’un magistrat auxiliat per un escriba i tres membres de la cúria. Gairebé un tribunal. • Era voluntària. • Dipòsit d’una còpia del document.
  42. 42. PROCEDIMENT AL TABULARIUM • Casos obligatoris: testaments solemnes després de la mort del testador; donacions de major valor; donacions entre cònjugues. • Perill: insinuar documents falsos per atorgar- los la fides publica i que esdevinguin autèntics.
  43. 43. FORMA FÍSICA ELEMENTS FORMALS
  44. 44. TABULAE CERATAE
  45. 45. TABULAE CERATAE
  46. 46. TABULAE CERATAE
  47. 47. ELEMENTS D’AUTENTICACIÓ • Testimonis: Instrumenta quasi publice confecta. • Registre en l’Arxiu o Registre Públic: Insinuatio apud acta. • Segells.
  48. 48. SIGILLA • Timbre i la impressió. • Timbre: segell a manera d’anell que es portava al quart dit de la mà. • Generalment sobre substàncies toves com ara la cera o el fang. • Relligat de les tauletes de cera amb una corda on s’hi disposaven diferents segells de cera. La seva ruptura demostrava una possible corrupció.
  49. 49. SIGILLA • Sobre la part tova de la cera s’hi imprimia l’anell o el tampó. • Es podia deixar la cera intacte i escriure sobre la tauleta el nom de cada una de les parts que aposaven el seu segell. • També s’escrivia un breu resum de l’acció i les parts a l’exterior per no haver de trencar els segells.
  50. 50. SIGILLA • Com corrompre els segells? • Amb una agulla calenta es podia obrir el segell, fonent-lo, i veure el contingut de la taula, per a continuació tornar-lo a sellar. • Com falsificar-los? • Fent un motlle amb una substància feta amb asfalt, cera, guix i goma aràbiga. S’extreia el negatiu del segell i es confeccionava un timbre nou.
  51. 51. FORMA INTEL·LECTUAL ELEMENTS FORMALS
  52. 52. FORMULARIA • Poc sabem de la forma intel·lectual. • La que coneixem: als textos legals i en formularia tardans. • El concepte formulae, diminutiu de forma: breus escrits que es presentaven en alguns judicis. • Fórmula de perfecció: “complevi et absolvi” per part del tabellio. • Només la necessitat solemne de: – Testimonis. – Signes dels notaris o tabelliones. – Segells.
  53. 53. FORMULARIA • Datatio. • Segons la calendació romana: – Kalendes: el primer dia del mes. – Nones: el dia 5 o 7 del mes. – Idus: el dia 13 o 15 del mes. Març, Maig, Juliol i Octubre: 7 (nones) i 15 (idus). Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre i Desembre: 5 (nones) i 13 (idus). Falten N. dies per les kalendes, per les nones, per les idus de N. mes.
  54. 54. FORMULARIA • Com calcular: • Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat. • Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat. • Idus: 13 o 15 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat. XI kalendas iulii = 30 (juny) + 2 – 11 = 21 de juny. XIII kalendas madii = 30 (abril) + 2 – 13 = 19 d’abril. V idus novembris = 13 (novembre) + 1 – 5 = 9 de novembre. IV nonas iunii = 5 (juny) + 1 – 4 = 2 de juny.
  55. 55. TRADICIÓ ELEMENTS FORMALS
  56. 56. ORIGINALE SIVE AUTHENTICUM • Conceptes poc usats en època romana. • Originalis: originari, primitiu. [Instrumentum originale]. • Authenticum: – Al Digest del C.I.C: authenticum instrumentum amb el valor de minuta! – Tertulianus (160-220dC): Authenticum = Originale.
  57. 57. GENUS • Genus; genuinus: origen, descendent autèntic, “genoll”. • En el sistema jurídic romà si un home rebia un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa i se’l posava sobre els genolls era un acte de reconeixement del nouvingut com a seu, genuí, autèntic. El fill esdevenia legitimat. • La legitimació dels documents com a fiables i autèntics.
  58. 58. ELEMENTS ESSENCIALS • Fiabilitat: Prelació d’elements. • Fiabilitat: Perpetua rei Memoria. • Fiabilitat: Fides publica.
  59. 59. FIABILITAT ELEMENTS ESSENCIALS
  60. 60. CREDIBILITAT DELS IPC
  61. 61. CREDIBILITAT DELS IPC
  62. 62. CREDIBILITAT DELS IPC
  63. 63. CREDIBILITAT DELS IPC
  64. 64. PERPETUA REI MEMORIA • FIABILITAT EN EL TEMPS. • La Confiança en els documents es recolza en aquest principi i s’especifica en el formulari: In perpetuum, Ad perpetuum, Ad perpetuam rei memoriam. • Atès que només el present pot ser conegut, un complement és necessari per congelar el fet esdevingut. • El document, com a cossificació del fet, té la funció de convertir el present en quelcom permanent.
  65. 65. PERPETUA REI MEMORIA • La memòria perpètua està vinculada originalment als documents i als arxius (institucions). • En els dos casos el concepte no és garantir la preservació eterna del fet, sinó reforçar la idea de continuïtat, estabilitat, resistència i confiança en un sistema que preserva la memòria dels fets esdevinguts.
  66. 66. FIDES PUBLICA • FIABILITAT EN L’ESPAI. • Només en mans d’autoritats governatives o funcionaris públics. • En mans dels tabelliones a partir de finals del segle V. • Tot acte/fet de natura jurídica disposa de la connivència, l’autorització i la credibilitat del sistema jurídic on es desenvolupa.
  67. 67. IOANNES “Peplum” Productions, SL.

×