2. ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: Totum Ius.
• Sistema Legislatiu: Et Leges et Iura et Corpus
Iuris Civilis.
• Funció: Et Gaius et Ulpianus.
• Acte/Fet: Et actum et actio et factum.
• Context de Producció: Et tabulae et archiva.
• Agents: Et tabelliones et tabularii et notarii.
4. TOTUM IUS
• IUS sembla que prové del radical sànscrit Iu,
que expressa la idea de vincle, que tendeix a
l’harmonia social, o de Ious que té un
significat religiós, que prové de la divinitat. En
català antic: EL JUS.
• DIRECTUM, en canvi, es comença a utilitzar a
l’Edat Mitjana, i significa allò que és conforme
a la regla, a la normativa. Rectitud. En català:
EL DRET.
5.
6. TOTUM IUS
• Ordenament jurídic: El conjunt de normes o
de relacions jurídicament rellevants en una
comunitat.
• Potestas ac facultas a iure seu lege concessa,
agendi aliquid, vel faciendi.
7. ET IUS ET SCRIPTURA
• XII Taules: Cap al·lusió a l’escriptura.
• Titus Livi, Ab urbe condita (360aC): “Rarae per
ea tempora litterae erant”.
• Predomini de la forma oral sobre l’escrita, tan
en les relacions entre ciutadans romans (Ius
Civile) com amb estrangers (Ius Gentium).
8. ET IUS ET OS
• IUS: Caràcter sacre, esotèric i ritual.
• PRONUNCIACIÓ EXACTA DE DETERMINADES
PARAULES, RITUALS O ORACIONS: Conservades en
secret donaven lloc a la producció de conseqüències
jurídiques.
• FORMA ORAL : Rapidesa i senzillesa de l’acció jurídica i
seguretat del contracte gràcies al compliment de
determinats requisits.
• Però la força probatòria i constitutiva de la forma oral
DESAPAREIX AMB LES PERSONES. Cal major seguretat.
9. ET IUS ET SCRIPTURA
• La utilització de la forma escrita es produeix per
influència del món grec, oriental i provincial.
• Pocs documents escrits: el testament, les
fórmules processals i els contractes literals.
• El document no solia tenir força dispositiva, sinó
només força probatòria.
• L’acte es seguia fent de manera oral i existia
independentement del document on es recollia.
11. ET LEGES ET IURA
• La pràctica d’estendre per escrit els continguts
dels negocis amb la intervenció d’un
professional que redacta no comença a
apareixer a les lleis fins el segle III dC.
• Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modesti, juristes que
en fan menció a partir del s. III dC.
• Epitome d’Ulpià i Institutiones de Gai.
12. ET LEGES ET IURA
• La posada per escrit de les noves lleis, la
transmissió escrita dels preceptes orals, tot
plegat serveix per bastir un edifici consistent
que reforça l’estat jurídic del col·lectiu.
• Scriptum ius est lex.
The Roman Law Library
http://upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak/
14. TOTUM IUS GAII
• Institutiones de Gai, jurista (161 dC):
El dret, en el seu conjunt, - del qual ens en
servim,- té en compte les persones, les coses i les
accions.
• Personae: objecte i subjecte.
• Res: publiques i privades.
• Actiones: Procediments.
15. TOTUM IUS ULPIANI
• Epitome d’Ulpià, jurista(s.III in):
• Tot el dret consisteix o bé en l’adquisició o bé
en la conservació o bé en patir una pèrdua:
allò que interessa establir és de quina manera
quelcom esdevé d’algú o bé de quina manera
alguna conserva una cosa o una posició
jurídica, o bé de quina manera la alieni o la
perdi.
16.
17. TOTUM IUS ULPIANI
• A diferència de Gaius, el totum ius a què fa
referència no s’enfoca a persones, coses i accions, ni
al dret privat, sinó a les relacions patrimonials.
• En aquest context té més sentit una “documentació”
escrita de les accions jurídiques entre parts.
• Primeres mencions a la documentació dels
Tabelliones: professionals de l’escriptura.
18. CORPUS IURIS CIVILIS
• Compil·lació feta per l’emperador Justinià entre el 529
dC i el 534 dC.
• Recopilació de legislació datable entre el 117 dC i 534
dC, i incorporació de la pròpia de l’emperador fins el
565 dC.
• Mores: costums.
• Ius civile: estrat jurídic prelegislatiu.
• Ius civile et lex publica: costum i llei escrita.
• El conjunt de normativa oral i escrita definitivament
disposada de manera solemne i amb voluntat
completiva.
20. ET FACTUM ET ACTIO ET ACTUM
• FACTUM: l’element del món real
desencadenant d’una acció.
• ACTIONES: deriva de Agere (fer, realitzar) i
són els mitjans que ofereix l’Estat al seus
ciutadans per a defensar els seus drets.
Permeten l’execució dels passos per assolir un
objectiu jurídic.
• ACTUM: un moment puntual de l’acció o la
seva finalització.
22. TABULARIUM
• Tabularium: Arxiu Públic.
• Archivum: Arxiu Públic a partir de Marc Aureli
Frontó (170 dC), que recupera aquest mot
derivat del grec Archeion.
• Scrinium: Arxiu Privat.
• Un arxiu públic era fonamental en una
administració forta. Era el custodi dels
originals i tot el que en sortia eren còpies.
24. TABULARII
• Tabularius:
– Cos d’escribes públics, -integrats per esclaus
públics o lliberts i homes lliures- adscrits als
tabularia.
– No redactaven documents privats ni es trobaven
al servei de particulars.
– Feien algunes funcions notarials: intervenció en
escrits menors, fan de testimonis, …
– La seva intervenció no deriva en la fe pública.
25. TABELLIONES
• Tabellio:
– Mencionat per primera vegada al De officiis proconsulis d’Ulpià
(215 dC).
– Segons Ulpià les seves funcions eren:
• foro interdicere: assistir a tribunals.
• instrumenta formare: formalitzar documents.
• libellos concipere: redacció d’instàncies.
• testationes consignare: consignació escrita de declaracions
testificals.
• testamenta ordinare, vel scribere vel signare: ordenar
testaments, escriure’ls i signar-los.
– Aquest professional ja existia amb anterioritat, però amb altres
noms: notarii, actuarii, librarii, amanuenses, excerptores,
scribae, chartularii, cancellarii, censuales, epistolares, etc.
26. TABELLIONES
• Tabellio:
– No deixen de ser mai professionals privats, i no
pas funcionaris publics, de manera que no
disposen mai de la fides publica completa.
– Se li reconeix la pública utilitat de la seva funció
de redactar documents, a canvi d’un control més
gran i de normatives sobre la seva tasca. (Segle
V).
27. NOTARII
• Notarius:
– S.I dC: esclaus, lliberts i rarament homes lliures.
– El nom deriva de “nota”, símbol o abreviatura
estenogràfica utilitzada en l’escriptura ràpida.
– Era, doncs, semblant a un taquígraf.
– No tenien coneixements jurídics, ni estaven
controlats per l’Estat.
– No són comparables als notaris actuals.
28. NOTARII
• Actuarii, librarii, amanuenses, exceptores,
scribae, chartularii, cancelarii, censuales,
epistolares, ….
• Emperador Lleó (472 dC):
– Els tabelliones comencen a denominar-se notarii.
– Moltes oscil·lacions terminològiques.
– Finalment predominarà el notarius, però encara
convivint amb tabellio, scriptor, entre d’altres
termes, fins ben bé el segle XIII.
29. ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Instrumenta.
• Tipologies: Et Excerpta publica et Excerpta Privata.
• Procediment: Elaboració i/o Enregistrament.
• Forma física: Suports i tipus escriptura.
• Forma física: Segells i la seva falsificació.
• Forma intel·lectual: Formulae.
• Tradició: Originale sive authenticum.
33. INSTRUMENTA PUBLICA
• Instrumenta o Documenta Publica.
• Força probatòria més gran que qualsevol altra
tipologia d’instrument.
• Produïen fe pública per si mateixos.
34. INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Scripturae forensia, Documenta publice
celebrata, Documenta publice confecta,
Documenta forensia.
• Emperador Lleó (472 dC) els menciona.
• Preferibles a les escriptures privades encara
que la data sigui posterior a les primeres.
35. INSTRUMENTA PUBLICE CONFECTA
• Força probatòria superior als documents
privats i als quasi publice confecta. Inferior als
documents públics. Confecció a la manera
pública dels documents.
• Per a produir fe pública necessitaven:
– El jurament d’un tabellio i jurament de l’autor
material del document.
– Ser corroborats per la prova testimonial, la
verificació d’escriptures, la seva insinuació o el seu
dipòsit en un arxiu públic.
36. INSTRUMENTA QUASI PUBLICE CONFECTA
• Poc coneixement i poc mencionats a les lleis.
• Formalment semblants a un document públic
o publice confectum.
• Força probatòria derivada dels tres testimonis
de bona i íntegra reputació que l’havien
subscrit.
• Fides publica: mètode no especificat.
37. IDIOCHIRA
• Privatae res.
• Documents privats.
• Només donaven fe quan eren reconeguts com
a veritables per la persona contra la qual
s’oposaven.
• Força probatòria inferior a qualsevol altra
categoria documental.
38. EXCERPTA PUBLICA
• Commentaria, Actae, Decreta Decurionum.
• Comptabilitat de l’erari municipal: Kalendaria
o Inventaria.
• Propietats públiques municipals.
• Cadastre municipal.
• Registre de multes.
• Llistats de ciutadans i Cens local.
41. PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Quan les parts recorrien al tabellio, aquest
redactava la scheda i la sotmetia a aprovació.
• Tot seguit, redactava en net el document, que
havia de ser subscrit per les parts.
• A continuació venia la completio:
– La lectura a les parts del document perquè
indiquessin si s’acordava o no amb la seva
voluntat.
– L’atestació final del seu treball.
42. PROCEDIMENT DEL TABELLIO
• Finalment, l’absolutio consistia en l’entrega a
les parts del document perfecte: absolutus et
completus.
• Absolutus: amb plens efectes i sense serrells
ambigus.
• Completus: complet en la seva totalitat
formal.
43. PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Quan les parts no acudien al tabellio sinó als
registres públics o als arxius.
• Insinuatio apud acta.
• Presència d’un magistrat auxiliat per un
escriba i tres membres de la cúria. Gairebé un
tribunal.
• Era voluntària.
• Dipòsit d’una còpia del document.
44. PROCEDIMENT AL TABULARIUM
• Casos obligatoris: testaments solemnes
després de la mort del testador; donacions de
major valor; donacions entre cònjugues.
• Perill: insinuar documents falsos per atorgar-
los la fides publica i que esdevinguin autèntics.
50. SIGILLA
• Timbre i la impressió.
• Timbre: segell a manera d’anell que es
portava al quart dit de la mà.
• Generalment sobre substàncies toves com ara
la cera o el fang.
• Relligat de les tauletes de cera amb una corda
on s’hi disposaven diferents segells de cera. La
seva ruptura demostrava una possible
corrupció.
51. SIGILLA
• Sobre la part tova de la cera s’hi imprimia
l’anell o el tampó.
• Es podia deixar la cera intacte i escriure sobre
la tauleta el nom de cada una de les parts que
aposaven el seu segell.
• També s’escrivia un breu resum de l’acció i les
parts a l’exterior per no haver de trencar els
segells.
52. SIGILLA
• Com corrompre els segells?
• Amb una agulla calenta es podia obrir el
segell, fonent-lo, i veure el contingut de la
taula, per a continuació tornar-lo a sellar.
• Com falsificar-los?
• Fent un motlle amb una substància feta amb
asfalt, cera, guix i goma aràbiga. S’extreia el
negatiu del segell i es confeccionava un timbre
nou.
54. FORMULARIA
• Poc sabem de la forma intel·lectual.
• La que coneixem: als textos legals i en formularia
tardans.
• El concepte formulae, diminutiu de forma: breus
escrits que es presentaven en alguns judicis.
• Fórmula de perfecció: “complevi et absolvi” per part
del tabellio.
• Només la necessitat solemne de:
– Testimonis.
– Signes dels notaris o tabelliones.
– Segells.
55. FORMULARIA
• Datatio.
• Segons la calendació romana:
– Kalendes: el primer dia del mes.
– Nones: el dia 5 o 7 del mes.
– Idus: el dia 13 o 15 del mes.
Març, Maig, Juliol i Octubre: 7 (nones) i 15 (idus).
Gener, Febrer, Abril, Juny, Agost, Setembre, Novembre
i Desembre: 5 (nones) i 13 (idus).
Falten N. dies per les kalendes, per les nones, per les
idus de N. mes.
56. FORMULARIA
• Com calcular:
• Kalendes: 28/30/31 + 2 – nombre del dia donat.
• Nones: 5 o 7 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia donat.
• Idus: 13 o 15 (en funció del mes) + 1 – nombre del dia
donat.
XI kalendas iulii = 30 (juny) + 2 – 11 = 21 de juny.
XIII kalendas madii = 30 (abril) + 2 – 13 = 19 d’abril.
V idus novembris = 13 (novembre) + 1 – 5 = 9 de novembre.
IV nonas iunii = 5 (juny) + 1 – 4 = 2 de juny.
58. ORIGINALE SIVE AUTHENTICUM
• Conceptes poc usats en època romana.
• Originalis: originari, primitiu. [Instrumentum
originale].
• Authenticum:
– Al Digest del C.I.C: authenticum instrumentum
amb el valor de minuta!
– Tertulianus (160-220dC): Authenticum = Originale.
59. GENUS
• Genus; genuinus: origen, descendent autèntic,
“genoll”.
• En el sistema jurídic romà si un home rebia un
fill acabat de néixer de les mans de la seva
esposa i se’l posava sobre els genolls era un
acte de reconeixement del nouvingut com a
seu, genuí, autèntic. El fill esdevenia legitimat.
• La legitimació dels documents com a fiables i
autèntics.
66. PERPETUA REI MEMORIA
• FIABILITAT EN EL TEMPS.
• La Confiança en els documents es recolza en aquest
principi i s’especifica en el formulari: In perpetuum,
Ad perpetuum, Ad perpetuam rei memoriam.
• Atès que només el present pot ser conegut, un
complement és necessari per congelar el fet
esdevingut.
• El document, com a cossificació del fet, té la funció
de convertir el present en quelcom permanent.
67. PERPETUA REI MEMORIA
• La memòria perpètua està vinculada originalment
als documents i als arxius (institucions).
• En els dos casos el concepte no és garantir la
preservació eterna del fet, sinó reforçar la idea
de continuïtat, estabilitat, resistència i confiança
en un sistema que preserva la memòria dels fets
esdevinguts.
68. FIDES PUBLICA
• FIABILITAT EN L’ESPAI.
• Només en mans d’autoritats governatives o
funcionaris públics.
• En mans dels tabelliones a partir de finals del
segle V.
• Tot acte/fet de natura jurídica disposa de la
connivència, l’autorització i la credibilitat del
sistema jurídic on es desenvolupa.
