SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 59
El medi físic d’Europa i Espanya
El relleu d’Europa i la Península
Ibèrica
El relleu
• Europa és un continent relativament menut.
• 5.600 km de distància màxima d’est a oest
• 4.300 km de distància màxima de nord a sud
• 38.000 km de costes irregulars
• 27% del territori són penínsules
• 8% del territori són illes
• 10.000.000 km2 (7% de les terres emergides)
• Europa és una gran península del continent
Euroasiàtic, envoltada de diversos oceans i mars.
• Oceà Glacial Àrtic
• Oceà Atlàntic
• Mar Bàltic
• Mar del Nord
• Mar Cantàbric
• Mar Mediterrània
• Els límits continentals d’Europa són difícils de
determinar. Podríem considerar les fronteres amb
Àsia:
• La serralada dels Urals
• El Caucas
• Mar Caspi
• Mar Negre
• Els pics més alts d’Europa tenen altituds mediocres
respecte a les d’altres continents:
• Elbrús (5.633 m)
• Mont Blanc (4.810 m)
• Cervino (4.478 m)
• Matterhorn (4.475 m)
• Mulhacén (3.481 m)
• Aneto (3.404 m)
• Veleta (3.396 m)
• A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Serralades joves (Alps, Pirineus, Balcans, Carpats): són
abruptes i accidentades encara que de vegades són obertes
amb valls fluvials
• A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Serralades velles i mesetes antigues (Escandinavia,
Massís Central Francés, Meseta castellana, Muntanyes
Grampianes, etc.): són muntanyes desgastades per l’erosió i
tenen poca altitud
• A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat:
• Gran Plana Europea: zones de tossalets i muntanyes
menudes travessades per grans rius
El relleu de la Península Ibèrica
• Espanya és un territori amb un relleu molt divers
que forma part de la Península Ibèrica
• Altes serralades
• Muntanyes mitjanes i suaus
• Depressions
• Valls
• Planes (interiors i litorals)
• La Península Ibèrica és la més gran de les
penínsules europees i la segona de major altitud
mitjana:
• 581.600 km2
• Altitud mitjana: 660 m
• Distància màxima entre el cap de Sant Vicent
(Portugal) i el cap de Roses: 1.088 km
• Perímetre de costa: 4.000 – 5.000 km
• Les costes són poc accidentades i prou regulars,
excepte a Galícia
ELS TRETS
DEL RELLEU
PENINSULAR
1. Forma massissa
costes rectilínies
2. Elevada altitud mitjana
3. Disposició perifèrica
de les serralades
bloc elevat
de gran
extensió i la
seua altitud
mitjana
abundància
de
muntanyes
cinturó muntanyenc que
voreja la Meseta i les
serralades exteriors
amb conseqüències en
4. Compartimentació
El clima
Les comunicacions
La xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions
i serralades
exteriors
Contraforts
que
l’envolten
per
costes rectilínies
excepció
1. Forma massissa
2. Elevada altitud mitjana
3. Disposició perifèrica de les serralades
El relleu
peninsular
ha estat
comparat
amb una
fortalesa...
4. Compartimentació del relleu
... i amb el
recinte d’un
teatre o un
circ
La basculació de la
Meseta cap a l’oest i
la disposició del
relleu ha configurat
una xarxa fluvial
disimètrica dels
distints vessants
Conseqüències:
en la xarxa fluvial
• La Meseta
• Té una extensió de 210.000 km2 i ocupa un terç de
la península
• Es troba lleugerament inclinada cap a l’oest (per
això, els grans rius peninsulars desemboquen a
l’oceà Atlàntic
• Distingim dues zones, separades pel Sistema
Central:
• La Submeseta Nord o Meseta Septentrional, més elevada
• La Submeseta Sud o Meseta Meridional, més gran
• El relleu intern de la Meseta
• El Sistema Central
• Divideix en dues parts la Meseta
• El seu pic més alt és el Almanzor (2.592 m)
• Les Muntanyes de Toledo
• Conjunt de muntanyes poc elevades
• El relleu que voreja la Meseta
• El Massís Galaic
• Muntanyes poc elevades i amb formes arrodonides
• El seu pic més alt és el pic Teleno (2.188 m)
• La Serralada Cantàbrica
• Situada prop del mar Cantàbric i en paral·lel a la costa
• Els Pics d’Europa és una serra destacada
• El Sistema Ibèric
• Serralada disposada en direcció nord-oest, sud-est
• El seu pic més alt és el Moncayo (2.313 m)
• Sierra Morena
• Tanca la Meseta pel sud
• El relleu extern a la Meseta
• Els Pirineus
• Sistema muntanyós que separa França i Espanya
• El seu pic més alt és el pic Aneto (3.404 m)
• Els Sistemes Bètics
• Situada al sud de la península tenen continuïtat en les illes
Balears
• El seu pic més alt és el Mulhacén (3.478 m)
• Depressió de l’Ebre
• Depressió del Guadalquivir
• Els arxipèlags
• Les illes Balears
• Són una continuació dels Sistemes Bètics
• Destaca la Serra de Tramuntana
• Les illes Canàries
• És un arxipèlag d’origen volcànic que res té a veure amb el
relleu peninuslar
Síntesi evolutiva
L’orogènia herciniana va formar el nucli de la Península,
anomenat Massís Ibèric, molt fracturat i inclinat cap a l’est.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era PRIMÀRIA (fa 250 milions d’anys)
Durant l’Era Secundària, la mar de Tetis va invadir la part
oriental i va dipositar materials als fons marins.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era SECUNDÀRIA (entre 250 i 65 milions d’anys)
L’orogèna alpina va formar les serralades i depressions actuals. Les illes
Canàries van emergir per erupcions volcàniques. Els últims moviments
tectònics van bascular la Meseta cap a l’oceà Atlàntic i es fa iniciar la
formació i jerarquització de l’actual xarxa fluvial.
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
Era TERCIÀRIA (entre 65 i 23 milions d’anys)
Durant l’Era Quaternària continua configurant-se el relleu degut al
modelat glacial i l’acció fluvial
NOTA: reconstrucció
idealitzada del relleu
d’Espanya
ACTUALITAT
Línies bàsiques
El relleu espanyol és el resultat del xoc de les plaques tectòniques euroasiàtica i africana
Euroasiàtica
Africana
Sistema Central
Submeseta
Nord
Submeseta
Sud
Muntanyes de
Toledo
Muntanyes de Lleó
Serralada Cantàbrica
Sistema
Ibèric
Sierra Morena
Massís
Galaic
Monts.
bascos
Pirineus
Serralades Costaneres
Catalanes
Serralades Bètiques
Serralades Bètiques
Depressió de
l’Ebre
Depressió del
Guadalquivir
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunyajordimanero
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYAUAL-USEE
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]Vicent Puig i Gascó
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.Marcel Duran
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marcToni Guirao
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanyahankezhou
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyavicentaros
 
Clima i vegetació d'Espanya 3
Clima i vegetació d'Espanya 3Clima i vegetació d'Espanya 3
Clima i vegetació d'Espanya 3Monica Abella
 
La diversitat geogràfica d' Espanya
La diversitat geogràfica d' EspanyaLa diversitat geogràfica d' Espanya
La diversitat geogràfica d' EspanyaEmpar Gallego
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàticavicentaros
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularvicentaros
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 

La actualidad más candente (20)

Paisatge equatorial
Paisatge equatorialPaisatge equatorial
Paisatge equatorial
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
1 xarxes hidrogràfiques a catalunya jesus i marc
 
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i EspanyaRelleus i rius: Catalunya i Espanya
Relleus i rius: Catalunya i Espanya
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
 
Clima i vegetació d'Espanya 3
Clima i vegetació d'Espanya 3Clima i vegetació d'Espanya 3
Clima i vegetació d'Espanya 3
 
La diversitat geogràfica d' Espanya
La diversitat geogràfica d' EspanyaLa diversitat geogràfica d' Espanya
La diversitat geogràfica d' Espanya
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsular
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Espanya física
Espanya físicaEspanya física
Espanya física
 

Similar a Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]

El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Tema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catTema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catRaulcasti
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunyaOscar juan
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesJavierEugenio
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8enbielet
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1gsardena
 
Relleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulariRelleu sense vocabulari
Relleu sense vocabularimflore22
 
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbEl Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbANTSEB
 
El relleu de Catalunya
El relleu de CatalunyaEl relleu de Catalunya
El relleu de CatalunyaOscar de Paula
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanyaguefouzi
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rJoan Piña Torres
 

Similar a Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO] (20)

El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Espanya física 1
Espanya física 1Espanya física 1
Espanya física 1
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Tema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catTema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de cat
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1
 
Relleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulariRelleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulari
 
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èbEl Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
El Relleu d'Europa i d'Espanya 6èb
 
El relleu de Catalunya
El relleu de CatalunyaEl relleu de Catalunya
El relleu de Catalunya
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanya
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica r
 
Relleu península ibèrica
Relleu península ibèricaRelleu península ibèrica
Relleu península ibèrica
 

Más de Raül Pons Chust

La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesRaül Pons Chust
 
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)Raül Pons Chust
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Raül Pons Chust
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiTema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiRaül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaRaül Pons Chust
 
La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)Raül Pons Chust
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominitzacióRaül Pons Chust
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeRaül Pons Chust
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeRaül Pons Chust
 
La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)Raül Pons Chust
 

Más de Raül Pons Chust (20)

La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapes
 
L'art Barroc espanyol
L'art Barroc espanyolL'art Barroc espanyol
L'art Barroc espanyol
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
 
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiTema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
 
Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)
 
Tema 1 La ciutat (I)
Tema 1 La ciutat (I)Tema 1 La ciutat (I)
Tema 1 La ciutat (I)
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominització
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
 
La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)
 

Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]

  • 1. El medi físic d’Europa i Espanya El relleu d’Europa i la Península Ibèrica
  • 3.
  • 4.
  • 5. • Europa és un continent relativament menut. • 5.600 km de distància màxima d’est a oest • 4.300 km de distància màxima de nord a sud • 38.000 km de costes irregulars • 27% del territori són penínsules • 8% del territori són illes • 10.000.000 km2 (7% de les terres emergides)
  • 6.
  • 7. • Europa és una gran península del continent Euroasiàtic, envoltada de diversos oceans i mars. • Oceà Glacial Àrtic • Oceà Atlàntic • Mar Bàltic • Mar del Nord • Mar Cantàbric • Mar Mediterrània
  • 8.
  • 9. • Els límits continentals d’Europa són difícils de determinar. Podríem considerar les fronteres amb Àsia: • La serralada dels Urals • El Caucas • Mar Caspi • Mar Negre
  • 10.
  • 11. • Els pics més alts d’Europa tenen altituds mediocres respecte a les d’altres continents: • Elbrús (5.633 m) • Mont Blanc (4.810 m) • Cervino (4.478 m) • Matterhorn (4.475 m) • Mulhacén (3.481 m) • Aneto (3.404 m) • Veleta (3.396 m)
  • 12.
  • 13. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat: • Serralades joves (Alps, Pirineus, Balcans, Carpats): són abruptes i accidentades encara que de vegades són obertes amb valls fluvials
  • 14.
  • 15. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat: • Serralades velles i mesetes antigues (Escandinavia, Massís Central Francés, Meseta castellana, Muntanyes Grampianes, etc.): són muntanyes desgastades per l’erosió i tenen poca altitud
  • 16.
  • 17. • A Europa distingim conjunts de relleu diferenciat: • Gran Plana Europea: zones de tossalets i muntanyes menudes travessades per grans rius
  • 18.
  • 19. El relleu de la Península Ibèrica
  • 20.
  • 21. • Espanya és un territori amb un relleu molt divers que forma part de la Península Ibèrica • Altes serralades • Muntanyes mitjanes i suaus • Depressions • Valls • Planes (interiors i litorals)
  • 22.
  • 23. • La Península Ibèrica és la més gran de les penínsules europees i la segona de major altitud mitjana: • 581.600 km2 • Altitud mitjana: 660 m • Distància màxima entre el cap de Sant Vicent (Portugal) i el cap de Roses: 1.088 km • Perímetre de costa: 4.000 – 5.000 km • Les costes són poc accidentades i prou regulars, excepte a Galícia
  • 24. ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR 1. Forma massissa costes rectilínies 2. Elevada altitud mitjana 3. Disposició perifèrica de les serralades bloc elevat de gran extensió i la seua altitud mitjana abundància de muntanyes cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en 4. Compartimentació El clima Les comunicacions La xarxa fluvial Meseta per per Depressions i serralades exteriors Contraforts que l’envolten per
  • 27. 3. Disposició perifèrica de les serralades
  • 28. El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalesa... 4. Compartimentació del relleu
  • 29. ... i amb el recinte d’un teatre o un circ
  • 30. La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants Conseqüències: en la xarxa fluvial
  • 31. • La Meseta • Té una extensió de 210.000 km2 i ocupa un terç de la península • Es troba lleugerament inclinada cap a l’oest (per això, els grans rius peninsulars desemboquen a l’oceà Atlàntic • Distingim dues zones, separades pel Sistema Central: • La Submeseta Nord o Meseta Septentrional, més elevada • La Submeseta Sud o Meseta Meridional, més gran
  • 32. • El relleu intern de la Meseta • El Sistema Central • Divideix en dues parts la Meseta • El seu pic més alt és el Almanzor (2.592 m) • Les Muntanyes de Toledo • Conjunt de muntanyes poc elevades
  • 33. • El relleu que voreja la Meseta • El Massís Galaic • Muntanyes poc elevades i amb formes arrodonides • El seu pic més alt és el pic Teleno (2.188 m) • La Serralada Cantàbrica • Situada prop del mar Cantàbric i en paral·lel a la costa • Els Pics d’Europa és una serra destacada • El Sistema Ibèric • Serralada disposada en direcció nord-oest, sud-est • El seu pic més alt és el Moncayo (2.313 m) • Sierra Morena • Tanca la Meseta pel sud
  • 34. • El relleu extern a la Meseta • Els Pirineus • Sistema muntanyós que separa França i Espanya • El seu pic més alt és el pic Aneto (3.404 m) • Els Sistemes Bètics • Situada al sud de la península tenen continuïtat en les illes Balears • El seu pic més alt és el Mulhacén (3.478 m) • Depressió de l’Ebre • Depressió del Guadalquivir
  • 35. • Els arxipèlags • Les illes Balears • Són una continuació dels Sistemes Bètics • Destaca la Serra de Tramuntana • Les illes Canàries • És un arxipèlag d’origen volcànic que res té a veure amb el relleu peninuslar
  • 37. L’orogènia herciniana va formar el nucli de la Península, anomenat Massís Ibèric, molt fracturat i inclinat cap a l’est. NOTA: reconstrucció idealitzada del relleu d’Espanya Era PRIMÀRIA (fa 250 milions d’anys)
  • 38. Durant l’Era Secundària, la mar de Tetis va invadir la part oriental i va dipositar materials als fons marins. NOTA: reconstrucció idealitzada del relleu d’Espanya Era SECUNDÀRIA (entre 250 i 65 milions d’anys)
  • 39. L’orogèna alpina va formar les serralades i depressions actuals. Les illes Canàries van emergir per erupcions volcàniques. Els últims moviments tectònics van bascular la Meseta cap a l’oceà Atlàntic i es fa iniciar la formació i jerarquització de l’actual xarxa fluvial. NOTA: reconstrucció idealitzada del relleu d’Espanya Era TERCIÀRIA (entre 65 i 23 milions d’anys)
  • 40. Durant l’Era Quaternària continua configurant-se el relleu degut al modelat glacial i l’acció fluvial NOTA: reconstrucció idealitzada del relleu d’Espanya ACTUALITAT
  • 42. El relleu espanyol és el resultat del xoc de les plaques tectòniques euroasiàtica i africana Euroasiàtica Africana