“Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la població” Període: febrer 2015-febrer 2017 Comunitat: Conjunt d’agents que voluntàriament comparteixen un espai territorial de referència, perquè hi resideixen o perquè desenvolupen activitat social o professional, i que tenen la voluntat d’establir relacions d’interdependència (veïns/nes organitzats o no en entitats, professionals dels serveis públics i les organitzacions socials, agents econòmics...). Acció comunitària (AC): Procés de dinamització de les relacions socials de cooperació entre membres d’una comunitat, amb l’objectiu de millorar el benestar social de les persones. Implica presa de consciència, participació i organització -empoderament de la ciutadania, impulsant accions més enllà del propi col·lectiu, per a millorar la seva pròpia realitat. Salut (OMS): Estat de complet benestar físic, mental i social i no només absència d'afeccions o malalties. Definició alternativa: “aquella manera de viure de manera autònoma, solidaria i joiosa” (consens en àmbit salut comunitària).

1. Acció comunitària en salut
Avaluació del seu impacte
http://salutcomunitaria.com
28 febrer 2017

2. Projecte RecerCaixa (I)
Títol: “Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la
població”
Període: febrer 2015-febrer 2017
Investigadora principal:
•Raquel Gallego Calderón (IGOP-UAB)
Equip de recerca:
•Nicolás Barbieri Muttis (IGOP-UAB)
•Ernesto Morales Morales (IGOP-UAB)
•Carolina Muñoz (IGOP-UAB)
•Bernat Quintana (IGOP-UAB)
•Marc Martí Costa (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO- Ecuador)
•Nuria Calzada Lombana (ASPB)
•María José López Medina (ASPB)
•Laia Palència (ASPB)
•Maribel Pasarín Rua (ASPB)
•Maica Rodríguez Sanz (ASPB)
•Xavier Blancafort Sansó (ICS)

3. Projecte RecerCaixa (II)
Títol: “Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la
població”
Període: febrer 2015-febrer 2017
Comitè assessor i de seguiment:
•Carme Borrell i Thió (ASPB)
•Felipe Herrera (PDC Roquetes)
•Glòria Muniente (EAP Roquetes-Canteres)
•Ana M. Novoa Pardo (ASPB)
•Montse Petit (ASPB)
•Oscar Rebollo (IGOP-UAB)
•Andreu Segura i Benedicto (Generalitat de Catalunya)
•Joan Subirats (IGOP-UAB)
•Carles Valero Garcia (ICS)

4. Índex
Disseny i resultats provisionals:
1. Conceptes
2. Preguntes de recerca
3. Desenvolupament d’ACS a Barcelona
a. Índex d’ACS: Indicadors
b. Índex d’ACS: Nivells
4. Aplicació de l’índex als barris de Barcelona
a. Mapa d’ACS a Barcelona
b. Evolució d’indicadors de salut
5. És rellevant com es fa ACS? Facilitadors i dificultat
a. Models d’ACS
b. Estudis de 4 casos
6. Interpretació
7. Limitacions, aprenentatges i noves línies de recerca
Font: Projecte RecerCaixa:
“Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la població”
http://salutcomunitaria.com

5. 1. Conceptes (I)
• Comunitat: Conjunt d’agents que voluntàriament comparteixen un espai
territorial de referència, perquè hi resideixen o perquè desenvolupen
activitat social o professional, i que tenen la voluntat d’establir relacions
d’interdependència (veïns/nes organitzats o no en entitats, professionals
dels serveis públics i les organitzacions socials, agents econòmics...).
• Acció comunitària (AC): Procés de dinamització de les relacions socials de
cooperació entre membres d’una comunitat, amb l’objectiu de millorar el
benestar social de les persones. Implica presa de consciència, participació i
organització -empoderament de la ciutadania, impulsant accions més enllà
del propi col·lectiu, per a millorar la seva pròpia realitat.
• Salut (OMS): Estat de complet benestar físic, mental i social i no només
absència d'afeccions o malalties. Definició alternativa: “aquella manera de
viure de manera autònoma, solidaria i joiosa” (consens en àmbit salut
comunitària).

6. 1. Conceptes (II)
• Salut comunitària: Perspectiva que entén la salut individual i de grup com
determinada per la interacció de factors bio-psico-socials, és a dir, personals
i d’entorn (familiars, sòcio-econòmics, relacionals, mediambientals,
culturals...).
Font: Dalgren i Whitehead (2011)

7. 1. Conceptes (III)
• Acció comunitària en salut (ACS): AC que promou un canvi
positiu per a la salut de la comunitat, basant-se en l’actuació
d’una multiplicitat d’agents. Proposa un abordatge integral dels
processos salut-malaltia, dels nivells macro i microsocials amb
la participació dels diferents agents en el diagnòstic, la presa de
decisions i el seu desplegament.

8. 2. Preguntes de recerca
1) Com s’ha desenvolupat l’acció comunitària en salut (ACS)
en els barris de Barcelona?
2) Quin impacte té l’acció comunitària en la salut de les
persones?
3) És rellevant la manera en què es fa acció comunitària?

9. 3. Desenvolupament d’ACS a Barcelona (I)
1) Com s’ha desenvolupat l’ACS en els barris de Barcelona?
- Barcelona: àmplia trajectòria en l'àmbit de la salut comunitària:
agents diversos i institucions, veïnat i professionals
- El focus de la recerca: barris amb nivell de renda per sota del 90% de
la mitjana (Índex de Renda Familiar Disponible BCN). Per què?
- Relació renda-desigualtats en salut.
- Majoria d’experiències en aquests barris.
- Com caracteritzem nivells d’acció comunitària en salut?

10. 3. Desenvolupament d’ACS a Barcelona (II)
a) Índex: Indicadors d’acció comunitària (amb puntuació)
Indicadors d’acció comunitària en salut (fins 2014)
Escales dels Indicadors Puntuació
1 .- Projectes i accions concretes en salut
desplegades (puntuació sumatòria)
Accions adreçades a la població, sense ser
accions comunitàries, que tenen com a objectiu la
prevenció i promoció de la salut
1
Accions continuades i/o periòdiques 3
Accions de transformació institucional i
organitzativa
5
Puntuació sumatòria ítem 1 (necessàriament igual o major a 1 per a continuar)
2.- Existència d’estructures participatives
estables per a l’impuls de l’acció comunitària
(exemple: PDC, o altres)
Menys de 5 anys 1
Entre 6 i 9 anys de recorregut 3
Amb 10 anys o més de recorregut 5
3.-Existència d’un equip comunitari
dinamitzador del procés que treballa temes de
salut amb els serveis públics
Existència dinamitzador comunitari 1
Existència d’equip comunitari (mínim 2 persones) 3
4.- Presència del programa Salut als barris Incipient (Desplegat a partir del 2012) 3
Consolidat (Desplegat des de 2011 o abans) 5
Sumatori de totes les puntuacions obtingudes Mínim 1
Màxim 22

11. 3. Desenvolupament d’ACS a Barcelona (III)
b) Índex: Nivells d’ACS a 49 barris de Barcelona
NB: L’objectiu de la classificació és definir categories, no un rànquing de barris.
Classificació de barris segons el nivell d’acció comunitària en salut
Nivells d’acció comunitària en salut
Puntuació
índex
NIVELL A Acció comunitària en salut intensa 18 - 22
NIVELL B Acció comunitària en salut mitja 13 - 17
NIVELL C Acció comunitària emergent 2 - 12
NIVELL D Sense acció comunitària específica en l’àmbit de la salut* 0 - 1

12. 4. Aplicació de l’índex als barris de Barcelona (I)
Aplicació de l'índex: mapa de l’acció comunitària en salut (Barcelona)

14. 4. Aplicació de l’índex als barris de Barcelona (II)
2) Quin impacte té l’acció comunitària en la salut de les
persones (indicadors)?
Com ho mesurem? Comparant l’evolució de determinats
indicadors de salut (Enquesta de Salut Pública de Barcelona 2001-
2011) en els barris amb intensa/mitja ACS i en els barris sense AC
específica en salut.
L’anàlisi es fa amb la mostra només de les persones residents en
els barris de menor nivell socioeconòmic.

15. 4. Aplicació de l’índex als barris de Barcelona (III)
Figura 1. Prevalença de persones que declaren una bona salut percebuda, segons residència
en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut (ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2001 2011 2001 2011
Sense ACS Forta ACS
Dones Homes
Font: Enquestes de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona.

16. 4. Aplicació de l’índex als barris de Barcelona (IV)
Figura 2. Prevalença de persones que declaren haver consumit drogues il·legals alguna
vegada a la vida, segons residència en un barri amb forta Acció Comunitària en Salut
(ACS) o sense. Barcelona 2001 i 2011.
0
5
10
15
20
25
30
2001 2011 2001 2011
Sense ACS Forta ACS
Dones Homes
Font: Enquestes de Salut de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona.

17. 5. És rellevant com es fa ACS? Facilitadors i dificultats (I)
• Quatre estudis de cas (acció comunitària intensa): Carmel, Poble Sec,
Roquetes i Zona Nord
• Disseny de treball de camp i instruments en coherència amb marc
analític i compartit amb l’equip
• Tipus d’informació recollida i analitzada:
• Publicacions i informes de context econòmic i social
• Documentació dels programes (memòries, actes, avaluacions…)
• Observacions directes de reunions/activitats (taula de salut…)
• Entrevistes semiestructurades a informants clau (tècnics comunitaris
professionals salut i serveis socials, entitats, veïnat i persones usuàries)
3) És rellevant com es fa ACS? Quins factors faciliten o dificulten
l’ACS?

18. 5. És rellevant com es fa ACS? Facilitadors i dificultats (II)
Variables FORTALESES REPTES
Dimensió
simbòlica
Concepció de la salut i
els seus actius
-Acció comunitària influeix en els
determinats socials de la salut
-Barri és actiu de salut i salut és
actiu per al barri
-No totes les maneres de fer AC
incideixen en el mateix grau sobre
aquests determinants
Dimensió
substantiva
Agenda i temàtiques
abordades
-Coherència diagnòstic-activitats
(hàbits, autonomia persones i en
alguns casos xarxa cuidadora)
-No sempre mesures específiques
per fer front a desigualtats en
salut i els seus determinants
Recursos (origen,
sostenibilitat)
-Hores específiques de
professionals i persones
voluntàries/activistes
-Diversitat en l’origen de recursos:
sobretot AA.PP.
Dimensió
processual
operativa
Estructura i lideratge
de la iniciativa
-Espais específics per a la
dinamització (en general, integrats
en estructures territorials àmplies)
-Visibilitat estructures en el barri
(“oferta de les institucions”)
-Instruments planificació-
avaluació
Diversitat de la
participació i nivell
d’implicació
-Majoria territoris: 3 tipus d’agents
(professionals AA.PP., entitats i
veïnat vinculat) i de diferents
sectors (sanitari, social, cultural...)
-Incorporació veïnat no associat
en les estructures d’impuls i en la
identificació de necessitats
-Equilibri tasques i lògiques
tècniques-veïnals

19. 6. Interpretació
Autonomia / empoderament / implicació
de les comunitats
+ -
Canvi en
institucions /
organitzacions
(sanitat, educació,
serveis socials...)
+ CANVI ESTRUCTURAL CANVI ORGANITZACIONAL
- CANVI RELACIONAL CANVI INCIPIENT
Interpretació: altres impactes de l’acció comunitària en salut

20. 7. Limitacions, aprenentatges i noves línies de recerca
Limitacions:
• (In)adequació de la informació disponible (perfil, escala, rellevància...)
Aprenentatges:
• En el disseny de la recollida sistemàtica d’informació, cal intersectorialitat,
transversalitat, rellevància, multi-escala...
• El model d’ACS més adequat per aconseguir impactes més positius és diferent en
cada cas, segons les característiques socials, institucionals i de trajectòria.
• Els factors clau per desenvolupar l’ACS es troben en: la concepció de la salut i els
seus actius, les temàtiques abordades, els recursos disponibles, l’estructura i
lideratge de la iniciativa i la diversitat i nivells de participació i implicació dels
diferents agents.
Noves línies de recerca:
• Avaluació integral: aspectes socials, de qualitat de vida, econòmics (cost-eficiència,
cost-efectivitat...), d’eficàcia (evolució d’indicadors en salut), de qualitat de servei,
de gestió, etc.

21. GRÀCIES…
www.salutcomunitaria.com