educacion

1. En la classe del dia15/04/2015 ensva tocar al nostre grup ferl’exposicióde duestècniquesque
espodrienutilitzarenl’aulad’EducacióPrimàriapertreballarlaliteraturai el reconeixementde
textos. Aquestes dues tècniques de les quals parlem són la “Literatura Comparada” i les
“Geografies Literàries”. Així doncs, a continuació es passarà a fer una explicació detallada
d’aquestes dues.
En primer lloc tractàrem la temàtica de la “Literatura Comparada”, la qual és l’estudi del fet
literari desde laseua totalitat,d’unabanda,mésenllàd’unallenguaod’unpaís determinats,i,
de l’altra,lesrelacionsambaltresàmbitsartísticsi del saberhumà(pintura,cinema…).Aquesta
té unes característiques específiques les quals són:
 Llarga tradició en la cultura occidental.
 Concepte traduïtenlesdiversesllengüescomlittératureuniversalle,WorldLiteratureo
Mirovaia literatura.
 És una metodologia poliglota, és a dir, utilitzada per moltes llengües.
 Investigació,explicaciói ordenaciód’estructuresliteràriessupranacionals,mésenllàde
la nostra nació.
 Estudi literari que no està vinculat a una llengua concreta.
 Necessitat ineludible de connexió entre les diferents literatures i les diferents arts.
Per altra banda, pel que fa a l’evolució metodològica d’aquesta cal dir que, ha canviat segons
l’evolució científica de totes aquelles disciplines que han estat considerades com a possible
model de treball.Aixídoncs,espodendiferenciardostipusde metodologiesutilitzades.Peruna
banda està Schemeling que a l’any 1981 va determinar aquestes tres característiques:
1. Es basa enuna relaciógenèticaentre dosomésmembresde lacomparació.Busquen
el cànonde lalecturade l’autorrecipienti el graude parentescespiritual de totsaquells
factorsque posenaquestabinaritatenuncontextde lleis,enuncorrentliterari,enuna
norma estètica, en un desenvolupament biogràfic social». Relació entre dos o més
escriptors que s’influeixen.
2. Relaciócausal entre dueso mésobres de distintanacionalitat,relacionadesamb«el
context històric en el qual s’insereixen els membres de la comparació». Es basa en
contextos extraliteraris (històrics, sociològics, polítics, etc.) comuns als membres
d’aquesta comparació.

2. 3. Punt de vista històric. És el mètode estètic-formal, centrat en l’estudi estructural,
lingüístic o psicocrític de les obres. Per exemple, la comparació d’estructures de
diferents mites, valga com a mostra Prometeu o Èdip en diferents literatures.
Però,posteriormentaaquest,C.Guillénenl’any1985vaproposaraltre model metodològicamb
les següents característiques, molt semblants a les del seu antecessor però, més completes:
1. La genealogia, que és l’estudi dels gèneres literaris que pot reunir, d’una banda, les
constants històriques que els defineixen i, de l’altra, la manera d’evolucionar a través
del temps.
2. La morfologia,que permetestablirelstretscaracterísticsbàsicsde lallengualiterària
i, encara amb més precisió, els estils. La forma mai no és insignificant en una obra.
3. La tematologia o l’estudi dels temes com a element formal desenvolupa una funció
ben utilitària. El tema és un element que estructura sensiblement l’obra.
4. La intencionalitatfareferènciaalesrelacionsliteràriesanivell supranacional i depén
de factors d’ordre cultural, social, polític, etc. L’itinerari de les influències i de les
relacionsliteràriesésuncontingentque noobeeixacap ordre de justíciaqualitativa;la
difusió d’un escriptor o d’una literatura exigeix, com a mínim, el coneixement dilatat
d’una llengua i el treball d’uns traductors.
5. La historiologia té unes unitats extenses (períodes, corrents, escoles, moviments…)
que permeten estructurar-la, tot fent-la intel·ligible, donant-li un ordre al seu devenir
temporal, no solen reduir-se a l’àmbit nacional.
Una vegada comentada la seua evolució metodològica, es comentarà quins són els conceptes
claus d’aquesta. Així doncs, cal comentar que la literatura comparada té una gran influència
perquè:
 General’existènciade dosproductes(l’obrade partidai l’obrasobre laqual s’influeix).
 Estableix relacions molt complexes, més enllà de causa-efecte.
 Ha fet trontollar la falsa idea del positivisme d’aïllar l’obra com un element suficient i
únic.
 Ha col·laborat en la denúncia de les màscares del colonialisme cultural.
 La intertextualitat obri un ventall amplíssim de possibilitats en la investigació i
l’educació.

3. Així com també, aquesta té gran importància pel que fa a la capacitat de traducció, ja que,
permetreafirmarlanocióde descentralitat,fonamentalenelsestudiscomparatius,jaque,açò
ens permet estudiar la literatura en la seua totalitat,i no de forma parcel·lada,aprenent de la
importànciade laliteraturad’altrespaïsosi cultures;obrirportesalainteracciódialògica;traduir
ésintroduiri peraçò ésuna viafonamental de latransferèncialiteràriai cultural;ésunelement
innovadori transformadordel fetliterari. Pertant,podemdirque laliteraturacomparada ésel
conjuntde relacionsi interrelacionsque esposende manifestenuntextambuns altrestextos.
Tot text és un teixit nou d’aquestes relacions.
A tot açò cal afegir que si en l’educació literària es fera una substitució de l’ortodòxia
(aprenentatge de les característiques literàriespròpies d’un país) per l’heterodòxia didàctica
(aprenentatge de lescaracterístiquesliteràriesde diversospaïsosi regions),enspermetria,junt
a la literaturacomparada,tindre uncorpus de textosmulticulturalsi interdisciplinaris,aixícom
una varietat metodològica i una educació multilingüe.
En últimainstància,ensagradarianomenarunesconclusionsques’hanextretdesprésd’aquesta
investigació i explicació:
- Un aspecte important que no hem d’oblidar en cap moment és que la finalitat i la
metodologiadelaliteraturacomparadaesmostraenperfectasintoniaambelsobjectius
de l’ensenyament lingüístic i literari.
- Un benefici didàcticde laliteraturacomparada ésla positivaacceptacióde ladiversitat
multicultural perquè arribar als objectius que defineixen una educació íntegrament
bilingüe no pot aconseguir-se totalment mitjançant la presentació aïllada de
manifestacions lingüístiques.
- Pràcticadisciplinàriaqueestrobaenlafrontera,sempreobertaaqualsevolmetodologia
nova i a qualsevol tipus de discurs artístic.
- D’aquesta manera, un autor, un gènere, una literatura nacional o qualsevol altre
element apareix confrontat a un altre. I fàcilment pot suposar una nova interpretació
gràcies a l’encontre amb l’altre.
En segonlloc,es va a tracta la segonatemàticaentorna la qual girà la nostra exposiciói que té
a veure amb les geografies literàries. Així doncs, per tal d’aprofundir-hi en aquestes, ens hem
basat enun article d’AlexandreBataller,professordel Departamentde Didàcticade laLlenguai
laLiteraturaalaUniversitatde València.Enaquestesrecullenalgunesde lesprimerespropostes
del projecte d’innovació docent “Geografiesliteràries”, el qual es desenvolupa a la Facultat de
Magisteri. En aquest sentit, algunes de les propostes són:

4.  Conèixer l’Albufera i Sueca seguint un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster.
 Visitar Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor.
 PassejarlaValènciad’ahiri de sempre de lamà de la poesiade VicentAndrésEstellés.
 Recórrer una Xàtiva estellesiana.
No obstant, més endavant s’explicaran en profunditat cadascuna d’aquestes.
Seguint amb aquesta línia, és possible afirmar que l’objectiu d’aquest projecte rau en cobrir la
mancança literàriaque espotdonarenelsàmbitseducatiusnouniversitarisal’horade realitzar
eixidesescolarsque integrenconeixementsde diferentsàmbits,aixícomaprofitarlessetmanes
dedicades a les activitats complementàries. Per exemple, en el cas de les eixides escolars,un
viatge cultural ens pot remetre a una obra literària, però també al valor d’un paisatge o d’un
referent històric.
A més, cal destacar que aquest projecte consisteix en una sèrie d’itineraris didàctics que han
posat en marxa un grup de professors dels departaments de Didàctica de les Ciències
Experimentals i Socials i de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitatde Valencia,
el qual ha tingut una obra literària com a fil conductor, fent part dels continguts de diverses
matèries del grau en Mestre en Educació Primària. Així doncs, a partir de l’acostament a una
geografia lingüística i literària propera i moltesvegades desconeguda,es pretenen reforçar les
actitudspositivesd’estimai promocióenverslallengua,lahistòria,el paisatgei el patrimonidels
valencians. De la mateixa manera, que els futurs docents disposen d’instruments per a la
realització d’eixides extraescolars vinculades al territori, ja que l’experiència fora de l’aula
reforça la motivació i la base de tot ensenyament innovador.
En relacióambaquesttipusd’eixides,cal comentarque permetenpromourei afavorirunasèrie
d’aspectes com són la cohesió d’un grup de persones, un ambient familiar,conéixer a la resta
de companys/es, un espai d’interrelació personal i un espai d’ús per a la llengua.
Durant les rutes, els estudiants, als diversos espais urbans i naturals, reciten textos poètics,
dramatitzen textos literaris, interpreten peces musicals, construeixen el coneixement
acompanyatsde guiesculturalsomediadorsi recorrenelsescenarisrealsevocatsperlaparaula.
Concretament,handuta terme quatre rutes literàries que es passen a detallar a continuació:
1. “Coneix l’Albufera i Sueca mitjançant un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster”:
“Viatge” des del port de Catarroja fins el tancat de la Pipa amb el ressò de textos
fusterians que parlen de l’aigua del llac, dels ullals, de les mates o dels peixos, com a

5. introducciódel magnetisme de lamuntanyetadelsSantso de la Casa de Joan Fustera
Sueca.
2. “Visita a Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor”: El gegant del Romaní, I
queixaletstambé!i Esclafamuntanyes,algunesde lesrondallesd’EnricValor,portena
recórrer les descripcions dels seus escenaris per les extensions muntanyenques de
Penàguila.
3. “PassejalaValènciad’ahiri de semprede lamàde lapoesiade VicentAndrésEstellés”:
El vers “Ací estigué la casa on visquéAusiàsMarch” condueix auna passejadaliterària
per València seguint els versos de Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March i Joanot
Martorell. Arribada la primavera, de la mà d’Estellés, els propis alumnes integren un
dinarpreparatambcassolesd’arròsal fornqueevoquenel filldel fornerquefeiaversos.
4. “Recorre una Xàtivaestellesiana”:Entre elsconvidatsque hi participen,recitenversos
elspoetesGaspar Jaén i Urban i Isabel Garcia Canet.Quan es tanca el cercle estellesià
a Xàtiva, el professor Antoni Martínez fa de guia recitant versos èpics com “M’aclame
a tu, mare de terra sola”.
Per un altre costat, en relacióambelsrelatsdigitalsde lesrutes literàriescal comentarque les
eixides generen emocions, verbalitzades en converses,en escrits als fòrums de l’aula virtual o
enelsprojectesdetreball.Peròtambé deixenunrastre visualenfotografiesi vídeosdigitalsque
acaben sent compartits pels participants. En aquest sentit, alguns alumnes han elaborat
espontàniament o com a instrument avaluador un vídeo o narració documental de la jornada,
un relat digital elaborat a partir d’imatges representatives o una combinació de tots dos
procediments. El fil conductor de les imatges, amb el complement dels textos recitats i
l’acompanyament de músiques evocadores evidencien la motivació per contar i compartir els
moments viscuts.
En definitiva i a mode de conclusió, per tal d’acostar a l’alumnat a una geografia lingüística i
literàriaésnecessari proporcionar-loslaconfiançasuficient.A més,cal optarper una innovació
pedagògica, així com també s’ha de procurar fer arribar la literatura sense ser un càstig, sense
angoixa, ni nervis. En resum, hi ha que gaudir d’aquesta i amb aquesta.
A totaçò cal afegirque unavegadafinalitzadal’exposicióproposàremduesactivitatsavaluatives
per observarquinahavial’atencióprestadaperpartdelsnostrescompanys/es.Açòhoférema
travésd’unaprimeraactivitatreferentala“LiteraturaComparada”i que consistiaenrespondre
seleccionar quina de les tres opcions era la correcta per a respondre a les 3 preguntes que

6. proposàrem. Així doncs, la primera pregunta era “Quina d’aquestes característiques es
corresponambla literaturacomparada?”,sentcorrectalatercera opciócorresponenta“Estudi
literari que noestàvinculataunallenguaconcreta”.Lasegonapreguntaera“Què éslaliteratura
comparada”,sentcorrecta laprimeraopciócorresponenta“Estudi del fetliterari desde laseua
totalitat”. La tercera i última pregunta corresponia a “Per què té la literatura una gran
influència?” sent la resposta correcta “Obri un ventall amplíssim de possibilitats per a la
investigaciói educació”. D’aquesta activitat cal dir que tots els nostres companys i companyes
de classe encertaren les tres preguntes, observant-se així que havien entès el que nosaltres
volíem transmetre i que havien estat atents a la nostra explicació.
Peraltabanda,peraavaluarlapartorientadaales“GeografiesLiteràries”elaboraremuna“Ruta
Literària” per Burjassot. Per a açò, agafarem una ruta realitzada en aquest poble per a
homenatjar a Vicent AndrésEstellés, la qual, passava per distints punts de la ciutat, dels quals
nosaltrestriarem4perafer-lacurtai entretinguda.Aixídoncs,simulàremqueanàvempassejant
per Burjassot i parant en els distints llocs representatius d’aquest escriptor, mostrant-se la
imatge del lloc al projector. En cada parada realitzàrem una xicoteta activitat, sent aquestes,
explicarqui eraVicentAndrésEstellés,demanantlarecercad’unapoesiad’Estellési laposterior
recitació d’aquesta, i la creació (per grups) d’una xicoteta poesia que tractara sobre un dels
temes que utilitza Estellés als seus poemes, el sexe, l’amor o la pròpia terra.
Per últimensagradariadir que la participacióde toteslesnostrescompanyesvaser moltbona
i que aquestesduestemàtiquesenshansemblatmoltinteressants,jaque,hempogutconéixer
una que finsara no havíemconeguti que té gran importància,aixícomtambé,veure exemples
pràctics de la importànciaque tenen,hui dia,lesrutesliteràriesenelscol·legis,peraconseguir
que l’alumnat aprenga d’una forma més lúdica i divertida.