Education

1. Sessió del 11 de febrer de 2015
Sabeu que són els calendaris poètics? Doncs bé, sobre aquest tema hem aprés avui
gràcies a les nostres companyes Noelia Peinado, Andrea Ferrando i Irene Úbeda.
Hem de, primer lloc per conèixer sobre aquesta temàtica, hem de conèixer què són els
calendaris poètics i quina forma tenen. Aquests són unes eines magnífiques que poden
aparèixer en forma de pòsters o bé, com a llibres de paret. Aquests ens permeten dur a
terme una programació literària i incorporar activitats lúdiques i atractives que es
centren en un tema concret. El tema escollit per al calendari per les nostres companyes,
en aquest cas ha sigut els Jocs de Llengua. Una de les raons per les quals les companyes
van decidir escollit aquest tema és perquè els jocs de llengua permeten la cooperació i
unió entre els membres d’un grup, afavorint la cohesió entre aquests. A més, mitjançant
els jocs l’alumnat mostra interés per la literatura.
Seguidament, cal dir que els calendaris poètics contribueixen a complir dos dels
objectius de la poesia: educar les emocions i desenvolupar la creativitat. Podem destacar
que els calendaris poètics incorporen certs elements bàsics que són: oralitat, que dóna
sentit al text; musicalitat, permet llegir la poesia amb tonalitat i ritme; visualitat i
percepció.
Per altra banda, el calendari poètic permet iniciar a l’alumnat en la literatura i incorporar
aquesta a l’ensenyament de la llengua; així, mitjançant propostes integradores
l’alumnat podrà treballar les quatre habilitats lingüístiques –parlar, escoltar, llegir i
escriure-. Ara bé, és necessari diferenciar allò que és literari del que no ho és, per açò
hem d’identificar i valorar: la intencionalitat estètica de l’emissor; el valor estètic del
missatge, cal ensenyar recursos d’automatització com per exemple recursos fònics,
morfosintaxis, cohesió, coherència i adequació; i finalment, el reconeixement per part
dels receptors.
Fent referència ara a les funcions i als valors que transmet la literatura, cal dir que
aquests són diversos:
 La literatura com a font de coneixement del món.
 La literatura com a transmissora de cultura.

2.  La literatura com a identificadora d’un grup cultural, identifica els seus valors
mitjançant contes, cançons, etc.
 La literatura com a objecte alliberador i d’evasió.
 La literatura com a promotora de compromís i canvi social, un món més igualitari.
Per a elaborar un calendari poètic és necessari que tinga certes característiques. En
primer lloc, ficcionalitat: l’autor ha de plasmar la seua visió del món per mitjà d’uns
mecanismes concrets que li permeten plasmar el seu pensament. En segon lloc,
plurisignificació: un text o un poema, pot ser interpretat de diverses formes, amb
significats i sentits diferents. Finalment, connotació de les obres literàries: significat
afegit a l’obra, va més enllà del significat literari.
Quant a la forma física dels calendaris, és necessari ressaltar que aquests estan creats
per caselles. Dins d’aquestes hi trobem diversos elements: proposta de treball, que
l’alumnat haurà de realitzar, i el text i/o imatge relacionada amb un tema concret. És
molt important decidir el tema, ja que a partir d’aquest es crearan totes les activitats.
Un aspecte molt rellevant en la creació de les preguntes que permeten comprendre les
propostes de treball i contingut. Cal dir que és molt important fer bé les preguntes, per
aquest motiu, un element rellevant en el calendari poètic són les consignes. Aquestes
s’haurien d’afegir a les preguntes tradicionals, ja que es consideren fórmules breus que
ajuden a la comprensió i no sols donen una instrucció o ordre a un grup determinat. La
consigna cal tindre-la en compte quan creem les caselles i les propostes de treball. A
més, hem de dir que les consignes permeten treballar de diferents formes:
- Desafiament
- Repte estilístic (embarbussaments)
- Traves o construccions estilístiques (anagrames)
- Entrebancs formals (imitació de l’estructura estròfica)
- Regles del joc (els jocs d’equivalències)
- Propostes de creació lliure (confecció d’un cal·ligrama)

3. Quant al paper del professorat, aquest ha d’assumir diferents rols; en alguns casos serà
receptor i ha de tindre la capacitat d’intervenir en l’aula, realitzant preguntes en forma
de joc i proposant nous reptes a l’alumnat, motivant-lo.
Per altra banda, hem de donar importància a la creació de significats, com aquests són
molt relatius el professor/a ha de plantejar activitats en grup i/o parelles, perquè
l’alumnat entre en conflicte cognitiu. Açò s’anomena la tècnica de la mescla que permet
que interactuen uns entre altres.
Per últim, és necessari ressaltar que als calendaris poètics estan presents les
Intel·ligències Múltiples de Gardner
 Lingüísticoverbal: present a tot el calendari.
 Logicomatemàtica: utilitzada per a la resolució de tasques.
 Visualespacial: elements visuals.
 Musicalrítmica i cinètica: l’oralitat del poema.
 Interpersonal: per a millorar la integració i cooperació del grup.
 Intrapersonal: literatura com a medi de coneixement d’un mateix.
Per finalitzar l’exposició, les nostres companyes van proposar una activitat que
consisteix a crear un calendari per grups. Cal dir que les propostes didàctiques del mateix
ja estan elaborades; així, la tasca que han de realitzar els diferents grups no és més que
ordenar aquestes activitats en el temps. El resultat del nostre calendari poètic és el
següent:

4. Una vegada acabada l’exposició, les nostres companyes decideixen realitzar preguntes
que hem de respondre els oients per a comprovar que el tema ha estat comprés.
Algunes de les preguntes que vam haver de respondre van ser: què hi ha dins de les
caselles del calendari, quin objectiu treballa principalment el calendari poètic, quin
element integra el calendari poètic, etc.
La segona part de la sessió consisteix a respondre dues preguntes plantejades pel
professor Jeroni Méndez. La primera d’aquestes és: per què són interessants els
calendaris poètics en primària?
Les raons per les quals els calendaris poètics són una bona eina per a treballar en
l’alumnat de primària són diverses:
 Perquè els xiquets poden seguir un ordre i una estructuració i açò, en aquestes
edats és beneficiós per a l’alumnat.
 Perquè l’alumnat pot ajudar a la creació i organització del calendari, fet que els
fa partícips i protagonistes del seu propi aprenentatge.
 Perquè és una forma alternativa a la tradicional que crida l’atenció de l’alumnat
i els motiva.
 Perquè és una forma d’apropar a l’alumnat al gènere poètic des d’edats
primerenques.
 Perquè permet a l’alumnat accedir a la seua imaginació i desenvolupar la seua
creativitat.
 Perquè permet conèixer recursos tals com els cal·ligrames o els recitals poètics.
 Perquè és treballen diverses tipus d’intel·ligències.
 Perquè permet a l’alumnat accedir a les funcions i valors que transmet la
literatura, com per exemple: la funció d’accés a la cultura, d’accés al
coneixement o funció alliberadora.
La segona pregunta ha de veure amb l’experiència literària de cadascun/a: acord amb
la funció alliberadora i d’evasió de la literatura, comenteu una experiència personal
en la qual vau experimentar alguna d’aquestes funcions.
Experiència Planificació Marina:

5. Pel que fa a la meua experiència literària en relació amb dues de les funcions que té la
literatura, l’alliberadora i l’evasiva, crec que principalment he tingut vivències més
relacionades amb aquesta segona funció, l’evasiva. Açò es deu al fet que, personalment,
no sóc una persona que es senta atreta per la lectura de manera formal, és a dir, no sóc
capaç de les meus propis medis agafar un llibre per llegir i gaudir-ne de la lectura. No
obstant això, sí que gaudisc d’una altra manera de la literatura, a través de les pel·lícules
i de les series. Aquestes, m’ajuden a desconnectar després d’un llarg dia de feina o
simplement a oblidar tot el que m’envolta, i focalitzar la meua atenció en altres històries
o realitats que ocorren a través de la pantalla de l’ordinador o de la televisió. Així doncs,
puc dir que aquesta és la major experiència evasiva que tinc, ja que per a mi tant les
series com les pel·lícules, són la meua font d’oblit i desconnexió, junt a, de vegades, la
lectura de periòdics digitals o de noticies publicades en diversos mitjans de comunicació.
Experiència Planificació Sara:
Un diumenge plujós d'abril, estava en el meu apartament de la platja amb la meua
família. Hi havia poc a fer, ja que no es podia eixir a passejar pel mal temps i, com no sol
ser la nostra residència habitual, els jocs que hi havia eren vells i estaven destrossats. A
més, per la tempesta la llum es va fondre i la televisió no funcionava.
Avorrida d'estar tancada sense poder fer res, caminava d'un costat a un altre com una
ànima en pena cercant una mera distracció. La meua mare cansada i nerviosa de
veure'm caminar sense rumb fix, em va dir que fora a la seua habitació i que cercara un
llibre amb el qual entretenir-me. Cal dir, que aquests llibres no estaven en una típica
prestatgeria de biblioteca, sinó que servien per a elevar el despertador fins a l'altura dels
ulls per a poder veure als matins l'hora sense cap esforç.
Així, em vaig disposar a llegir un per un els títols dels llibres vells. Alguns eren de quan
la meua mare estudiava i uns altres de quan el meu pare era més jove. Vaig seguir
cercant algun que em cridara l'atenció pel títol i vaig trobar un
de Judith Mcnaught “Tú eres mi amor”. A primera vista aquest em va sorprendre, tant
pel títol com per la portada. En aquesta, eixia una dona amb un vestit elegant i els llavis
rojos i darrere un home besant-li el coll. Em va cridar l'atenció el rostre de la dona, ja
que semblava que desitjava estar en aquella situació però al mateix temps volia escapar

6. dels braços d'aquell home. Vaig agafar el llibre i disposada a començar a llegir-ho, em
vaig tombar en el meu llit. Quan em vaig adonar eren les 3 del matí. Havia passat tot el
dia llegint aquell intrigant i romàntic llibre.
Els dies següents, solament desitjava tornar a casa per a continuar amb aquest. Em
passava totes les vesprades i totes les nits llegint-lo, fins i tot vaig suspendre un examen
per no haver estudiat, doncs “Tú eres mi amor” m'havia atrapat amb els seus
personatges i les seues històries d'amor salvatges i romàntiques. En pocs dies el vaig
acabar i en finalitzar-lo, em vaig sentir buida i trista, vaig arribar a plorar perquè sabia
que mai més anava a poder llegir-ho com la primera vegada.
Després d'estar trista molts dies, d'haver investigat a internet sobre l'autora, sobre
aquest llibre i sobre altres relacionats, vaig descobrir que hi havia una segona part
“Cuando tú llegaste”. Vaig cercar per internet si estava en format ebook o en paper, vaig
preguntar en diverses llibreries i ningú va poder donar amb ell. Al final vaig decidir
preguntar a la meua mare si ho tenia, pensava que si tenia la primera, potser podria
tenir la segona, però la resposta va ser negativa. No vaig poder oblidar-me d'aquella
segona part ni acceptar la negativa de la meua mare, per la qual cosa quan vàrem tornar
a l'apartament vaig cercar entre tots els llibres, però no va aparéixer. Vam tornar a casa
i vaig tornar a buscar per totes les prestatgeries per si al final ho tenia més prop del que
pensava, però no va ser així. M'havia donat per vençuda quan un diumenge vam anar a
casa de la meua tia i se'm va ocórrer buscar per les seues prestatgeries.
Efectivament, ahí estava, entre molts llibres vells els quals des de feia temps no havien
tocat. M'ho vaig portar a casa i aquella mateixa nit vaig començar a llegir-ho. Em va
ocórrer el mateix que amb la primera part, em va atrapar en la segona pàgina i em vaig
enamorar dels seus personatges, de les seues històries d'amor, del seu vestuari, etc. Ho
llegia cada vesprada, cada nit, m'alçava abans solament per a llegir-ho i vaig arribar a
descurar una mica els treballs i els exàmens.
En finalitzar-lo, vaig sentir una satisfacció immensa, em va sorprendre la meua reacció,
doncs no va ser la mateixa que amb la primera part, però crec que va ser perquè en
aquesta es van desvelar tots els secrets i enigmes que en la primera s'havien quedat
sense resoldre.

7. Crec que aquestes dues lectures, són les úniques en les quals he pogut experimentar la
funció alliberadora i la funció d'evasió, ja que em donava igual que el que ocorreguera
al meu voltant mentre llegia els llibres, solament volia llegir i sentir el que passava en les
obres.
Experiència Planificació Yasmín:
Si haguera de nomenar experiències personals que compleixen per a mi una funció
alliberadora i d'evasió sens dubte recorreria a les pel·lícules i els llibres. Des de ben
xicoteta, aquests recursos han sigut per a mi un hobbie, un passatemps; la meua via de
fuita quan necessitava desconnectar. És cert que he llegit, i per sort encara ho seguisc
fent, llibres de diversos temes i gèneres. M'agrada investigar, saber de tot, provar…i els
llibres i les pel·lícules em brinda aqueixa possibilitat, així que per què desaprofitar
aqueixa oportunitat i tancar-me en un sol tema o gènere? No tots els llibres i pel·lícules
em transmeten la mateixa sensació, ni molt menys, però si alguna cosa que tots dos té
en comú i que em permeten desconnectar, evadir-me per un curt temps de la realitat,
imaginar, somiar, aprendre, sentir-me lliure, riure'm, i fins i tot plorar.
Quan recree la sensació de llibertat i d'evasió que em produeix llegir un bon llibre o
gaudir d'una pel·lícula un diumenge a la vesprada, em ve al capdavant dos exemples
concrets. Què quins són?
Primerament, el tan conegut llibre El diario de Anna Frank. Sí, sé que és un clàssic, però
m'encanta. Record a la perfecció la vegada que ho vaig llegir. Em va enganxar des del
principi, podia estar llargues hores llegint sense cansar-me, doncs se'm passava el temps
volant. No sé exactament què era el que tant m'atreia d'ell, potser la manera en la qual
Anna narrava la seua pròpia història. No solament vaig arribar a sentir-me identificada
en més d'una ocasió, és que la manera en la qual ho narrava i descrivia tot amb tal luxe
de detalls feia que recreara en el meu cap aqueixes escenes, podia imaginar sense
limitacions; fins a on fóra capaç de fer-ho. A voltes semblava que haguera abandonat la
meua realitat per a viatjar fins al seu món. No obstant açò, aquest llibre no únicament
em va servir per a evadir-me i sentir-me lliure gaudint d'açò que tant m'agrada que és
llegir, sinó que a més em va fer reflexionar, pensar, valorar les petites coses, adonar-me
del molt que ens queixem per coses insignificants…

8. Dit açò, també m'agradaria destacar de manera especial una pel·lícula que vaig veure
no fa molt, La ladrona de libros. Des que va eixir anunciada volia veure-la, i la veritat que
no em va deixar indiferent, sinó que més aviat em va encantar. Durant dues hores em
va tenir “enganxada”, gaudint i sense perdre'm el més mínim detall del que succeïa.
Durant dues hores, el meu cos podia estar físicament en el sofà, però la meua ment per
contra estava bastant més lluny. Durant dues hores vaig deixar de costat les
preocupacions, gens em pertorbava, gens m'impedia gaudir d'aqueixa interessant
història, estava còmoda i relaxada. Diu que és bé desconnectar, i que quan ho fas i tornes
a la tasca el teu rendiment es multiplica i és més eficaç, i açò just em va passar a mi. Em
vaig evadir durant dues hores i després estava renovada, amb les piles carregades i
disposada a començar de zero.
Experiència Planificació Lidia:
Una vegada hem aprofundit al llarg de la sessió en què consisteix la funció alliberadora
i la funció d’evasió de la literatura, he recordat i relacionat ràpidament dues experiències
literàries amb aquestes funcions. A continuació, m’agradaria compartir-les amb els
lectors i lectores d’aquest bloc.
En relació amb la primera, la funció alliberadora, m’ha remés directament a un llibre que
té per títol La pedagogia contra Frankestein y otros textos frente al desaliento educativo.
No fa tant de temps que vaig endinsar-me en la seua lectura, i és per aquest motiu que
encara recorde amb claredat el seu fil argumental. En aquest sentit, el més sorprenent
d’aquesta experiència rau en què una vegada finalitzat el llibre, vaig sentir com si hagués
resolt un dubte que rondava pel meu cap des de feia molt de temps, i per tant em vaig
sentir alliberada. Sens dubte, gràcies a aquesta lectura m’he adonat que cap de les
reformes educatives dirigides per l’actual ministre d’educació ni cap dels retallaments
que s’han dut a terme fins ara en aquest àmbit, seran suficients per destruir l’educació,
un dret fonamental de tots els ciutadans. Per això, com a futura docent, convide a tots
els que formen part d’aquesta gran família que no deixen mai de formar-se i no perden
en cap moment les ganes d’ensenyar. En definitiva, ha sigut tot un exemple per
conscienciar-me més si cap que tots els professionals de l’educació van a continuar
desenvolupant la seua tasca i dubte enormement que en algun moment desapareguen
eixes ganes de crear espais on els xiquets i xiquetes puguen gaudir i aprendre alhora.

9. Pel que fa a la funció d’evasió, he considerat oportú destacar un llibre anomenat
Perdona si te llamo amor, sent l’autor d’aquest Federico Moccia. És la meua temàtica
per excel·lència, i encara i que he tingut també l’oportunitat de veure la pel·lícula, per
mitjà del llibre he aconseguit evadir-me de tot el que passava al meu voltant; fins
l’extrem de no poder deixar de llegir ni un segon, o inclús quedar-me desperta fins altes
hores de la nit per no perdre detall de la història. En resum, ha sigut una de les novel·les
més fascinants que he llegit i per això, a tots aquells que siguen uns enamorats de la
vida, o millor dit, de l’amor, com jo, us recomane aquest llibre que de segur no us va a
deixar indiferents.
Experiència Planificació Débora:
Respecte a la meua experiència literària i la relació que guarda amb les dues funcions de
la literatura, tant alliberadora com d’evasió, cal dir que en general no tinc temps per a
llegir, però en estiu m’agrada agafar llibres de temes relacionats amb l’amor, erotisme,
la joventut, etc. Recorde, una vegada que vaig agafar el llibre de 50 sombras más oscuras
de E.L. James a les nou de la nit i quan vaig adonar-me havien passat 6 hores, eren les
tres de la matinada, durant eixes hores no vaig pensar en res que no fora la història dels
protagonistes i imaginava en el meu cap totes les escenes, com si de la realitat es
tractara.
Per altra banda, he de mencionar el meu gran hobby: el cinema. Quan he passat un dia
estressant o desitge passar una bona estona, dedicant-la a mi mateixa, busque una
pel·lícula a Internet i per una xicoteta estona no pense en res més que no siga l’argument
de la mateixa.