1. L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ
Carolina Domínguez
Curs: 2ºC Batxillerat Rut Perujo
Javier Garrigues
Tatiana Acosta

2. ÍNDEX
 Introducció
 El Carlisme
 El Republicanisme
 El moviment obrer. Característiques generals
El P.S.O.E
Les tendèncias anarquistes
La C.N.T i la U.G.T
 El nacionalisme
Característiques Generals
Els factors : Polítics, Económics i Culturals
El nacionalisme català
El nacionalisme basc : Característiques Generals : Sabina Arana i el PNB
Altres regionalismes : El gallec , El valencíà i l’ Andalús
 Conclusions
 Bibliografia

3. INTRODUCCIÓ
 La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la
monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació
d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
 Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del
1876. El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits:
El partit conservador
Partits dinàstics
Partit liberal

4.  El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i
el frau electoral, per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es
garantía poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces
polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític.
 Era la fòrmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a
garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després
de l'experiència del Sexenni.
 En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la
reformulació conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la
Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament
fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents
grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el
perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents
ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
 La restauració es divideix es dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de
governs conservadors i liberals.
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat
d'Alfons XIII (1902-1931).

5.  En la primera etapa cal destacar dos períodes:
Període de
El regnat d'Alfons XII (1875-1885) pacificació
militar
Estabilitat Fi a la Tercera guerra
política i de carlina i a la guerra
creixement dels deus anys de
ecónomic Cuba
 Durant la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), el torn de partits
funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera
gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del
seu imperi colonial.
 Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques
marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el
republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el món
intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un
sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.

6. EL CARLISME
Inici del Mort de Ferran VII
carlisme en 1833
Isabelins
Conflicte dinàstic
Carlins
Partidaris de Carles
Maria Isidre, que
pretenia mantenir
un sistema
absolutista.

7. PROGRAMA POLÍTIC-IDEOLÒGIC DEL CARLISME
Déu, Pàtria, F
urs i Rei
- Oposición radical a les reformes
liberals. Immobilisme.
- Defensa de la monarquia absoluta.
- Tradicionalisme catòlic i defensa dels
interessos de l`Església.
- Defensa dels furs basc-
navarresos, amenaçats per les
reformes igualitaries i centralistes
del liberals


8. EL REPUBLICANISME
 En que consisteix un estat republicà?
És un estat de
dret, democràtic, constitucional, respectuó
s i garanteix la llibertat republicana per a
tots els ciutadans, compromès en matèria
i fortament intervencionista.
Una forma de frenar els possibles
abusos de les persones que tenen
major poder

9. EL REPUBLICANISME A ESPANYA
La primera república
La primer república d`Espanya es va
( 11 de febrer de 1873) implantar per l`abdicació
d`Amadeu de Savoia.
El periode va estar
-Va ser proclamada per unes Corts en marcat per tres
què no hi havia una majoria de guerres civils: La
republicans. Tercera Guerra
- Una experiència curta, coneguda per Carlista; La
la inestabilitat : política, social i sublebación cantonal
violència. en la península
- Fou governà per cuatre presidents Ibérica i per últim la
distints. Guerra del deu anys
en Cuba

10. LA SEGONA REPÚBLICA 1931-1936
14 de abril de 1931
Es va dónar a
partir de la
caiguda d`
Alfons XIII.
President del
Alcalà Zamora
En els primers consell
governs
republicans els Miguel Maura Ministre de
representants gobernació
eren:
Alejandro Lerroux Ministre d’ estat

11. FI DE LA SEGONA REPÚBLICA
Colp d’estat pel
general
Franco, el 17 Els golpistes van
de juliol de guanyar
1936.
Va produir, que
tots els èxits de
llibertat
aconseguits en la
II república, foren
suprimits.
A més , d’ una dura
repressió per als no
vencedors.

12. MOVIMENT OBRER
Desde
1874, prohibi Exemple: La
ció de madrilenya
Serrano Asociació
General de l’Art
d’Imprimir, presidi
da por Pablo
Les asociacions obreres es Iglesias.
desenvolupaven en la
clandestinitat o camuflades baix Les organitzacions obreres
asociacions amb altres fi començaren a eixir a la
declarados. llum, fins a la seua legalizació
definitiva en 1887
Des de 1881, el primer
Govern liberal de Socialistes
Sagasta
ESPANYA
Anarquistes

13. EL PSOE –EL MOVIMIENTO SOCIALISTA
HASTA FINALES DE SIGLO
Un reduit grup
En 1879 madrileny amb Va fundar el
Pablo Iglesias al PSOE
cap
L’ abolició de classes
Aspiracions
La transformació
de la propietat
individual en
propietat social o
de la societat
entera
La posessió del
poder polític per la
classe treballadora

14. LA SEGONA INTERNACIONAL
(1889-1994)
Corrent marxista.
Objectiu : Formar una El PSOE va asistir des
federació de partits i de el principi a tots els
sindicats socialistes congressos.
Envergadura : Gran 1890: la Segona Internacional
desenvolupament de Alemanya estableix l’1 de Maig com dia
(SPD) Itàlia (PSI) i França de l’ obrer
(PSF), creació de cultura proletaria
amb les cases del poble.
Problemes:
• Tensions amb anarquistes, en 1896 son
expulsats.
• Tensions entre reformistes i revolucionaris.
•La seva gran força (pensen impedir la guerra)
se amb la Primera Guerra Mundial.

15. LES TENDÈNCIES ANARQUISTES
Camp
Anarquisme Corrent Els seus andalús
majoritària principals focs En el
proletariat
urbà català
Els anys 90; Foren
Anarquistes Repulsió acció política per
rics en aquesta
via parlamentària
pràctica
Atentats anarquistes: Atentat Nova
El que acava amb la repressió
vida de l’anterior cap
de Govern Cánovas Nou atentat com
del Castillo Represió amb
represalia
fusilaments
anarquista

16. LA CNT I LA UGT
Confederació Unió Generals
Nacional del de Treballadors
Treball (CNT) (UGT)
Fou fundada en 1910 en
Barcelona a partir de
grups organizats en torn al Fou fundada en
sindicat Solidaritat Obrera. 1888, comparte origen
históric amb el (PSOE)
evolucionant des de el
clàssic marxisme fins una
orientació
socialdemòcrata.

17. EL NACIONALISME
 Va sorgir a finals del segle XVIII per la influència de les revolucions
americanes y franceses.
Nacionalisme lliberal : Sieyes ‘’La nació son
tots els individus que es someten a una
Dos models mateixa llei.
Nacionalisme conservador: Herder i el idealisme
alemany ‘’La nació que transcendeix al individu
es espiritual i per a ell innata.
•Basada en el principi
de la soberania
Liberal nacional
Conceptes •La nació sorgix fruto de un pacte
de nació voluntari
•La nació s’ identifica
Conservadora amb el espiritu del
poble

18. FACTORS : ECONÓMICS , POLÍTICS I
CULTURALS
 Las causas de la aparición de estos nacionalismos son bastantes complejas.
No obstante, existen una serie de factores comunes, al mismo tiempo que
en cada nacionalismo, de acuerdo con sus peculiaridades, tienen más
incidencia un tipo de factores. Así en las regiones que tenían lengua propia
los factores culturales fueron muy importantes, en Cataluña la
industrialización y la política económica jugaron un rol fundamental, en el
País Vasco fueron los factores políticos los más trascendentes.
Dos son los factores que Reacción ante el modelo
vamos a considerar centralista y unitario
Factores adoptado por el
políticos
liberalismo español.
Reacción ante el
desastre del 98

19.  El modelo de Estado adoptado por el liberalismo español desde los años treinta, a
imitación del francés, fue centralista y unitario, continuando el modelo
castellanizante impuestos por los borbones en el siglo XVIII, a raíz de los decretos de
Nueva Planta. Así se dividió España en provincias (Javier de Burgos) pretendiendo
desconocer y disolver las peculiaridades regionales y comarcales en un proceso de
integración común. En 1715 los Decretos de Nueva Planta habían castellanizado
España, salvo el País Vasco y Navarra. Ambas perderán sus fueros (excepto los
derechos civiles y los conciertos económicos) a raíz de la tercera guerra carlista y el
decreto de Cánovas de Castilla.
 El problema de la identidad de España se vio agudizado tras la crisis del 98. Con "el
desastre de Cuba" también se hunde ese concepto uniformista de España y
aparecen una serie de regeneracionismos que critican a la España actual y proponen
un modelo alternativo. Uno de esos regeneracionismos fue el nacionalismo
periférico, que proponía una nueva estructura de España, una España
federal, culpando de los males actuales al centralismo existente. En Cataluña y en el
País Vasco ambos nacionalismos empiezan a partir de esta fecha a obtener
importantes resultados electorales.

20. Factores La importancia de los factores
económico económicos viene dada por la
aparición de la industrialización, pero
s las características de estas
industrialización van a marcar la
aparición de los nacionalismos
periféricos. La industrialización de
España fue muy dispersa (Cataluña y
País Vasco se industrializaron y el resto
de España continuó agraria), muy
sectorializada (básicamente textil y
siderúrgica) y muy dependiente de la
política económica de los gobiernos
(necesidad del proteccionismo, frente
al librecambismo que pedía la
oligarquía agraria). Así la burguesía
catalana y vasca demandan políticas
proteccionistas y estas reivindicaciones
se unen y se funden a las de carácter
político. O el nacionalismo gallego y
andaluz de carácter más agrario se
basa en los agravios económicos con
respecto a regiones o nacionalidades
más avanzadas.

21.  Factores
culturales
La reacción ante el modelo
centralista y uniformizador
del liberalismo español del
siglo XIX fue encabezada
siempre por una
contestación de carácter
cultural. Así los
nacionalismo periféricos
comienzan en las
nacionalidades o/y regiones
que tenían lengua
propia, reivindicando la
utilización de esta y la
existencia de una historia y
unas tradiciones propias y
diferenciadas del resto de
España. Este Renacimiento
cultural va a ser seguido de
un nacionalismo de carácter
más político

22. INTRODUCCIÓ AL NACIONALISME
El nacionalisme i regionalisme sorgix a Espanya a Estat Liberal
finals del segle XIX
Llinguístiques
Es basa en
peculiaritats
Culturals
Històriques
Es reivindica l’autogovern
En alguns casos
En l’època del Romanticisme

23. NACIONALISME A CATALUNYA
La consolidació
El d'una important
desenvolupament burgesia
industrial havia orgullosa del
permés seu patrimoni
cultural
Moviment literari que reivindica la llengua i cultura
catalanes, va contribuir a difondre este sentiment

24. VALENTÍ ALMIRALL
 Unió nacionalisme i federalisme
Va criticar durament el
caciquisme i en general, el
funcionament de la Restauració
Aconseguiran unir als distints grups
catalanistes en aliança
electoral, desbancar a Catalunya als
Unió partits dinàstics
Catalanista
(1891)
Esta institució formada per les
diputacions provincials, i suprimida
Després la Lliga per Primo de Rivera, va ser el primer
Regionalista ‘Govern autònom’ català."
(1901)

25. NACIONALISME BASC
Històrics
El nacionalisme basc és
una ideologia política
actual amb aspectes
Culturals
Linguístics
Diferents corrents
ideològics
Socials
Culturals Moderades
o vasquistes

26. CÀNOVAS DEL CASTILLO
 Deroga definitivament els fueros bascos, a l'haver sigut aquestos
utilitzats pels insurgentes carlistes como caixa de reclutament per
a la seua causa amb gran acceptació entre la població rural dels
territoris bascos

27. PNV
Sabino Arana Va interpretar el nacionalisme
romàntic fent-se eco del corrent
nacionalista europea i va fundar
el PNB en 1895 amb la finalitat
d'aconseguir la independència de
'Euzkadi', els territoris bascos, i
fundar un estat basc sobirà
És un partit polític creat
en Espanya en 1895

28. Sabino Arana naix el 26 de gener de 1865 a Bilbao, és fill d'un burgés mig que
posseïx el seu xicoteta drassana en declivi. Son pare ha de fugir a Lapurdi amb
tota la família després de finalitzar la guerra per haver comprat armes per als
carlins, dels que és fervent defensor
També carlí fins als 17 anys en què el seu germà major, Luis, li revela un dia en
el jardí de sa casa que 'Euskal Herria, el País Vasco' és la pàtria dels bascos.
Açò és el que se celebra en el 'Aberri Eguna' (Dia de la Pàtria) tots els
diumenges de pasqua, celebrat per primera vegada en 1932; es pren eixe dia
per ser el de la independència d'Irlanda d'Anglaterra, fet que es va produir en
1921

29. ALTRES REGIONALISMES
 Els més importants van ser els de Catalunya, Pais
basc, Galicia i Andalucia. En València i andalucia aquest
moviment va fracasar per falta d’una burguesia que
l’ajudara.

30. CONCLUSIÓ
 La Restauració va ser un dels períodes polítics més llargs i estables de la
Història espanyola. Cánovas, a més, va aconseguir integrar en el
sistema als dos grans partits i el protagonisme civil.
 Durant la primera etapa de la Restauració, fins a 1898, el pactismo
dòmino l'escena política espanyola. Això sí, en eixe pactismo només
van participar les classes oligàrquiques
 Però també va cometre errors. El sistema només representava a
l'oligarquia, deixà fora del sistema a la xicoteta burgesia i al
proletariat, va suprimir els furs i no va entendre el nacionalisme:
tampoc va saber entendre el problema colonial."

31. BIBLIOGRAFIA
 www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com
 www.wikipedia.com