1. Modernitat: Característiques generals
El XVII, segle del
Barroc
Gian Lorenzo Bernini: Extasi de Santa Teresa Diego Velázquez: La família de Felip IV
~ 1647-1652. Altura: 350 cm. Marbre i bronze daurat. (Las Meninas)
Santa Maria della Vittoria, capella Cornaro. Roma
Oli sobre tela. 1656. 318 x 276 cm.
(Museu del Prado - Madrid)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 1
2. Modernitat: Característiques
generals s. XVII
Precedent directe: el Renaixement
Formació dels estats moderns
centralitzats, absolutistes (Lluís XIV), i
dels imperis col.lonials: França,
Anglaterra, Espanya…
Context social i econòmic: societat
burgesa: nous valors (individualisme,
prosperitat, competència …)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 2
3. Modernitat: Característiques
generals s. XVII
desenvolupament del liberalisme.
capitalisme, mercat lliure, laissez
faire, laissez passer, no
intervencionisme de l’estat en
l’acció individual (llibertat
negativa), estat mínim.
desenvolupament de la banca i la
borsa.
1618 – 1648: Guerra dels 30 anys
entre catòlics i protestants.
(Descartes hi participa allistat a la
fila protestant, tot i ser catòlic)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 3
4. El Racionalisme
René Descartes
(1596-1650)
pare del Racionalisme
i de la filosofia
moderna
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 4
5. Altres filòsofs racionalistes
Baruch Spinoza Gottfried Leibniz
1632 Amsterdam – 1646 Leipzig -
1677 La Haya 1716 Hannover
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 5
6. Coneixement: introducció
Coneixement Per al realisme:
la realitat independent
del subjecte.
Per a l’idealisme:
Les idees
del subjecte
Subjecte Objecte
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 6
7. Descartes i la modernitat
Descartes trenca amb el realisme
objectivista que suposava que el
coneixement era l’adequació de Realisme
l’intel·lecte a la realitat
Gir epistemològic immanentista
Idealism
e
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 7
8. Realisme vs. idealisme
REALISME:
condiciona Percepció condiciona Idees
REALITAT
sensorial (subjecte)
DESCOBRIMENT DE LA VERITAT
IDEALISME:
Idees condicionen Percepció condiciona
sensorial REALITAT
(subjecte)
CREACIÓ DE LA VERITAT
20/12/2010
Descartes,Seminari de Filosofia
À. Baldó.
Berkeley, Kant 8
9. Idealisme modern
El tret comú a les posicions idealistes és
l’acceptació que el coneixement no és una
lectura de la realitat objectiva ni la ciència
un descobriment de la realitat (aletheia –
paper passiu del subjecte) sinó que el
coneixement és un acte de creació dels
objectes i la ciència una construcció del
pensament (paper actiu del subjecte).
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 9
10. el material del coneixement no és la realitat sinó les
idees i l’enteniment exerceix la seva acció sobre elles
(=empirisme); per tant el criteri de veritat no pot ser
extrínsec a elles, perquè les coses no ens són donades
en si mateixes, sinó com idees o representacions
(#adequació o conformitat a la cosa) i
les idees no tenen a veure amb les imatges de la
imaginació perquè, en tant que imatges serien formes
d’extensió sinó que tenen realitat objectiva, és a dir que el
que és pensable és condició de possibilitat de la seva
existència (#empirisme). Kant (Il·lustració) serà l’autor que
sintetitzarà aquests dos corrents en franca oposició.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 10
11. Realime vs. Idealisme
Realisme Idealisme
Prioritat de les coses Prioritat de la consciència
L’existència del món s’hi L’objecte immediat del
presuposa coneixement són les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del
subjecte
El que és real és intel·ligible en La intel·ligibilitat del que és
si mateix real prové del subjecte
Es pot conèixer la realitat en si Es coneix la realitat a través
mateixa del subjecte
Actitud de confiança envers les Actitud crítica davant les
facultats de coneixement Seminari de Filosofia coneixement
20/12/2010 À. Baldó.
facultats del 11
12. Tesis Racionalistes
Innatisme: L’ésser humà arriba al
món dotat de coneixement innat:
Idees innates
Paper fonamental de la Raó: Es pot
conèixer l’estructura de la realitat a
partir de les capacitats racionals de
la ment humana
Racionalitat: El que podem conèixer
del món depèn del subjecte.
(idealisme)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 12
13. Tesis Racionalistes
La Realitat es redueix a dues substàncies
(Descartes), una (Spinoza) o infinites
(Leibniz), però està ordenada per Déu.
Deducció i Intuïció intel·lectual, mètodes
més adequats per assolir la veritat
Coneixement Sensible: poc fiable, no ens
permet obtenir la ciència i la veritat.
La ciència és possible si segueix el model
de les matemàtiques
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 13
14. René Descartes. El dubte
metòdic
Iniciador de la geometria analítica
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 14
15. Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes són:
el Discours de la méthode (1637), prefaci de La dioptrique, Les
météores i La géométrie;
les Meditationes de prima philosophia (1641), obra filosòfica
cabdal;
els Principia philosophiae (1644);
i Les passions de l’âme (1649).
Són de publicació pòstuma: les Regulae ad directionem ingenii,
probablement de 1628; Le monde ou Traité de la lumière
(1633); L’homme; i La recherche de la vérité par la lumière
naturelle (1701).
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 15
16. Descartes - 1
Caràcter modern del personatge:
Escepticisme davant la tradició: crítica de
l’aristotelisme i l’escolàstica
Valoració de la Raó i la deducció racional
per a la creació d’una nova filosofia
basada en el model matemàtic.
èmfasi en la idea de subjecte: el jo (no
Déu) és la primera veritat, clara, distinta i
segura.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 16
17. QUÈ ÉS EL MÈTODE?
“Entenc per mètode, algunes regles certes i fàcils gràcies
a les quals tots els qui les observin exactament no
suposaran mai veritable el que és fals” Regles per a la
direcció de l’esperit
Mètode = camí per a ordenar el pensament i l’acció
Exercici quotidià que permet pensar ordenadament.
Un conjunt de regles de coneixement pràctic.
Suma d’intuïció + deducció
QUINES SÓN LES REGLES
DEL MÈTODE?
1. EVIDÈNCIA
2. ANÀLISI
3. SÍNTESI
4. ENUMERACIÓ
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 17
18. Descartes - 2
Etimològicament, mètode vol dir camí
Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer: cal un
mètode adequat. que ens permeti trobar de forma segura
la veritat i eliminar l’error
El mètode cartesià es divideix en 4 regles:
– Evidència
– Anàlisi
– Síntesi
– Enumeració
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 18
19. EL MÈTODE
Problema: com avançar amb seguretat pel camí del
coneixement? Com evitar els errors? La causa no pot ser la
raó perquè aquesta és sempre la mateixa i és una eina
valuosa i eficaç. La causa ha de trobar-se en l’ús de la raó.
Solució: cal utilitzar un MÈTODE segur i rigorós com el de
les matemàtiques, perquè a través d’elles s’obté un
coneixement segur. Aquest mètode és el DEDUCTIU, sense
necessitat de recórrer a l’experiència (font d’enganys).
Aplicació: a la Filosofia = Ciència
"El coneixement és com un arbre del
qual l'arrel és la metafísica, la física el
tronc i les altres ciències són les
branques que creixen del tronc".
Principis de Filosofia 1644
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 19
20. Descartes - 3
1) EVIDÈNCIA: Evitar tots els prejudicis i admetre com a
vertader només allò que pugui ser conegut de forma
clara i distinta
• Idea clara: la que es mostra de manera present i manifesta a
un esperit atent.
• Idea distinta: la que no es pot confondre amb cap altre.
• La ment capta les idees clares i distintes per INTUÏCIÓ, i així
pot conèixer els elements més simples de què estan
composats tots els éssers.
• En la pràctica del mètode: assimilació del que
probablement és fals amb el que és fals.
2) ANÀLISI: dividir cada dificultat en el màxim nombre
possible de parts i les que siguin necessàries per
arribar a la millor solució.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 20
21. Descartes - 4
3) SÍNTESI: conduir el pensament ordenadament,
avançant des de l’objecte més simple,
gradualment, fins al més complex, per arribar als
principis generals que ordenen racionalment la
realitat
4) ENUMERACIÓ: Un cop obtinguts els principis
generals (lleis), observar els fets concrets per tal
de veure si aquests principis es compleixen, i si
no ens hem oblidat de cap dada.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 21
22. LES REGLES DEL MÈTODE
1. EVIDÈNCIA 2. ANÀLISI 3. SÍNTESI 4. ENUMERACIÓ
Cal no admetre Dividir les idees Conduir per ordre Revisar tot el
res que pugui complexes en els pensaments, procés per estar
ser dubtós i parts simples. dels més simples segurs de no
només acceptar Acceptant les als més haver omès res.
com a vertader més evidents complexos.
allò clar i distint. com a
vertaderes.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 22
23. REGLES DEL MÈTODE CARTESIÀ
1. EVIDÈNCIA
analítica
Part
INTUÏCIÓ
2. ANÀLISI
3. SÍNTESI
sintètica
Part
DEDUCCIÓ
4. ENUMERACIÓ (REVISIÓ)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 23
24. L’aplicació de la REGLA DE L’EVIDÈNCIA implica dubtar de tots els coneixements
rebuts per així assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber.
CARACTERÍSTIQUES DEL DUBTE
METÒDIC
No escèptic. Deliberat i voluntari
PROVISIONAL
És el pas previ al coneixement vertader
UNIVERSAL
• Experiència anterior: criteri
d’autoritat i tradició
TEORÈTIC • Present, món exterior NO PRÀCTICA
• Física • Moral
• Matemàtiques • Religió
• Filosofia • Costums
• Política
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 24
25. Descartes – Moral provisional
Màximes morals:
Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme)
Assimilació del que probablement és vertader amb
el que és vertader (inversió del mètode prescrit en la
2a. Part)
“Vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna”
(estoïcisme)
Intel·lectualisme moral
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 25
26. Descartes - 5
Quarta part del Discurs:
• Per aplicar la 1a. Regla del mètode
(evidència), cal una primera veritat, que
per la seva claredat i distinció, sigui un
MODEL D’EVIDÈNCIA.
• Alhora, suposarà una victòria contra els
escèptics (Montaigne, Francisco
Sánchez…)
• El punt de partida per trobar-la és el
DUBTE METÒDIC, el DUBTE
SISTEMÀTIC I HIPERBÒLIC:
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 26
27. Descartes - 6
1. Dubte sobre el coneixement que prové dels
sentits (engany).
2. Dubte sobre les veritats de la lògica i la
matemàtica, possibilitat de l’error.
3. Assimilació somni/vigilia (Dubte universal)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 27
28. Dubtar del propi dubtar (Dubte
hiperbòlic) hipòtesi del Geni
Maligne, que fa veure com a
evident i vertader allò que en
realitat, potser sigui fals
El dubte, metòdic o
hiperbòlic, serveix per a
comprovar la certesa del
nostre pensament
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 28
29. Texts complementaris
Però, malgrat que els sentits ens enganyen de vegades, pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades, se'n troben potser moltes altres de les quals hom no pot dubtar
raonablement encara que les coneguem per llur mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí,
assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les mans, i altres coses
d'aquesta natura? I com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus?, si no és,
potser, que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i
ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren contínuament que són reis, quan són
molt pobres, que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o que s'imaginen que són càntirs
o que tenen el cos de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria pas menys extravagant si em
regís segons llur exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que sóc un home, i, per
consegüent, que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes
coses, o de vegades de menys versemblants, que aquests insensats, quan vetllen. Quants
cops m'ha passat que somiava, de nit, que era en aquest lloc, que anava vestit, que era a
prop del foc, encara que anava nu dins del llit? Em sembla ara que no és pas amb els ulls
adormits que miro aquest paper. Que aquest cap que remoc no està gens endormiscat, que
és amb intenció i amb un propòsit deliberat que estenc aquesta mà i que la sento: el que
s'esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-hi
acuradament, recordo haver estat equivocat sovint, mentre dormia, per il·lusions semblants.
I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni
marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni,
que resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que
dormo. (MM1)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 29
30. Text complementari
Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable, que és la font
sobirana de la veritat, sinó cert geni maligne, no menys astut i
enganyador que poderós, que ha emprat tota la seva indústria
enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les
figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són
altra cosa que il·lusions i enganys, dels quals se serveix per
sorprendre la meva credulitat. Consideraré que jo mateix no
tinc mans, ulls, carn, sang, que no tinc cap sentit, sinó que
crec falsament que tinc totes aquestes coses. Romandré
obstinadament lligat a aquest pensament; i si, per aquest mitjà,
no és pas al meu poder arribar al coneixement de cap veritat, si
més no és al meu abast suspendre el meu judici. És per això
que em posaré en guàrdia acuradament per no admetre en la
meva creença cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit per
a totes les astúcies d'aquest gran enganyador, que, per
poderós i astut que sigui, mai no em podrà imposar res. (MM2)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 30
31. Descartes - 7
• És impossible dubtar sense pensar i, si penso
necessàriament existeixo: Cogito, ergo sum
Primera veritat clara i evident: la consciència d’un
mateix (Influència de Sant Agustí)
La “consciència de si mateix”, primer fonament
sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la
modernitat.
però:
Si consciència = identitat, llavors la identitat pot ser falsa
(Geni Maligne o, si voleu en termes d’avui, Màtrix)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 31
32. Texts complementaris
Tancaré ara els ulls, em taparé les
“Però què és doncs el que sóc? Una orelles, em separaré de tots els meus
cosa que pensa. Què és una cosa que sentits, esborraré, fins i tot, de la
pensa? És a dir, una cosa que dubta, meva ment totes les imatges de coses
que concep que afirma, que nega, que corporals, o, si més no, perquè això a
vol, que no vol, que també imagina, i penes es pot fer, les reputaré com a
que sent. Certament no és poc si totes vanes i falses, i entretenint-me així
aquestes coses pertanyen a la meva solament amb mi mateix, i
natura.” (MM,2) considerant el meu interior, tractaré
de fer-me a poc a poc més conegut i
més familiar a mi mateix. Jo sóc una
cosa que pensa, és a dir, que dubta,
que afirma, que nega, que coneix
poques coses, que n'ignora moltes,
que ama, que odia, que vol, que no
vol, que també imagina, i sent. Car,
així com m'he adonat abans, encara
que les coses que sento i imagino no
siguin potser res de res fora de mi i en
elles mateixes, estic tanmateix segur
que aquests modes de pensar que
anomeno sentiments i imaginacions,
solament en tant que són formes de
pensar, resideixen i es troben
20/12/2010 certament en mi. (MM,3)
À. Baldó. Seminari de Filosofia 32
33. Descartes - 8
El Cogito ergo Sum, primera veritat, esdevé model
d’evidència per a totes les altres veritats.
però,
La certesa del Cogito ergo Sum, (si bé és veritat que
dubtant es pensa que es dubta i dubtar és una forma de
pensar) tanmateix no és garantia que les idees que es
tenen sobre el món siguin del tot vertaderes (DM: la
descoberta de la primera veritat no soluciona el problema
de l’assimilació del somni i la vigília; a les MM, hipòtesi
del Geni Maligne, que fa que em sembli evident el que en
realitat és fals)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 33
34. Text complementari
Però hi ha una mena, no sé quina, d'enganyador
molt poderós i molt astut, que empra tota la seva
indústria a enganyar-me sempre. No hi ha doncs
cap dubte que jo sóc, si ell m'enganya; i que
m'enganyi tant com vulgui, que mai no podrà fer que
jo no sigui res, en tant que jo pensi ésser alguna
cosa. De manera que desprès d'haver-hi pensat bé i
d'haver examinat acuradament totes les coses, cal a
la fi concloure i tenir per constant que aquesta
proposició "Jo sóc, jo existeixo", és necessàriament
veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que
la concebo en el meu esperit. (MM,2)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 34
35. Descartes - 10
Examen de les pròpies idees:
1. Idees factícies, és a dir, creades pel
subjecte (per la consciència)
2. Idees adventícies, és a dir, provinents del
món exterior
3. Idees innates, és a dir, provinents de
Déu. Són clares i distintes.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 35
36. RES COGITANS
SUBSTÀNCIA PENSANT
PENSO IDEES OBJECTIVES / SUBJECTIVES?
Aplicació de la segona
regla de l’ANÀLISI
INNATES FACTÍCIES
ADVENTÍCIES
Provenen de la nostra Provenen de la
ment i emergeixen de imaginació: unicorn,
Provenen dels sentits: la pròpia facultat de centaure, ETC...
arbre, casa,... pensar. Són clares i
distintes.
DÉU
PERFECCIÓ
EXTENSIÓ
SUBSTÀNCIA
CAUSA
NOMBRE
JO
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 36
37. Descartes - 9
Demostració de l’existència de Déu per mitjà
de l’anàlisi de les nostres idees.
1. Argument de la infinitud: idea d’infinita
perfecció Déu com a Ésser perfecte (causa
de la idea perfecció)
2. Argument de la causalitat aplicat al “jo”: jo
contingent Déu com a Ésser necessari i
causa de l’existència del jo.
3. Argument Ontològic: L’existència de Déu és
inclosa en la seva essència. (“no sóc lliure de
pensar que Déu no existeix” MM,6)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 37
38. RES INFINITA
Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni
Maligne i garantir l’existència de la veritat.
ARGUMENT DE LA INFINITUD
Entre les idees innates, hi ha la
idea de Déu com a ésser perfecte
i infinit. És clar que la idea d'un
ésser perfecte i infinit no pot
provenir d'algú imperfecte; l’autor
d’aquesta idea no puc ser jo,
criatura finita i imperfecta, només
pot tenir com a causa un ésser
infinit i perfecte que és Déu i és
ell qui ha posat en mi la idea
d’una substància infinita.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 38
39. RES INFINITA
ARGUMENT DE LA CAUSALITAT APLICAT AL JO
Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i
conservació) no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu
com a causa del JO.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 39
40. RES INFINITA
ARGUMENT ONTOLÒGIC
Descartes dóna un altra prova que és una nova versió de l’argument
ontològic, el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de
l’existència de Déu. Va ser formulat per primera vegada per Anselm de
Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’existència de Déu
partint de la idea mateixa de Déu..
Sant Anselm el formulà així: En el Discurs el filòsof francès ens l’exposa de la
Tots els homes tenen una idea de Déu, i manera següent: “... tornant a examinar la idea
entenen que és un ésser tal que és que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que
impossible pensar-ne un de més gran l’existència hi era compresa, de la mateixa
que ell. Un ésser així ha d’existir no manera que en la idea de triangle s’hi comprèn
només en el nostre pensament sinó que els seus tres angles són iguals a dos rectes,
també en la realitat, ja que si només o a la d’una esfera en què totes les parts són
existís en el pensament en podríem equidistants a un centre, i fins i tot de
pensar un de més gran que ell, que manera encara més evident; i, en conseqüència,
tIndria la perfecció de l’existència. En és tan cert, almenys, que Déu, que és l’Ésser
conseqüència Déu ha d’existir en la perfecte, és o existeix, com ho pugui ser
Realitat. qualsevol demostració de geometria”.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 40
41. El cercle cartesià
Per la regla d’evidència
només podem acceptar com a
vertader allò que es presenta
Atès que la idea de Déu és
de forma evident
innata es produeix un cercle
viciós:
COGITO ERGO SUM És l’existència de Déu la
que ens assegura que el
“cogito” és vertader o és el
Existència de DÉU cogito i la seva evidència el
que ens asseguren que Déu
existeix?
Déu és garantia de les
veritats descobertes pel jo
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 41
42. CRÍTICA A DESCARTES
Antoine Arnauld: problema de la circularitat Déu-evidència implícita
en la circularitat Déu-cogito:
Descartes diu que només estem segurs que són vertaderes les
coses que concebem clarament i diferentment, perquè Déu existeix i
ho garanteix. Però no podem estar segurs que existeix Déu, si no el
concebem amb tota claredat i distinció; per tant, abans d'estar
segurs de l'existència de Déu, hem estar-ho de que és vertader tot el
que concebem amb claredat i distinció».
COGITO IDEES EVIDENTS
Evidència: IDEES
Són VERITAT perquè
clares i distintes
DÉU garantia DÉU EXISTEIX
És l’existència de DÉU la que ens assegura que el COGITO és VERITAT o
és el COGITO i l’EVIDÈNCIA que ensSeminari de Filosofia DÉU existeix?
20/12/2010 À. Baldó. asseguren que 42
43. RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món
exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una
substància infinita o Déu que garanteix la veritat del pensament. Però també
té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar
segur?
Déu garanteix l’existència de la res extensa.
RES EXTENSA
Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és
patent que no m'envia aquestes idees
immediatament per si mateix, ni tampoc per Realitat material
mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat
d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat
Déu cap facultat per a conèixer que això és
així, sinó molt al contrari, una poderosa
MECANICISME
inclinació a creure que les idees parteixen de
les coses materials, no hi veig com podria
disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes
idees partissin d'un altre punt o fossin
productes d'altres causes i no de les coses
materials.“ Meditacions metafísiques,IV
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 43
44. Descartes - 12
MATÈRIA
a) qualitats primàries: extensió, moviment, forma, mida,
quantitat, lloc i temps. Són racionals (matematitzables), i
la base del nostre coneixement vertader sobre el món.
b) qualitats secundàries: provenen dels sentits i de la
imaginació: color, olor, sabor, etc. Són subjectives (no es
pot fer ciència sobre elles)
A partir d’aquesta anàlisi, Descartes elabora una imatge
mecànica del món: el model mecanicista, que ja hem vist
com a característic de la nova ciència del s. XVII
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 44
45. Text complementari
Comencem per la consideració de les coses més comunes, i que creiem comprendre més
distintament, a saber, els cossos que toquem i veiem. No vull parlar dels cossos en general, car les
nocions generals són normalment més confuses, sinó d'algun en particular. Prenem, per exemple
aquest tros de cera que acaba d'ésser tret del rusc: encara no ha perdut la dolçor de la mel que
contenia, té encara alguna cosa de l'olor de les flors de les quals fou recollit; el seu color, la seva
figura, la seva grandària, són aparents; és dur, és fred, hom el toca, i, si li doneu un cop, farà algun so.
En fi, totes les coses que poden fer conèixer un cos distintament, es troben en aquest.
Però heus ací que, mentre jo parlo, hom l'apropa al foc: allò que li restava de gust s'exhala, l'olor
s'esvaeix, el seu color canvia, la seva figura es perd, la seva grandària augmenta, esdevé líquid,
s'escalfa, hom no pot a penes tocar-lo, i per molt que hom el copegi, no farà cap so. Roman la mateixa
cera després d'aquest canvi? Cal reconèixer que roman i ningú no ho pot negar. Què coneixia hom
doncs amb tanta distinció d'aquest tros de cera? Certament no pot ésser res de tot això que hi he
observat mitjançant els sentits, puix que totes les coses que queien sota el gust, o l'olfacte, o la vista,
o el tacte, o l'oïda, es troben canviades, però la mateixa cera roman. Potser era això que penso ara, a
saber, que la cera no era pas ni aquesta dolçor de la mel, ni aquesta agradable olor de les flors, ni
aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sinó solament un cos que una mica abans se
m'apareixia sota aquestes formes, i que ara es fa observar sota unes altres. Però què imagino, parlant
amb precisió, quan la concebo d'aquesta manera? Considerem-ho atentament, i allunyant totes les
coses que no pertanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, no hi resta res més que quelcom
extens, flexible i mudable. (MM,2) À. Baldó. Seminari de Filosofia
20/12/2010 45
46. Descartes - 13
Exemple d’autòmats
Gall d’Estrasburg (s.XVII)
Mecanicisme:
L’univers-màquina L’ànec de Vaucanson (s.XVII)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 46
47. Descartes - 14
Paradigma (model) mecanicista
Model d’interpretació de la realitat que pren la
màquina com a imatge del món, degut a la
reducció del món material a “extensió” : l’univers,
la natura, els animals, i fins i tot l’ésser humà
poden ser estudiats com a màquines.
Naturalesa com a objecte d’estudi i de dominació:
Per a Descartes el coneixement permetrà als éssers humans “fer-nos
com a amos i posseïdors de la naturalesa” DM,VI esperit burgès
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 48
48. Descartes - 16
Dualisme Antropològic
L’ésser humà és un compost de dues substàncies:
res extensa cos, matèria
res cogitans Jo, pensament o
ànima
però:
Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues
substàncies que metafísicament són diferents.
(Glàndula pineal)
J.O. De Lamettrie (1709/1751) escriu “L’home màquina”, on exposa el
reduccionisme mecanicista antropològic: l’ésser humà només és una
màquina, només és res extensa.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 50
49. RES COGITANS RES EXTENSA
PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’home està composat per dues
substàncies: el cos és una màquina acoblada a un esperit.
ESPERIT COS
RES COGITANS RES EXTENSA
PENSAMENT MATÈRIA
LLIBERTAT MECANICISME
DETERMINISME
Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de
la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la
sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i
influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules
pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de
l'hormona melatonina, que regula els À. Baldó.vitals i elsFilosofia de son).
20/12/2010 ritmes Seminari de estats 51
50. Descartes - 11
Teoria de les Substàncies
– (Cal distingir entre l’ordre de descobriment de les veritats i
ordre de realitats)
Déu és substància perfecta i garanteix les veritats
Substància
descobertes pel “jo” (matemàtiques) i és causa de
Infinita
l’existència del “jo” i del món (no hi ha pròpiament
demostració de la seva existència)
El “jo” és la substància pensant (res cogitans), i equival a
l’esperit, l’ànima o la ment.
Substàncies
finites
El món material és la substància extensa (res extensa).
Encara cal demostrar la seva existència.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 52
52. Descartes - 17
Objeccions al Cartesianisme
Podem estar segurs de la primera veritat Cogito
ergo sum? Podem desempallegar-nos de la
hipòtesi del Geni Maligne, o en el seu lloc Màtrix,
no segueix enganyant-nos, malgrat tot?
La relació cos/pensament no es resol de forma
satisfactòria. Descartes pretén deixar al subjecte
un àmbit de llibertat no determinat per les
condicions materials.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 54
53. RESPOSTA A LES
OBJECCIONS
Resposta de Descartes: l’error en el coneixement prové de la VOLUNTAT
L’esperit humà té dues facultats
RAÓ ENTENIMENT VOLUNTAT
S’ha de sotmetre
A vegades dominada per
les PASSIONS (COS)
S’han d’eliminar
(ESTOÏCISME)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 55
54. IMPORTÀNCIA DEL PENSAMENT DE
DESCARTES
Dóna importància al SUBJECTE
(pensament, llibertat i autonomia) per
sobre de l’OBJECTE (extensió, determinat i
mecànic). IDEALISME.
Canvia el punt de vista de l’Edat Mitjana
(de la certesa de Déu a la certesa de la
Raó). En canvi Descartes parteix de la
certesa de la raó per arribar a la certesa de
Déu. RACIONALISME.
El seu atreviment per qüestionar-ho tot i
l’èmfasi en la importància de la RAÓ el van
convertir en el pare de la FILOSOFIA
MODERNA. DUBTE METÒDIC.
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 56
56. DESCARTES
planteja problemes
Epistemològics Ontològics
suposa la definició de
suposa la recerca d’un
garanteix un
Coneixement segur Cogito ergo sum Substància
permet distingir entre
mitjançant un
s’aplica a
escapa al
MÈTODE matemàtic
DÉU Res Cogitans Res Extensa
el que implica un concebut com a
concebut com
Principi indudable Absoluta perfecció
procedeixen de
utilizant el el que implica
Subjecte pensant
posseïdor de
DUBTE No enganyador
garanteix el IDEES
no afecta afecta
Coneixement
Innates
Ètica i Religió
poen ser
Existència del subjecte Adventícies
Factícies
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 58
57. Modernitat: Característiques
El XVIII, segle del
generals
Neoclassicisme
DAVID (1791):
La Mort de
Marat, oli
sobre tela,
Museu de
Belles Arts,
Brusel·les
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 59
58. Modernitat: Característiques
generals: sXVII-XVIII
Nova imatge de l’univers: fenomen
“impersonal”, regulat per lleis
naturals de caràcter físic i matemàtic.
Nova imatge de Déu: no intervé en
un món que és autònom (té les seves
pròpies lleis).
Nova religió: el Deisme
Autonomia de la RAÓ enfront la fe.
L’ésser humà és autosuficient, ha
arribat a la seva “majoria d’edat”
(Kant)
La filosofia vol saber què és la raó i
com funciona:
Racionalisme Criticisme Empirisme
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 60
59. Modernitat: Característiques
LAÏCISME: anàlisi crític
del pensament religiós, al
qual s’hi posen límits
(Kant) o bé es ridiculitza
(Voltaire).
OPTIMISME: es creu en la
idea de PROGRÉS i la Isaac
millora contínua de la Newton
condició humana.
CIÈNCIA: símbol de les
possibilitats de la raó
humana (“coneixement
20/12/2010 és poder”) Seminari de Filosofia
À. Baldó. 61
60. Modernitat: Característiques
generals
Fonamentació dels drets dels individus
davant l’estat i davant dels altres
individus: acta “Habeas corpus”
(Anglaterra, 1679)
Teoria del Contracte: l’ordre polític és un
contracte entre la societat i el govern.
Sobirania del poble. Sufragi Universal.
Divisió de Poders. (Locke, Montesquieu)
Lluita contra la tortura (Inquisició),
l’esclavitud, i per la igualtat home-dona
Defensa de la tolerància, el benestar i la
saviesa moral (bondat)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 62
61. s.XVII XVIII
Esperit Drets
laic humans
Democràcia
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 63