1. El somni de
la meua
vida
Anabel Mazón García

2. n dia d’estiu, Coraline es va alçar
del seu llit i va descobrir que no
estava en la seua casa.
Tenia els cabells húmeds, portaba
roba d’hivern i al seu voltant tan sols
hi habia verd.
Estaba en mig d’un bosc. El més
bonic que mai habia vist. S’escoltaba
el sorrolls dels pardals, els sons dels
rius i la brisa del vent.

3. Va decidir caminar per a veure que trovaba.
Pel cami, va sentir molt prop el soroll d’una cascada i va pensar que si anaba cap
aquell lloc trobaria algú que la puguera ajudar a regresar a sa casa.

4. Quan va arribar, es va adonar
que no hi habia ningú, tan sols
una preciosa ovella.
Intentà apropar-se a ella i
acariciar-la, ja que a Coraline li
agradaben molt els animals.
Anaba amb molta cura ja que si
nó l’ovella s’espantaria i podria
anar-se.
Quan ja estaba molt prop va alçar el braç i li va acariciar el cap suaument. De sobte l’ovella va
moure’l i va mirar als ulls a Coral.
- Moltes gràcies xiqueta, tenia molt picor. - Va dir l’ovella.
Coraline es va espantar, ja que mai havia escoltar parlar a una ovella.

5. Coraline li va preguntar:
- Podries ajudar-me a tornar a ma casa?
L’ovella li va contestar:
- El sent xiqueta, tan sols sóc una ovella i mai he eixit d’aquest bosc, però més
endavant trobaràs a Corni, un amic meu que potser et puga ajudar.
- Moltes gràcies ovella. Aniré a cercar-lo.
I ací va ser com l’ovella i Coraline es van acomiadar.

6. Coraline va estar caminant
molt de temps pel bosc però tan sols
trovaba plantes, àrbres i rius.
Va pensar en el lloc tan bónic que era,
ja que en la seua ciutat tan sols hi
havia cases, carreteres, semàfors,
cotxes… i pasisatges tan bonics no
habia vist mai.
Coraline pensaba que la seua ciutat podria haber sigut abans com
aquest lloc i es sentia triste perquè les persones l’habien destroçat.

7. Després de molt caminar, va
trobar a una ardilla i li va
preguntar:
-Ardilla, eres tu Corni?
-No xiqueta, jo sóc Lilu, a
Corni el trobaràs un poc més
endavant.
-Em podries dir com és?
-No et preocupes xiqueta, estic segura que, quan el vejas,
sabràs qui és.
I ací es van despedir.

8. Després d’un llarg camí cercant
a Corni, es va trobar amb un
enorme llac. El lloc on ella vivia sempre
Coraline va tancar els ulls i va s’escolta els sorolls dels cotxes,
sentir la pau de la natura. Podia els grits de la gent… i mai
sentir el soroll de l’aigüa, l’olor pots sentir-te tranquil·la. En
del bosc… canvi aquest lloc transmitia molta
I, una altra vegada es va adonar pau i llibertat.
de que això mai l’habia fet a la
seua ciutat.

9. De sobte va escoltar un grup molt nombros
d’ovelles.
Va anar corrent amb l’esperànça de trobar al
pastor.
Quan va arribar no hi habia cap persona. Tan sols
un grup d’ovelles. Aleshores va decidir
preguntar-les per Corni.
- Hola ovelles! Sabeu on puc trobar a Corni?
- Hola bonica! – li va dir una ovella – Corni és
amic nostre. S’acaba d’anar per aquell camí. Si
et dones prisa el veuràs.
- Moltes gràcies!
Coraline va anar pel camí que li va indicar l’ovella i es va adonar del treball en grup que estaben
fent les ovelles. Totes estaben alegres i s’ajudaben unes a altres.
Acababa de descobrir que treballar en equip és més gratificant i divertit que estar a soles…

10. Pel camí tan sols va veure
un animal molt molt gran.
Tenia por d’acostar-se
però era l’unic que hi
havia per aquell lloc i no
va tindre altra opció.

11. - Ho-ho-hola! Eres tu Corni? – Li va
preguntar Coraline molt asustada.
- Hola Coraline! T’estaba esperant.
- Com es que saps el meu nom? – Va
dir molt sorprendida.
- Perquè tu eres la creadora d’aquest
món. Tot el que veus l’has fet tu
Coraline. Sé que m’estabes buscant
per a poder tornar a ta casa, però si
és això el que desitges, tan sols has
d’obrir els ulls…
- Però, si ja els tinc obert….

12. “Ring- Ring- Ring”
Coraline va obrir els ulls i va descobrir que
estaba en el seu llit.
Va alçar-se ràpidament buscant a Corni, però Estaba segura que aquell somni
no estaba allí.
somni de la
era el
Ella volia quedar-se en aquell lloc tan bonic,
plé de verdor, animals, tranquil·litat, seua vida…
arbres…
Malgrat això, sabia que podria regresar quan
ella vulguera.

13. Fin
(Imàgens originals d’escocia)