Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
EL VERB: TEMPS
 Forma i aspectes generals.
 El mode indicatiu
 El present
 L’imperfet
 El passat simple i el passat p...
Forma i aspectes generals
 Paradigmes dels verbs regulars
REMARQUES GENERALS
 La velarització
 Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar
representat per les grafie...
REMARQUES GENERALS
 Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb
de la 3ª, i la resta de temps, com un ...
REMARQUES GENERALS
 Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s,
-g > -es en la 2a pers. sg.:
– Meréixer...
REMARQUES GENERALS
 Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a
incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, con...
EL MODE INDICATIU
 USOS:
 Comporta una idea de realitat o
d'objectivitat, independentment del temps en
què s'utilitze.
...
PRESENT D’INDICATIU
 Usos:
 Accions ocorregudes en el present:
Ara estudiem els verbs en valencià
 Conceptes intemporal...
PRESENT D’INDICATIU
 Usos que cal revisar:
 La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica
reiteració, acció duradora i estat:
 Hui...
PRESENT D’INDICATIU: paradigma
regular
 Recordeu els models de la 3ª conj.
pura i incoativa: jo dorm/jo servisc
IMPERFET D’INDICATIU
 USOS
 Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la
durada:
De jove llegies més, ve...
IMPERFET D’INDICATIU:
particularitats
 Recordeu les particularitats:
 Verbs acabats en –URE:
 U>v: beure-bevia
 Desapa...
IMPERFET D’INDICATIU: paradigma
regular
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC
 USOS
 Expressa accions acabades en un
període de passat.
 Els dos temps són sinònims i
int...
PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC :
paradigma regular
PERFET D’INDICATIU
 USOS
 Expressa accions en un temps referencial que
encara perdura, en relació amb el present o el
mo...
EL MODE SUBJUNTIU
 USOS:
 Després de verbs de voluntat, ordre o
prohibició
 No begueu d’eixa aigua!
 Oracions que expr...
PRESENT DE SUBJUNTIU
 Expressa accions que en són condició o
causa d’altres –les quals s’expressen en
indi. i serveixen d...
PRESENT DE SUBJUNTIU:
paradigma regular
 Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
IMPERFET DE SUBJUNTIU
 Expressa accions hipotètiques
passades, presents o futures:
 M’agradaria que vingueren demà
 Pot...
IMPERFET DE SUBJUNTIU
 Si l'acció del verb principal i la del
verb de l'oració subordinada són
simultànies, hi ha correla...
IMPERFET DE SUBJUNTIU :
paradigma regular
PRACTIQUEU ELS VERBS EN MODE SUBJUNTIU
IMPERATIU: usos i particularitats
 Expressa precs, ordres, manaments,
instruccions en positiu:
– Vine ací!
 No té 1a sin...
IMPERATIU: usos i particularitats
 Verb estar pronominal, és preferible dir:
– Està-te quiet (no estigues-te quiet...)
– ...
IMPERATIU: formació
Present
indi.
IMPERATIU Present
subj.
Bec
Beus
Beu
Bevem
Beveu
Beuen
---
Beu
Bega
Beguem
Beveu
Beguen
...
IMPERATIU: formació
Present indi. IMPERATIU Present subj.
Dic
Dius
Diuen
Diem
Dieu
Diuen
---
Digues
Diga
Diguem
Digueu
Dig...
FUTUR: usos i particularitats
 Usos:
– Expressa un fet posterior a l'acte de parla:
• Aniré demà a ta casa
– Futur històr...
FUTUR: usos i particularitats
 En oracions subordinades referides al futur, i introduïdes
per QUAN, AIXÍ QUE, A PENES... ...
FUTUR: forma
 Infinitiu + desinències de futur:
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
Portar Témer / Batre Dormir / E...
CONDICIONAL: usos i
particularitats
 Condicional simple:
menjaria, batries, dormiria, patiria...
VERB EN INFINITIU + -ia ...
CONDICIONAL: usos i
particularitats
 Usos:
– Expressa posterioritat en contextos de passat:
Ahir digué que vindria
– Expr...
CONDICIONAL: oracions
 Oracions de condicional amb condicional:
Pròtasi + Apòdosi
expressa la condició + fet que es veu c...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Verb tots els temps

Teoria JQCV

Audiolibros relacionados

Gratis con una prueba de 30 días de Scribd

Ver todo
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Verb tots els temps

  1. 1. EL VERB: TEMPS  Forma i aspectes generals.  El mode indicatiu  El present  L’imperfet  El passat simple i el passat perifràstic  El perfet d’indicatiu  El mode subjuntiu  El present  L’imperfet  L’imperatiu  El futur.  El condicional. • Oracions de condicional
  2. 2. Forma i aspectes generals  Paradigmes dels verbs regulars
  3. 3. REMARQUES GENERALS  La velarització  Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps:  Acabats en  –NDRE; -LDRE: atendre, aprendre...  -URE: beure, creure, escriure, moure...  -ER; ÉIXER: conéixer, córrer, nàixer...  Temps verbals afectats:  Present d’indicatiu (1a sg.): aprenc, meresc...  Present de subjuntiu: aprenga, meresca, molga...  Imp. de subjuntiu: aprenguera, meresquera...  Passat simple: coneguí, molguí, meresquí  Imperatiu: aprenguen, meresca, cresquen...  Participi: begut, creguda, merescudes...  Hi ha verbs d’altres conjugacions que es comporten igual: estar, dir, dur, obrir, omplir...
  4. 4. REMARQUES GENERALS  Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb de la 3ª, i la resta de temps, com un verb de la 2ª conj. velaritzat:  Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga...  Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...  Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer, traure/treure  Ésser s’empra en registres formals i com a nom. Ser, en la resta de casos. L'AVL els tracta com a sinònims.  Compondre # Composar:  Compondre música, un conjunt d’elements...:  Ha compost una òpera preciosa.  Els ossos componen l’esquelet.  Composar una multa:  Els composaren per traginar mercaderia robada.
  5. 5. REMARQUES GENERALS  Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s, -g > -es en la 2a pers. sg.: – Meréixer > mereix-er > tu mereixes – Véncer > venc-er > tu vences – Cosir > cos-ir > tu cuses – Llegir > lleg-ir > tu lliges  Alguns verbs 3a conj. pura: O > U en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a pl.): bollir, cosir, collir, escopir, sortir (i compostos): – Cosir > cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen  Vestir o teixir: E > I en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a pl.) quan es conjuguen seguint el model pur -també es poden conjugar com a incoatius-: – Vestir > vist, vistes, vist, vestim, vestiu, visten – Teixir > tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen
  6. 6. REMARQUES GENERALS  Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, consentir (segons alguns manuals), llegir, lluir (canvi semàntic), mentir, engolir, afegir, fregir, renyir o escopir. – No se li acut res més (pur) / Mai acudix a hora (incoatiu). – El sol lluu (pur) / Ell lluïx una arracada (incoatiu)  Són purs: sentir, pressentir, ressentir-se, sortir  PERÒ són incoatius els derivats assentir, dissentir i assortir  Poder i voler: O > U en 1a sg. pres. indi., tot el pres. de subj. i l'imperatiu: – Jo puc i vull – Jo puga / vulga, tu pugues / vulgues... – Pugues (tu), vulgues (tu)...
  7. 7. EL MODE INDICATIU  USOS:  Comporta una idea de realitat o d'objectivitat, independentment del temps en què s'utilitze.  Ara plou.  L'any passat viatjàrem a Berlín.  Demà anirem a la manifestació
  8. 8. PRESENT D’INDICATIU  Usos:  Accions ocorregudes en el present: Ara estudiem els verbs en valencià  Conceptes intemporals: Diferència no significa desigualtat  Fets habituals: Cada dia es desdejuna amb un te amb llet  Present històric: El vot femení s’instaura a l’estat l’any 1931  Fets futurs segurs: Demà vaig al metge  Fets futurs després d’un si condicional: Si demà vas al concert, m’ho dius
  9. 9. PRESENT D’INDICATIU  Usos que cal revisar:  La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica reiteració, acció duradora i estat:  Hui està fent guàrdia  Estic fent el dinar  PERÒ, si l'acció referida implica un present, és incorrecte emprar la perífrasi:  Després de la reclamació, ara estudien la proposta (*estan estudiant)  Quan parlem d'això, ja sabem a què ens referim (*a què ens estem referint)
  10. 10. PRESENT D’INDICATIU: paradigma regular  Recordeu els models de la 3ª conj. pura i incoativa: jo dorm/jo servisc
  11. 11. IMPERFET D’INDICATIU  USOS  Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la durada: De jove llegies més, veritat?  Marc d’acció més duradora que altra: Quan estava a la presó va aprendre català  Valor de passat (simple o perifr.): Pocs dies després moria (va morir)  Desig o cortesia: Volia prendre una infusió, per favor  Confirmacions o recordatoris d’informacions ja donades: Podria dir-me quina adreça era?  Ficcions: Anit vaig somniar que viatjava a Xile
  12. 12. IMPERFET D’INDICATIU: particularitats  Recordeu les particularitats:  Verbs acabats en –URE:  U>v: beure-bevia  Desapareix la u i es posa dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.  U>i consonàntica: veia, véiem...  Verbs 3a conj. dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: produïa, produïes, produïa, produíem, produíeu, produïen.  Alguns verbs canvien la vocal del lexema: riure-rèiem; traure-treia  Verbs acabats en –DRE> perden “d” excepte en el futur, el condicional i el perirfàstic: romaníem
  13. 13. IMPERFET D’INDICATIU: paradigma regular
  14. 14. PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC  USOS  Expressa accions acabades en un període de passat.  Els dos temps són sinònims i intercanviables tot i que en alguns casos convé emprar el simple:  Per evitar dobles perífrasis:  Per què no em volguéreu avisar?  En títols de tot tipus:  “Així parlà Zarazustra” és de F. Nietzsche
  15. 15. PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC : paradigma regular
  16. 16. PERFET D’INDICATIU  USOS  Expressa accions en un temps referencial que encara perdura, en relació amb el present o el moment actual:  Acció acabada de realitzar:  T’ho he dit fa un minut!  Acció realitzada en una unitat de temps no acabada:  Aquesta setmana he anat a córrer cada dia  FORMA  Verb HAVER conjugat+PARTICIPI  He, has, ha, hem, heu, han + arribat
  17. 17. EL MODE SUBJUNTIU  USOS:  Després de verbs de voluntat, ordre o prohibició  No begueu d’eixa aigua!  Oracions que expressen judici de valor  És un goig que hages vingut!  Expressa emoció, desig, possibilitat o dubte  Si vinguera prompte, aniríem al teatre  Expressa obligació personal  Cal que hi vages ja  Sol emprar-se en oracions subordinades (i anar precedit de QUE)
  18. 18. PRESENT DE SUBJUNTIU  Expressa accions que en són condició o causa d’altres –les quals s’expressen en indi. i serveixen de suport referencial-  Vosaltres procureu que ho entenga bé  Indica ordre o prohibicions en negatiu:  No vingues fins que acabes  Precedit de QUAN, es pot substituir pel futur:  Quan vingues / vindràs li donarem el regal
  19. 19. PRESENT DE SUBJUNTIU: paradigma regular  Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir
  20. 20. IMPERFET DE SUBJUNTIU  Expressa accions hipotètiques passades, presents o futures:  M’agradaria que vingueren demà  Pot emprar-se amb el condicional:  Si comprares demà podríem dinar junts
  21. 21. IMPERFET DE SUBJUNTIU  Si l'acció del verb principal i la del verb de l'oració subordinada són simultànies, hi ha correlació entre el perfet perifràstic d'indicatiu (en l'or. ppal.) i l'imperfet de subjuntiu (en l'or. subord.):  Les sufragistes van demanar que els donaren el vot també a les dones.
  22. 22. IMPERFET DE SUBJUNTIU : paradigma regular PRACTIQUEU ELS VERBS EN MODE SUBJUNTIU
  23. 23. IMPERATIU: usos i particularitats  Expressa precs, ordres, manaments, instruccions en positiu: – Vine ací!  No té 1a sing.  Es forma a partir del pres. d'indi. i de subj., tot i que també n'hi ha alguns que es construeixen sols sobre la forma de subjuntiu. – Dir: digues, diga, diguem, digueu, diguen – Cabre:cap,càpia/càpiga,capiem/capigue, capieu, càpien/càpiguen  Les formes en *-am i *-au no són normatives: – Confoneu (*confongau)
  24. 24. IMPERATIU: usos i particularitats  Verb estar pronominal, és preferible dir: – Està-te quiet (no estigues-te quiet...) – Estem-nos quietes – Esteu-vos preparades (no *estigueu preparades)  Teniu sense CD explícit: – Teniu!  Tingueu+CD explícit: – Tingueu açò!  La forma “vejam” s’empra en expressions de dubte, curiositat o temor: – Vejam si poden saber-ne més  La forma “dis” 2ª sing, s’empra en contextos pronominals: – Dis-li que vinga
  25. 25. IMPERATIU: formació Present indi. IMPERATIU Present subj. Bec Beus Beu Bevem Beveu Beuen --- Beu Bega Beguem Beveu Beguen Bega Begues Bega Beguem Begueu Beguen Si la 2a sg. no velaritza, la 2a pl. tampoc ho fa. Si la 3a sg. velaritza, la 1a i 3a pl també ho fan. IMPERATIU Present subj. --- Sigues Siga Siguem Sigueu Siguen Siga Sigues Siga Siguem Sigueu Siguen
  26. 26. IMPERATIU: formació Present indi. IMPERATIU Present subj. Dic Dius Diuen Diem Dieu Diuen --- Digues Diga Diguem Digueu Diguen Diga Digues Diga Diguem Digueu Diguen Si la 2a sing velaritza, la resta també ho fa:
  27. 27. FUTUR: usos i particularitats  Usos: – Expressa un fet posterior a l'acte de parla: • Aniré demà a ta casa – Futur històric: • L'any 1931 s'instaurarà el vot femení a Espanya – Futur de sorpresa o contrarietat: • Seràs borinot!  Altres usos del futur: – Per expressar condició o probabilitat en un futur: • Si puc, aniré a visitar-te (Present + Futur) – Amb adverbis de dubte: • Potser aniré a visitar-te – En oracions de confiança o de temor: • Espere que vindràs a visitar-me • Tem que no vindràs a visitar-me
  28. 28. FUTUR: usos i particularitats  En oracions subordinades referides al futur, i introduïdes per QUAN, AIXÍ QUE, A PENES... el verb pot anar en futur o en present de subjuntiu: • Així que arribaràs, telefona'm • Així que arribes, telefona'm  És preferible evitar: – El fut. de suposició o probabilitat. Utilitzeu la perífrasi de probabilitat DEURE+INF. • Deuen ser les sis (*Seran les sis) – El fut. per expressar obligació. Utilitzeu perífrasis d'obligació HAVER DE + INF.; CALDRE+INF., etc. • Demà han de revisar la normativa (*Demà revisaran la normativa)
  29. 29. FUTUR: forma  Infinitiu + desinències de futur: 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació Portar Témer / Batre Dormir / Eixir -é -às -à -arem -areu -aran
  30. 30. CONDICIONAL: usos i particularitats  Condicional simple: menjaria, batries, dormiria, patiria... VERB EN INFINITIU + -ia -íem -ies -íeu -ia -ien  Condicional compost: hauria menjat, hauries batut, hauria dormit, hauríem patit... VERB HAVER EN CONDI. + PARTI. VERB PPAL.
  31. 31. CONDICIONAL: usos i particularitats  Usos: – Expressa posterioritat en contextos de passat: Ahir digué que vindria – Expressa una condició, suposició o irrealitat: Aniria si poguera ... – Expressa atenuació, mostra que un fet està poc comprovat: Segons alguns rumors, el president estaria decidit a no presentar-se a la investidura – Expressa cortesia: Voldria ajudar-me, per favor?  És preferible evitar el condicional per expressar la probabilitat en el passat. Utilitzeu perífrasis de probabilitat com DEURE + INF. – Ahir devien arribar a les sis (*Ahir arribarien a les sis)
  32. 32. CONDICIONAL: oracions  Oracions de condicional amb condicional: Pròtasi + Apòdosi expressa la condició + fet que es veu condicionat (en condicional) Pretèrit imperfet subj. + Condicional Si ho explicares millor, ho entendrien Pret. plusquamperfet subj. + Condicional compost Si ho hagueres explicat millor, ho haurien entés  Altres casos: Imperfet indi. + Condicional (REGISTRE FORMAL) Si ho explicaves millor, ho entendrien Pret. Plusq. subj. + Pret. Plusq. Subj. (CAL EVITAR-LO, és un calc del castellà tot i que s'accepta) Si ho hagueres explicat millor, ho hagueren entés

×