1. Peti qui peti
Jaume, Jaume i Antoni Roselló Santi Arbós
santi.arbos@somgarrigues.cat
Jacobo Piñol Fontova Família propietària del Molí de Baix de Juneda des del 1871
jacobo@somgarrigues.cat
Bona fira!
J.P.F.- Fa 130 anys que el molí per- Juneda, 1932, 1968 i 1971. Probablement l’últim moliner fariner de les Garrigues
tany a la família Rosselló Aixalà. sigui Jaume Rosselló i Barrufet. La seua família és propietària des de fa 130 anys d’aquest
Però quan es va construir?
Família Rosselló.- Aquesta és una molí de més de sis segles d’història. Amb el pas del temps ha patit tota mena de penúries
pregunta a la qual em sembla que que el van deixar en un estat lamentable, fins que l’any 2000 un dels seus fills (el Jaume),
ningú té la resposta. Els primers
documents del molí són d’un cap- amb tenacitat, constància, i moltes hores perdudes en caps de setmana i festivitats, va
breu del 1370 que es guarda a la decidir arreglar-lo amb les seues mans i els seus diners. El germà petit, l’Antoni, s’ha en-
Catedral de Lleida. Allà es parla de
la partida Pla del Molí de Juneda carregat de la recerca historiogràfica i de la publicació de l’evolució de la reforma al blog Potser només els temps de
que s’anomenava “El Diumenge”, http://elmolidebaixdejuneda.blogspot.com/. crisis profundes ens poden
que era una reserva senyorial dins fer avançar en la direcció
del món feudal. Un territori sota el correcta. Es pot pensar que
domini directe del senyor. Aquest el progrés consisteix a des-
es coneixia, doncs, com el Molí dels truir l’anterior per experi-
Diumenges o el Molí del Senyor. mentar sobre teories ange-
licals, almenys mentre no
J.P.F.- Un molí que ha passat per es posen a la pràctica. Con-
mans nobles, doncs. tràriament, semblaria més
Família Rosselló.- Sí. L’evolució lògic aprofitar el positiu que
dels temps va fer que al segle XVI, ens han llegat les generaci-
al 1517, la família Cardona subscri- ons passades, modificar el
vís un acord amb el municipi de que no acaba de funcionar i
Juneda per tal que fos el poble el extirpar el que repugna a la
que gestionés les rendes del molí. majoria per extemporani i
Així tothom estava obligat a fer la immoral.
farina aquí. La cessió es va fer en Així, a les Garrigues hau-
emfiteusi (usdefruit), per la qual En Jaume (esq.) aprofita totes les pedres que treu, en busca més, si cal, i les col·loca amb morter de calç i amb rigor. ríem de conservar, o recu-
cosa els Cardona van conservar la Empresaris de la vila i veïns particulars desinteressadament fan arribar grans quantitats de pedra vella provinent perar, l’esperit cooperatiu
propietat. d’enderrocs per fer possible la seva reutilització i revalorització, evitant la seva pèrdua. “Mai pico la pedra, ha de en el camp del treball, com
mantenir la seua autenticitat”, diu. Ell s’encarrega sol de fer l’obra de restauració integral (que no compta amb cap també la participació directa
J.P.F.- La farina en mans del po- ajut públic), que inclou l’apuntalament de les plantes, el buidatge de restes, la substitució de vigues de fusta, pedres, dels ciutadans en els afers
ble. tàpia i una infinitat d’intervencions per tornar-li la millor cara al Molí de Baix. municipals a través de reu-
Família Rosselló.- Bé, jo diria que nions generals periòdiques i
en mans de la universitat, que era consultes vinculants. Massa
la unió dels veïns que conforma- poder delegat, encara que
ven el que després es va denominar sigui per quatre anys, s’està
Recuperem el molí i la seua
ajuntament. Així va ser durant tres demostrant contraproduent
segles, del 1517 al 1856. A partir de i, per equilibrar-lo, ens cal-
llavors va ser el Molí del Comú o dria també una societat civil
Molí de la Vila. En aquesta època forta, organitzada en associ-
història per donar-li un nou futur
és quan se’l comença a denominar acions de caire divers. Mas-
també com el Molí de Baix i passa a sa sovint tot això s’ha perdut
mans de la família. perquè, teòricament, ja hi
havia una administració que
J.P.F.- Suposo que la desamor- bargat. Llavors el molí el va com- manera significa el principi de la la producció de pinsos. s’encarregava de l’afer, tot i
tització de les propietats hi té a prar un veí de Juneda (Giné), però fi... A Juneda llavors entra en fun- que amb solucions allunya-
veure? no hi va veure viabilitat econòmica cionament una farinera (també de J.P.F.- I a partir d’aquí? des i en perill molts cops per
Família Rosselló.- Més o menys. i va decidir vendre-se’l. És quan un la família Torrent) molt més potent Família Rosselló.- Doncs el 1962 es una crisi com l’actual.
Al segle XIX, en el període liberal, avantpassat nostre, Ramon Torrent que el molí, que en certa manera li tanca i s’hi deixa de viure, també és I si amb alguna cosa cal aca-
surten unes lleis (finalització de (Juneda), el compra i es comença a fa la competència. habitatge –el nostre pare, per exem- bar és amb les lluites fratrici-
l’Antic Règim), amb les quals tots conèixer com el Molí del Torrent. ple, va néixer al molí–. Es conver- des sense sentit entre forces
els béns que pertanyen als nobles Una de les pubilles enllaça matri- J.P.F.- Condemna a mort el molí? teix en un magatzem per guardar polítiques que ens atansen
i que estan subjectes (béns que no moni amb un Roselló i podem dir Família Rosselló.- Home, suposo estris del camp i es va deteriorant. més al XIX que no pas ens
són de propietat comunal) passen que a partir d’aquí comencem els que això va fer que anés perdent cli- Per circumstàncies familiars, la ajuden a projectar-nos amb
a la subhasta pública. Això inclou Rosselló a ser propietaris del molí. entela. Les màquines de la farinera planta baixa s’utilitza com a granja força al XXI.
tota una sèrie d’edificis. A Juneda podien funcionar les 24 hores. Al de porcs fins al 1986, que va entrar
afecta aquest molí, uns altres dos J.P.F.- En quin estat es troba el molí, en canvi, només rutllaven les en vigor la legislació europea.
molins fariners, un molí de l’oli i Molí el Ramon Torrent? moles quan la bassa era plena. Du-
moltes propietats comunals. És Família Rosselló.- En molt mal es- rant la Guerra Civil, però, va conti- J.P.F.- Vosaltres en sou els he-
a partir d’aquí que el molí passa a tat. De fet, una part se li enfonsa, nuar funcionant. Al mateix temps reus. Què se’n farà, del molí?
mans privades. però el restaura afegint-li més po- els militars van incautar la farinera Família Rosselló.- No ho sabem
tència, triplicant les moles (també perquè produïa més i el molí va se- del cert. El 2001 va ser declarat Bé
J.P.F.- Vosaltres, però, no vau és- es reserva un espai per a la fasina de guir en mans privades, bàsicament d’Interés Local. La part de dalt serà
ser els primers particulars a os- màquina entera i fabricació d’aigua perquè era poc rendible... Després l’habitatge del Jaume, però primer
tentar la propietat del molí. ardent i licors). de la guerra, el molí continua fun- l’hem de restaurar. Respectem en
Família Rosselló.- No. Del 1856 al L’empresa va funcionant fins que, cionant, però amb la supervisió del tot la forma original al màxim, per
1871 va tenir dos propietaris: un era a principis del segle XX (també es Servicio Nacional del Trigo, que si un dia el volem fer visitable. Re-
de les Borges, Ramon Farrerons, va adaptar per moldre olives), arri- prohibeix moldre farina per al con- cuperem el molí i la seua història
que per qüestions de deutes és em- ba l’energia elèctrica, que en certa sum humà (1940) i la destina tota a per tal de donar-li un nou futur.

2. 4 SomGarrigues • del 20 de gener al 2 de febrer de 2012
MISCEL·LÀNIA
Enquesta a la xarxa Participa a www.somgarrigues.cat
Comencen les rebaixes al comerç dels nostres pobles:
equip
SomGarrigues
a vegades compro al poble o a la comarca, i ara que són rebaixes, més 52% Consell de redacció:
compro més aviat a fora de la comarca, tan si són rebaixes com si no 24% Anna Farré, Xavi Pastó, Albert
Valero, Emili Farré, Ramon Queralt,
ho compro tot a fora 10% Francesc Florensa, Sonia Carrillo,
Ferran Casas, Miquel Andreu i
ho compro tot aquí 14% Jacobo Piñol.
Col·laboradors:
Joan Bellmunt, Miquel Àngel
Sarrà, Francesc Bonet, Raül Capell,
Francesc Florensa, Joan Cornudella,
Josep Vallverdú, Santi Arbós,
Meritxell Mateu, Marina Pujol, Elies
Bosch, Ramon Farré, Domènec
Bargalló, Ignasi Revés, Adolf Boldú,
foto curiosa foto denúncia
Raül Perucho “Perucho”, Ramona
Vidal, Montse Ribé, Hortènsia
Mònico, Marc Boldú, Jordi Calvís
‘Chistoso’, Jordi Puigdengoles, Núria
Martí, Maria Badia, Montse Monné,
David Riu, Esmeralda Ximenos,
Esmeralda Fusté, Eunís Font, Xavier
Minguella, Núria Sas, Jaume-Joan
Rius, Andrew Condon, Anna Roset,
Ferran Huguet, Laia Cubells, Jordi
Peix, Jordi Mir, Marta Farré, Anmarí
Gassó, Gabriel Pena, Idoia Marcén,
Magda Bragós, Olga Roset, Montse
Estepa, Elena Bellart, Alba Falcó,
Lluís Noguer i Laia Remolà.
Coordinació: Francesc Florensa.
Redacció: Sonia Carrillo i Jacobo
Piñol.
Departament comercial:
Molí de Baix. Els restauradors del Molí Juneda estan duent a terme A les palpentes en un tram del carrer Montserrat! Quan es van Francesc Florensa i Lorena Morales.
una tasca titànica. Sobretot en Jaume Roselló que s’encarrega ell sol enderrocar els antics magatzems Belart es va instal·lar temporalment Administració: Margarida Sans i
de l’obra. Compta amb el suport del poble de Juneda. Els empresaris un pal amb un focus d’obra a la vorera del davant. El focus havia de Francesc Gallart.
de la vila i veïns particulars desinteressadament han fet arribar grans substituir el fanal que hi havia mentre duraven els treballs d’enderroc. Fotografia: Xavi Minguella.
quantitats de pedra vella provinent d’enderrocs per fer possible la Han passat anys i no s’ha reemplaçat. A més, el fanal ja no funciona Correcció: Eva Cases.
seua reutilització i revalorització, evitant la seua pèrdua. És una tasca i aquest tram del carrer Monserrat queda a les fosques. L’única il- Edita: Associació Cultural
de minimització d’un residu, de sostenibilitat ecològica i de solidaritat. luminació prové del portal del nou edifici construït. Garriguenca de Comunicacions.
President: Emili Farré.
Adreça: c. Nou 2 2a · 25400
la foto de la quinzena de Xavi Minguella mxmcreations@hotmail.com
LES BORGES BLANQUES
(Les Garrigues)
Telèfon: 973142420
Fax: 973143375
www.flickr.com/photos/xaviplateria Els Reis Mags van entrar fins als bars i van deixar màquines d’euro de xocolata... administracio@somgarrigues.cat
Web: www.somgarrigues.cat
Imprimeix
INDUGRAFF OFFSET SA
Dipòsit legal
LL-487-2000
SomGarrigues és un mitjà indepen-
dent i plural. La seua opinió s’expressa
mitjançant l’editorial. Les cartes al
director expressen l’opinió dels seus
autors. La redacció no té l’obligació
d’acceptar totes les col·laboracions.
Controlat pel Baròmetre
de la Comunicació
i la Cultura
Premi Ateneus 2008 al millor
mitjà de comunicació editat per
una associació cultural
Premi Tasis-Torrent 2008 a la
millor iniciativa periodística i
empresarial.