2. 1 Les segones invasions
• Al segle X, amb la fragmentació de l’imperi
Carolingi facilita una segona onada
d’invasions:
–Víkings o Normands
–Magiars
–Sarraïns
• Aquest clima d’inseguretat ve augmentat
per la por a l’any mil.
3.
4. 2 Uns reis dèbils
• Amb la fragmentació de l’imperi Carolingi
sorgeixen diferents regnes, però amb reis
amb molt poc poder.
• Els reis, per governar, demanen ajuda als
nobles:
–Comtes
–Ducs
–Marquesos
5.
6. • Els nobles donen ajut al rei amb les
seves mainades i a canvi cobren
impostos als pagesos dels seus
territoris amb l’obligació de protegir-
los.
• Els camperols es converteixen en serfs
dels nobles.
• Aquest sistema s’anomena feudalisme.
7. – El noble assoleix el domini de les seves terres.
– El rei és com un noble més que quasi mana només
sobre les seves pròpies terres.
– Els nobles accepten la supremacia del rei mitjançant
el Pacte de Vassallatge.
• Els nobles es converteixen en vassalls del rei en l’Acte
d’Homenatge.
– Li juren fidelitat
• EL rei cedeix una terra o feu al noble
– Acte d’investidura
– Els nobles poden tenir vassalls amb cerimònies
semblants.
– Es forma una cadena de vincles o de vassallatge.
– El poder del rei és feble i s’ajuda de Corts. (reunió
dels tres estaments amb el rei)
8.
9.
10.
11. • El feu:
–Les terres que es reben en l’acte d’homenatge
és el feu o Senyoria.
–El feu són les terres en torn d’un castell, on viu
el senyor, i aquest governa a totes les
persones que viuen en el territori.
12.
13.
14. –Dues classes de terres:
• Reserva: Les terres explotades directament
pels serfs del senyor. (Les millors del feu)
• Masos: Terrers cedides al pagès i que paga
una quantitat de la collita al senyor.
• Terres comunals: Generalment boscos que
tothom pot utilitzar.
15.
16. –El senyor administra justícia en el feu i
cobra impostos als pagesos.
• Peatge
• Pontatge
• Per ús del forn, molí, farga...
• Parts de la collita
17. 3 Una societat estamental
• La societat estava dividida en tres
estaments:
–Nobles
–Clergues
–Pagesos (Tercer estat)
18. • Estament és un grup social on no es pot
passar d’un a altre, es dóna per naixement.
• Els nobles i clergues tenen privilegis:
–No pagar impostos
–No treballen
–Tenen els càrrecs de l’administració
–Poden portar armes
19. 4 La noblesa
• La guerra és l’ofici dels nobles i en temps de
pau es preparen per la guerra amb tornejos
o cacen.
• Els nobles de ben petits són entrenats per la
guerra i fan de patges o escuders.
• En la guerra els nobles són ajudats pels
pagesos que formen les Mainades feudals.
• La funció principal de les dones nobles és
cuidar la família i tenir fills.
• Els nobles viuen al castell
20.
21.
22.
23.
24.
25. –Torre d’homenatge: Torre més alta residencia
del senyor
–Pati d’armes: Pati central on s’entrenen els
cavallers
–Muralla: Fortificació exterior del castell
–Torres: Construccions per protegir la muralla
–Merlets: Pedres de la part superior de la
muralla en forma de serra
–Pont llevadís: Pont davant la porta per superar
el fossat
26. –Barbacana: Protecció que sobresurt de la
muralla per protegir la porta principal
–Andador: Camí de damunt de la muralla
per subministrar armament als defensors
–Casses i dependències: Generalment
d’esquenes a la muralla en l’interior
fortificat
27.
28. 5 Els clergues
• L’església està present en totes les facetes de
la vida medieval.
• El cap de l’església és el sant Pare, que té un
país propi Els Estats Pontificis.
• El poder del sant pare és con un altre
rei, però amb el poder de l’excomunió on qui
la rep és apartat de la cristiandat i perd
terres i súbdits.
• Els clergues es divideixen en dues branques:
29. – Clergat secular > Sacerdots, bisbes...
• Els bisbes controlen un territori com un noble més > Les
diòcesis
• Els rectors controlen les parròquies en nom del bisbe
– Clergat regular > Orde de monjos, frares i monges.
• L’orde religiós més antic és el Benedictí de sant Benet
de Núrsia.
• Cada orde religiós té la seva regla que diu quin hàbit
porten i de quina forma han de viure.
• Els monjos es dediquen a copiar llibres a l’escriptori i a
resar i meditar.
• Els monjos viuen en monestirs i el seu cap (mateixa
categoria que un bisbe) és l’abat o abadessa.
34. 6 Els camperols
• És la majoria de la població que treballa la terra
del senyor.
– Lliures: Paguen part de la collita al senyor (Molts
pocs tenen terres pròpies) Aloers
– Serfs: Sotmesos al senyor i no poden abandonar
les terres
• Els pagesos paguen el Delma a l’església > 10%
de la collita
• La condició del pagès és molt penosa, treballa
per sobreviure en petites cases on conviu amb
els animals i ha de pagar tota classe d’impostos
als senyors.
