2. • El cal·ligrama: és una composició poètica que
combina les paraules del poema de tal manera
que fa una composició o dibuix del missatge
del poema. La base de l'estructura del poema
no és el vers, sinó que cada paraula o frase
està disposada segons la resta d'elements que
la formen. El poeta pot fer servir tot tipus i
mides de lletres, colors, disposició física de les
lletres en la pàgina, etc
3. Podriem dir doncs que, el cal·ligrama és el resultado de la
unió de dues paraules.
“ideograma y “cal·ligrafia”.
El primer designa els símbols gràfics que representen
unitats de sentit, com els signes de l'alfabet xinès:
La segona és el nom que rep l'art de l'escriptura. Es pot
deduir d'això que el cal·ligrama és la trobada de
"llenguatges artístics" el de la poesia i la pintura.
Són poemes on la disposició dels versos suggereix una
forma gràfica.
Es caracteritzen per tenir una doble dimensió, la
plàstica i la lúdica.
4. Cóm crear un cal·ligrama.
Actualment hi ha la possibilitat d'elaborar cal·ligrames de tot tipus manual o digital.
Els següents passos són un exemple de la creació d'un cal·ligrama manual.
PASSOS:
1. Primerament es partirà d'una idea: una paraula, una expressió, un objecte que haurem de
transformar en imatge i després en poesia.
2. Començarem amb un dibuix sobre paper que representi la idea original, o bé la idea que
ens suggereixi el poema, (no necessàriament el poema sencer, pot ser un fragment o
estrofa)
3. Seguidament s'escriurà el poema seguint el contorn del mateix o omplint el seu perfil de
manera que els versos no sobrepassin el contorn fixat pel dibuix.
4. Finalment esborrarem els traços de llapis amb el qual es van fixar les vores del dibuix per
deixar només visibles les paraules i els versos que conformen el cal·ligrama.
5. També podrem retallar paraules de revistes, diaris, fulles per a reciclar i crear el poema
visual amb diferents fonts i mides.
5. Conclusió
• Avui dia el cal·ligrama no és una forma
d'expressió obsoleta, sinó tot el contrari, segueix
viva i molts autors es valen d'ella per sincronitzar
la perfecta simbiosi entre diverses arts i les seves
connexions estètiques.
• La publicitat ha aprofitat l'ús dels cal·ligrames per
poder presentar els seus missatges de forma més
atractiva al públic, sobretot en mitjans com ara
anuncis que podem trobar al carrer o els que
estan dins de revistes.
6.
7. • Gustavo Vega, abasta tota una àmplia gamma
de procediments. Aquests van des dels que
són estrictament lingüístic-escripturals a
formes de creació plàstica, i imatges visuals
d'índole virtual, els elements funcionen com
semantemes o referències metafòric
poètiques, sent en tot cas essencial en ells el
fet de ser captables pels ulls.
10. Una mica d’història
• Els primers cal·ligrames coneguts es deuen a
poetes grecs del període hel·lenístic del segle IV.
• Simias de Rodes va ser el primer creador
d'cal·ligrames que es coneix. Amb obres com
"L'ou" que va ser compost sobre aquest objecte i
que es llegeix alternant els versos del principi
amb els del final.
• Entre altres de les seves obres trobar "La destral"
i "Les ales"
11.
12. • Els grecs anomanarena aquesta tècnica
"technopaegnia" i els llatins “carmina figurata”.
Els technopaegnia tractaven sobre mitologia, el
pensament màgic, escenes de guerra històriques i
simbolismes associats a la seva cultura i als seus
déus.
• Els llatins Ausonio y Horacio també la van
practicar i d'aquí el lema ut pictura poesis: Com
la pintura axí és la poesia. Capa al 1913, Wilhelm
Apollinaris de Kostrowitsky, més conegut com
Guillaume Apollinaire, torna a conrear el
technopaegnia.
14. • Guillaume Apollinaire, al 1918 publica el seu llibre titulat
precisament Cal·ligrames. va ser ell qui va donar el nom
de cal·ligrama a la poesia moderna. A Catalunya, els poetes
avantguardistes catalans com Josep M. Junoy, Joaquim
Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu van ser dels
primers a seguir aquesta original proposta
• Amb l’efervescència avantguardista dels anys 20, aquestes
composicions, considerades una novetat absoluta, es van
posar de moda a tot el món occidental, encara que aquests ja
portaven existint centenars d'anys en altres cultures.
15. LA AVANGUARDIA A ESPANYA
• L'art modern va començar amb el Cubisme.
Guillaume Apollinaire va defensar la síntesi de les
arts i la va practicar en els seus Calligrammes
(1918). L'interès dels cal·ligrames resideix en la
importància que es concedeix al caràcter gràfic de
l'escriptura: insistia que calia que ens habituessim
a comprendre sintètica i ideogramáticamenten
comptes de forma analítica i discursiva. Al costat
dels cal·ligrames, el cubisme literari practicar el
collage i la pluralitat de perspectives.
16. El colom apunyalat i el sortidor
• Un dels més famosos cal·ligrames de l'autor pel joc tipogràfic
com articulador de formes mitjançant mides i gruixos variats.
• L'ús de majúscules i minúscules es combinen entre si, i la
"rectitud" de la imatge del colom, es contraposa a les corbes
de la figura que representa, donat el text, fulls oberts d'un
llibre on es relata la història sobre la guerra i les seves
combatents.
• Aquest cal·ligrama ha estat reconegut pel gran valor icònic
que la figura del colom, fins i tot de manera separa de la resta
del text, ha tingut a través dels anys convertint gairebé en un
símbol a l'hora de parlar de cal·ligrames avantguardistes, si
com les Ales de Simeas ho són en parlar de les bases de l'estil.
19. – El poema és un cal·ligrama, propi de la tècnica literària del
cubisme, que presenta forma de vaixell.
– Presenta versos trencats i una abolició de la puntuació.
– El llentguatge del poema és una barreja entre el francès i
el català. La llengua francesa és un collage lingüístic de
l’estreta relació artística entre París i Barcelona que es
produeix en aquells anys.
– El dibuix blau de la barca de vela llatina esdevé expressió
de l'univers poètic de Salvat. L'amant es converteix en el
“mariner d'amor” desitjat per la noia que el crida al convit
de l'amor (“oh viens tout près de moi…)
20. El Futurisme
• S'allunya de la figuració objectual del Cubisme i es remunta a Mallarmé,
del qual pren prestades la importància de la tipografia i l'ordenació
espacial de la pàgina.
• Els autors futuristes s'afegiran a la mallarmeana abolició de la sintaxi i la
puntuació, la supressió d'adjectius, adverbis, conjuncions i la seva
substitució per signes matemàtics i musicals, amb els quals es realça la
dimensió gràfica del text
• En el segon manifest “Distruzzione della Sintassi. Imaginazione senza fili.
Parole in lliberta (1913)” es propugna una nova tipografia que, fugint de
les normes establertes per la tradició, realç el contingut i provoqui un
impacte visual mitjançant l'ús de tintes, caràcters i direccions diferents.
• A més defensa una ortografia lliure expressiva que deformi i modeli les
paraules tallant o alargándolas, augmentant o disminuint el nombre de les
vocals i les consonants.
• L'aportació fonamental dels futuristes són els quadres de paraules en
llibertat (tavole parolibere), és a dir, paraules disposades a l'atzar, sense
els fils conductors de la sintaxi mètrica i la puntuació.
24. Surrealisme
• El collage i la lletra són decisius en l'estètica
surrealista per la importància concedida al
muntatge que treballa sobre la lletra com a
objecte material de representació.
• Només cal citar els cal·ligrames de Guillaume
Apollinaire (1880-1918) per la seva relació entre
imatge i paraula que està implícita en la
concepció del poema-objecte. Aquesta estètica,
escriptura-dibuix, està condensada en l'autoretrat
de Breton, dibuixat en una carta que li escriu a
Théodore Fraenke
25.
26. Dadaisme
• Es va oposar a la bellesa, l'ordre, la perfecció, la lògica, i va
defensar la llibertat de l'individu.
• Es va caracteritzar per la provocació i l'escàndol.
• El poema dadaista acostuma a ser una successió de
paraules i sons, el que fa difícil trobar lògica.
• Es distingeix per la inclinació cap a l'incert, al nihilisme ia
l'absurd. Antiart.
• Va produir la llibertat total. Estaven contra tot els que disposa
la societat.
• Reien al sepeli i ploraven a les noces
29. Situación actual del caligrama: las modificaciones
dadas por la tecnología
• Hem de tenir present la implicacions dels mitjans multivisuals aplicables a una nova forma
d’expressió.
• La multimèdia és la suma i barreja de llenguatges passius com el so, la imatge i el moviment
amb l'opció de ser modificats o alterats pel qui ho veu, no només a través de la pantalla de
l'ordinador,
• Abans de continuar hem de diferenciar dos termes que s'utilitzen a l'hora d'aplicar nous
recursos a velles idees i que a primera vista poden semblar iguals, però en la pràctica són
molt diferents entre si.
• Expressionisme: En la poesia visual, l'expressionisme no és més que la manipulació dels
signes i les estructures del llenguatge sense generar noves formes, a més de ser més aviat un
joc on es treuen a la llum vells conceptes o fórmules i es tracten de reviure a través de les
noves tecnologies.
• Experimentació: L'experimentació té relació amb la creació de nous codis o productes
nascuts a partir de l'explotació o aplicació d'un recurs no utilitzats prèviament sobre l'obra a
la qual se li està aplicant. En el cas de la poesia visual seria, per exemple, la holopoesía, ja que
abans de la creació del holograma, la faceta tridimencional de la poesia no havia estat
explotada.
• Per Humberto Eco, segons assenyala Padín, el miracle de l'experimentació passa quan la
forma de la expressió provoca un reajustament del contingut.
30.
31.
32. “Anipoemas”.
Ana María Uribe és una escriptora exponent dels anipoemas qui el
1997 va editar un cd rom amb els seus treballs anomenat
"Anipoemas". Veiem com el mitjà de publicació de les obres ha
canviat, ja no és el llibre el mitjà que les acumula, ara, és el cd
room, dispositiu d'emmagatzematge d'informació creat sota el
llenguatge de la multimèdia, sent aquest la unitat de lectura de
dades més recognoscible per qualsevol ordinador.