SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 58
Descargar para leer sin conexión
20 casos de col·laboració
en R+d+I




universitat
barcelona
empresa
3



A Barcelona estem convençuts que la innovació és la principal
opció estratègica per al futur, tant a la nostra ciutat com a
escala catalana, europea i internacional. I tenim clar, també,
que un dels principals motors de la innovació és la transferèn-
cia de coneixement entre universitats, centres de recerca i el
teixit productiu, perquè permet transformar aquest coneixement
en noves iniciatives empresarials.
Però la coneixença mútua entre el món de la recerca i el de
l’empresa és un requisit imprescindible i previ perquè aquesta
transferència sigui una realitat. I volem que el coneixement
d’aquesta realitat no quedi restringida als nuclis habituals
d’experts en aquests camps, de les persones ja convençudes de
la rellevància d’aquesta col·laboració. Aquest és el principal
objectiu de la publicació que teniu a les mans: difondre les
experiències de col·laboració universitat-empresa entre el
conjunt de la ciutadania, ja que, en darrer terme, són sempre
les persones les que tiren endavant iniciatives i projectes.
Persones que han de trobar a la ciutat les condicions i les
oportunitats necessàries, i per això Barcelona desenvolupa
serveis i equipaments (Barcelona Activa n’és el més emblemàtic
i fructífer) i defineix i ofereix espais adequats (el 22@ n’és
la mostra més reeixida).
Estic segur que fullejant aquestes pàgines entendreu millor què
volem dir quan afirmem que el futur de Barcelona passa per ser
una ciutat on el coneixement, la creativitat i la innovació es
donin la mà. Es tracta d’una mostra més de les iniciatives que
l’Ajuntament està promovent per encarar els reptes que la socie-
tat ens planteja i ser més competitius en els mercats globals.
Entre tots seguim fent de Barcelona una gran oportunitat, una
magnífica ciutat on treballar i viure.


Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
5



En els darrers anys, la necessitat de promoure la col·laboració
entre el món de la recerca pública i el de l’empresa ha anat
adquirint una importància creixent.
Una de les formes que adopta aquesta col·laboració és la trans-
ferència de coneixement amb l’objectiu de contribuir al desen-
volupament econòmic de l’entorn, actuant de motor d’innovació
del teixit productiu.
És per això que des de l’Ajuntament ens plau presentar aquesta
publicació, amb l’objectiu de donar a conèixer casos concrets
de col·laboració entre recerca i empresa que han donat com a
resultat iniciatives i productes altament innovadors, com
innovadors són els grups de recerca i les empreses que els han
fet possibles.
Volem contribuir així a un major acostament entre la universitat
i l’empresa i mostrar com la recerca que es porta a terme a les
universitats i centres, cada cop de major qualitat, dóna lloc a
la generació de productes altament innovadors, de tipologies
molt diferents i en sectors molt diversos.
Són exemples que volen mostrar com la transferència de tecno-
logia i coneixement es converteix en innovació empresarial,
contribuint així al foment de l’esperit emprenedor i a l’atracció
de talent, tant d’investigadors com de professionals i futurs
empresaris, a la ciutat.
Aquest llibre es publica en el marc del programa Barcelona,
Recerca i Innovació, que té com a objectiu potenciar la promoció
i la difusió de les capacitats i els resultats de la recerca que
es porten a terme a les universitats i centres de Barcelona i la
seva àrea metropolitana.
Us convidem a descobrir-lo.


Jordi William Carnes
Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica
i President de Barcelona Activa
6                                                                                                                                         7




      Investigació , Cercar de manera reflexiva, sistemàtica i
 metòdica amb la finalitat d’obtenir coneixements i solucionar
    problemes científics, filosòfics... o tècnico-empírics. El
mètode científic indica el camí que s’ha de transitar en aquesta
        indagació i les tècniques precisen la manera de fer-ho.
                                                                               Transferència de coneixement , Fomentar la cooperació
                                                                                    i la col·laboració de la universitat amb els agents
                                                                                       socials i econòmics del territori. Facilitar el
                                                                                rendiment comercial en el mercat dels resultats de les
                                                                                    activitats de R+D+I que realitzen les universitats
                                                                                                                  i centres de recerca.




             Universitat , Del llatí universitas-
             universitatis. Establiment o conjunt
               d’unitats educacionals dedicades a
        l’ensenyament superior i la investigació.




                                                                          Empresa , Institució o agent econòmic que pren les
                                                                   decisions sobre la utilització de factors de la producció
                                                                          per a obtenir els béns i serveis que s’ofereixen al
                                                                     mercat. Instrument universalment emprat per a produir i
                                                                   posar en mans del públic la major part dels béns i serveis
                                                                                                     existents en l’economia.
8                                                                   9



    La recerca científica, el desenvolupament i la innovació en
    tots els àmbits de la nostra societat s’han convertit en un dels
    factors clau per al benestar de la ciutadania i el creixement
    econòmic a mig i llarg termini.
    El llibre que tenim a les mans conté 20 realitats, no es tracta
    ni molt menys d’una investigació exhaustiva, però sí d’una mos-
    tra representativa del nostre entorn més proper, de les nostres
    universitats i les nostres empreses.
    Universitats que treballen en fotònica i nanociència per desen-
    volupar nous cosmètics amb nanopartícules d’or que ens fan rejo-
    venir. Materials intel·ligents que s’apliquen per a operacions
    quirúrgiques de trepanació del crani i, alhora, ens vesteixen
    donant lloc als anomenats teixits intel·ligents, aquests que
    canvien de forma, de color i, si tenim fred, ens donen calor. Els
    anhelats aliments que sense conservants ni colorants, i sense
    per això perdre les seves propietats organolèptiques, fruit de
    les altes pressions hidrostàtiques del procés d’envasat, ja són
    aquí, amb el sabor i qualitat dels productes fets a casa. Pot
    semblar ciència ficció, però no ho és. Es desenvolupen aquí i
    s’exporten arreu del món.
    En aquests temps en què es discuteix sobre el model productiu
    present i futur, en els quals la paraula sostenibilitat va mutant
    de contingut i les energies renovables estan en boca de tots,
    Barcelona aporta el seu granet de sorra a través d’innovacions
    en el reciclatge i valorització de residus per a nous produc-
    tes. El concepte de sostenibilitat cradle to cradle, portat a
    la pràctica, el trobem a l’Hostal Empúries, un referent en el
    sector serveis que connecta tradició i modernitat. I quin gran
    avenç quan el dispositiu 100% Off, capaç de reconèixer quan un
    aparell, per exemple la TV, està en repòs i així apagar-la per
    no consumir en va, sigui present de forma generalitzada a les
    nostres llars.
10                                                                    11



     UPC, UB, UAB, UPF, UOC, URL, CSIC, IRTA... són sigles i noms amb
     valor propi que, unides a altres com Gallina Blanca, Ros Roca,
     Play, Zicla, Orange, Fundació “la Caixa”, Roca, Strands... i moltes
     més, creen valor per elles mateixes. El valor de la formació de
     les persones, el valor de la creació dels productes, el valor de
     la sostenibilitat com aptitud i en el món global en què vivim, el
     valor de la localització, així com el valor de sobrepassar les
     barreres del desconeixement mutu entre la universitat i l’em-
     presa, amb la seguretat que, en la majoria de casos, el resultat
     de la col·laboració és positiu i que, a la llarga, aquesta col-
     laboració es converteix en permanent.
     No ens oblidem que aquests noms i aquestes sigles són molt més
     que això. El seu actiu són les persones, l’esforç i el talent que
     hi ha en totes elles i, com no podia ser d’altra manera, el ter-
     ritori que les acull. Una ciutat oberta a tot i a tothom, que ha
     estat catalitzadora del talent d’uns, de l’esforç d’altres i de
     l’alegria i el benestar de tots. Davant de tot això, simplement
     dir que ens equivocaríem si l’objectiu que ens marquem a partir
     d’ara, és mantenir intacta la capacitat i l’eficiència d’aquest
     catalitzador. L ’objectiu és, i ha de ser, augmentar-les, ja que
     queda molt camí per recórrer.
universitat       empresa                                                                   universitat       empresa



                                         14   cranial loop                                                                     62   Hostal EmpúriEs
                         Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
                     Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
                                                                +   Neos Surgery                                  Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)    + Eco Intelligent Growth
                                 Universitat de Girona (UdG)
                                                                                                                                        68   campus 3g
  18   sistEma robòtic dE l’Edifici mEdiatic                                                                         Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
                                                                                                                                                             + Orange
               Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció     +   Cloud 9
                a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD)                                                                              72   100% off
                                 24   dutxa amazònica                                                           Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                                                                                                                                                             + Good for You, Good for the Planet
                                Universitat de Barcelona (UB)   + Roca Sanitario                                             76   fàrmacs gEnèrics
                               28   calidoscopi dE VEu                                                                       Universitat Ramon Llull (URL)
                                                                                                                                                             + Ercros
                               Universitat Pompeu Fabra (UPF)   + Obra Social Fundació “la Caixa”                                 80   cosmètics d’or
                32   tinta ElEctrònica En tEixits                                                                   ICFO – Institut de Ciències Fotòniques
                                                                                                                                                             + Endor Nanotechnologies
                Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)      + Sensing Fabrics                          86   HamaquEta plEgablE picoroco
          38   dEtEctor dE malaltiEs boVinEs                                                                                Universitat Pompeu Fabra (UPF)
                                                                                                                                                             + Play
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)        + Aromics de Catalunya
                                                                  Lleters                                  90   VidEoconfErència 3d immErsiVa
 42    sistEma d’adquisició i sincronització                                                                    Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                                                                                                                                                             + Telefónica I+D
                  dE filmacions nocturnEs                                                                            94   sopEs més nutricionals
                        Centre de Visió per Computador (CVC)    +   Centro Técnico de SEAT                        Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
                                                                                                                                                             + Gallina Blanca
                          46   sommEliEr ElEctrònic                                                  100   my strands, businEss solutions i
  Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)         +   Institut Català de la Vinya
                                                                    i el Vi (INCAVI)                                        monEy strands
                                                                                                    Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)    + Strands
                                    52   contEnidor bcn
                Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                                                                + Ros Roca                                         104    VErmicompostador urbà
                                                                                                                             Universitat de Barcelona (UB)   + Zicla
                                          58   lin cooling
                                Universitat de Barcelona (UB)   + Air Products                                                          108   dirEctori
universitat

14
                         G Servei de Neurocirurgia                                                                    15


                            Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
                            www.santpau.cat
                                                                                            Novetats a
                         G Departament de Ciències Morfològiques
                            Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
                            www.autonoma.edu/medicina
                                                                                            la sala d’operacions
                                                                                            Un dispositiu quirúrgic
                         G Departament de Ciències Mèdiques                                 per tancar craniotomies
                            Universitat de Girona (UdG)                                     en menys d’un minut
                            www.udg.edu/depcm

     ( neurocirurgia )

                                                          ( hospital )

                                 ( diagnòstic )
                                                                   ( radiotransparència )




                    Cranial loop
                            ( precisió )

                                                                         ( polímer )


         ( biocompatibilitat )
                                                  ( fixació )




                            empresa

                         A Neos Surgery
                            www.neosurgery.com
16                                                                                                                                                                          17
                                                                                                  Cranial Loop no obstaculitza la visió en
                                                                                                  proves diagnòstiques com radiografies,
                                                                                                  TAC o ressonàncies magnètiques i, per tant,
                                                                                                  no interfereix en els resultats

                                                                                                  L’empresa Neos Surgery va néixer a partir
                                                                                                  de la col·laboració entre dos centres
                                                                                                  tecnològics: la Fundació Privada ASCAMM
                                                                                                  i la Fundación Inasmet-Tecnalia




                                 FIxACIó SENSE INSTrUMENTAl                                                                                     DE l’EMPrESA Al qUIròFAN
                                 EN MENyS D’UN MINUT                                                                                            L’empresa Neos Surgery va
Robots que operen amb màxima     Cranial Loop està dissenyat      Cranial Loop representa un                                                    néixer a partir de la col-
precisió, intervencions com-     per a tancar craniotomies,       avantatge respecte a dis-                                                     laboració entre dos centres
plexes amb incisions mínimes     aquelles intervencions que       senys anteriors en el camp de                                                 tecnològics: la Fundació
o llum làser emprada com a       requereixen fracturar l’os       la neurocirurgia, ja que no                                                   Privada ASCAMM i la Fundación
bisturí són només algunes        del crani per accedir a la       precisa d’instrumental per                                                    Inasmet-Tecnalia. Els orí-
mostres dels avenços que es      massa encefàlica i realit-       a la seva implantació i és                                                    gens d’aquesta col·laboració
produeixen en el camp de la      zar-ne la cirurgia. El dispo-    totalment radiotransparent,                                                   es remunten a l’any 2003. Amb
cirurgia. Per introduir un       sitiu serveix per tornar a       és a dir, que no obstaculitza                                                 la participació d’especi-
procés nou en aquest àmbit       fixar l’os un cop acabada        la visió en proves diagnòs-                                                   alistes en neurocirurgia i
o oferir un producte real-       l’operació i pot ser emprat      tiques com radiografies, TAC                                                  inversors privats, tenen com
ment innovador, cal tenir        manualment sense instrumen-      o ressonàncies magnètiques.                                                   a objectiu desenvolupar nous
en compte la millora dels        tal addicional, de manera que    Això s’aconsegueix gràcies                                                    productes en el camp de la
materials biocompatibles         el cirurgià pot sentir quan      al fet que el dispositiu és                                                   neurocirurgia.
i el seu funcionament. Amb       la fixació és correcta.          el primer sistema de fixa-                                                    Per aconseguir-ho, cal por-
aquest esperit neix Cranial      Mitjançant una utilització       ció cranial 100% polimèric                                                    tar a terme validacions no
Loop, un dispositiu de fixa-     sorprenentment senzilla,         basat en el PEEK-OPTIMA®, un                                                  només tecnològiques, si-
ció cranial desenvolupat per     s’insereix un Cranial Loop       material termoplàstic d’al-                                                   nó també clíniques. Així,
l’empresa Neos Surgery amb la    en cada obertura del crani       tes prestacions que permet                                                    doncs, en el cas de Cranial
col·laboració i el seguiment     i s’aconsegueix la fixació       obtenir propietats mecàni-                                                    Loop, mentre Neos Surgery
del Servei de Neurocirurgia      completa de la craniotomia en    ques comparables a les dels                                                   s’ha encarregat de crear,
de l’Hospital de la Santa Creu   menys d’un minut.                implants metàl·lics.                                                          desenvolupar i certificar el
i Sant Pau, que ha actuat com                                                                                                                   dispositiu, la UAB i la UdG
                                 Gràcies al disseny, el qual
a end-user, el Departament de                                                                                                                   han validat el funcionament
                                 ha anat evolucionant amb el
Ciències Morfològiques de la                                                                                                                    del mateix amb assaigs en pa-
                                 seguiment de l’Hospital de
UAB i el Departament de Cièn-                                                                                                                   cients i cadàvers humans.
                                 la Santa Creu i Sant Pau, i
cies Mèdiques de la UdG.
                                 al material, el dispositiu                                                                                     Actualment Neos Surgery està
                                 s’adapta a la curvatura, a la                                                                                  treballant en el desenvolu-
                                 forma i al gruix tant de l’ex-                                                                                 pament de productes per a la
                                 terior com de l’interior del                                                                                   cirurgia de columna verte-
                                 crani i minimitza el risc de                                                                                   bral i en la complementació i
                                 danys als teixits propers.                                                                                     sofisticació d’elements per a
                                                                                                                                                la cirurgia cranial.
universitat

18
                      G Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció                                                    19

                        a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD)
                        Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                        Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat
                        de Vilanova i la Geltrú (FHCSAA)
                        www.upc.edu/cetpd




              ( control )                                      ( dades )



     ( tèrmica )

                                            ( processament )




              SiStema robòtiC                                                       L’oficina que ens llegeix la ment
                                                                                    Robots per controlar el confort
              de l’edifiCi mediatiC

                                                                 ( optimització )
     ( dispositiu )


                                       ( interacció )


                   ( espai )




                         empresa

                      A Cloud 9
                        www.e-cloud9.com
20                                                                                                                                                         21



Haver-se d’aixecar a graduar    Tant la façana com les ofi-     nes són les condicions més
el termòstat quan fa fred o     cines han estat dotades de      confortables per als usuaris
anar a tancar una cortina per   múltiples sensors de tempe-     sense que aquests les hagin
apagar un reflex molest a la    ratura, humitat o pressió que   de verbalitzar – per exem-
pantalla són experiències       recullen informació exterior    ple, mitjançant l’expressió
quotidianes a totes les ofi-    per adaptar les condicions      facial.
cines. No obstant això, els     interiors.                      El sistema està pensat per
últims avenços en matèria de                                    anar ampliant els paràmetres
robòtica i construcció es-                                      que pot captar i modificar.
                                UN roBoT DINS UN AlTrE
tan fent que sigui possible                                     Així, una de les prestacions
crear espais intel·ligents      Però res de tot això no seria
                                                                futures en què s’està tre-
que s’adaptin a les circums-    possible sense un sistema
                                                                ballant és el control del
tàncies per oferir el major     central encarregat de pro-
                                                                benestar de les persones amb
confort als treballadors        cessar les dades, captar les
                                                                necessitats mèdiques especi-
sense que aquests hi hagin      necessitats dels usuaris i
                                                                als. Els dispositius de salut
d’intervenir.                   actuar en conseqüència. En
                                                                amb monitorització constant,
                                aquest sentit, és com un gran
Aquesta és la filosofia se-                                     que funcionen gràcies a una
                                robot, l’edifici en sí, que a
gons la qual s’ha concebut el                                   sèrie de sensors que porta la
                                l’interior n’alberga un al-
MediaTIC, un edifici d’ofi-                                     persona i que cada vegada són
                                tre, mòbil, intel·ligent... i
cines dissenyat per l’estudi                                    més freqüents (pulsòmetres,
                                amb poder de decisió.
Cloud 9, amb l’arquitecte                                       rellotges capaços de mesu-
Enric Ruiz-Geli al capda-       Aquest nanorobot s’ha desen-    rar la freqüència cardíaca),
vant, que ha comptat amb la     volupat amb la col·laboració    interactuaran amb els sen-
col·laboració del Centre        del CETpD, un centre tecno-     sors de l’edifici per tal que
d’Estudis Tecnològics per la    lògic dedicat a la robòtica     aquest pugui enviar informa-
Dependència i la Vida Autòno-   social. Aquesta disciplina      ció al centre mèdic més pro-
ma (CETpD).                     dóna una especial importàn-     per de manera automàtica.
                                cia a la interacció entre les
                                                                Tot i que sembli propi d’un
                                persones i els robots, motiu
BUSCANT lA MàxIMA                                               futur llunyà, els enginyers
                                pel qual el centre compta
EFICIèNCIA                                                      implicats en el projecte
                                també amb psicòlegs, metges
                                                                afirmen que aquesta tecno-
A diferència de la majoria      o experts en multimèdia que
                                                                logia existeix a dia d’avui
d’edificis, que consumeixen     estudien les possibilitats
                                                                i que, sovint, l’únic que fa
enormes quantitats d’ener-      de comunicació bidireccional
                                                                falta per posar-la en pràcti-
gia, el MediaTIC ha estat       mitjançant veu o sensors.
                                                                ca és imaginar noves aplica-
concebut per ser un gran ge-    Aquest robot, a més, té la      cions concretes.
nerador i alhora optimitzar     capacitat de percebre qui-
el seu ús. Una de les faça-
nes, per exemple, és d’ETFE,
un material que recorda els
envoltoris de plàstic de bom-
bolles i que té propietats
sorprenents: pot inflar-se
i desinflar-se segons les
condicions tèrmiques, cobrir
l’edifici per protegir-lo del
sol o absorbir llum solar per
il·luminar-lo durant la nit.       El sistema central del MediaTIC és un nanorobot              Els últims avenços en matèria de robòtica i construcció
                                   encarregat de processar dades com la humitat                 estan fent que sigui possible crear espais intel·ligents
                                   i la temperatura, i modificar les condicions                 per oferir el major confort als treballadors
                                   tan exteriors com interiors                                  sense que aquests hi hagin d’intervenir
22                                               23




Edifici MediaTIC en construcció. Districte 22@
universitat

24
                      G Departament d’Antropologia Cultural                                                               25

                        i Història d’Amèrica i àfrica
                        Universitat de Barcelona (UB)
                        www.ub.edu/antropo                                       Dutxar-se a l’Amazones
                                                                                 sense sortir de casa
                                                                                 Un equip de dissenyadors i antropòlegs
        ( sentits )                                            ( experiència )   ens porta al cor de la selva
                         ( ritual )


                                             ( coneixement )




                 dutxa amazòniCa

                               ( naturalesa )
                                                                    ( aigua )


     ( color )

                                       ( inspiració )




                        empresa

                      A roca Sanitario
                        roca Innovation lab
                        www.roca.com
26                                                                                                                            27
                                                                                                   NoVES MIrADES,
                                                                   HIGIENE I rITUAl                NoVES MANErES
Sentir una intensa pluja tro-     Establir contacte i confian-     Com fan servir l’aigua          Així, de la mateixa manera
pical sobre la pell, immers       ça i arribar al grau d’intimi-   aquestes comunitats? Quins      que tornem d’un viatge amb
en els colors, les olors i els    tat necessari per comprendre     són els seus mites i llegen-    ganes d’explicar records i
sons del cor de l’Amazones, és    els habitants de l’Amazones      des? Com és el seu entorn       sensacions, els coneixe-
un plaer que, en principi, no     no és una tasca ràpida ni        natural? Aquestes són algu-     ments adquirits durant l’ex-
està a l’abast dels qui viuen a   senzilla. En aquest punt,        nes de les preguntes que es     pedició es van posar en comú
la ciutat. Combinant aquests      però, el coneixement profund     trobaven al punt de partida     amb els altres membres de
dos extrems, s’introdueix un      de l’entorn i les comunitats     d’aquest estudi antropolò-      l’equip en nombroses sessi-
punt de vista diferent que        locals per part dels investi-    gic i etnogràfic orientat a     ons de brainstorming.
permet a Roca estudiar nous       gadors de la UB va facilitar     estudiar la relació histò-
                                                                                                   Un dels aprenentatges cab-
conceptes, com per exemple la     el camí.                         rica d’aquests pobles amb
                                                                                                   dals del viatge girava
dutxa amazònica.                  Tot el disseny de la dutxa       l’aigua.
                                                                                                   entorn dels hàbits de comu-
Com a inspiració per arribar      amazònica, creat pel Roca        No ens dutxem només quan no     nicació: descobrir que és
a aquest i d'altres concep-       Innovation Lab, busca ser un     anem prou nets, ni ens ba-      possible un ritme més pausat
tes, l’empresa Roca va em-        reflex d’aquesta experiència     nyem només per relaxar-nos.     i menys agressiu de relacio-
prendre un autèntic treball       viscuda a l’Amazones: des de     L’aigua té una dimensió ri-     nar-se en una societat urba-
de camp, en col·laboració         la forma, inspirada en els       tual, terapèutica i fins i      na com la nostra, on la manca
amb el Departament d’Antro-       brots i plantes, fins als co-    tot lúdica que va més enllà     de temps i la pressa són pro-
pologia Cultural i Història       lors que representen un cel      de la higiene. En l’estudi de   blemes de primer ordre en el
d'Amèrica i Àfrica de la Uni-     alhora profund i canviant.       Roca i la UB es va tenir en     dia a dia.
versitat de Barcelona (UB).                                        compte la dimensió pública
                                                                                                   Més enllà de proposar un
Va organitzar una expedició,                                       i privada de la utilització
                                                                                                   simple canvi de color o de
integrada tant per membres                                         de l’aigua i els seus usos
                                                                                                   forma, la manera de rela-
de l’empresa com de la uni-                                        pràctics. També es van ob-
                                                                                                   cionar-se amb l’aigua i la
versitat, al cor de la selva                                       servar els rituals estètics
                                                                                                   connexió humana amb la na-
de l’Amazones i zones rurals                                       i morals relacionats amb la
                                                                                                   turalesa van ser els factors
del tròpic brasiler.                                               manera de desfer-se de la
                                                                                                   clau que es van extreure de
                                                                   contaminació o el perill,
                                                                                                   l'estudi.
                                                                   equivalents, en el nostre
                                                                   entorn, a prendre una dutxa
                                                                   calenta després d’un dia de     El lABorATorI
                                                                   cansament i estrés.             D’ExPErIMENTACIó DE roCA
                                                                                                   Una de les tasques del Roca
                                                                                                   Innovation Lab, on treballen
                                                                                                   dissenyadors conceptuals,
                                                                                                   és precisament desenvolupar
                                                                                                   nous dissenys abordant la
                                                                                                   problemàtica de les soluci-
                                                                                                   ons existents des d’altres
                                                                                                   punts de vista així com ana-
                                                                                                   lizant les necessitats no
                                                                                                   cobertes de l’usuari per tal
                                                                    La manera de                   d’oferir les solucions més
                                                                                                   apropiades.
                                                                    relacionar-se amb
                                                                    l’aigua i la connexió
                                                                    humana amb la
                                                                    naturalesa són els
                                                                    factors clau que es van
                                                                    extreure de l'estudi
universitat

28
                   G Grup de recerca en Tecnologia Musical (MTG)                              29


                        Universitat Pompeu Fabra (UPF)
                        www.mtg.upf.edu




                           ( invisible )
                                                        ( alteració )


      ( longitud d’ona )
                                              ( veu )




                                                                        Pots veure
              CalidoSCopi de veu                                        la veu
                                                                        (que no
                                                                        es veu)?
                                                                        Entendre millor
                              ( representació )                         la física dibuixant
                                                        ( descobrir )
                                                                        l’invisible
     ( experimentar )


                                      ( didàctica )




                        empresa

                   A obra Social Fundació ”la Caixa”
                        àrea de Medi Ambient i Ciència
                        www.laCaixa.es/ObraSocial
30                                                                                                                                                                         31




                                 lA VEU DIBUIxADA
Els mestres i professors         El funcionament del calidos-
d’alumnes de totes les edats     copi és molt senzill: la veu
ho saben prou bé: fer enten-     entra al sistema mitjançant
dre els fenòmens de la física    un micròfon i les ones queden
i les seves aplicacions a la     representades a la pantalla
vida real no és senzill. Amb     gràficament. Quan se selec-
l’objectiu de fer més fàcil      ciona un dels distorsiona-
aquesta tasca i ajudar a des-    dors, la pantalla mostra les
cobrir com funcionen les ones    dues gràfiques comparatives
de la nostra veu, el Grup de     mentre un altaveu emet alhora
Tecnologia Musical de la UPF     la veu real i la distorsio-
i la Fundació “La Caixa” han     nada.
creat el calidoscopi de veu.     Amb aquest experiment,
                                                                                                  Veu original / Veu de dona
El projecte, desenvolupat en     adults i nens prenen consci-
el marc de l’exposició Nom-      ència de l’efecte que la seva
bres de bona família de l’es-    veu genera en forma d’ones i
pai CosmoCaixa, s’ha basat en    dels fenòmens físics que, tot
el software KaleiVoiceCope,      i ser invisibles, tenen lloc
gràcies al qual els visitants    cada vegada que parlem.
poden veure gràficament les
ones de la pròpia veu i, fins    JUGAr AMB lA VEU
i tot, modificar-les. Així,
                                 A la mostra Nombres de bona
un noi de vint anys pot saber
                                 família, els visitants també
com sonaria la seva veu si fos
                                 poden entendre per a què ser-
un nadó o un ancià, o si en
                                 veixen els nombres complexos
lloc d’un home fos una dona,
                                 jugant amb la pròpia veu.
o fins i tot pot convertir-la
en la veu d’un alienígena o      Mitjançant les anomenades
                                 sèries de Fourier, que uti-      ESColTAr ElS NoSTrES
d’un pallasso.
                                 litzen el càlcul complex, els    ANCESTrES
                                 investigadors són capaços        La manera com sona la nostra
                                 d’estudiar les ones o apro-      veu està condicionada per
                                 fitar-les per generar noves      la boca, la faringe, les
                                 emissions. Amb aquest punt de    cordes vocals i els òrgans
                                 partida, es va desenvolupar      respiratoris del nostre cos.
                                 el programa que representa       A partir d’un estudi de les
                                 gràficament les ones que la      diferències entre la morfo-     Veu original / Veu de robot
                                 veu propaga a l’aire i es va     logia humana actual i la de
                                 aconseguir modificar-les         l’home prehistòric, la Funda-
                                 alterant-ne la freqüència o      ció “la Caixa” i la UPF tenen
                                 la longitud d’ona. D’aquesta     previst posar en marxa una
                                 manera, l’usuari pot observar    nova aplicació que ens per-
                                 en pantalla la comparació        metrà sentir com sonaria la
                                                                                                                                El calidoscopi de veu permet veure
                                 entre les ones reals de la veu   nostra veu en boca d’un home                                  gràficament les ones de la pròpia veu i,
                                 i les ones modificades.          del Neandertal.                                               fins i tot, modificar-les
universitat

32
                   G Departament d’Enginyeria Electrònica                                              33


                      Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                      www.eel.upc.edu




                                                       ( elàstic )
                         ( fils conductors )

                                                ( impressió )

      ( microelectrònica )




              tinta eleCtròniCa
              en teixitS
                                                                            Teixits
                                                                            intel·ligents
                             ( dades )




                                                                            per fer el món
                                                 ( electroluminescència )
     ( tàctil )


                                         ( teixit )
                                                                            més fàcil
                                                                            Tèxtil, microelectrònica
                                                                            i comunicacions
                      empresa
                                                                            se sumen per crear
                                                                            productes sorprenents
                   A Sensing Fabrics
                      www.sensingfabrics.com
34                              ToT El qUE lA TINTA             IMPrESSIó                                   35

                                ElECTròNICA SAP FEr             EN Col·lABorACIó
Ni aquells que per primera      La recerca d’experts de l’àm-   El procés d’impressió es pot
vegada van imaginar les mà-     bit tèxtil, de la microelec-    realitzar en qualsevol tei-
quines més fantàstiques de la   trònica i de les comunicaci-    xit, fins i tot pot ser elàs-
ciència ficció, segurament      ons sense fils ha culminat en   tic, ja que després es tracta
no esperaven que un dia arri-   la creació d’una nova tecno-    per donar-li una superfície
barien a existir teixits que    logia que permet superar les    més regular on la tinta pugui
permetessin controlar els       dificultats de confecció de     quedar ben adherida i diposi-
reproductors de música, con-    teixits amb fils conductors:    tada homogèniament.
testar el mòbil sense treure    la tinta electrònica.           Malgrat aquest tractament,
les mans de la butxaca, dis-    Els fils conductors utilit-     l’empresa Sensing Fabrics i
posar d’un teclat portàtil      zats fins ara en textrònica     el Departament d’Enginyeria
per a l’ordinador i la PDA o    han estat substituïts per       Electrònica de la UPC van
integrar els comandaments       circuits tèxtils impresos       haver de desenvolupar con-
d’un cotxe a la tapisseria.     amb tinta electrònica capa-     juntament un sistema d’en-
Ara, gràcies a iniciatives      ços de sentir, transmetre i     capsulació de la tinta, creat
com la col·laboració de l'em-   actuar (és a dir, desenvolu-    per evitar el desgast i pro-
presa Sensing Fabrics i el      par un procés intel·ligent)     tegir la pròpia tinta de les
Departament d’Enginyeria        sobre qualsevol tipus de tei-   esquerdes. Gràcies a la tasca
Electrònica de la UPC, el fu-   xit, des d’una peça de roba o   de recerca de la universitat,
tur ens queda més a prop.       la tapisseria del cotxe.        es van poder controlar pa-
                                El ventall de possibilitats     ràmetres com la humitat o la
                                de la tinta electrònica en      temperatura per aconseguir
                                teixits és molt ampli i va      resultats més òptims.
                                des de proporcionar al tei-
                                xit propietats sensores:        A lA rECErCA DE GrANS IDEES
                                pressió, tensió, torsió,
                                                                A més d’aquest producte, Sen-
                                temperatura, batec cardíac;
                                                                sing Fabrics disposa de tei-
                                propietats de transmissió:
                                                                xits electroluminescents i
                                alimentació i dades; o pro-
                                                                calefactables tan versàtils
                                pietats d’actuació: emissió
                                                                i resistents que resulten
                                de llum, d’escalfor, emissió
                                                                aptes per a un gran nombre
                                acústica, etc. Fins i tot,
                                                                d’aplicacions a l’espera de
                                poden combinar-se diverses
                                                                ser proposades. Qui s’atre-
                                funcions a la vegada en una
                                                                veix a imaginar-ne una?
                                mateixa peça de roba.




Aquests teixits
permeten controlar els
reproductors de música,
contestar el mòbil,
disposar d’un teclat                                            Els fils conductors utilitzats fins ara
portàtil per a l’ordinador                                      en textrònica han estat substituïts
i la PDA o integrar els                                         per circuits tèxtils impresos amb tinta
comandaments d’un                                               electrònica capaços de sentir, transmetre
cotxe a la tapisseria                                           i actuar sobre qualsevol tipus de teixit
36                                      37




Model de vestit amb tinta electrònica
universitat

38
                         G Institut de recerca i Tecnologia                                                             39

                             Agroalimentàries (IrTA)

                                                                                           Tenir cura de qui
                             Generalitat de Catalunya
                             www.irta.cat



     ( biotecnologia )
                                                                                           ens alimenta
                                                 ( orgànic )
                                                                                           Un nou dispositiu
                                                                                           permet detectar infeccions
                         ( alimentació )                          ( microorganisme )
                                                                                           que afecten el benestar
                                                                                           dels animals que
                                                                                           ens donen llet




                 deteCtor de
                 malaltieS bovineS
                                 ( patologia )
                                                                             ( anàlisi )


           ( conservació )                                     ( control )




                             empresa


                         A Aromics
                             www.aromics.es

                         A lleters de Catalunya
                             www.lleters.cat

                             i altres empreses
40                                                                                                                                                               41
                                                                 El detector de malalties
                                                                 bovines permet que
                                                                 els ramaders realitzin
                                ràPID, FàCIl
                                I DE BAIx CoST
                                                                 els tests d’una manera
En bric, en ampolla o en bos-   Aquest nou dispositiu ser-
                                                                 ràpida i gens invasiva
sa, la llet és un producte de   veix per detectar malalties
                                                                 per als animals
gran consum que ha d’arribar    com ara infeccions de les
a les nostres mans en per-      glàndules mamàries, infecci-
fecte estat. I no només es      ons intestinals com la para-
tracta d’assegurar la màxima    tuberculosi o patologies que                                    UN ProJECTE INTErNACIoNAl
qualitat per al consumidor,     provoquen problemes repro-      El mecanisme és molt senzill:   Les diferents parts del dis-    A part del CRIC, l’IRTA, l’em-
sinó que cal garantir que les   ductius en els animals, com     la llet s’introdueix en el      positiu han estat desenvolu-    presa Aromics i Lleters de
vaques que produeixen la llet   ara la brucel·losi. A dife-     detector, on s’extreuen els     pades a centres tecnològics     Catalunya (productors de
estan en òptimes condicions     rència de les extraccions de    àcids nucleics i els micro-     de diversos països europeus,    Llet Nostra), també cal su-
de salut i benestar.            sang, que són més traumàti-     organismes causants de la       coordinat des de Barcelo-       mar-hi més representació
Amb aquest objectiu, va co-     ques i invasives, o les llar-   infecció. Llavors, el mateix    na pel Centre de Recerca i      catalana en el projecte,
mençar la col·laboració entre   gues proves biotecnològiques    dispositiu alerta l’usuari      Investigació de Catalunya       com Indústries del Cadí, SAT
diversos centres tecnològics    a partir de la llet, aquest     sobre l’existència o no d’una   (CRIC). En el projecte, ano-    Solius 1342 Cat i Vitaltech
i empreses europees del sec-    sistema té l’avantatge de       malaltia. El proper repte en    menat Pathomilk, hi partici-    Ibérica.
tor, entre els quals desta-     donar el resultat en poques     què s’està treballant és mi-    pen empreses tecnològiques,
quen l’Institut de Recerca i    hores i a baix cost.            niaturitzar l’extracció dels    explotacions ramaderes,
Tecnologia Agroalimentàries     D’aquesta manera, quan el ra-   àcids nucleics, per tal que     productors i distribuïdors
(IRTA) de la Generalitat de     mader sospita de la presència   tot el procés sigui totalment   del sector lleter i centres
Catalunya, la biotecnològi-     d’una d’aquestes malalties,     automatitzat en les pròpies     de recerca de països com el
ca Aromics, situada al Parc     que no afecten el consumi-      instal·lacions ramaderes.       Regne Unit, la República Txe-
Científic de Barcelona, i la    dor però sí la capacitat de                                     ca, Grècia, Itàlia, Portugal,
cooperativa Lleters de Ca-      producció i el benestar dels                                    Eslovàquia i Hongria.
talunya. Aquest equip va ser    animals, podria realitzar
l’encarregat del desenvolu-     un test in situ gràcies a un
pament d’un dispositiu que      dispositiu de la mida d’una
detecta malalties bovines       capsa de sabates.
d’una manera ràpida i gens
invasiva per als animals i
que s’espera que es pugui
instal·lar a les pròpies ex-
plotacions ramaderes.
universitat


                      G Centre de Visió per Computador (CVC)
                                                                                     Ser a dos llocs alhora
42                                                                                                                                                43


                           Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
                           CIrIT (Consell Interdepartamental de recerca
                           i Innovació Tecnològica)
                           ACC1ó (CIDEM/CoPCA)
                                                                                     ja no és només cosa dels déus
                           www.cvc.uab.cat                                           Enginy i tecnologia per millorar la qualitat dels vehicles

     ( fiabilitat )                           ( dades )


                              ( test )

                                                             ( il·luminació )




                 SiStema d’adquiSiCió
                 i SinCronitzaCió
                 de filmaCionS noCturneS

                                                  ( objectivitat )
           ( normativa )


                              ( simultaneïtat )


                                                                     ( conducció )




                           empresa

                      A Centro Técnico de SEAT
                           www.seat.es
44                                                                                                                                                                                              45



                                                                                                    DADES I IMPrESSIoNS              SINCroNITzEM                    El VAlor AFEGIT
                                                                                                    SUBJECTIVES                      ElS rElloTGES!                  DE lA INVESTIGACIó
                          En un món empresarial cada                Aquesta nova eina combina       Els tests d’avaluació de sis-    Què passaria si en lloc         L'empresa SEAT també té
                          vegada més globalitzat i com-             enginy i tecnologia per fer     temes d’il·luminació servei-     d’avaluar successivament els    altres projectes en col-
                          plex, es posa de manifest la              el que d’una altra manera       xen per garantir el compli-      vehicles poguéssim comparar-    laboració amb la universitat,
                          necessitat de les empreses de             semblaria un truc de màgia:     ment de les normatives legals    los en el mateix moment? El     com la Càtedra SEAT de Gestió
                          millorar els seus productes               aconseguir que dos cotxes       i les prestacions de la il-      nou sistema permet avaluar      i Disseny Sostenible en l’Au-
                          mitjançant la recerca. L’em-              passin pel mateix lloc, a la    luminació. Des de l’aparició     dos automòbils en el mateix     tomoció a la Universitat Po-
                          presa automobilística SEAT                mateixa velocitat… i veure-ho   del sistema AFS, que adapta      punt i amb idèntiques carac-    litècnica de Catalunya (UPC),
                          n’és un exemple: gràcies a                en el mateix moment.            la llum a diversos paràmetres    terístiques de conducció.       creada el 2007, a través de
                          la col·laboració amb el Cen-                                              com la velocitat, el trànsit     Amb el nou mètode, els cotxes   la qual es cultiva la relació
                          tre de Visió per Computador                                               o l’estat de la carretera, les   es proven un després de l’al-   entre empresa i universitat
                          (CVC), ha desenvolupat el                                                 proves dinàmiques són d’es-      tre i es graven en vídeo per    per crear grups de treball
                          Sistema d’Adquisició i Sin-                                               pecial importància.              obtenir un registre gràfic      capaços de generar, difondre
                          cronització de Filmacions                                                 El mètode clàssic per re-        del funcionament i comparar-    i aplicar nous coneixements
                          Nocturnes, que serveix per                                                alitzar aquesta prova es         lo amb dades inequívoques.      en l’àmbit de l’automòbil.
                          valorar el sistema de fars                                                basava, fins ara, en tests       La càmera se situa en llocs
                          d’un vehicle.                                                             dinàmics durant els quals un     estratègics del vehicle per
                                                                                                    expert comprovava el compor-     aconseguir la filmació més
                                                                                                    tament dels fars del vehicle     similar en tots els casos.
                                                                                                    en moviment en una pista de      El Sistema d’Adquisició i
                                                                                                    proves.                          Sincronització de Filmacions
                           SEAT Ibiza — Single reflector Headlamp

                                                                                                    Un cop realitzada la prova,      Nocturnes, que ja s’està im-
                                                                                                    el pilot omplia un formulari     plementant a SEAT, aprofita
                                                                                                    que recollia les seves im-       les noves tecnologies per
                                                                                                    pressions sobre tot un seguit    convertir les proves dinàmi-
                                                                                                    d’aspectes com ara l’homoge-     ques del vehicle en una eina
                                                                                                    neïtat de la llum, el flux, la   de treball objectiva, útil i
                                                                                                    intensitat o la il·luminació     de fàcil accés; que permet,
                                                                                                    en camp pròxim. Tot i la gran    no només contrastar el fun-
                                                                                                    quantitat de dades que es re-    cionament de dos cotxes del
                                                                                                    collien, la major part eren      mateix model, sinó establir
                                                                                                    qualitatives i es basaven en     comparacions amb models més
                                                                                                    impressions subjectives que      antics o, fins i tot, amb ve-
                                                                                                    podien veure’s afectades per     hicles d’altres empreses au-
                                                                                                    circumstàncies externes com      tomobilístiques.
                           SEAT Toledo — AFS-Headlamp                                               l’estat d’ànim del pilot.
                                                                                                    La necessitat de millorar
                                                                                                    l’objectivitat dels resul-
El Sistema d’Adquisició                                                                             tats obtinguts, basant-los
                                                                                                    en avaluacions numèriques,
i Sincronització de                                                                                 és precisament la base del
Filmacions Nocturnes                                                                                nou Sistema d’Adquisició i                                       El mètode clàssic
permet avaluar dos                                                                                  Sincronització de Filmacions                                     d’avaluació dels sistemes
automòbils en el mateix                                                                             Nocturnes.                                                       d’il·luminació es
punt i amb idèntiques                                                                                                                                                basava en impressions
característiques de                                                                                                                                                  subjectives que podien
conducció per obtenir                                                                                                                                                veure’s afectades per
dades objectives                                                                                                                                                     circumstàncies externes
universitat

46
                    G Institut de Microelectrònica de Barcelona                                        47


                      (IMB-CNM)
                      Consell Superior d’Investigacions Científiques
                      (CSIC)
                      www.cnm.es


                                                                             Els microxips
     ( microxip )                                        ( identificació )
                                                                             també tenen
                     ( estímul )


                                        ( composició )
                                                                             sentit del gust
                                                                             Una llengua electrònica
                                                                             que cata vins




               Sommelier
               eleCtròniC
                                                             ( matís )


     ( textura )

                                                 ( sabor )
                    ( papil·les gustatives )




                      empresa

                    A Institut Català de la Vinya i el Vi
                      (INCAVI)
                      Generalitat de Catalunya
                      www.incavi.cat
48                                                                                                                                                                                              49

                                                                                                         àMPlIES PErSPECTIVES
                                                                                                                                         La llengua electrònica és un aparell
Tant els entesos en vi, com      Per fer l'anàlisi dels vins,          La llengua electrònica també      Per les seves característi-
                                                                                                                                         capaç d’identificar els components
els que només prenen una copa    es col·loca una mostra a una          ha demostrat tenir memò-          ques, la llengua electrònica    químics dels líquids
de tant en tant, saben que el    placa de xips fabricats amb           ria gustativa i capacitat         obre un camí per a la seva
gust del vi és un plaer que es   tecnologia microelectrònica           d’aprendre, ja que els in-        aplicació en altres camps       Aplicat al sector vitivinícola, el sommelier
compon de moltes percepcions     que detecten els components           vestigadors que hi treballen      com la cata i depuració d’ai-
diferents: la textura, el        químics i generen una respos-         poden entrenar-la. Oferint-       gües o l’anàlisi de nous re-
                                                                                                                                         electrònic pot emprar-se en els controls
sabor, l’aroma, el color, el     ta elèctrica que es pot mesu-         li mostres diferents, es pot      frescos.                        de qualitat, sobretot en empreses
perfum i un seguit de matisos    rar, quantificar i comparar           generar una base de dades que                                     amb un gran volum de producció
que només els experts poden      amb els patrons continguts            posteriorment permetrà clas-
arribar a definir plenament.     en els sistemes de mesura de          sificar els nous inputs.
I també depèn de la composi-     l’aparell. En el camp del vi,
ció química del raïm i, per      això significa que la llengua                                                                                           Exemple de gràfica que indica la resposta
                                                                       No S’ACCEPTEN IMITACIoNS                                                          dels sensors per a diferents vins blancs
tant, d’aspectes com el sòl on   electrònica reconeix el ti-                                                                                             monovarietals i la seva classificació
                                                                       Aquest aparell també s’ha
s’ha cultivat, el tipus de ra-   pus de raïm i l’anyada del vi                                                                                           segons el tipus de raïm.
                                                                       demostrat eficaç a l’hora
ïm, el clima, l’anyada, etc.     que analitza.
                                                                       de determinar, amb marges
Sense ànim de substituir la      L’aparell pot treballar tant          d’error molt petits, altres
professió de catador de vins,    amb most com amb vi i es re-          qualitats com l’acidesa i el
però amb l’objectiu d’iden-      geix amb criteris de classi-          contingut en alcohol i sucre
tificar i controlar algunes      ficació proporcionats per             del vi. I, a més a més, la seva
de les característiques més      l’INCAVI. En el test realitzat        capacitat de reconeixement
importants del vi, l’Insti-      amb mostos de la verema de            també fa possible identifi-
tut de Microelectrònica de       2005 i el vi resultant mesos          car falsificacions.
Barcelona (IMB-CNM), perta-      més tard, el nou sistema de
                                                                       La llengua electrònica pot
nyent al Consell Superior        mesura va ser capaç de de-
                                                                       emprar-se en els controls de
d’Investigacions Científi-       terminar amb èxit el tipus de
                                                                       qualitat, particularment en
ques (CSIC), amb el suport de    raïm emprat en cada cas.
                                                                       aquelles empreses que pel
l’Institut Català de la Vinya
                                                                       gran volum de producció ne-
i el Vi (INCAVI), ha desenvo-
                                                                       cessiten un cop de mà tecno-
lupat una llengua electrò-
                                                                       lògic per optimitzar aquests
nica que, aplicada al sector
                                                                       processos.
vitivinícola, actua com una
autèntica sommelier.


CATA AMB MICroxIPS
La percepció humana del gust
està relacionada amb els es-
tímuls que rebem a les papil-
les gustatives i que ens
permeten diferenciar entre
els sabors. La llengua elec-
trònica és un aparell capaç
d’identificar els components
químics dels líquids i de
discriminar entre els tipus
de gust: dolç, salat, amarg
i àcid.



                                 L’oblia és un suport de silici que conté un nombre elevat de
                                 multisensors.
50                                                                 51




Sala Blanca. Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)
universitat

52
                       G Centre Específic de recerca per a                                                                      53

                          la Millora i la Innovació de les Empreses
                          (CErpIE)
                          Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
                          http://cerpie.upc.edu




                                                                    ( ergonomia )
     ( eficiència )
                                        ( manipulació )




                   ( accessibilitat )




                   Contenidor bCn
                      ( polietilè / polipropilè )

                                                                      ( motlle )



        ( urbà )
                                            ( reciclar )



                                                                                    Baixar la brossa,
                          empresa

                       A ros roca                 Implementat per:
                                                                                    encara més a l’abast
                          www.rosroca.com
                                                  Ajuntament de Barcelona
                                                  Serveis Urbans i Medi Ambient
                                                                                    Els nous contenidors són més accessibles,
                                                  www.bcn.cat/neta                  silenciosos i eficients
54                                                                                                                                                                              55
                                                     UN CoNTENIDor                                                   FABrICACIó                      UN ProJECTE
                                                     PEr A ToTS ElS PúBlICS                                          rESPECTUoSA                     AMB MolTES VEUS
                     Els contenidors de la brossa    El primer contenidor 100%       L’accessibilitat per als        El model Barcelona és fruit     Diferents entitats i em-
                     formen part del paisatge urbà   accessible, anomenat Model      diferents tipus d’usuaris       d’un detallat estudi per        preses han sumat esforços
                     fins a tal punt que resulta     Barcelona, és un producte de    s’aconsegueix gràcies a un      millorar l’eficiència en el     en el desenvolupament del
                     difícil imaginar-los dife-      l’empresa Ros Roca en el qual   disseny que diferencia la       procés de fabricació. Mentre    nou contenidor Model Bar-
                     rents. Barcelona, però, ha      s’ha tingut en compte un es-    zona d’usuaris de la de ve-     que amb els anteriors s’em-     celona. A més de l’empresa i
                     experimentat un gran pas en-    tudi d’ergonomia i forces re-   hicles per mitjà d’un canvi     praven tècniques que reque-     de la UPC, hi ha participat
                     davant amb el pla d’implemen-   alitzat pel Centre Específic    en l’alçada i amb dues tapes    rien un major consum energè-    l’estudi Angelini Design,
                     tació d’uns nous recipients     de Recerca per a la Millora i   asimètriques: una més peti-     tic, com ara el rotomoldejat    que ha donat forma al model.
                     més còmodes, més silencio-      la Innovació de les Empreses    ta i lleugera per al vianant    o el termoconformat en po-      Per la seva banda, el centre
                     sos, més eficients en la seva   de la UPC.                      i una altra més gran per al     lietilè, aquest contenidor      tecnològic ASCAMM (Associ-
                     fabricació i accessibles per    Es tracta d’un contenidor de    camió de recollida. El pedal    es fabrica mitjançant la        ació Catalana d’Empreses de
                     a tothom. Barcelona és pio-     càrrega lateral, apropiat       que mou el mecanisme és més     injecció de polietilè d’alta    Motlles i Matrius) ha aportat
                     nera en adaptar tots aquests    per a la ciutat típicament      petit i arrodonit que l’ac-     densitat i polipropilè amb      l’assessorament en el disseny
                     requeriments en un conteni-     mediterrània amb una alta       tual per no destorbar el pas    càrrega de fibra de vidre.      i la validació del motlle i
                     dor de neteja.                  densitat de població, i re-     per la vorera i evitar les      Aquests materials perme-        del procés d’injecció, una
                                                     quereix un esforç tan lleuger   deformacions causades pels      ten minimitzar l’estructura     responsabilitat important
                                                     que pot ser utilitzat pel 99%   impactes dels cotxes. A més,    metàl·lica, que queda reduïda   ja que es tracta d’un dels
                                                     dels ciutadans.                 aquests recipients disposen     al tancament lateral i el       sis motlles europeus de més
                                                                                     de guies ancorades al pavi-     pedal, cosa que facilita el     envergadura, preparat per
                                                                                     ment per evitar que puguin      reciclatge i n’abarateix el     fabricar cubetes de 72 quilos
                                                                                     ser desplaçats manualment       cost.                           de pes.
                                                                                     i garantir la seva perfecta
                                                                                     alineació.
                                                                                     La tapa pot obrir-se de tres
                                                                                     maneres diferents: amb una
                                                                                     nansa, mitjançant el pedal o
                                                                                     amb una maneta, que facilita
                                                                                     la manipulació per part de
                                                                                     la gent en cadira de rodes.
                                                                                     D’altra banda, en el nou con-
                                                                                     tenidor també s’hi ha imple-
                                                                                     mentat senyalització per a
                                                                                     invidents.




     El nou contenidor és de càrrega lateral, apropiat per a les                                                              Aquest model és fruit d’un detallat estudi
     ciutats amb alta densitat de població, i requereix un esforç                                                             per millorar l’eficiència i reduir la despesa
     tan lleuger que pot ser utilitzat pel 99% dels ciutadans                                                                 energètica en el procés de fabricació
56   Sèrie de contenidors model Barcelona   57
universitat

58
                   G Centre de Projecció Tèrmica (CPT)                                                           59


                       Universitat de Barcelona (UB)
                       www.cptub.com




     ( temperatura )


                                       ( nitrogen líquid )


               ( recobriments )                                 ( superfície )




              Lin CooLing
           ( refredament )
                                                                ( aeronàutica )


                                         ( sobreescalfament )

                   ( procés )
                                                                                  Una pell blindada
                                                                                  contra els extrems
                       empresa                                                    Una nova tècnica en
                   A Air Products                                                 els recobriments aeronàutics
                       www.airproducts.com
                       www.carburos.com
60                                                                                                                                                                                                 61
                                 La projecció tèrmica és la tecnologia                                                                  Lin Cooling és una tècnica aplicable
                                 que permet crear recobriments per oferir                                                               a tots els tipus de projecció tèrmica i que
                                 una bona protecció contra les temperatures                                                             evita que la temperatura dels materials base
                                 extremes, el desgast o la corrosió                                                                     superi l’establerta per les normatives




                                 SiTUACionS                       refreSqUem l’AmBienT...                                                                               UnA novA TèCniCA Per
                                 exTremeS                         AmB n2                                                                                                no PASSAr-Se ni Un grAU
Els passatgers d’un avió mai     La projecció tèrmica és la       L’empresa Carburos Metáli-                                                                            Air Products, utilitzant els
no deixen de sorprendre’s        tecnologia que permet crear      cos, ara propietat de la mul-                                                                         resultats de la recerca del
quan, en ple vol, el pilot els   recobriments d’un cert gruix     tinacional Air Products, i el                                                                         CPT, va desenvolupar el sis-
informa que la temperatura       amb materials que ofereixen      CPT col·laboren des dels anys                                                                         tema Lin Cooling, una tècnica
exterior és d’unes desenes de    una bona protecció contra        noranta en projectes relaci-                                                                          aplicable a tots els tipus de
graus sota zero. Si tenim en     les temperatures extremes,       onats amb la projecció tèrmi-                                                                         projecció tèrmica que evita
compte que els materials que     el desgast o la corrosió, per    ca en diversos sectors, el de                                                                         que la temperatura dels mate-
formen la nau també es veuen     aplicar-los sobre els ele-       l’aeronàutica entre ells.                                                                             rials base superi l’establer-
sotmesos a altíssimes tempe-     ments funcionals, escollits      En detectar els problemes que                                                                         ta per les normatives.
ratures durant l’aterratge,      per les seves propietats es-     suposa el sobreescalfament                                                                            Aquest procés crea una atmos-
no costa imaginar que en el      pecífiques.                      del substrat, van començar a                                                                          fera de nitrogen al voltant
camp de l’aeronàutica els        No obstant això, en molts        investigar una opció alter-                                                                           de la peça. Els estudis van
aparells s’han de protegir       casos els materials ba-          nativa als processos de re-                                                                           descobrir que aquest gas, en
contra canvis de temperatu-      se, anomenats substrat, no       fredament mitjançant aire o                                                                           ser inert, evita l’oxidació
ra molt dràstics, a més del      resisteixen els canvis de        diòxid de carboni (CO2).                                                                              del material i millora les
desgast i la corrosió que es     temperatura que tenen lloc                                                                                                             propietats del recobriment.
                                                                  El principal repte a comba-
veuen afavorits per aquests      durant el procés de recobri-                                                                                                           Quan la temperatura és prou
                                                                  tre era que l’efectivitat del
canvis de temperatura.           ment (en aquests processos                                                                                                             baixa, comença la projecció
                                                                  refredament per aire es veu
Per aquest motiu, el Centre      es poden arribar a tempera-      limitada per la temperatura                                                                           tèrmica, que es pot portar a
de Projecció Tèrmica (CPT),      tures de 15.000ºC, mentre que    ambiental. El diòxid de car-                                                                          terme continuadament a tota
juntament amb l’empresa Air      el substrat no pot passar de     boni sòlid tot i arribar a la                                                                         la peça gràcies al poder de
Products, ha estudiat la si-     180ºC). Per exemple, en el cas   temperatura de refrigeració,                                                                          refredament del nitrogen.
tuació i ha investigat en un     dels superaliatges de níquel     encara demostrava certes de-                                                                          Les millores que s’han anat
nou procés de projecció tèr-     o els aliatges lleugers (ti-     ficiències durant el procés                                                                           introduint al dispositiu
mica, anomenat Lin Cooling       tani, alumini, magnesi), atès    de recobriment que s’havia                                                                            inicial es deuen a l’avalua-
                                                                                                    (1)
(Dispositius de Nitrogen         que pateixen transformacions     de fer per trams donat que no                                                                         ció continuada per part del
Líquid - N2), que permet mi-     estructurals que debiliten       s’aconseguia refredar prou                                                                            CPT i han permès el desenvo-
llorar les propietats de la      els materials, en varien les     el substrat, cosa que oca-                                                                            lupament integral d’aquesta
superfície dels components       propietats o s’esquerda el       sionava un afebliment del                                                                             tecnologia que ja s’està co-
sense modificar-ne l’estruc-     recobriment que s’està apli-     recobriment. Així és que la                                                                           mercialitzant amb èxit.
tura interna ni les seves        cant a la seva superfície.       solució es va trobar en el
característiques intrínse-                                        nitrogen líquid.                                (2)             (3)      (4)       (5)
ques.
                                                                                                  En la fabricació de peces dels trens d’aterratge, la indústria
                                                                                                  aeronàutica utilitza el sistema del refredament durant la projecció
                                                                                                  tèrmica, com el que proporciona la tècnica Lin Cooling.
                                                                                                  1. Lubricant del puntal / 2. Ensamblatge Tren Davanter / 3. Càrrega
                                                                                                  normal / 4. Augment sobtat / 5. Reajustament de càrrega normal
universitat


                    G institut de Ciència i Tecnologia
                                                                                   Vacances sostenibles
62                                                                                                                                              63

                       Ambientals (iCTA)
                       Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
                       http://icta.uab.cat
                                                                                   Un hostal aconsegueix la simbiosi entre turisme i ecologia


     ( ecològic )                              ( integral )




                    ( reciclatge )
                                                              ( sostenibilitat )




            HostaL EmpúriEs
                                                           ( turisme )

                       ( cultiu )


     ( entorn )                          ( compostatge )




                       empresa

                    A eco intelligent growth
                       www.ecointelligentgrowth.net
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa
Universitat - Barcelona - Empresa

Más contenido relacionado

Similar a Universitat - Barcelona - Empresa

document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatge
Mari Nuñez
 
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a CatalunyaEl projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
Mari Nuñez
 
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativaEls valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
Barcelona City Council
 
Document marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatgeDocument marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatge
emmsantboi
 
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
aciencia2013
 
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
Creu Roja a Catalunya
 

Similar a Universitat - Barcelona - Empresa (20)

Q3 - Indicadors, Infraestructures i Serveis d'Innovació
Q3 - Indicadors, Infraestructures i Serveis d'InnovacióQ3 - Indicadors, Infraestructures i Serveis d'Innovació
Q3 - Indicadors, Infraestructures i Serveis d'Innovació
 
Emotiva't 4 - 2010
Emotiva't 4 - 2010Emotiva't 4 - 2010
Emotiva't 4 - 2010
 
Activitat4_tema5
Activitat4_tema5Activitat4_tema5
Activitat4_tema5
 
Innovació i Territori
Innovació i TerritoriInnovació i Territori
Innovació i Territori
 
Emotiva't 3 - 2010
Emotiva't 3 - 2010Emotiva't 3 - 2010
Emotiva't 3 - 2010
 
Pensat a Barcelona 1
Pensat a Barcelona 1Pensat a Barcelona 1
Pensat a Barcelona 1
 
document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatge
 
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a CatalunyaEl projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
 
Emotiva't 2 - 2009
Emotiva't 2 - 2009Emotiva't 2 - 2009
Emotiva't 2 - 2009
 
Catàleg de startups amb més projecció de Catalunya
Catàleg de startups amb més projecció de CatalunyaCatàleg de startups amb més projecció de Catalunya
Catàleg de startups amb més projecció de Catalunya
 
EcoRegió presentación 2022 · cat
EcoRegió presentación 2022 · cat EcoRegió presentación 2022 · cat
EcoRegió presentación 2022 · cat
 
PE fase estrategica
PE fase estrategicaPE fase estrategica
PE fase estrategica
 
Act 4 bloc 5
Act 4 bloc 5Act 4 bloc 5
Act 4 bloc 5
 
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativaEls valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
Els valors de la cultura al món de l'empresa - Comunicació corporativa
 
Document marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatgeDocument marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatge
 
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes cien...
 
Memoria cat u2b
Memoria cat u2bMemoria cat u2b
Memoria cat u2b
 
UpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_catUpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_cat
 
«Qualsevol nit pot sortir el sol». Innovar a l'Administració. FP núm. 54, jun...
«Qualsevol nit pot sortir el sol». Innovar a l'Administració. FP núm. 54, jun...«Qualsevol nit pot sortir el sol». Innovar a l'Administració. FP núm. 54, jun...
«Qualsevol nit pot sortir el sol». Innovar a l'Administració. FP núm. 54, jun...
 
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
2a Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de Creu Roja. Grups de Tr...
 

Más de Barcelona Business

Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
Barcelona Business
 
El sector de la biotecnología en Barcelona
El sector de la biotecnología en BarcelonaEl sector de la biotecnología en Barcelona
El sector de la biotecnología en Barcelona
Barcelona Business
 
El sector de la biotecnologia a Barcelona
El sector de la biotecnologia a BarcelonaEl sector de la biotecnologia a Barcelona
El sector de la biotecnologia a Barcelona
Barcelona Business
 
El sector agroalimentari a Barcelona
El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona
El sector agroalimentari a Barcelona
Barcelona Business
 
El sector agroalimentario en Barcelona
El sector agroalimentario en BarcelonaEl sector agroalimentario en Barcelona
El sector agroalimentario en Barcelona
Barcelona Business
 
The Food Industry in Barcelona
The Food Industry in BarcelonaThe Food Industry in Barcelona
The Food Industry in Barcelona
Barcelona Business
 
The Biotechnology sector in Barcelona
The Biotechnology sector in Barcelona The Biotechnology sector in Barcelona
The Biotechnology sector in Barcelona
Barcelona Business
 
Barcelona Datasheet 2011 - Chinese
Barcelona Datasheet 2011 - ChineseBarcelona Datasheet 2011 - Chinese
Barcelona Datasheet 2011 - Chinese
Barcelona Business
 
Barcelona Datasheet 2011 - English
Barcelona Datasheet 2011 - EnglishBarcelona Datasheet 2011 - English
Barcelona Datasheet 2011 - English
Barcelona Business
 
El sector del disseny a Barcelona
El sector del disseny a BarcelonaEl sector del disseny a Barcelona
El sector del disseny a Barcelona
Barcelona Business
 
El sector del diseño en Barcelona
El sector del diseño en BarcelonaEl sector del diseño en Barcelona
El sector del diseño en Barcelona
Barcelona Business
 
The design sector in Barcelona
The design sector in BarcelonaThe design sector in Barcelona
The design sector in Barcelona
Barcelona Business
 
El sector de la educación superior en Barcelona
El sector de la educación superior en BarcelonaEl sector de la educación superior en Barcelona
El sector de la educación superior en Barcelona
Barcelona Business
 

Más de Barcelona Business (20)

Bcn growth greatopportunity
Bcn growth greatopportunityBcn growth greatopportunity
Bcn growth greatopportunity
 
Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
Clima empresarial a l’AMB 3r Trimestre 2013
 
Bienvenido a Barcelona
Bienvenido a BarcelonaBienvenido a Barcelona
Bienvenido a Barcelona
 
El sector de la biotecnología en Barcelona
El sector de la biotecnología en BarcelonaEl sector de la biotecnología en Barcelona
El sector de la biotecnología en Barcelona
 
El sector de la biotecnologia a Barcelona
El sector de la biotecnologia a BarcelonaEl sector de la biotecnologia a Barcelona
El sector de la biotecnologia a Barcelona
 
El sector agroalimentari a Barcelona
El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona
El sector agroalimentari a Barcelona
 
El sector agroalimentario en Barcelona
El sector agroalimentario en BarcelonaEl sector agroalimentario en Barcelona
El sector agroalimentario en Barcelona
 
El sector TIC en Barcelona
El sector TIC en BarcelonaEl sector TIC en Barcelona
El sector TIC en Barcelona
 
El sector TIC a Barcelona
El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona
El sector TIC a Barcelona
 
The Food Industry in Barcelona
The Food Industry in BarcelonaThe Food Industry in Barcelona
The Food Industry in Barcelona
 
ICT Sector in Barcelona
ICT Sector in BarcelonaICT Sector in Barcelona
ICT Sector in Barcelona
 
The Biotechnology sector in Barcelona
The Biotechnology sector in Barcelona The Biotechnology sector in Barcelona
The Biotechnology sector in Barcelona
 
Barcelona en cifras 2011
Barcelona en cifras 2011Barcelona en cifras 2011
Barcelona en cifras 2011
 
Barcelona Datasheet 2011 - Chinese
Barcelona Datasheet 2011 - ChineseBarcelona Datasheet 2011 - Chinese
Barcelona Datasheet 2011 - Chinese
 
Barcelona Datasheet 2011 - English
Barcelona Datasheet 2011 - EnglishBarcelona Datasheet 2011 - English
Barcelona Datasheet 2011 - English
 
Barcelona en xifres 2011
Barcelona en xifres 2011Barcelona en xifres 2011
Barcelona en xifres 2011
 
El sector del disseny a Barcelona
El sector del disseny a BarcelonaEl sector del disseny a Barcelona
El sector del disseny a Barcelona
 
El sector del diseño en Barcelona
El sector del diseño en BarcelonaEl sector del diseño en Barcelona
El sector del diseño en Barcelona
 
The design sector in Barcelona
The design sector in BarcelonaThe design sector in Barcelona
The design sector in Barcelona
 
El sector de la educación superior en Barcelona
El sector de la educación superior en BarcelonaEl sector de la educación superior en Barcelona
El sector de la educación superior en Barcelona
 

Universitat - Barcelona - Empresa

  • 1.
  • 2. 20 casos de col·laboració en R+d+I universitat barcelona empresa
  • 3. 3 A Barcelona estem convençuts que la innovació és la principal opció estratègica per al futur, tant a la nostra ciutat com a escala catalana, europea i internacional. I tenim clar, també, que un dels principals motors de la innovació és la transferèn- cia de coneixement entre universitats, centres de recerca i el teixit productiu, perquè permet transformar aquest coneixement en noves iniciatives empresarials. Però la coneixença mútua entre el món de la recerca i el de l’empresa és un requisit imprescindible i previ perquè aquesta transferència sigui una realitat. I volem que el coneixement d’aquesta realitat no quedi restringida als nuclis habituals d’experts en aquests camps, de les persones ja convençudes de la rellevància d’aquesta col·laboració. Aquest és el principal objectiu de la publicació que teniu a les mans: difondre les experiències de col·laboració universitat-empresa entre el conjunt de la ciutadania, ja que, en darrer terme, són sempre les persones les que tiren endavant iniciatives i projectes. Persones que han de trobar a la ciutat les condicions i les oportunitats necessàries, i per això Barcelona desenvolupa serveis i equipaments (Barcelona Activa n’és el més emblemàtic i fructífer) i defineix i ofereix espais adequats (el 22@ n’és la mostra més reeixida). Estic segur que fullejant aquestes pàgines entendreu millor què volem dir quan afirmem que el futur de Barcelona passa per ser una ciutat on el coneixement, la creativitat i la innovació es donin la mà. Es tracta d’una mostra més de les iniciatives que l’Ajuntament està promovent per encarar els reptes que la socie- tat ens planteja i ser més competitius en els mercats globals. Entre tots seguim fent de Barcelona una gran oportunitat, una magnífica ciutat on treballar i viure. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona
  • 4. 5 En els darrers anys, la necessitat de promoure la col·laboració entre el món de la recerca pública i el de l’empresa ha anat adquirint una importància creixent. Una de les formes que adopta aquesta col·laboració és la trans- ferència de coneixement amb l’objectiu de contribuir al desen- volupament econòmic de l’entorn, actuant de motor d’innovació del teixit productiu. És per això que des de l’Ajuntament ens plau presentar aquesta publicació, amb l’objectiu de donar a conèixer casos concrets de col·laboració entre recerca i empresa que han donat com a resultat iniciatives i productes altament innovadors, com innovadors són els grups de recerca i les empreses que els han fet possibles. Volem contribuir així a un major acostament entre la universitat i l’empresa i mostrar com la recerca que es porta a terme a les universitats i centres, cada cop de major qualitat, dóna lloc a la generació de productes altament innovadors, de tipologies molt diferents i en sectors molt diversos. Són exemples que volen mostrar com la transferència de tecno- logia i coneixement es converteix en innovació empresarial, contribuint així al foment de l’esperit emprenedor i a l’atracció de talent, tant d’investigadors com de professionals i futurs empresaris, a la ciutat. Aquest llibre es publica en el marc del programa Barcelona, Recerca i Innovació, que té com a objectiu potenciar la promoció i la difusió de les capacitats i els resultats de la recerca que es porten a terme a les universitats i centres de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Us convidem a descobrir-lo. Jordi William Carnes Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica i President de Barcelona Activa
  • 5. 6 7 Investigació , Cercar de manera reflexiva, sistemàtica i metòdica amb la finalitat d’obtenir coneixements i solucionar problemes científics, filosòfics... o tècnico-empírics. El mètode científic indica el camí que s’ha de transitar en aquesta indagació i les tècniques precisen la manera de fer-ho. Transferència de coneixement , Fomentar la cooperació i la col·laboració de la universitat amb els agents socials i econòmics del territori. Facilitar el rendiment comercial en el mercat dels resultats de les activitats de R+D+I que realitzen les universitats i centres de recerca. Universitat , Del llatí universitas- universitatis. Establiment o conjunt d’unitats educacionals dedicades a l’ensenyament superior i la investigació. Empresa , Institució o agent econòmic que pren les decisions sobre la utilització de factors de la producció per a obtenir els béns i serveis que s’ofereixen al mercat. Instrument universalment emprat per a produir i posar en mans del públic la major part dels béns i serveis existents en l’economia.
  • 6. 8 9 La recerca científica, el desenvolupament i la innovació en tots els àmbits de la nostra societat s’han convertit en un dels factors clau per al benestar de la ciutadania i el creixement econòmic a mig i llarg termini. El llibre que tenim a les mans conté 20 realitats, no es tracta ni molt menys d’una investigació exhaustiva, però sí d’una mos- tra representativa del nostre entorn més proper, de les nostres universitats i les nostres empreses. Universitats que treballen en fotònica i nanociència per desen- volupar nous cosmètics amb nanopartícules d’or que ens fan rejo- venir. Materials intel·ligents que s’apliquen per a operacions quirúrgiques de trepanació del crani i, alhora, ens vesteixen donant lloc als anomenats teixits intel·ligents, aquests que canvien de forma, de color i, si tenim fred, ens donen calor. Els anhelats aliments que sense conservants ni colorants, i sense per això perdre les seves propietats organolèptiques, fruit de les altes pressions hidrostàtiques del procés d’envasat, ja són aquí, amb el sabor i qualitat dels productes fets a casa. Pot semblar ciència ficció, però no ho és. Es desenvolupen aquí i s’exporten arreu del món. En aquests temps en què es discuteix sobre el model productiu present i futur, en els quals la paraula sostenibilitat va mutant de contingut i les energies renovables estan en boca de tots, Barcelona aporta el seu granet de sorra a través d’innovacions en el reciclatge i valorització de residus per a nous produc- tes. El concepte de sostenibilitat cradle to cradle, portat a la pràctica, el trobem a l’Hostal Empúries, un referent en el sector serveis que connecta tradició i modernitat. I quin gran avenç quan el dispositiu 100% Off, capaç de reconèixer quan un aparell, per exemple la TV, està en repòs i així apagar-la per no consumir en va, sigui present de forma generalitzada a les nostres llars.
  • 7. 10 11 UPC, UB, UAB, UPF, UOC, URL, CSIC, IRTA... són sigles i noms amb valor propi que, unides a altres com Gallina Blanca, Ros Roca, Play, Zicla, Orange, Fundació “la Caixa”, Roca, Strands... i moltes més, creen valor per elles mateixes. El valor de la formació de les persones, el valor de la creació dels productes, el valor de la sostenibilitat com aptitud i en el món global en què vivim, el valor de la localització, així com el valor de sobrepassar les barreres del desconeixement mutu entre la universitat i l’em- presa, amb la seguretat que, en la majoria de casos, el resultat de la col·laboració és positiu i que, a la llarga, aquesta col- laboració es converteix en permanent. No ens oblidem que aquests noms i aquestes sigles són molt més que això. El seu actiu són les persones, l’esforç i el talent que hi ha en totes elles i, com no podia ser d’altra manera, el ter- ritori que les acull. Una ciutat oberta a tot i a tothom, que ha estat catalitzadora del talent d’uns, de l’esforç d’altres i de l’alegria i el benestar de tots. Davant de tot això, simplement dir que ens equivocaríem si l’objectiu que ens marquem a partir d’ara, és mantenir intacta la capacitat i l’eficiència d’aquest catalitzador. L ’objectiu és, i ha de ser, augmentar-les, ja que queda molt camí per recórrer.
  • 8. universitat empresa universitat empresa 14 cranial loop 62 Hostal EmpúriEs Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Neos Surgery Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Eco Intelligent Growth Universitat de Girona (UdG) 68 campus 3g 18 sistEma robòtic dE l’Edifici mEdiatic Universitat Oberta de Catalunya (UOC) + Orange Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció + Cloud 9 a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD) 72 100% off 24 dutxa amazònica Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Good for You, Good for the Planet Universitat de Barcelona (UB) + Roca Sanitario 76 fàrmacs gEnèrics 28 calidoscopi dE VEu Universitat Ramon Llull (URL) + Ercros Universitat Pompeu Fabra (UPF) + Obra Social Fundació “la Caixa” 80 cosmètics d’or 32 tinta ElEctrònica En tEixits ICFO – Institut de Ciències Fotòniques + Endor Nanotechnologies Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Sensing Fabrics 86 HamaquEta plEgablE picoroco 38 dEtEctor dE malaltiEs boVinEs Universitat Pompeu Fabra (UPF) + Play Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) + Aromics de Catalunya Lleters 90 VidEoconfErència 3d immErsiVa 42 sistEma d’adquisició i sincronització Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Telefónica I+D dE filmacions nocturnEs 94 sopEs més nutricionals Centre de Visió per Computador (CVC) + Centro Técnico de SEAT Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Gallina Blanca 46 sommEliEr ElEctrònic 100 my strands, businEss solutions i Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) + Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) monEy strands Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) + Strands 52 contEnidor bcn Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Ros Roca 104 VErmicompostador urbà Universitat de Barcelona (UB) + Zicla 58 lin cooling Universitat de Barcelona (UB) + Air Products 108 dirEctori
  • 9. universitat 14 G Servei de Neurocirurgia 15 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau www.santpau.cat Novetats a G Departament de Ciències Morfològiques Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) www.autonoma.edu/medicina la sala d’operacions Un dispositiu quirúrgic G Departament de Ciències Mèdiques per tancar craniotomies Universitat de Girona (UdG) en menys d’un minut www.udg.edu/depcm ( neurocirurgia ) ( hospital ) ( diagnòstic ) ( radiotransparència ) Cranial loop ( precisió ) ( polímer ) ( biocompatibilitat ) ( fixació ) empresa A Neos Surgery www.neosurgery.com
  • 10. 16 17 Cranial Loop no obstaculitza la visió en proves diagnòstiques com radiografies, TAC o ressonàncies magnètiques i, per tant, no interfereix en els resultats L’empresa Neos Surgery va néixer a partir de la col·laboració entre dos centres tecnològics: la Fundació Privada ASCAMM i la Fundación Inasmet-Tecnalia FIxACIó SENSE INSTrUMENTAl DE l’EMPrESA Al qUIròFAN EN MENyS D’UN MINUT L’empresa Neos Surgery va Robots que operen amb màxima Cranial Loop està dissenyat Cranial Loop representa un néixer a partir de la col- precisió, intervencions com- per a tancar craniotomies, avantatge respecte a dis- laboració entre dos centres plexes amb incisions mínimes aquelles intervencions que senys anteriors en el camp de tecnològics: la Fundació o llum làser emprada com a requereixen fracturar l’os la neurocirurgia, ja que no Privada ASCAMM i la Fundación bisturí són només algunes del crani per accedir a la precisa d’instrumental per Inasmet-Tecnalia. Els orí- mostres dels avenços que es massa encefàlica i realit- a la seva implantació i és gens d’aquesta col·laboració produeixen en el camp de la zar-ne la cirurgia. El dispo- totalment radiotransparent, es remunten a l’any 2003. Amb cirurgia. Per introduir un sitiu serveix per tornar a és a dir, que no obstaculitza la participació d’especi- procés nou en aquest àmbit fixar l’os un cop acabada la visió en proves diagnòs- alistes en neurocirurgia i o oferir un producte real- l’operació i pot ser emprat tiques com radiografies, TAC inversors privats, tenen com ment innovador, cal tenir manualment sense instrumen- o ressonàncies magnètiques. a objectiu desenvolupar nous en compte la millora dels tal addicional, de manera que Això s’aconsegueix gràcies productes en el camp de la materials biocompatibles el cirurgià pot sentir quan al fet que el dispositiu és neurocirurgia. i el seu funcionament. Amb la fixació és correcta. el primer sistema de fixa- Per aconseguir-ho, cal por- aquest esperit neix Cranial Mitjançant una utilització ció cranial 100% polimèric tar a terme validacions no Loop, un dispositiu de fixa- sorprenentment senzilla, basat en el PEEK-OPTIMA®, un només tecnològiques, si- ció cranial desenvolupat per s’insereix un Cranial Loop material termoplàstic d’al- nó també clíniques. Així, l’empresa Neos Surgery amb la en cada obertura del crani tes prestacions que permet doncs, en el cas de Cranial col·laboració i el seguiment i s’aconsegueix la fixació obtenir propietats mecàni- Loop, mentre Neos Surgery del Servei de Neurocirurgia completa de la craniotomia en ques comparables a les dels s’ha encarregat de crear, de l’Hospital de la Santa Creu menys d’un minut. implants metàl·lics. desenvolupar i certificar el i Sant Pau, que ha actuat com dispositiu, la UAB i la UdG Gràcies al disseny, el qual a end-user, el Departament de han validat el funcionament ha anat evolucionant amb el Ciències Morfològiques de la del mateix amb assaigs en pa- seguiment de l’Hospital de UAB i el Departament de Cièn- cients i cadàvers humans. la Santa Creu i Sant Pau, i cies Mèdiques de la UdG. al material, el dispositiu Actualment Neos Surgery està s’adapta a la curvatura, a la treballant en el desenvolu- forma i al gruix tant de l’ex- pament de productes per a la terior com de l’interior del cirurgia de columna verte- crani i minimitza el risc de bral i en la complementació i danys als teixits propers. sofisticació d’elements per a la cirurgia cranial.
  • 11. universitat 18 G Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció 19 a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú (FHCSAA) www.upc.edu/cetpd ( control ) ( dades ) ( tèrmica ) ( processament ) SiStema robòtiC L’oficina que ens llegeix la ment Robots per controlar el confort de l’edifiCi mediatiC ( optimització ) ( dispositiu ) ( interacció ) ( espai ) empresa A Cloud 9 www.e-cloud9.com
  • 12. 20 21 Haver-se d’aixecar a graduar Tant la façana com les ofi- nes són les condicions més el termòstat quan fa fred o cines han estat dotades de confortables per als usuaris anar a tancar una cortina per múltiples sensors de tempe- sense que aquests les hagin apagar un reflex molest a la ratura, humitat o pressió que de verbalitzar – per exem- pantalla són experiències recullen informació exterior ple, mitjançant l’expressió quotidianes a totes les ofi- per adaptar les condicions facial. cines. No obstant això, els interiors. El sistema està pensat per últims avenços en matèria de anar ampliant els paràmetres robòtica i construcció es- que pot captar i modificar. UN roBoT DINS UN AlTrE tan fent que sigui possible Així, una de les prestacions crear espais intel·ligents Però res de tot això no seria futures en què s’està tre- que s’adaptin a les circums- possible sense un sistema ballant és el control del tàncies per oferir el major central encarregat de pro- benestar de les persones amb confort als treballadors cessar les dades, captar les necessitats mèdiques especi- sense que aquests hi hagin necessitats dels usuaris i als. Els dispositius de salut d’intervenir. actuar en conseqüència. En amb monitorització constant, aquest sentit, és com un gran Aquesta és la filosofia se- que funcionen gràcies a una robot, l’edifici en sí, que a gons la qual s’ha concebut el sèrie de sensors que porta la l’interior n’alberga un al- MediaTIC, un edifici d’ofi- persona i que cada vegada són tre, mòbil, intel·ligent... i cines dissenyat per l’estudi més freqüents (pulsòmetres, amb poder de decisió. Cloud 9, amb l’arquitecte rellotges capaços de mesu- Enric Ruiz-Geli al capda- Aquest nanorobot s’ha desen- rar la freqüència cardíaca), vant, que ha comptat amb la volupat amb la col·laboració interactuaran amb els sen- col·laboració del Centre del CETpD, un centre tecno- sors de l’edifici per tal que d’Estudis Tecnològics per la lògic dedicat a la robòtica aquest pugui enviar informa- Dependència i la Vida Autòno- social. Aquesta disciplina ció al centre mèdic més pro- ma (CETpD). dóna una especial importàn- per de manera automàtica. cia a la interacció entre les Tot i que sembli propi d’un persones i els robots, motiu BUSCANT lA MàxIMA futur llunyà, els enginyers pel qual el centre compta EFICIèNCIA implicats en el projecte també amb psicòlegs, metges afirmen que aquesta tecno- A diferència de la majoria o experts en multimèdia que logia existeix a dia d’avui d’edificis, que consumeixen estudien les possibilitats i que, sovint, l’únic que fa enormes quantitats d’ener- de comunicació bidireccional falta per posar-la en pràcti- gia, el MediaTIC ha estat mitjançant veu o sensors. ca és imaginar noves aplica- concebut per ser un gran ge- Aquest robot, a més, té la cions concretes. nerador i alhora optimitzar capacitat de percebre qui- el seu ús. Una de les faça- nes, per exemple, és d’ETFE, un material que recorda els envoltoris de plàstic de bom- bolles i que té propietats sorprenents: pot inflar-se i desinflar-se segons les condicions tèrmiques, cobrir l’edifici per protegir-lo del sol o absorbir llum solar per il·luminar-lo durant la nit. El sistema central del MediaTIC és un nanorobot Els últims avenços en matèria de robòtica i construcció encarregat de processar dades com la humitat estan fent que sigui possible crear espais intel·ligents i la temperatura, i modificar les condicions per oferir el major confort als treballadors tan exteriors com interiors sense que aquests hi hagin d’intervenir
  • 13. 22 23 Edifici MediaTIC en construcció. Districte 22@
  • 14. universitat 24 G Departament d’Antropologia Cultural 25 i Història d’Amèrica i àfrica Universitat de Barcelona (UB) www.ub.edu/antropo Dutxar-se a l’Amazones sense sortir de casa Un equip de dissenyadors i antropòlegs ( sentits ) ( experiència ) ens porta al cor de la selva ( ritual ) ( coneixement ) dutxa amazòniCa ( naturalesa ) ( aigua ) ( color ) ( inspiració ) empresa A roca Sanitario roca Innovation lab www.roca.com
  • 15. 26 27 NoVES MIrADES, HIGIENE I rITUAl NoVES MANErES Sentir una intensa pluja tro- Establir contacte i confian- Com fan servir l’aigua Així, de la mateixa manera pical sobre la pell, immers ça i arribar al grau d’intimi- aquestes comunitats? Quins que tornem d’un viatge amb en els colors, les olors i els tat necessari per comprendre són els seus mites i llegen- ganes d’explicar records i sons del cor de l’Amazones, és els habitants de l’Amazones des? Com és el seu entorn sensacions, els coneixe- un plaer que, en principi, no no és una tasca ràpida ni natural? Aquestes són algu- ments adquirits durant l’ex- està a l’abast dels qui viuen a senzilla. En aquest punt, nes de les preguntes que es pedició es van posar en comú la ciutat. Combinant aquests però, el coneixement profund trobaven al punt de partida amb els altres membres de dos extrems, s’introdueix un de l’entorn i les comunitats d’aquest estudi antropolò- l’equip en nombroses sessi- punt de vista diferent que locals per part dels investi- gic i etnogràfic orientat a ons de brainstorming. permet a Roca estudiar nous gadors de la UB va facilitar estudiar la relació histò- Un dels aprenentatges cab- conceptes, com per exemple la el camí. rica d’aquests pobles amb dals del viatge girava dutxa amazònica. Tot el disseny de la dutxa l’aigua. entorn dels hàbits de comu- Com a inspiració per arribar amazònica, creat pel Roca No ens dutxem només quan no nicació: descobrir que és a aquest i d'altres concep- Innovation Lab, busca ser un anem prou nets, ni ens ba- possible un ritme més pausat tes, l’empresa Roca va em- reflex d’aquesta experiència nyem només per relaxar-nos. i menys agressiu de relacio- prendre un autèntic treball viscuda a l’Amazones: des de L’aigua té una dimensió ri- nar-se en una societat urba- de camp, en col·laboració la forma, inspirada en els tual, terapèutica i fins i na com la nostra, on la manca amb el Departament d’Antro- brots i plantes, fins als co- tot lúdica que va més enllà de temps i la pressa són pro- pologia Cultural i Història lors que representen un cel de la higiene. En l’estudi de blemes de primer ordre en el d'Amèrica i Àfrica de la Uni- alhora profund i canviant. Roca i la UB es va tenir en dia a dia. versitat de Barcelona (UB). compte la dimensió pública Més enllà de proposar un Va organitzar una expedició, i privada de la utilització simple canvi de color o de integrada tant per membres de l’aigua i els seus usos forma, la manera de rela- de l’empresa com de la uni- pràctics. També es van ob- cionar-se amb l’aigua i la versitat, al cor de la selva servar els rituals estètics connexió humana amb la na- de l’Amazones i zones rurals i morals relacionats amb la turalesa van ser els factors del tròpic brasiler. manera de desfer-se de la clau que es van extreure de contaminació o el perill, l'estudi. equivalents, en el nostre entorn, a prendre una dutxa calenta després d’un dia de El lABorATorI cansament i estrés. D’ExPErIMENTACIó DE roCA Una de les tasques del Roca Innovation Lab, on treballen dissenyadors conceptuals, és precisament desenvolupar nous dissenys abordant la problemàtica de les soluci- ons existents des d’altres punts de vista així com ana- lizant les necessitats no cobertes de l’usuari per tal La manera de d’oferir les solucions més apropiades. relacionar-se amb l’aigua i la connexió humana amb la naturalesa són els factors clau que es van extreure de l'estudi
  • 16. universitat 28 G Grup de recerca en Tecnologia Musical (MTG) 29 Universitat Pompeu Fabra (UPF) www.mtg.upf.edu ( invisible ) ( alteració ) ( longitud d’ona ) ( veu ) Pots veure CalidoSCopi de veu la veu (que no es veu)? Entendre millor ( representació ) la física dibuixant ( descobrir ) l’invisible ( experimentar ) ( didàctica ) empresa A obra Social Fundació ”la Caixa” àrea de Medi Ambient i Ciència www.laCaixa.es/ObraSocial
  • 17. 30 31 lA VEU DIBUIxADA Els mestres i professors El funcionament del calidos- d’alumnes de totes les edats copi és molt senzill: la veu ho saben prou bé: fer enten- entra al sistema mitjançant dre els fenòmens de la física un micròfon i les ones queden i les seves aplicacions a la representades a la pantalla vida real no és senzill. Amb gràficament. Quan se selec- l’objectiu de fer més fàcil ciona un dels distorsiona- aquesta tasca i ajudar a des- dors, la pantalla mostra les cobrir com funcionen les ones dues gràfiques comparatives de la nostra veu, el Grup de mentre un altaveu emet alhora Tecnologia Musical de la UPF la veu real i la distorsio- i la Fundació “La Caixa” han nada. creat el calidoscopi de veu. Amb aquest experiment, Veu original / Veu de dona El projecte, desenvolupat en adults i nens prenen consci- el marc de l’exposició Nom- ència de l’efecte que la seva bres de bona família de l’es- veu genera en forma d’ones i pai CosmoCaixa, s’ha basat en dels fenòmens físics que, tot el software KaleiVoiceCope, i ser invisibles, tenen lloc gràcies al qual els visitants cada vegada que parlem. poden veure gràficament les ones de la pròpia veu i, fins JUGAr AMB lA VEU i tot, modificar-les. Així, A la mostra Nombres de bona un noi de vint anys pot saber família, els visitants també com sonaria la seva veu si fos poden entendre per a què ser- un nadó o un ancià, o si en veixen els nombres complexos lloc d’un home fos una dona, jugant amb la pròpia veu. o fins i tot pot convertir-la en la veu d’un alienígena o Mitjançant les anomenades sèries de Fourier, que uti- ESColTAr ElS NoSTrES d’un pallasso. litzen el càlcul complex, els ANCESTrES investigadors són capaços La manera com sona la nostra d’estudiar les ones o apro- veu està condicionada per fitar-les per generar noves la boca, la faringe, les emissions. Amb aquest punt de cordes vocals i els òrgans partida, es va desenvolupar respiratoris del nostre cos. el programa que representa A partir d’un estudi de les gràficament les ones que la diferències entre la morfo- Veu original / Veu de robot veu propaga a l’aire i es va logia humana actual i la de aconseguir modificar-les l’home prehistòric, la Funda- alterant-ne la freqüència o ció “la Caixa” i la UPF tenen la longitud d’ona. D’aquesta previst posar en marxa una manera, l’usuari pot observar nova aplicació que ens per- en pantalla la comparació metrà sentir com sonaria la El calidoscopi de veu permet veure entre les ones reals de la veu nostra veu en boca d’un home gràficament les ones de la pròpia veu i, i les ones modificades. del Neandertal. fins i tot, modificar-les
  • 18. universitat 32 G Departament d’Enginyeria Electrònica 33 Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) www.eel.upc.edu ( elàstic ) ( fils conductors ) ( impressió ) ( microelectrònica ) tinta eleCtròniCa en teixitS Teixits intel·ligents ( dades ) per fer el món ( electroluminescència ) ( tàctil ) ( teixit ) més fàcil Tèxtil, microelectrònica i comunicacions empresa se sumen per crear productes sorprenents A Sensing Fabrics www.sensingfabrics.com
  • 19. 34 ToT El qUE lA TINTA IMPrESSIó 35 ElECTròNICA SAP FEr EN Col·lABorACIó Ni aquells que per primera La recerca d’experts de l’àm- El procés d’impressió es pot vegada van imaginar les mà- bit tèxtil, de la microelec- realitzar en qualsevol tei- quines més fantàstiques de la trònica i de les comunicaci- xit, fins i tot pot ser elàs- ciència ficció, segurament ons sense fils ha culminat en tic, ja que després es tracta no esperaven que un dia arri- la creació d’una nova tecno- per donar-li una superfície barien a existir teixits que logia que permet superar les més regular on la tinta pugui permetessin controlar els dificultats de confecció de quedar ben adherida i diposi- reproductors de música, con- teixits amb fils conductors: tada homogèniament. testar el mòbil sense treure la tinta electrònica. Malgrat aquest tractament, les mans de la butxaca, dis- Els fils conductors utilit- l’empresa Sensing Fabrics i posar d’un teclat portàtil zats fins ara en textrònica el Departament d’Enginyeria per a l’ordinador i la PDA o han estat substituïts per Electrònica de la UPC van integrar els comandaments circuits tèxtils impresos haver de desenvolupar con- d’un cotxe a la tapisseria. amb tinta electrònica capa- juntament un sistema d’en- Ara, gràcies a iniciatives ços de sentir, transmetre i capsulació de la tinta, creat com la col·laboració de l'em- actuar (és a dir, desenvolu- per evitar el desgast i pro- presa Sensing Fabrics i el par un procés intel·ligent) tegir la pròpia tinta de les Departament d’Enginyeria sobre qualsevol tipus de tei- esquerdes. Gràcies a la tasca Electrònica de la UPC, el fu- xit, des d’una peça de roba o de recerca de la universitat, tur ens queda més a prop. la tapisseria del cotxe. es van poder controlar pa- El ventall de possibilitats ràmetres com la humitat o la de la tinta electrònica en temperatura per aconseguir teixits és molt ampli i va resultats més òptims. des de proporcionar al tei- xit propietats sensores: A lA rECErCA DE GrANS IDEES pressió, tensió, torsió, A més d’aquest producte, Sen- temperatura, batec cardíac; sing Fabrics disposa de tei- propietats de transmissió: xits electroluminescents i alimentació i dades; o pro- calefactables tan versàtils pietats d’actuació: emissió i resistents que resulten de llum, d’escalfor, emissió aptes per a un gran nombre acústica, etc. Fins i tot, d’aplicacions a l’espera de poden combinar-se diverses ser proposades. Qui s’atre- funcions a la vegada en una veix a imaginar-ne una? mateixa peça de roba. Aquests teixits permeten controlar els reproductors de música, contestar el mòbil, disposar d’un teclat Els fils conductors utilitzats fins ara portàtil per a l’ordinador en textrònica han estat substituïts i la PDA o integrar els per circuits tèxtils impresos amb tinta comandaments d’un electrònica capaços de sentir, transmetre cotxe a la tapisseria i actuar sobre qualsevol tipus de teixit
  • 20. 36 37 Model de vestit amb tinta electrònica
  • 21. universitat 38 G Institut de recerca i Tecnologia 39 Agroalimentàries (IrTA) Tenir cura de qui Generalitat de Catalunya www.irta.cat ( biotecnologia ) ens alimenta ( orgànic ) Un nou dispositiu permet detectar infeccions ( alimentació ) ( microorganisme ) que afecten el benestar dels animals que ens donen llet deteCtor de malaltieS bovineS ( patologia ) ( anàlisi ) ( conservació ) ( control ) empresa A Aromics www.aromics.es A lleters de Catalunya www.lleters.cat i altres empreses
  • 22. 40 41 El detector de malalties bovines permet que els ramaders realitzin ràPID, FàCIl I DE BAIx CoST els tests d’una manera En bric, en ampolla o en bos- Aquest nou dispositiu ser- ràpida i gens invasiva sa, la llet és un producte de veix per detectar malalties per als animals gran consum que ha d’arribar com ara infeccions de les a les nostres mans en per- glàndules mamàries, infecci- fecte estat. I no només es ons intestinals com la para- tracta d’assegurar la màxima tuberculosi o patologies que UN ProJECTE INTErNACIoNAl qualitat per al consumidor, provoquen problemes repro- El mecanisme és molt senzill: Les diferents parts del dis- A part del CRIC, l’IRTA, l’em- sinó que cal garantir que les ductius en els animals, com la llet s’introdueix en el positiu han estat desenvolu- presa Aromics i Lleters de vaques que produeixen la llet ara la brucel·losi. A dife- detector, on s’extreuen els pades a centres tecnològics Catalunya (productors de estan en òptimes condicions rència de les extraccions de àcids nucleics i els micro- de diversos països europeus, Llet Nostra), també cal su- de salut i benestar. sang, que són més traumàti- organismes causants de la coordinat des de Barcelo- mar-hi més representació Amb aquest objectiu, va co- ques i invasives, o les llar- infecció. Llavors, el mateix na pel Centre de Recerca i catalana en el projecte, mençar la col·laboració entre gues proves biotecnològiques dispositiu alerta l’usuari Investigació de Catalunya com Indústries del Cadí, SAT diversos centres tecnològics a partir de la llet, aquest sobre l’existència o no d’una (CRIC). En el projecte, ano- Solius 1342 Cat i Vitaltech i empreses europees del sec- sistema té l’avantatge de malaltia. El proper repte en menat Pathomilk, hi partici- Ibérica. tor, entre els quals desta- donar el resultat en poques què s’està treballant és mi- pen empreses tecnològiques, quen l’Institut de Recerca i hores i a baix cost. niaturitzar l’extracció dels explotacions ramaderes, Tecnologia Agroalimentàries D’aquesta manera, quan el ra- àcids nucleics, per tal que productors i distribuïdors (IRTA) de la Generalitat de mader sospita de la presència tot el procés sigui totalment del sector lleter i centres Catalunya, la biotecnològi- d’una d’aquestes malalties, automatitzat en les pròpies de recerca de països com el ca Aromics, situada al Parc que no afecten el consumi- instal·lacions ramaderes. Regne Unit, la República Txe- Científic de Barcelona, i la dor però sí la capacitat de ca, Grècia, Itàlia, Portugal, cooperativa Lleters de Ca- producció i el benestar dels Eslovàquia i Hongria. talunya. Aquest equip va ser animals, podria realitzar l’encarregat del desenvolu- un test in situ gràcies a un pament d’un dispositiu que dispositiu de la mida d’una detecta malalties bovines capsa de sabates. d’una manera ràpida i gens invasiva per als animals i que s’espera que es pugui instal·lar a les pròpies ex- plotacions ramaderes.
  • 23. universitat G Centre de Visió per Computador (CVC) Ser a dos llocs alhora 42 43 Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) CIrIT (Consell Interdepartamental de recerca i Innovació Tecnològica) ACC1ó (CIDEM/CoPCA) ja no és només cosa dels déus www.cvc.uab.cat Enginy i tecnologia per millorar la qualitat dels vehicles ( fiabilitat ) ( dades ) ( test ) ( il·luminació ) SiStema d’adquiSiCió i SinCronitzaCió de filmaCionS noCturneS ( objectivitat ) ( normativa ) ( simultaneïtat ) ( conducció ) empresa A Centro Técnico de SEAT www.seat.es
  • 24. 44 45 DADES I IMPrESSIoNS SINCroNITzEM El VAlor AFEGIT SUBJECTIVES ElS rElloTGES! DE lA INVESTIGACIó En un món empresarial cada Aquesta nova eina combina Els tests d’avaluació de sis- Què passaria si en lloc L'empresa SEAT també té vegada més globalitzat i com- enginy i tecnologia per fer temes d’il·luminació servei- d’avaluar successivament els altres projectes en col- plex, es posa de manifest la el que d’una altra manera xen per garantir el compli- vehicles poguéssim comparar- laboració amb la universitat, necessitat de les empreses de semblaria un truc de màgia: ment de les normatives legals los en el mateix moment? El com la Càtedra SEAT de Gestió millorar els seus productes aconseguir que dos cotxes i les prestacions de la il- nou sistema permet avaluar i Disseny Sostenible en l’Au- mitjançant la recerca. L’em- passin pel mateix lloc, a la luminació. Des de l’aparició dos automòbils en el mateix tomoció a la Universitat Po- presa automobilística SEAT mateixa velocitat… i veure-ho del sistema AFS, que adapta punt i amb idèntiques carac- litècnica de Catalunya (UPC), n’és un exemple: gràcies a en el mateix moment. la llum a diversos paràmetres terístiques de conducció. creada el 2007, a través de la col·laboració amb el Cen- com la velocitat, el trànsit Amb el nou mètode, els cotxes la qual es cultiva la relació tre de Visió per Computador o l’estat de la carretera, les es proven un després de l’al- entre empresa i universitat (CVC), ha desenvolupat el proves dinàmiques són d’es- tre i es graven en vídeo per per crear grups de treball Sistema d’Adquisició i Sin- pecial importància. obtenir un registre gràfic capaços de generar, difondre cronització de Filmacions El mètode clàssic per re- del funcionament i comparar- i aplicar nous coneixements Nocturnes, que serveix per alitzar aquesta prova es lo amb dades inequívoques. en l’àmbit de l’automòbil. valorar el sistema de fars basava, fins ara, en tests La càmera se situa en llocs d’un vehicle. dinàmics durant els quals un estratègics del vehicle per expert comprovava el compor- aconseguir la filmació més tament dels fars del vehicle similar en tots els casos. en moviment en una pista de El Sistema d’Adquisició i proves. Sincronització de Filmacions SEAT Ibiza — Single reflector Headlamp Un cop realitzada la prova, Nocturnes, que ja s’està im- el pilot omplia un formulari plementant a SEAT, aprofita que recollia les seves im- les noves tecnologies per pressions sobre tot un seguit convertir les proves dinàmi- d’aspectes com ara l’homoge- ques del vehicle en una eina neïtat de la llum, el flux, la de treball objectiva, útil i intensitat o la il·luminació de fàcil accés; que permet, en camp pròxim. Tot i la gran no només contrastar el fun- quantitat de dades que es re- cionament de dos cotxes del collien, la major part eren mateix model, sinó establir qualitatives i es basaven en comparacions amb models més impressions subjectives que antics o, fins i tot, amb ve- podien veure’s afectades per hicles d’altres empreses au- circumstàncies externes com tomobilístiques. SEAT Toledo — AFS-Headlamp l’estat d’ànim del pilot. La necessitat de millorar l’objectivitat dels resul- El Sistema d’Adquisició tats obtinguts, basant-los en avaluacions numèriques, i Sincronització de és precisament la base del Filmacions Nocturnes nou Sistema d’Adquisició i El mètode clàssic permet avaluar dos Sincronització de Filmacions d’avaluació dels sistemes automòbils en el mateix Nocturnes. d’il·luminació es punt i amb idèntiques basava en impressions característiques de subjectives que podien conducció per obtenir veure’s afectades per dades objectives circumstàncies externes
  • 25. universitat 46 G Institut de Microelectrònica de Barcelona 47 (IMB-CNM) Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) www.cnm.es Els microxips ( microxip ) ( identificació ) també tenen ( estímul ) ( composició ) sentit del gust Una llengua electrònica que cata vins Sommelier eleCtròniC ( matís ) ( textura ) ( sabor ) ( papil·les gustatives ) empresa A Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) Generalitat de Catalunya www.incavi.cat
  • 26. 48 49 àMPlIES PErSPECTIVES La llengua electrònica és un aparell Tant els entesos en vi, com Per fer l'anàlisi dels vins, La llengua electrònica també Per les seves característi- capaç d’identificar els components els que només prenen una copa es col·loca una mostra a una ha demostrat tenir memò- ques, la llengua electrònica químics dels líquids de tant en tant, saben que el placa de xips fabricats amb ria gustativa i capacitat obre un camí per a la seva gust del vi és un plaer que es tecnologia microelectrònica d’aprendre, ja que els in- aplicació en altres camps Aplicat al sector vitivinícola, el sommelier compon de moltes percepcions que detecten els components vestigadors que hi treballen com la cata i depuració d’ai- diferents: la textura, el químics i generen una respos- poden entrenar-la. Oferint- gües o l’anàlisi de nous re- electrònic pot emprar-se en els controls sabor, l’aroma, el color, el ta elèctrica que es pot mesu- li mostres diferents, es pot frescos. de qualitat, sobretot en empreses perfum i un seguit de matisos rar, quantificar i comparar generar una base de dades que amb un gran volum de producció que només els experts poden amb els patrons continguts posteriorment permetrà clas- arribar a definir plenament. en els sistemes de mesura de sificar els nous inputs. I també depèn de la composi- l’aparell. En el camp del vi, ció química del raïm i, per això significa que la llengua Exemple de gràfica que indica la resposta No S’ACCEPTEN IMITACIoNS dels sensors per a diferents vins blancs tant, d’aspectes com el sòl on electrònica reconeix el ti- monovarietals i la seva classificació Aquest aparell també s’ha s’ha cultivat, el tipus de ra- pus de raïm i l’anyada del vi segons el tipus de raïm. demostrat eficaç a l’hora ïm, el clima, l’anyada, etc. que analitza. de determinar, amb marges Sense ànim de substituir la L’aparell pot treballar tant d’error molt petits, altres professió de catador de vins, amb most com amb vi i es re- qualitats com l’acidesa i el però amb l’objectiu d’iden- geix amb criteris de classi- contingut en alcohol i sucre tificar i controlar algunes ficació proporcionats per del vi. I, a més a més, la seva de les característiques més l’INCAVI. En el test realitzat capacitat de reconeixement importants del vi, l’Insti- amb mostos de la verema de també fa possible identifi- tut de Microelectrònica de 2005 i el vi resultant mesos car falsificacions. Barcelona (IMB-CNM), perta- més tard, el nou sistema de La llengua electrònica pot nyent al Consell Superior mesura va ser capaç de de- emprar-se en els controls de d’Investigacions Científi- terminar amb èxit el tipus de qualitat, particularment en ques (CSIC), amb el suport de raïm emprat en cada cas. aquelles empreses que pel l’Institut Català de la Vinya gran volum de producció ne- i el Vi (INCAVI), ha desenvo- cessiten un cop de mà tecno- lupat una llengua electrò- lògic per optimitzar aquests nica que, aplicada al sector processos. vitivinícola, actua com una autèntica sommelier. CATA AMB MICroxIPS La percepció humana del gust està relacionada amb els es- tímuls que rebem a les papil- les gustatives i que ens permeten diferenciar entre els sabors. La llengua elec- trònica és un aparell capaç d’identificar els components químics dels líquids i de discriminar entre els tipus de gust: dolç, salat, amarg i àcid. L’oblia és un suport de silici que conté un nombre elevat de multisensors.
  • 27. 50 51 Sala Blanca. Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)
  • 28. universitat 52 G Centre Específic de recerca per a 53 la Millora i la Innovació de les Empreses (CErpIE) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) http://cerpie.upc.edu ( ergonomia ) ( eficiència ) ( manipulació ) ( accessibilitat ) Contenidor bCn ( polietilè / polipropilè ) ( motlle ) ( urbà ) ( reciclar ) Baixar la brossa, empresa A ros roca Implementat per: encara més a l’abast www.rosroca.com Ajuntament de Barcelona Serveis Urbans i Medi Ambient Els nous contenidors són més accessibles, www.bcn.cat/neta silenciosos i eficients
  • 29. 54 55 UN CoNTENIDor FABrICACIó UN ProJECTE PEr A ToTS ElS PúBlICS rESPECTUoSA AMB MolTES VEUS Els contenidors de la brossa El primer contenidor 100% L’accessibilitat per als El model Barcelona és fruit Diferents entitats i em- formen part del paisatge urbà accessible, anomenat Model diferents tipus d’usuaris d’un detallat estudi per preses han sumat esforços fins a tal punt que resulta Barcelona, és un producte de s’aconsegueix gràcies a un millorar l’eficiència en el en el desenvolupament del difícil imaginar-los dife- l’empresa Ros Roca en el qual disseny que diferencia la procés de fabricació. Mentre nou contenidor Model Bar- rents. Barcelona, però, ha s’ha tingut en compte un es- zona d’usuaris de la de ve- que amb els anteriors s’em- celona. A més de l’empresa i experimentat un gran pas en- tudi d’ergonomia i forces re- hicles per mitjà d’un canvi praven tècniques que reque- de la UPC, hi ha participat davant amb el pla d’implemen- alitzat pel Centre Específic en l’alçada i amb dues tapes rien un major consum energè- l’estudi Angelini Design, tació d’uns nous recipients de Recerca per a la Millora i asimètriques: una més peti- tic, com ara el rotomoldejat que ha donat forma al model. més còmodes, més silencio- la Innovació de les Empreses ta i lleugera per al vianant o el termoconformat en po- Per la seva banda, el centre sos, més eficients en la seva de la UPC. i una altra més gran per al lietilè, aquest contenidor tecnològic ASCAMM (Associ- fabricació i accessibles per Es tracta d’un contenidor de camió de recollida. El pedal es fabrica mitjançant la ació Catalana d’Empreses de a tothom. Barcelona és pio- càrrega lateral, apropiat que mou el mecanisme és més injecció de polietilè d’alta Motlles i Matrius) ha aportat nera en adaptar tots aquests per a la ciutat típicament petit i arrodonit que l’ac- densitat i polipropilè amb l’assessorament en el disseny requeriments en un conteni- mediterrània amb una alta tual per no destorbar el pas càrrega de fibra de vidre. i la validació del motlle i dor de neteja. densitat de població, i re- per la vorera i evitar les Aquests materials perme- del procés d’injecció, una quereix un esforç tan lleuger deformacions causades pels ten minimitzar l’estructura responsabilitat important que pot ser utilitzat pel 99% impactes dels cotxes. A més, metàl·lica, que queda reduïda ja que es tracta d’un dels dels ciutadans. aquests recipients disposen al tancament lateral i el sis motlles europeus de més de guies ancorades al pavi- pedal, cosa que facilita el envergadura, preparat per ment per evitar que puguin reciclatge i n’abarateix el fabricar cubetes de 72 quilos ser desplaçats manualment cost. de pes. i garantir la seva perfecta alineació. La tapa pot obrir-se de tres maneres diferents: amb una nansa, mitjançant el pedal o amb una maneta, que facilita la manipulació per part de la gent en cadira de rodes. D’altra banda, en el nou con- tenidor també s’hi ha imple- mentat senyalització per a invidents. El nou contenidor és de càrrega lateral, apropiat per a les Aquest model és fruit d’un detallat estudi ciutats amb alta densitat de població, i requereix un esforç per millorar l’eficiència i reduir la despesa tan lleuger que pot ser utilitzat pel 99% dels ciutadans energètica en el procés de fabricació
  • 30. 56 Sèrie de contenidors model Barcelona 57
  • 31. universitat 58 G Centre de Projecció Tèrmica (CPT) 59 Universitat de Barcelona (UB) www.cptub.com ( temperatura ) ( nitrogen líquid ) ( recobriments ) ( superfície ) Lin CooLing ( refredament ) ( aeronàutica ) ( sobreescalfament ) ( procés ) Una pell blindada contra els extrems empresa Una nova tècnica en A Air Products els recobriments aeronàutics www.airproducts.com www.carburos.com
  • 32. 60 61 La projecció tèrmica és la tecnologia Lin Cooling és una tècnica aplicable que permet crear recobriments per oferir a tots els tipus de projecció tèrmica i que una bona protecció contra les temperatures evita que la temperatura dels materials base extremes, el desgast o la corrosió superi l’establerta per les normatives SiTUACionS refreSqUem l’AmBienT... UnA novA TèCniCA Per exTremeS AmB n2 no PASSAr-Se ni Un grAU Els passatgers d’un avió mai La projecció tèrmica és la L’empresa Carburos Metáli- Air Products, utilitzant els no deixen de sorprendre’s tecnologia que permet crear cos, ara propietat de la mul- resultats de la recerca del quan, en ple vol, el pilot els recobriments d’un cert gruix tinacional Air Products, i el CPT, va desenvolupar el sis- informa que la temperatura amb materials que ofereixen CPT col·laboren des dels anys tema Lin Cooling, una tècnica exterior és d’unes desenes de una bona protecció contra noranta en projectes relaci- aplicable a tots els tipus de graus sota zero. Si tenim en les temperatures extremes, onats amb la projecció tèrmi- projecció tèrmica que evita compte que els materials que el desgast o la corrosió, per ca en diversos sectors, el de que la temperatura dels mate- formen la nau també es veuen aplicar-los sobre els ele- l’aeronàutica entre ells. rials base superi l’establer- sotmesos a altíssimes tempe- ments funcionals, escollits En detectar els problemes que ta per les normatives. ratures durant l’aterratge, per les seves propietats es- suposa el sobreescalfament Aquest procés crea una atmos- no costa imaginar que en el pecífiques. del substrat, van començar a fera de nitrogen al voltant camp de l’aeronàutica els No obstant això, en molts investigar una opció alter- de la peça. Els estudis van aparells s’han de protegir casos els materials ba- nativa als processos de re- descobrir que aquest gas, en contra canvis de temperatu- se, anomenats substrat, no fredament mitjançant aire o ser inert, evita l’oxidació ra molt dràstics, a més del resisteixen els canvis de diòxid de carboni (CO2). del material i millora les desgast i la corrosió que es temperatura que tenen lloc propietats del recobriment. El principal repte a comba- veuen afavorits per aquests durant el procés de recobri- Quan la temperatura és prou tre era que l’efectivitat del canvis de temperatura. ment (en aquests processos baixa, comença la projecció refredament per aire es veu Per aquest motiu, el Centre es poden arribar a tempera- limitada per la temperatura tèrmica, que es pot portar a de Projecció Tèrmica (CPT), tures de 15.000ºC, mentre que ambiental. El diòxid de car- terme continuadament a tota juntament amb l’empresa Air el substrat no pot passar de boni sòlid tot i arribar a la la peça gràcies al poder de Products, ha estudiat la si- 180ºC). Per exemple, en el cas temperatura de refrigeració, refredament del nitrogen. tuació i ha investigat en un dels superaliatges de níquel encara demostrava certes de- Les millores que s’han anat nou procés de projecció tèr- o els aliatges lleugers (ti- ficiències durant el procés introduint al dispositiu mica, anomenat Lin Cooling tani, alumini, magnesi), atès de recobriment que s’havia inicial es deuen a l’avalua- (1) (Dispositius de Nitrogen que pateixen transformacions de fer per trams donat que no ció continuada per part del Líquid - N2), que permet mi- estructurals que debiliten s’aconseguia refredar prou CPT i han permès el desenvo- llorar les propietats de la els materials, en varien les el substrat, cosa que oca- lupament integral d’aquesta superfície dels components propietats o s’esquerda el sionava un afebliment del tecnologia que ja s’està co- sense modificar-ne l’estruc- recobriment que s’està apli- recobriment. Així és que la mercialitzant amb èxit. tura interna ni les seves cant a la seva superfície. solució es va trobar en el característiques intrínse- nitrogen líquid. (2) (3) (4) (5) ques. En la fabricació de peces dels trens d’aterratge, la indústria aeronàutica utilitza el sistema del refredament durant la projecció tèrmica, com el que proporciona la tècnica Lin Cooling. 1. Lubricant del puntal / 2. Ensamblatge Tren Davanter / 3. Càrrega normal / 4. Augment sobtat / 5. Reajustament de càrrega normal
  • 33. universitat G institut de Ciència i Tecnologia Vacances sostenibles 62 63 Ambientals (iCTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) http://icta.uab.cat Un hostal aconsegueix la simbiosi entre turisme i ecologia ( ecològic ) ( integral ) ( reciclatge ) ( sostenibilitat ) HostaL EmpúriEs ( turisme ) ( cultiu ) ( entorn ) ( compostatge ) empresa A eco intelligent growth www.ecointelligentgrowth.net