Article sobre la recuperació d' El Cau Ferrat després de quasi tres anys de romandre tancat

1. ART
El Cau Ferrat, a punt de recuperar l'esplendor
La mítica casa de Rusiñol a Sitges tornarà a obrir a la tardor
ANTONI RIBAS TUR
Barcelona. | Actualitzada el 18/05/2013 00:00
UNA VISTA GENS HABITUAL
El saló noble del Cau Ferrat, encara buit, tenia un desnivell de 16 centímetres d'un extrem a l'altre, que
s'ha salvat durant la restauració. CÈLIA ATSET
És molt difícil imaginar-se el Cau Ferrat, la residència, estudi i museu de Santiago
Rusiñol a Sitges, buit. Des del 1933 fins fa tres anys va estar ple a vessar de 3.000
dibuixos, pintures, escultures, elements de forja i de vidre, i peces de mobiliari.
Però el 2010 es van buidar les sales per sotmetre l'edifici a un profund procés de
restauració. Ara l'estructura està despullada, però per poc temps. Abans que acabi
l'any, l'escenari de les mítiques festes modernistes, el lloc on els artistes de l'època
van entronitzar el Greco, recuperarà la glòria i tornarà a obrir les portes al públic
amb tot l'esplendor. Les col·leccions que el pintor i dramaturg va atresorar
permetran repassar la història de l'art des de l'antiguitat púnica fins als seus
contemporanis, com Ramon Casas, Picasso i Zuloaga. "És una de les poques cases
d'un artista arreu d'Europa que es conserva com es va museïtzar poc després de la
seva mort", explica Vinyet Panyella, la directora gerent dels museus de Sitges i
experta en Santiago Rusiñol, sobre la rellevància històrica del museu.
A més del Cau Ferrat, s'ha recuperat Can Rocamora, la casa annexa, un fet que ha
permès guanyar una sala per a exposicions temporals. Totes dues cases s'han
connectat amb el Museu Maricel, que estarà llest el 2014. El complex del Cau
Ferrat, una obra d'art total en si mateix, no perdrà l'esperit de la museografia que
Joaquim Folch i Torres i Rusiñol van concebre plegats. L'artista va comprar el
primer habitatge que forma el Cau Ferrat el 1892 i el va inaugurar el 1893. Aquesta
primera casa havia de ser la residència d'hivern del magnat nord-americà Charles
Deering. L'havia comprat a través de l'artista Miguel Utrillo i va ser ell qui
probablement va cobrir un arc amb els fonaments medievals i acabats del segle
XVII. Es va descobrir durant les obres i també s'ha restaurat.

2. La recuperació de l'edifici és tan exhaustiva com respectuosa i poc perceptible als
ulls dels futurs visitants: si hi ha 22.000 rajoles, només se n'han hagut de substituir
3.000. També s'han recuperat els tons de blaus originals dels murs. Per explicar la
història del museu, s'instal·laran pantalles de plasma on es projectaran
audiovisuals, plafons amb textos i material gràfic i codis QR. Les obres també han
comportat la recuperació dels elements gòtics del castell de Sitges amb què Rusiñol
va construir una llar de foc, diversos vitralls modernistes.
El pressupost de les obres és de 9 milions d'euros, aportats per l'Ajuntament de
Sitges, la Diputació, la Generalitat i el ministeri de Cultura. La rehabilitació del Cau
Ferrat ha permès dotar les sales amb les mesures de conservació preventiva, de
seguretat i d'il·luminació propis d'un museu del segle XXI. Un dels reptes més
importants ha consistit a acabar amb les humitats als murs que provocava una
cavitat dins la pedra del subsòl de la Sala del Brollador.
www.ara.cat (secció cultura)