4. ¡
I
@ Enric Valor Vives, 1983, 1990
Eliseu Climent, editor
Av. Baró de Carcer, 40. 46001 Valencia
Coberta: Josep Hortola
Primera edició: mar~ de 1983
Segona edició: setembre de 1984
Tercera edició: setembre de 1985
Quarta edició: mar~ de 1986
Cinquena edició: octubre de 1986
Sisena edició: juliol de 1987
Setena edició: agost de 1988
Vuitena edició: novembre de 1988
Novena edició: setembre de 1989
Desena edició: octubre de 1989
Onzena edició: agost de 1990
Dotzena edició: novembre de 1990
Tretzena edició: setembre de 1991
Catorzena edició: desembre de 1991
Quinzena edició: abril de 1992
Setzena edició: juliol de 1992
ISBN: 84-7502-083-6
Deposit legal: V. 2.029- 1992
Impres a Tip. Artística Puertes, S. L.
Calixt IlI, 21. 46008Valencia
5. t
PROLEG
NOCIONS GENERALS
En els nostres verbs, convé distingir dues parts, que apareixen en l'infini-
tiu i a quasi totes les formes de la seua flexió: el radical o arrel, que és
generalment invariable, i una altra part, variable, que constitueix propia-
ment la flexió i que s'anomena terminació o desin'mc~a.
Per exemple, en el verb tornar, torn- és el radical o arrel, i -ar, la termi-
nació o desinencia. En el present d'indicatiu d'aquest verb, com ara, tenim:
jo torne nosaltres tornem
tu tornes vosaltres torneu
ell torna ells tornen
on veiem el radical torn-, invariable, i la desinencia, canviant, en -e, -es, -a,
I -em, -eu 1-en.
j Tanmateix, cal advertir que aquesta regla regeix la major part deIs verbs,
pero no tots, puix n'hi ha un ampli grup que tenen alteracions o bé en els
radicals o bé en les desinencies o en totes dues formes alhora. Per aixo hi
ha verbs regulars i irregulars.
La flexió verbal es divideix en tres conjugacions:
1.a La deIs verbs terminats en -ar, com cantar, cercar, eixugar, inflar,
jugar, lIaurar, mirar, negar, opinar, pregar, etc.
I
2.a La deIs verbs terminats en -er, -re i -r. Exemples: haver, témer, batre,
vendre, dur.
3.a La deIs verbs terminats en -ir, com dormir, cosir, lIegir, patir.
J Aquesta darrera es divideix en dues subconjugacions: l'anomenada pura,
semblant a la 1.ai 2.a, i la dita incoativa, que inclou l'increment -eix (o -ese)
o -ix (o -isc), bé en posició final, bé entre el radical i la terminació, en certs
temps i persones.
PLA D'AQUEST MANUAL
La Taula o llista de tots els verbs estudiats en l'obra present, ha estat treta
~
del Diccionari Catala- Valencia-Balear, vertader inventari de la llengua, i
5
6. 1
¡
inclou pn'lcticament tots els d'ús normal en la llengua viva o en la llengua
literaria. No s'hi han inclos aquells verbs extremadament dialectals o abso-
lutament locals i no documentats; tampoc els verbs totalment obsolets.
Aquesta massa de verbs (prop de 8.000) han estat rigorosament classificats
i han donat lloc a 102 models de flexió que cobreixen perfectament tota la
nostra casuística verbal.
El criteri seguit per a l'establiment deis modeIs té en compte fins i tot
les diferencies que, dins i tot d'un mateix tipus de flexió particular, afecten
solament l'ortografia i no la fonetica o la morfologia deIs verbs.
OBSERVACIONS SOBRE LA l.a CONJUGACIÓ
Per als verbs regulars d'aquesta conjugació, tenim com a model general
parlar (núm. 64), el qual és seguit per tots aquells que terminen en -ar (els
més nombrosos), llevat deis verbs que tenen particularitats que exigeixen
models propis, i són:
a) Els terminats en vocal + iar, com acomboiar (núm. 3).
b) Els terminats en -quar, com adequar (núm. 4).
c) Els terminats en -~ar, com al~ar (núm. 6).
d) Els terminats en consonant + iar, com canviar (núm. 14).
e) El verb donar (núm. 38) per les raons expressades a peu de pagina
en el model mateix.
f) Els terminats en consonant + uar, com evacuar (núm. 44).
g) Els terminats en -gar, comjugar (núm. 53).
h) Els terminats en -jar (o -tjar), com passejar (núm. 65). .
i) Els terminats en -goar, com sotaigoar (núm. 85).
j) Els terminats en -car, com trencar (núm. 94).
k) Els verbs anar (núm. 7) i estar (núm. 43), que tenen flexió propia per
ser irregulars.
1) El verb dar (núm. 33) que també té flexió propia per ser defectiu.
OBSERVACIONSSOBRELA 2. a CONJUGACIÓ
Els verbs regulars d'aquesta conjugació tenen dos models: batre (núm. 11)
i témer (núm. 87). Els del primer tipus, amb desinencia -re, perden la e en
el futur i el condicional simples (que es formen, com se sap, damunt l'infi-
nitiu): batré, batras..., batríem, batríeu...). Els deI segon tipus, en el mateix
cas, afigen les desinencies normalment a l'infinitiu sencer: temeré, temeras...,
temeríem, temeríeu...
Perdre té model propi a banda malgrat ser un verb regular que es conjuga
com batre (11), perque hem considerat necessari de donar la seua flexió com-
6
7. pleta per les raons exposades a peu de página en el model mateix (núm. 68).
També consignem el model de prendre (núm. 72) pel motiu així mateix
expressat a peu de pagina en la seua flexió.
La major part deIs verbs de la 2.a conjugació són irregulars, generalment
amb alteracions del radical o del participi o de les desinencies, o tot plegat.
t Exemple d'un verb que reuneix totes estes alteracions és absoldre (model
núm 1), que perd la d del radical en molts deIs seus temps (absolent, absolia,
etcetera), té el participi en -oIt (absoIt) i no en -ut com elS regulars, i no
segueix les desinencies del model regular batre ni en el present d'indicatiu
(absolc) ni en el preterit perfet d'indicatiu (alsolguí, etc.) ni en el present
de subjuntiu (absolga, etc.) ni en l'imperatiu (absolguem, etc.).
Del verb pertimyer (núms. 69 i 70) hem posat tots dos models perque té
una flexió regular i una d'irregular als temps composts i als presents i altres
temps simples.
Darrerament, hi ha verbs d'irregularitat propia com cabre, coure (aquest
verb pels dos participis altematius amb que es conjuga: cuit i cogut) (núms.
28 i 29), dar, haure, haver, noure, péixer, poder, romandre, saber, ser o ésser,
etc. Tots tenen el seu propi model, els números deIs quals no expressem per
no caure en prolixitat. Naturalment, cap d'aquests verbs no té corresponents
en la Taula General, excepte el núm. 28.
OBSERVACIONS SOBRE LA 3.a CONJUGACIÓ
1 En els verbs d'aquesta conjugació, per a la flexió pura donem el model
sentir (núm. 81), que afecta tots els purs regulars, com brumir, bullir, con-
sentir, dormir, esmunyir, munyir, etc. Per als incoatius regulars, donem el
model patir (núm. 66). Per als irregulars en general, donem un model per
irregularitat. Són molts: abstenir-se, argüir, cobrir, collir, cosir, eixir, llegir,
etcétera, tots numerats com a tals models. No manquen els d'irregularitat
especial com engolir, morir, pudir, sofrir, tenir o tindre, tossir i venir o
vindre, etc., que figuren com a models d'ells mateixos.
El verb dir figura entre els de la 2.a conjugació, perque en reaJitat no
termina en -ir sinó en -r com dur.
NOTES SOBRE LES DOBLES FORMES
Les que figuren en primer lloc en tots els verbs models, són les més
recomanables per ser les de la llengua literaria i en general les que usaven
elS nostres classics. Així, com ara, pateix és preferible a patix que no té
tradició literaria, teniu a tingueu, parlasses a parlares, etc., etc.
En la 3.a conjugació i en els seu s verbs incoatius, existeixen com en cas-
tella, per a l'imperfet de subjuntiu, dos ti pus de flexió: un amb s i un altre
'1
7
8. amb r (parlas/parlara, vinguesses/vingueres, patíssem/patírem, etc.). Doncs
bé: les formes amb s eren les que usaven els autors valencians de I'epoca
chlssica i les que usen tots els bons escriptors actuals; a més, ten en l'avantatge
de no poder confondre's amb quatre de les persones del preterit perfet simple
d'indicatiu com ocorre amb les formes amb r. Vegem, com ara, en el verb
parlar:
Preterit perfet simple Preterit imperfet de
d'indicatiu subjuntiu amb "r"
partí parlara
parlares parlares
parla parlara
parlarem parlarem
parlareu parlareu
parlaren parlaren
on veiem que quatre formes iguals tant poden significar una acció real prete-
rita com una acció irreal (suposada, desitjada, imaginada, etc.), confusió
que el context no sempre pot esclarir. Les formes amb s: parias, parlasses,
etcetera, no presenten aquest inconvenient.
MANEIG D'AQUEST MANUAL
És sumament senzill: el verb la flexió del qual es desitja saber correcta-
ment, es busca en la llista alfabetica o Taula General deis Verbs que va tot
seguit deIs verbs models; una vegada trobat, es consulta el model assenyalat
pel número que figura al costat del verb, i a aquest se li aplica l'estructura
de conjugació del model. Exemples: cerquem el verb resoldre, que duu el
número 1 indicador del model absoldre; en el present d'indicatiu, com ara,
trobem: absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen, i, per tant, la flexió
de resoldre sera: resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen. Hem donat
un tractament a tots dos radicals -absold- i resold- - exactament igual amb
la perdua de la d eufonica, i hem aplicat al segon les desinencies que asse-
nyala el model.
Els verbs que expressen fenomens naturals, com ploure, gelar, pedregar,
rellampegar, nevar, etc., es conjuguen normalment soIs en singular i en
tercera persona. En sentit figurat poden usar-se'n altres persones. Ex.: Plo-
gueren desgracies sobre el poble d'Israel.
Quan el lector necessite conjugar un verb en forma reflexiva, a part de
sotmetre'l al seu model corresponent, per a la forma i coHocació deIs pro-
noms reflexius podra consultar el model núm. 2 abstenir-se.
L'AuTOR
8
13. 1 ABSOLDREI
INFINITIU Condicional simple Condicional compost
Simple: absoldre jo absoldria jo hauría absoIt
Compost: haver absolt tu absoldries tu hauries absoIt
ell absoldria ell hauria absolt
1 GERUNDI P ARTICIPI n. absoldríem n. hauríem absolt
Simple: absolent absoIt, absolta, v. absoldríeu v. hauríeu absolt
Compost: havent absolt absolts, absoItes ells absoldríen ells haurien absolt
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
JO absoIc JO he absolt jo absolga jo haja absolt
tu absols tu has absoIt tu absolgues tu hages absoIt
ell absol ell ha absolt ell absolga ell haja absolt
n. absolem n. hem absolt n. absolguem n. hagem absoIt
v. absoleu v. heu absoIt v. absolgueu v. hageu absolt
ells absolen ells han absoIt ells absolguen ells hagen absolt
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
JO absolia JO havia absolt JO absolgués-era jo hagués absolt
tu absolies tu havies absolt tu absoguesses-eres tu haguesses absolt
ell absolia ell havia absolt ell absolgués-era ell hagués absolt
n. absolíem n. havíem absoIt n. absolguéssem-érem n. haguéssem absoIt
v. absolíeu v. havíeu absolt v. absolguésseu-éreu v. haguésseu absoIt
ells absolien ells havien absolt ells absolguessen-eren ells haguessen absolt
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
1 jo absolguí jo haguí absolt jo vaja absoldre
tu absolgueres tu hagueres absolt tu vages absoldre absol
ell absolgué ell hagué absolt el! vaja absoldre absolga
n. absolguérem n. haguérem absolt n. vagem absoldre absolguem
v. absolguéreu v. haguéreu absoIt v. vageu absoldre absoleu
ells absolgueren ells hagueren absolt ells vagen absoldre absolguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic I Aquest verb té oberta, com la de roda, la o
jo vaig absoldre jo vaig haver absolt del radical, sempre que siga tonica.
tu vas absoldre tu vas haver absoIt
ell va absoldre ell va haver absolt
n. vam absoldre n. vam haver absolt
v. vau absoldre v. vau haver absolt
ells van absoldre ells van haver absolt
Futur simple Futur compost
jo absoldré jo hauré absoIt
tu absoldras tu hauras absoIt
ell absoldra ell haura absolt
n. absoldrem n. haurem absolt
v. absoldreu v. haureu absolt
ells absoldran el!s hauran absoIt
13
~
14. 2 ABSTENIR-SE 1
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: abstenir-se jo m'abstindria jo m'hauria abstingut
Campos/: haver-se abstingut tu t'abstindries tu t'hauries abstingut
en s'abstindria en s'hauriaabstingut
GERUNDI P ARTICIPI n. ens abstindríem n. enshauriemabstingut
s.: abstenint-se abstingut, abstinguda, v. us abstindríeu v. us hauríeuabstingut
c.: havent-se abstingut abstinguts, abstingudes ens s'abstindrien ens s'haurien abstingut
INDICA TIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo m'abstinc jo m'he abstingut jo m'abstinga jo m'haja abstingut
tu t'abstens tu t'has abstingut tu t'abstingues tu t'hages abstingut
en s'absté en s'ha abstingut en s'abstinga en s'haja abstingut
n. ens abstenim n. ens hem abstingut n. ens abstinguem n. ens hagemabstingut
v. us absteniu v. us heu abstingut v. us abstingueu v. us hageu abstingut
ens s'abstenen ens s'han abstingut ens s'abstinguen ens s'hagen abstingut
Preterit imperfet Preteritplusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo m'abstenia jo m'havia abstingut jo m'abstingués-era jo m'haguésabstingut
tu t'abstenies tu t'havies abstingut tu t'abstinguesses-eres tu t'haguessesabstingut
en s'abstenia en s'havia abstingut en s'abstingués-era en s'haguésabstingut '~
n. ens absteníem n. ens havíem abstingut n. ens abstinguéssem n. ens haguéssem
v. us absteníeu v. us havíeu abstingut -érem abstingut
ens s'abstenien ens s'havien abstingut v. us abstinguésseu v. us haguésseu
-éreu abstingut
ens s'abstinguessen-eren ens s'haguessenabstingut
Preteritperfet Preterit anterior
simple simple
jo m'abstinguí jo m'haguí abstingut Preterit perfet
perifrastic IMPERA TIU
tu t'abstingueres tu t'hagueres abstingut
en s'abstingué en s'hagué abstingut jo em vaja abstenir
n. ens abstinguérem n. ens haguérem abst. tu et vagesabstenir abstín-te
v. us abstinguéreu v. us haguéreuabstingut en es vaja abstenir abstinga's
ens s'abstingueren ens s'hagueren abstingut n. ens vagem abstenir abstinguem-nos
v. us vageu abstenir absteniu-vosl
abstingueu-vos
Preteritperfet Preterit anterior ens es vagen abstenir abstinguen-se
perifrastic perifrastic
jo em vaig abstenir jo em vaig haver abst.
tu et vas abstenir tu et vas haver abstingut
en es va abstenir en es va haver abstingut 1 Aquest verb reflexiu serveix també de model
n. ens vam abstenir n. ens vam haver abst. a verbs no pronominals.
v. us vau abstenir v. us vau haver abst.
ens es van abstenir ens es van haver abst.
Futur simple Futur compost
jo m'abstindré jo m'hauré abstingut
tu t'abstindras tu t'hauras abstingut
en s'abstindra en s'haura abstingut
n. ens abstindrem n. ens haurem abstingut
v. us abstindreu v. us haureu abstingut
ens s'abstindran ens s'hauran abstingut
14
15. 3 ACOMBOIAR I
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: acomboiar jo acomboiaria jo hauria acomboiat
Compost: haver acomboiat tu acomboiaries tu hauries acomboiat
ell acomboiaria ell hauria acomboiat
"
GERUNDI PARTIClPI n. acomboiariem n. hauríem acomboiat
8.: acomboiant acomboiat, acomboiada, v. acomboiarieu v. hauríeu acomboiat
C: havent acomboiat acomboiats, acomboiades ells acomboiarien ells haurien acomboiat
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preteritperfet
jo acomboie jo he acomboiat jo acomboie jo haja acomboiat
tu acomboies tu has acomboiat tu acomboies tu hagesacomboiat
ell acomboia ell ha acomboiat ell acomboie ell haja acomboiat
n. acomboiem n. hem acomboiat n. acomboiem n. hagem acomboiat
v. acomboieu v. heu acomboiat v. acomboieu v. hageu acomboiat
ells acomboien ells han acomboiat ells acomboien ells hagen acomboiat
j
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo acomboiava jo havia acomboiat jo acomboias-ara jo hagués acomboiat
tu acomboiaves tu havies acomboiat tu acomboiasses-ares tu haguesses acomboiat
'""
. ell acomboiava
n. acomboÜlvem
ell havia acomboiat
n. havíem acomboiat
ell acomboias-ara
n. acomboiassem-arem
ell hagués acomboiat
n. haguéssem acomboiat
v. acomboÜlveu v. havíeu acomboiat v. acomboiasseu-areu v. haguésseuacomboiat
ells acomboiaven ells havien acomboiat ells acomboiassen-aren ells haguessenacomboiat
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
r jo acomboií/acomboí jo haguí acomboiat jo vaja acomboiar
tu acomboiares tu hagueres acomboiat tu vages acomboiar acomboia
ell acomboia ell hagué acomboiat ell vaja acomboiar acomboie
n. acomboiarem n. haguérem acomboiat n. vagem acomboiar acomboiem
v. acomboiareu v. haguéreu acomboiat v. vageu acomboiar acomboieu
ells acomboiaren ells hagueren acomboiat ells vagen acomboiar acomboien
Preteritperfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic I Aquest verb té oberta, com la de roda, la
jo vaig acomboiar jo vaig h. acomboiat segona o del radical, quan és tónica, i la i resulta
tu vas acomboiar tu vas h. acomboiat consonant i recolza sempre sobre la vocal següent.
ell va acomboiar ell va h. acomboiat
n. vam acomboiar n. vam h. acomboiat
v. vau acomboiar v. vau h. acomboiat
ells van acomboiar ells van h. acomboiat
Futursimple Futurcompost
jo acomboiaré jo hauré acomboiat
tu acomboiaras tu hauras acomboiat
ell acomboiara ell haura acomboiat
n. acomboiarem n. haurem acomboiat
v. acomboiareu v. haureu acomboiat
ells acomboiaran ells hauran acomboiat
15
16. r 4 ADEQUAR
INFINITIU Condicional simple Condicional compost
Simple: adequar jo adequaría jo hauría adequat
Compost:haver adequat tu adequaríes tu hauries adequat
ell adequaría ell hauria adequat
GERUNDI PARTICIPI n. adequaríem n. hauríem adequat
Simple: adequant adequat, adequada, v. adequaríeu v. hauríeu adequat
Compost:havent adequat adequats, adequades ells adequaríen ells haurien adequat
INDICA TIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo adeqüe jo he adequat jo adeqüe jo haja adequat
tu adeqües tu has adequat tu adeqües tu hages adequat
ell adequa ell ha adequat ell adeqüe ell haja adequat
n. adeqüem n. hem adequat n. adeqüem n. hagem adequat
v. adeqüeu v. heu adequat v. adeqüeu v. hageu adequat
ells adeqüen ells han adequat ells adeqüen ells hagen adequat
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo adequava jo havia adequat jo adequas-ara jo hagués adequat
tu adequaves tu havies adequat tu adequasses-ares tu haguesses adequat
ell adequava ell havia adequat ell adequas-ara ell hagués adequat
n. adequavem n. havíem adequat n. adequassem-arem n. haguéssem adequat
v. adequaveu v. havíeu adequat v. adequasseu-areu v. haguésseu adequat
ells adequaven ells havien adequat ells adequassen-aren ells haguessen adequat
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo adeqüí jo haguíadequat jo vaja adequar
tu adequares tu hagueres adequat tu vages adequar adequa
ell adequa ell hagué adequat ell vaja adequar adeqüe
n. adequarem n. haguérem adequat n. vagem adequar adeqüem
v. adequareu v. haguéreu adequat v. vageu adequar adeqüeu
ells adequaren ells hagueren adequat ells vagen adequar adeqüen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaíg adequar jo vaíg haver adequat
tu vas adequar tu vas haver adequat
ell va adequar ell va haver adequat
n. vam adequar n. vam haver adequat
v. vau adequar v. vau haver adequat
ells van adequar ells van haver adequat
Futur simple Futur compost
jo adequaré jo hauré adequat
tu adequaras tu hauras adequat
ell adequara ell haura adequat
n. adequarem n. haurem adequat
v. adequareu v. haureu adequat
ells adequaran ells hauran adequat
16
17. 5 ADMETRE
INFINITIU Condicional simple Condicional compost
Simple: admetre jo admetria jo hauria admés
Campos!:haver admés tu admetries tu hauries admés
el! admetria el! hauria admés
GERUNDI P ARTlCIPI n. admetríem n. hauríem admés
Simple: admetent admés, admesa, v. admetríeu v. hauríeu admés
Campos!: havent admés admesos, admeses el!s admetrien el!s haurien admés
INDICATlU SUBJUNTlU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo admet jo he admés jo admeta jo haja admés
tu admets tu has admés tu admetes tu hages admés
el! admet el! ha admés el! admeta el! haja admés
n. admetem n. hem admés n. admetem n. hagem admés
v. admeteu v. heu admés v. admeteu v. hageu admés
el!s admeten el!s han admés el!s admeten el!s hagen admés
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo admetia jo havia admés jo admetés-era jo hagués admés
tu admeties tu havies admés tu admetesses-eres tu haguesses admés
el! admetia el! havia admés el! admetés-era el! hagués admés
n. admetíem n. havíem admés n. admetéssem-érem n. haguéssem admés
v. admetíeu v. havíeu admés v. admetésseu-éreu v. haguésseu admés
el!s admetien el!s havien admés ells admetessen-eren el!s haguessen admés
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATlU
jo admetí jo haguí admés jo vaja admetre
tu admeteres tu hagueres admés tu vages admetre admet
el! admeté el! hagué admés el! vaja admetre admeta
n. admetérem n. haguérem admés n. vagem admetre admetem
v. admetéreu v. haguéreu admés v. vageu admetre admeteu
¡:
, el!s admeteren el!s hagueren admés el!s vagen admetre admeten
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaig admetre jo vaig haver admés
tu vas admetre tu vas haver admés
el! va admetre el! va haver admés
n. vam admetre n. vam haver admés
v. vau admetre v. vau haver admés
el!s van admetre el!s van haver admés
Futur simple Futur compost
jo admetré jo hauré admés
tu admetras tu hauras admés
el! admetra el! haura admés
n. admetrem n. haurem admés
v. admetreu v. haureu admés
el!s admetran el!s hauran admés
17
18. r 6 AL<;AR
INFINITIU Condicional simple Condicional compost
Simple: ah;ar jo al¡;aria jo hauria al¡;at
Campos!:haver ah;at tu al¡;aries tu hauries al¡;at
ell al¡;aria ell hauria al¡;at
GERUNDI P ARTICIPI
n. al¡;aríem n. hauriem al¡;at
Simple: al¡;ant al¡;at, al¡;ada, v. al¡;aríeu v. hauríeu al¡;at
Campos!: havent al¡;at al¡;ats, al¡;ades ells al¡;arien ells haurien al¡;at
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
JO alce JO he al¡;at jo alce jo haja al¡;at
tu alces tu has al¡;at tu alces tu hages al¡;at
ell al¡;a ell ha al¡;at ell alce ell haja al¡;at
n. alcem n. hem al¡;at n. alcem n. hagem al¡;at
v. alceu v. heu al¡;at v. alceu v. hageu al¡;at
ells alcen ells han al¡;at ells alcen ells hagen al¡;at
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo al¡;ava JO havia al¡;at jo al¡;as-ara jo hagués al¡;at
tu al¡;aves tu havies al¡;at tu al¡;asses-ares tu haguesses al¡;at
ell al¡;ava ell havia al¡;at ell al¡;as-ara ell hagués al¡;at
n. al¡;avem n. havíem al¡;at n. al¡;assem-arem n. haguéssem al¡;at
v. al¡;aveu v. havíeu al¡;at v. al¡;asseu-areu v. haguésseu al¡;at
ells al¡;aven ells havien al¡;at ells al¡;assen-aren ells haguessen al¡;at
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo alcí JO haguí al¡;at jo vaja al¡;ar
tu al¡;ares tu hagueres al¡;at tu vages al¡;ar al¡;a
ell al¡;a ell hagué al¡;at ell vaja al¡;ar alce
n. al¡;arem n. haguérem al¡;at n. vagem al¡;ar alcem
v. al¡;areu v. haguéreu al¡;at v. vageu al¡;ar alceu
ells al¡;aren ells hagueren al¡;at ells vagen al¡;ar alcen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
JO vaig al¡;ar JO vaig haver al¡;at
tu vas al¡;ar tu vas haver al¡;at
ell va al¡;ar ell va haver al¡;at
n. vam al¡;ar n. vam haver al¡;at
v. vau al¡;ar v. vau haver al¡;at
ells van al¡;ar ells van haver al¡;at
Futur simple Futur compost
jo al¡;aré jo hauré al¡;at
tu al¡;aras tu hauras al¡;at
ell al¡;ara ell haura al¡;at
n. al¡;arem n. haurem al¡;at
v. al¡;areu v. haureu al¡;at
ells al¡;aran ells hauran al¡;at
18
19. ~
7 ANARl
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: anar jo aniria jo hauria anat
Compost: haver anat tu aniries tu hauries anat
el! -aniria el! hauria anat
GERUNDI P ARTIClPI n. aniríem n. hauríem anat
Simple: anant anat, anada, v. aniríeu v. hauríeu anat
Compost: havent anat anats, anades el!s anirien el!s haurien anat
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preteritperfet
JO Valg jo he anat jo vaja jo haja anat
tu vas tu has anat tu vages tu hages anat
el! va el! ha anat el! vaja el! haja anat
n. anem n. hem anat n. anem n. hagem anat
v. aneu v. heu anat v. aneu v. hageu anat
el!s van el!s han anat el!s vagen el!s hagen anat
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo anava jo havia anat jo anas-ara jo hagués anat
tu anaves tu havies anat tu anasses-ares tu haguessesanat
l el! anava el! havia anat el! anas-ara el! hagués anat
n. anavem n. havíem anat n. anassem-arem n. haguéssemanat
v. anaveu v. havíeu anat v. anasseu-areu v. haguésseuanat
el!s anaven el!s havien anat el!s anassen-aren el!s haguessen anat
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo aní jo haguí anat JO vaJaanar
tu anares tu hagueres anat tu vagesanar vés
el! ana el! hagué anat el! vaja anar vaja
n. anarem n. haguérem anat n. vagem anar anem
v. anareu v. haguéreu anat v. vageu anar aneu
.
, el!s anaren el!s hagueren anat el!s vagen anar vagen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic I Quan és verb pronominal de moviment, la
seua fonna és anar-se'n.
JO valg anar jo vaig haver anat
tu vas anar tu vas haver anat
el! va anar el! va haver anat
n. vam anar n. vam haver anat
v. vau anar v. vau haver anat
el!s van anar el!s van haver anat
Futursimple Futurcompost
jo aniré jo hauré anat
tu aniras tu hauras anat
el! anira el! haura anat
n. anirem n. haurem anat
v. amreu v. haureu anat
el!s aniran el!s hauran anat
19
20. 8 ARGÜIR 1
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: argüir jo argüiría jo hauría argült
Compost: haver argüi"t tu argüiríes tu hauríes argüi"t
GERUNDI P ARTIClPI
el! argüiría el! hauría argült
n. argüiríem n. hauríem argült
Simple: argüint argült, argüida, v. argüiríeu v. hauríeu argült
Compost: havent argült argülts, argüldes el!s argüiríen el!s hauríen argült
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo argüese/ argülse jo he argüi"t jo argüesea/argülsea jo haja argült
tu argüeixes/argüi"xes tu has argüi"t tu argüesques/argülsques tu hages argült
el! argüeix/argülx el! ha argüi"t el! argüesea/argülsea el! haja argült
n. argüim n. hem argüi"t n. argülm n. hagem argült
v. argülu v. heu argült v. argülu v. hageu argült
el!s argüeixen/argüi"xen el!s han argült el!s argüesquen/argüi"squenel!s hagen argü¡'t
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo argüla jo havia argült jo argüís-ira jo hagués argült
tu argüi"es tu havies argüi"t tu argüisses-ires tu haguesses argült
el! argüi"a el! havia argüi"t el! argüís-ira el! hagués argült
n. argüiem n. havíem argült n. argüíssem-írem n. haguéssem argüi"t
v. argüieu v. havíeu argüi"t v. argüísseu-íreu v. haguésseu argült
el!s argülen el!s havien argült el!s argüissen-iren el!s haguessen argült
Preteritperfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo argüí jo haguí argült jo vaja argüir
tu argülres tu hagueres argült tu vagesargüir argüeix/ argüi"x
el! argüí el! hagué argült el! vaja argüir argüesea/argülsea
n. argüírem n. haguérem argült n. vagem argüir argülm
v. argüíreu v. haguéreu argüi"t v. vageu argüir argülu
el!s argülren el!s hagueren argült el!s vagen argüir argüesquen/
argüi"squen
Preteritperfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaigargüir jo vaig haver argült 1 Cal tenir en eompte que la ü del verb argüir,
tu vas argüir tu vas haver argült exeepcionalment quant a les regles generals de la dif-
el! va argüir el! va haver argüi"t tongació, es manté plena i roman en hiat alllarg de
n. vam argüir n. vam haver argült tota la eonjugació seua: ar-gü-ir, ar-gü-int, ar-gü-It,
v. vau argüir v. vau haver argüi"t ar-gu-ida, ar-gü-i-ré, ar-gü-i-ri-a, argü-i-a, ar-gü-í,
el!s van argüir el!s van haver argült ar-gü-ei-xes o ar-gü-i-xes, ete., ete.
Futur simple Futur compost
jo argüiré jo hauré argült
tu argüin'ts tu hauris argült
el! argüiri el! haura argült
n. argüirem n. haurem argült
v. argüireu v. haureu argült
el!s argüiran el!s hauran argült
20
""
21. L
9 ATENDRE
INFINITIU Condicional simple Condicionalcompost
Simple: atendre jo atendria jo hauria atés
Campos!:haver atés tu atendries tu hauries atés
ell atendria ell hauria atés
GERUNDI P ARTICIPI n. atendríem n. hauríem atés
Simple: atenent atés, atesa, v. atendríeu v. hauríeu atés
Campos!:havent atés atesos, ateses ells atendrien ells haurien atés
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo atenc jo he atés jo atenga jo haja atés
tu atens tu has atés tu atengues tu hages atés
ell atén ell ha atés ell atenga ell haja atés
n. atenem n. hem atés n. atenguem n. hagem atés
v. ateneu v. heu atés v. atengueu v. hageu atés
ells atenen ells han atés ells atenguen ells hagen atés
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo atenia jo havia atés jo atengués-era jo hagués atés
tu atenies tu havies atés tu atenguesses-eres tu haguesses atés
ell atenia ell havia atés ell atengués-era ell hagués atés
n. ateníem n. havíem atés n. atenguéssem-érem n. haguéssem atés
v. ateníeu v. havíeu atés v. atenguésseu-éreu v. haguésseu atés
ells atenien ells havien atés ells atenguessen-eren ells haguessen atés
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo atenguí jo haguí atés jo vaja atendre
tu atengueres tu hagueres atés tu vages atendre atén
ell atengué ell hagué atés ell vaja atendre atenga
n. atenguérem n. haguérem atés n. vagem atendre atenguem
v. atenguéreu v. haguéreu atés v. vageu atendre ateneu
ells atengueren ells hagueren atés ells vagen atendre atenguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaig atendre jo vaig haver atés
tu vas atendre tu vas haver atés
ell va atendre ell va haver atés
n. vam atendre n. vam haver atés
v. vau atendre v. vau haver atés
ells van atendre ells van haver atés
Futursimple Futur compost
jo atendré jo hauré atés
tu atendnls tu hauras atés
ell atendd ell haura atés
n. atendrem n. haurem atés
v. atendreu v. haureu atés
ells atendran ells hauran atés
21
22. 10 ATÉNYER
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: atényer jo atenyeria jo hauria atés
Compost:haver atés tu atenyeries tu hauries atés
ell atenyeria ell hauria atés
GERUNDI P ARTICIPI
n. atenyeríem n. hauríem atés
Simple: atenyent atés, atesa, v. atenyerieu v. hauríeu atés
Compost:havent atés atesos, ateses ells atenyerien ells hauríen atés
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preteritperfet
jo ateny jo he atés jo atenya jo haja atés
tu atenys tu has atés tu atenyes tu hages atés
ell ateny ell ha atés ell atenya ell haja atés
n. atenyem n. hem atés n. atenyem n. hagem atés
v. atenyeu v. heu atés v. atenyeu v. hageu atés
ells atenyen ells han atés ells atenyen ells hagen atés
Preterit imperfet Preteritplusquamperfet Preterit imperfet Preteritplusquamperfet
jo atenyia jo havia atés jo atenyés-era jo hagués atés
tu atenyies tu havies atés tu atenyesses-eres tu haguessesatés
ell atenyia ell havia atés ell atenyés-era ell hagués atés
n. atenyíem n. havíem atés n. atenyéssem-érem n. haguéssematés
v. atenyíeu v. havíeu atés v. atenyésseu-éreu v. haguésseuatés
ells atenyien ells havien atés ells atenyessen-eren ells haguessenatés
Preteritperfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo atenyí jo haguí atés jo vaja atényer
tu atenyeres tu hagueres atés tu vagesatényer ateny
ell atenyé ell hagué atés ell vaja atényer atenya
n. atenyérem n. haguérem atés n. vagem atényer atenyem
v. atenyéreu v. haguéreu atés v. vageu atényer atenyeu
ells atenyeren ells hagueren atés ells vagen atényer atenyen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaig atényer jo vaig haver atés
tu vas atényer tu vas haver atés
ell va atényer ell va haver atés
n. vam atényer n. vam haver atés
v. vau atényer v. vau haver atés
ells van atényer ells van haver atés
Futur simple Futur compost
jo atenyeré jo hauré atés
tu atenyen'ts tu haun'tsatés
ell atenyen't ell haun't atés
n. atenyerem n. haurem atés
v. atenyereu v. haureu atés
ells atenyeran ells hauran atés
22
~
23. 11 BATRE
INFINITIU Condicional simple Condicional compost
Simple: batre jo batria jo hauria batut
Campos!:haver batut tu batries tu hauries batut
ell batria ell hauria batut
GERUNDI P ARTICIPI n. batríem n. hauríem batut
Simple: batent batut, batuda, v. batríeu v. hauríeu batut
Campos!: havent batut batuts, batudes ells batrien ells haurien batut
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preteritperfet
jo bat jo he batut jo bata jo haja batut
tu bats tu has batut tu bates tu hagesbatut
ell bat ell ha batut ell bata ell haja batut
n. batem n. hem batut n. batem n. hagem batut
v. bateu v. heu batut v. bateu v. hageu batut
ells baten ells han batut ells baten ells hagen batut
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preteritplusquamperfet
jo batia jo havia batut jo batés-era jo hagués batut
tu baties tu havies batut tu batesses-eres tu haguessesbatut
ell batia ell havia batut ell batés-era ell hagués batut
n. batíem n. havíem batut n. batéssem-érem n. haguéssembatut
v. batíeu v. havíeu batut v. batésseu-éreu v. haguésseubatut
ells batien ells havien batut ells batessen-eren ells haguessenbatut
Preterit perfet Preterit anterior Preteritperfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo batí jo haguí batut jo vaja batre
tu bateres tu hagueres batut tu vagesbatre bat
ell baté ell hagué batut ell vaja batre bata
n. batérem n. haguérem batut n. vagem batre batem
v. batéreu v. haguéreu batut v. vageu batre bateu
ells bateren ells hagueren batut ells vagen batre baten
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
jo vaig batre jo vaig haver batut
tu vas batre tu vas haver batut
ell va batre ell va haver batut
n. vam batre n. vam haver batut
v. vau batre v. vau haver batut
ells van batre ells van haver batut
Futur simple Futur compost
jo batré jo hauré batut
tu batris tu hauras batut
ell batri ell haura batut
n. batrem n. haurem batut
v. batreu v. haureu batut
ells batran ells hauran batut
23
24. I 12 BEURE
INFINITIU Condicional simple Condicionalcompost
Simple: beure jo beuria jo hauria begut
Compost:haver begut tu beuries tu hauries begut
ell beuria ell hauria begut
GERUNDI P ARTICIPI n. beuriem n. hauriem begut
Simple: bevent begut, beguda, v. beurieu v. haurieu begut
Compost: havent begut beguts, begudes ells beurien ells haurien begut
INDICA TIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo bec JO he begut jo bega jo haja begut
tu beus tu has begut tu begues tu hagesbegut
ell beu ell ha begut ell bega ell haja begut
n. bevem n. hem begut n. beguem n. hagem begut
v. beveu v. heu begut v. begueu v. hageu begut
ells beuen ells han begut ells beguen ells hagen begut
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
JO bevia jo havia begut jo begués-era jo hagués begut
tu bevies tu havies begut tu beguesses-eres tu haguesses begut
ell bevia ell havia begut ell begués-era ell hagués begut
n. bevíem n. havíem begut n. beguéssem-érem n. haguéssem begut
v. bevíeu v. havíeu begut v. beguésseu-éreu v. haguésseu begut
ells bevien ells havien begut ells beguessen-eren ells haguessen begut
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
JO beguí jo haguíbegut jo vaja beure
tu begueres tu hagueres begut tu vages beure beu
ell begué ell hagué begut ell vaja beure bega
n. beguérem n. haguérem begut n. vagem beure beguem
v. beguéreu v. haguéreu begut v. vageu beure beveu
ells begueren ells hagueren begut ells vagen beure beguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
JO vaig beure JO vaig haver begut
tu vas beure tu vas haver begut
ell va beure ell va haver begut
n. vam beure n. vam haver begut
v. vau beure v. vau haver begut
ells van beure ells van haver begut
Futur simple Futur compost
jo beuré JO hauré begut
tu beucis tu hauras begut
ell beuci ell haura begut
n. beurem n. haurem begut
v. beureu v. haureu begut
ells beuran ells hauran begut
24
25. 13 CABRE
INFINITIU Condicionalsimple Condicional compost
Simple: cabre jo cabria jo hauria cabut
Compost: haver cabut tu cabries tu hauries cabut
el! cabria el! hauria cabut
GERUNDI P ARTICIPI n. cabríem n. hauríem cabut
Simple: cabent cabut, cabuda, v. cabríeu v. hauríeu cabut
Compost: havent cabut cabuts, cabudes el!s cabrien el!s haurien cabut
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present 1 Preterit perfet
jo cap jo he cabut jo capia jo haja cabut
tu caps tu has cabut tu capies tu hages cabut
el! cap el! ha cabut el! capia el! haja cabut
n. cabem n. hem cabut n. capiem n. hagem cabut
v. cabeu v. heu cabut v. capleu v. hageu cabut
el!s caben el!s han cabut el!s capien el!s hagen cabut
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo cabia jo havia cabut jo cabés-era jo hagués cabut
tu cabies tu havies cabut tu cabesses-eres tu haguesses cabut
el! cabia el! havia cabut el! cabés-era el! hagués cabut
n. cabíem n. havíem cabut n. cabéssem-érem n. haguéssem cabut
v. cabíeu v. havíeu cabut v. cabésseu-éreu v. haguésseu cabut
el!s cabien el!s havien cabut el!s cabessen-eren el!s haguessen cabut
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple perifrastic IMPERA TIU 1
simple
jo cabí jo haguí cabut jo vaja cabre
tu caberes tu hagueres cabut tu vages cabre cap
el! cabé el! hagué cabut el! vaja cabre capia
n. cabérem n. haguérem cabut n. vagem cabre capiem
v. cabéreu v. haguéreu cabut v. vageu cabre capieu
el!s caberen el!s hagueren cabut el!s vagen cabre capien
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic 1 En aquests temps, la pronunciació correcta
jo vaig cabre jo vaig haver cabut de la i és sense formar diftong: ca-pi-a, ca-pi-es,
tu vas cabre tu vas haver cabut ca-pi-em, etc.
el! va cabre el! va haver cabut
n. vam cabre n. vam haver cabut
v. vau cabre v. vau haver cabut
el!s van cabre el!s van haver cabut
Futur simple Futurcompost
jo cabré jo hauré cabut
tu cabras tu hauras cabut
el! cabra' el! haura cabut
n. cabrem n. haurem cabut
v. cabreu v. haureu cabut
el!s cabran el!s hauran cabut
25
.,. ....
26. 14 CANVIAR 1
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: canviar jo canviaria jo hauria canviat
Compost: haver canviat tu canviaries tu hauries canviat
ell canviaria ell hauria canviat
GERUNDI P ARTICIPI n. canviariem n. hauriem canviat
Simple: canviant canviat, canviada, v. canviarieu v. haurieu canviat
Compost: havent canviat canviats, canviades ells canviarien ells haurien canviat
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo canvie jo he canviat jo canvie jo haja canviat
tu canvies tu has canviat tu canvies tu hages canviat
ell canvia ell ha canviat ell canvie ell haja canviat
n. canv¡em n. hem canviat n. canviem n. hagem canviat
v. canvieu v. heu canviat v. canvieu v. hageu canviat
ells canvien ells han canviat ells canvien ells hagen canviat
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo canviava jo havia canviat jo canvias-ara jo hagués canviat
tu canviaves tu havies canviat tu canviasses-ares tu haguessescanviat
ell canviava ell havia canviat ell canvias-ara ell hagués canviat
n. canviavem n. havíem canviat n. canviassem-arem n. haguéssemcanviat
v. canviaveu v. havíeu canviat v. canviasseu-areu v. haguésseu canviat
ells canviaven ells havien canviat ells canviassen-aren ells haguessen canviat
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo canvií jo haguí canviat jo vaja canviar
tu canviares tu hagueres canviat tu vagescanviar canvia
ell canvia ell hagué canviat ell vaja canviar canvie
n. canviarem n. haguérem canviat n. vagem canviar canv¡em
v. canviareu v. haguéreu canviat v. vageu canviar canvieu
ells canviaren ells hagueren canviat ells vagen canviar canvien
Preteritperfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic 1 Aquest verb té tres síHabes: can-vi-ar. En
jo vaig canviar jo vaig haver canviat tots els temps, la i no forma diftong amb la vocal
tu vas canviar tu vas haver canviat següent. Exs.: canvie, canvias, canviem es pronun-
ell va canviar ell va haver canviat cien can-vi-e, can-vi-as, can-vi-em, etc.
n. vam canv¡ar n. vam haver canviat
v. vau canvlar v. vau haver canviat
ells van canviar ells van haver canviat
Futur simple Futur compost
jo canviaré jo hauré canviat
tu canviacis tu haucis canviat
ell canviaci ell hauci canviat
n. canviarem n. haurem canviat
v. canviareu v. haureu canviat
ells canviaran ells hauran canviat
26
27. 15 CAURE
INFINITIU Condicionalsimple Condicional compost
Simple: caure jo cauria jo hauria caigut
Compost: haver caigut tu cauries tu hauries caigut
ell cauria ell hauria caigut
GERUNDI P ARTICIPI n. cauríem n. hauríem caigut
Simple: caient/caent caigut, caiguda, v. cauríeu v. hauríeu caigut
Compost: havent caigut caiguts, caigudes ells caurien ells haurien caigut
INDICA TIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo caic jo he caigut JO caiga jo haja caigut
tu caus tu has caigut tu caigues tu hages caigut
ell cau e11 ha caigu t ell caiga ell haja caigut
n. caiem/caem n. hem caigut n. caiguem n. hagem caigut
v. caieu/caeu v. heu caigut v. calgueu v. hageu caigut
ells cauen ells han caigut ells caiguen ells hagen caigut
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
JO queJa jo havia caigut jo caigués-era jo hagués caigut
tu queies tu havies caigut tu caiguesses-eres tu haguesses caigut
ell queia ell havia caigut ell caigués-era ell hagués caigut
n. quéiem n. havíem caigut n. caiguéssem-érem n. haguéssem caigut
v. quéieu v. havíeu caigut v. caiguésseu-éreu v. haguésseu caigut
ells queien ells havien caigut ells caiguessen-eren ells haguessen caigut
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo caiguí jo haguí caigut jo vaja caure
tu caigueres tu hagueres caigut tu vages caure cau
ell caigué ell hagué caigut ell vaja caure ca~ga
n. caiguérem n. haguérem caigut n. vagem caure ca~guem
v. caiguéreu v. haguéreu caigut v. vageu caure calgueu
ells caigueren ells hagueren caigut ells vagen caure caiguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic
JO Valg caure jo vaig haver caigut
tu vas caure tu vas haver caigut
ell va caure ell va haver caigut
n. vam caure n. vam haver caigut
v. vau caure v. vau haver caigut
ells van caure ells van haver caigut
Futur simple Futur compost
jo cauré jo hauré caigut
tu cauras tu hauras caigut
ell caura ell haura caigut
n. caurem n. haurem caigut
v. caureu v. haureu caigut
ells cauran ells hauran caigut
27
--
28. 16 CERNDRE
INFINITIU Condicionalsimple Condicional compost
Simple: cerndre jo cerndria jo hauria cernut
Compost:haver cernut tu cerndries tu hauries cernut
ell cerndria ell hauria cernut
GERUNDI P ARTICIPI n. cerndríem n. hauríem cernut
Simple: cernent cernut, cernuda, v. cerndríeu v. hauríeu cernut
Compost:havent cernut cernuts, cernudes ells cerndrien ells haurien cernut
INDICA TIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo cernc jo he cernut jo cernga jo haja cernut
tu cerns tu has cernut tu cerngues tu hages cernut
ell cern ell ha cernut ell cernga ell haja cernut
n. cernem n. hem cernut n. cernguem n. hagem cernut
v. cerneu v. heu cernut v. cerngueu v. hageu cernut
ells cernen ells han cernut ells cernguen ells hagen cernut
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo cernia jo havia cernut jo cerngués-era jo hagués cernut
tu cernies tu havies cernut tu cernguesses-eres tu haguesses cernut
ell cernia ell havia cernut ell cerngués-era ell hagués cernut
n. cerníem n. havíem cernut n. cernguéssem-érem n. haguéssem cernut
v. cerníeu v. havíeu cernut v. cernguésseu-éreu v. haguésseu cernut
ells cernien ells havien cernut ells cernguessen-eren ells haguessen cernut
Preteritperfet Preterit anterior Preteritperfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo cernguí/cerní jo haguí cernut jo vaja cerndre
tu cerngueres/cerneres tu haguerescernut tu vages cerndre cern
ell cerngué/cerné ell hagué cernut ell vaja cerndre cernga
n. cemguéremlceméremn. haguérem cernut n. vagem cerndre cernguem
v. cemguéreulceméreuv. haguéreu cernut v. vageu cerndre cerneu/ cerngueu
ells cerngueren/cemerenells hagueren cernut ells vagen cerndre cernguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic 1 Aquest verb té oberta, com la de cel, la e
jo vaig cerndre jo vaig haver cernut del radical, sempre que siga tónica.
tu vas cerndre tu vas haver cernut
ell va cerndre ell va haver cernut
n. vam cerndre n. vam haver cernut
v. vau cerndre v. vau haver cernut
ells van cerndre ells van haver cernut
Futur simple Futur compost
jo cerndré jo hauré cernut
tu cerndnis tu hauras cernut
ell cerndra ell haura cernut
n. cerndrem n. haurem cernut
v. cerndreu v. haureu cernut
ells cerndran ells hauran cernut
28
29. 17 CLOURE I
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: cloure jo clouria jo hauria clos
Compost: haver clos tu clouries tu hauries clos
ell clouria ell hauria clos
GERUNDI P ARTICIPI n. clouríem n. hauríem clos
Simple: cloent clos, closa, v. clouríeu v. hauríeu clos
Compost: havent clos closos, closes ells clourien ells haurien clos
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indejinit Present Preteritperfet
jo cloc jo he clos jo cloga jo haja clos
tu clous tu has clos tu clogues tu hages clos
ell clou ell ha clos ell cloga ell haja clos
n. cloem n. hem clos n. cloguem n. hagem clos
v. cloeu v. heu clos v. clogueu v. higeu clos
ells clouen ells han clos ells cloguen ells hagen clos
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo clo"ia jo havia clos jo clogués-era jo hagués clos
tu clotes tu havies clos tu cloguesses-eres tu haguesses clos
ell clota ell havia clos ell clogués-era ell hagués clos
n. cloíem n. havíem clos n. cloguéssem-érem n. haguéssem clos
v. cloíeu v. havíeu clos v. cloguésseu-éreu v. haguésseu clos
ells clo"ien ells havien clos ells cloguessen-eren ells haguessen clos
Preterit perfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERATIU
jo cloguí jo haguí clos jo vaja cloure
tu clogueres tu hagueres clos tu vagescloure clou
ell clogué ell hagué clos ell vaja cloure cloga
n. cloguérem n. haguérem clos n. vagem cloure cloguem
v. cloguéreu v. haguéreu clos v. vageu cloure cloeu
ells clogueren ells hagueren clos ells vagen cloure cloguen
Preterit perfet Preterit anterior
perifrastic perifrastic I Aquest verb té oberta, com la de bou, la o
jo vaig cloure jo vaig haver clos del radical, sempre que siga tónica.
tu vas cloure tu vas haver clos
ell va cloure ell va haver clos
I n. vam cloure n. vam haver clos
v. vau cloure v. vau haver clos
ells van cloure ells van haver clos
1 Futur simple Futur compost
.
jo clouré jo hauré clos
tu clouras tu hauris clos
ell cloura ell haura clos
n. clourem n. haurem clos
v. cloureu v. haureu clos
ells clouran ells hauran clos
29
.....
30. 18 COBRIR
INFINITIU Condicionalsimple Condicionalcompost
Simple: cobrir jo cobriria jo hauria cobert
Compost:haver cobert tu cobriries tu hauries cobert
en cobriria elI hauria cobert
GERUNDI P ARTICIPI n. cobririem n. hauriem cobert
Simple: cobrint cobert, coberta, v. cobririeu v. haurieu cobert
Compost:havent cobert coberts, cobertes elIs cobririen ens haurien cobert
INDICATIU SUBJUNTIU
Present Preterit indefinit Present Preterit perfet
jo cobresc/cobrisc jo he cobert jo cobresca/cobrisca jo haja cobert
tu cobreixes/cobrixes tu has cobert tu cobresques/cobrisques tu hages cobert
en cobreixlcobrix en ha cobert en cobrescalcobrisca elI haja cobert
n. cobrim n. hem cobert n. cobrim n. hagem cobert
v. cobriu v. heu cobert v. cobriu v. hageu cobert
ens cobreixenlcobrixen ens han cobert elIs cobresquen/cobrisquenelIs hagen cobert
Preterit imperfet Preterit plusquamperfet Preterit imperfet Preterit plusquamperfet
jo cobria jo havia cobert jo cobrís-ira jo hagués cobert
tu cobries tu havies cobert tu cobrísses-ires tu haguessescobert
en cobria elI havia cobert elI cobrís-ira en hagués cobert
n. cobriem n. haviem cobert n. cobríssem-írem n. haguéssemcobert
v. cobrieu v. havíeu cobert v. cobrísseu-íreu v. haguésseu cobert
ens cobrien elIs havien cobert elIs cobrissen-iren elIs haguessen cobert
Preteritperfet Preterit anterior Preterit perfet
simple simple perifrastic IMPERA TIU
jo cobri jo haguí cobert jo vaja cobrir
tu cobrires tu hagueres cobert tu vages cobrir cobreixlcobrix
elI cobri elI hagué cobert elI vaja cobrir cobrescalcobrisca
n. cobrirem n. haguérem cobert n. vagem cobrir cobrim
v. cobrireu v. haguéreu cobert v. vageu cobrir cobriu
elIs cobriren elIs hagueren cobert elIs vagen cobrir cobresquenl
cobrisquen
Preteritperfet Preterit anterior
perifrilStic perifrastic
jo vaig cobrir jo vaig haver cobert
tu vas cobrir tu vas haver cobert
en va cobrir elI va haver cobert
n. vam cobrir n. vam haver cobert
v. vau cobrir v. vau haver cobert
elIs van cobrir elIs van haver cobert
Futur simple Futur compost
jo cobriré jo hauré cobert
tu cobriras tu hauras cobert
en cobrira en haura cobert
n. cobrirem n. haurem cobert
v. cobrireu v. haureu cobert
elIs cobriran lIs hauran cobert
30