Literatura des de la dictadura.Context socials i esdeveniments

1.
El desenvolupament de la nostra literatura des de la Renaixença va tornar al punt de partida
quan, en 1938, el general Franco va ser declarat com a dictador i va abolir tots els moviments
literaris valencians que significaven progres i evolució i no va deixar que hi es publicara res en
qualsevol altra llengua que no fóra el castellà.
Tanmateix, dins del quaranta anys de dictadura, es distinguixen tres etapes de diferent duresa
repressiva:
• (1939 – 1946) la repressió és molt dura. Tota activitat cultural censurada, de
manera que es dóna o bé l'exili exterior (França i Hispanoamèrica sobretot) o bé
l'interior, és a dir, la clandestinitat.
Dins dels exiliats exteriorment hi destaquen:
− Carles Riba (exiliat a França) Autor contemporani, poeta , crític brillant I
traductor dels clàssics. 1939 s’exilia a França i torna 1943. Va exercir un mestratge
entre els altres escriptors de forma cladestina
OBRES: “Elegies de Bierville”.
− Pere Quart, (Joan Oliver) (exiliat a França i a Xile) Explora la condició humana
de del realisme, el dramatisme i la sàtira mordaç.
OBRES: “Bestiari”, “Vacances pagades”, “Circumstàncies”, i dins del teatre
“Allò que tal vegada s'endevingué” i “Ball robat”.
− Pere Calders (exiliat a Mèxic) Utilitza la imaginació, la fantasia, la ironia i un
punt de vista narratiu subjectiu però amb un llenguatge distanciat i neutre. Els
seus personatges es troben sempre en situacions insòlites a les quals s’adapten
fàcilment
OBRES: “Cròniques de la veritat oculta”.
A l'exili interior ‐LA CLANDESTINITAT
Els escriptors que eren al país des del silenci i l’aïllament del públic i relació amb altres
col.legues d’altres generacions s’anaren refent llanços que testimoniaven la seva presència.
Organitzaven sesions clandestines de l’Institut d’Estudis Catalans en cases particular i
tertúlies. A Barcelona les cases de C. Riba o Josep M. de Segarra eren llocs habituals de
reunions , i a València ho era la casa de Miquel Adlert. Aquestes iniciatives permeteren
enllaçars autors de diferents generacions i de distintes parts del domini lingüístic (València, Les
Illis i Catalunya) i fins i tots autors que s’havien exiliat

2. − J.V. Foix Sintetitza elements noucentistes i tècniques avantguardistes. Utilitza
molt el contrast entre racionalitat i irracionalitat, modernitat I classicisme.
OBRES: “Sol, i de dol”.
− Xavier Casp Paper decisiu en la defensa de l'ús de la llengua. La seua obra es
caracteritza pel joc conceptual i la musicalitat.
Llorenç Villalonga Novel∙lista psicològic. Traca la complexa xarxa de relacions
humanes al final de l'època.
OBRES: “Mort de dama”, “Bearn” i “La sala de les nines”.
− Gabriel Ferrater Els temes principals de les seues obres són les relacions
humanes i el pas del temps.
OBRES: “Da nuces pueris”, “Menja't una cama”, “Teoria dels cossos” i “Les
dones i els dies”.
− Maria Beneyto Utilitza un realisme humanitzat, ple d'un sentiment d'angoixa i
d'inquietud. És una de les més destacades figures de la literatura valenciana de
postguerra.
− Enric Valor Gramàtic, compilador de rondalles i novel∙lista. Fa reflexionar sobre
els esdeveniments contemporanis ocorreguts a l’'Espanya del segle XX.
OBRES: “L'ambició d'Aleix”, “Cicle de Cassana”, “Sense la terra promesa”,
“Temps de batuda” i “Enllà de l'horitzó”
− Josep Pla Un dels qui més i millor ha escrit en català al segle XX. La seua
producció son els escrits memorialístics i els dietaris. Vol aproximar el llenguatge
literari a la parla habitual.
ELS TEMPS ESTAN CANVIANT
Els últims anys del franquisme coincidiren amb una certa prosperitat econòmica i
amb nous aires que envaïen el mon Occidental ( revolees juvenils europees i nord‐
americanes) aquestos cambies també es reflectaren en l’Espanya del 60 i primers
del 70. Apareixen autors que no havien viscut directamente la guerra s’encaren
amb la literatura i l’art amb força i fomes. És aquesta un època de normalització
cultural creixent, amb la publicación de noves revistes i la creació de nous premis
literaris interromputs.
El fenomen de la Nova Cançó –cantants que movilitzen masses, fou potser la
senyera d’aquest momento a més de l’obra primera d’autors com : Baltasar Porcel,
Joan Francesc Mira entre altres
EL TEATRE I ELS ESPECTACLES TEATRALS

3. Entre els 60 i 70 naixen nous dramaturgs que intenten acostar‐se a les innovacions
escèniques europees. Naix el teatre independent‐ els Joglars, La cassola, Comediants,
Pluja Teatre, Grup 49, Dagoll Dagom apartats del circuits comercials en castellà. Tots
fan crítica social i política, busquen un públic amb nivell cultural capaç de seguir
obres de comprensió difícil.
Les característiques són
‐El distanciament no cal emocionar el públic, pertant els actors no han de trasmetre
emocions i els espectadors no s’han d’identificar amb els personatges .
Ajuden a donar aquesta sensació:
‐Introducció del narrador en escena
‐els canvis visibles al públic (escenogràfics i d’entrada i d’eixida dels actors),
‐les cançons – que trenquen o expliquen l’acció‐
‐la sàtira (normalment política) o lús de la ironia
Una de les obres més representativa de la tècnica “ el Retaule del flautista” de Jordi
Teixedor
LA NOVA CANÇÓ
El fenomen de la Nova Cançó va nàixer al final dels anys 50 al voltant d'uns joves
intel∙lectuals com Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Josep Maria Benet i Jornet,
Tenerci MOix i Narcís Comadira, entre altres, els quals van trobar la manera
d'eixamplar l'us de la nostra llengua en l'àmbit de la cançó popular que tenia molta
incidència sobre els joves.
Hi destaquen els següents cantautors:
− Raimon La seua veu i els seus versos van ser el vehicle de protesta contra la
dictadura i el fenomen cultural i poètic s'alià amb la lluita antifranquista.
Ovidi Montllor Va ser actor i recitador i va ser un dels divulgadors dels nostres
poetes, com per exemple, de la poesia de VIcent Andrés Estellés i Salvat‐Passeit.
VELA, LAURA
REVISAT A.MULET