3. La càmera i l’ul humà
• La càmera fotográfica i l’ull humà tenen nombroses similituds.
Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el mateix mecanismo
que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar
algunes parts d’aquesta amb les de l’ull.
4.
5. La càmera i ‘ull humà
• La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la.
• L’iris varia la seva obertura, es contrau o s’arronsa, i així controla
la intensitat de llum que entra.
• El cristal·lí és la lent que serveix per a formar una imatge nítida,
enfoca els raigs que entren a través de la pupil·la.
6.
7. La càmera i l’ull humà
• Els raigs arribaran a la retina que reaccionarà i convertirá aquesta
reacció en impulsos nerviosos que el nervi òptic portarà fins al
cervell.
• Llavors percebem la imatge.
8. La càmera i l’ull humà
• A la càmera, la llum arrba a través de l’objectiu.
• Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el
diafragma.
• A dins de l’objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents que
enfocaran els raigs.
9. Diferències d’ambdós aparells
-Visió selectiva (càmera i ull)
-Enfocament (càmera i ull)
-Bidimensionalitat (càmera i ull)
-Angle de visió (càmera i ull)
-Efectes òptics (càmera)
10.
11. La llum
• La llum és l’element que ens permet veure les coses i també captar les
imatges a través de la càmera.
• El fotògraf o operador de càmera ha de saber determinar les característiques
de la llum d’una escena i utilizar tots els mecanismos per a aprofitar-ne o
paliar-ne els seus efectes.
12. Característiques
• Està composta per quantitats d’energía invisible anomenats
fotons, aquests es traslladan en línea recta traçant ondulacions.
13. característiques
• La llum, quan topa amb alguna superficie o alguna substància, pot
reaccionar de diferents maneres:
• 1- Transmissió: directa / difusa / parcial.
• 2- Reflexió: directa / difusa / parcial / selectiva.
• 3- Absorció.
14. Els colors
• Els colors són el resultat de la descomposició de la llum blanca. La
reflexió i l’absorció de part dels raigs de l’espectre lumínic en la
superficie dels cossos és la que ens provoca la percepció dels
colors.
15. Els colors
• Primaris o additius: roig – verd – blau = llum blanca
• Secundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau = magenta
/ blau+verd = cian
• Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian)
16. Control de la llum
-Fotòmetres: són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d’una escena
concreta.
-Diafragma i velocitat d’obturació: ens permeten controlar l’exposició.
-Filtres: discriminen els raigs que entraran a la càmera.
17. Control de la llum
Làmpades de tungstè: són com les bombetes casolanes però amb
més potència.
-Spot
-Flood
18. Utilització de làmpades de tungstè
• L’SPOT: Permet difondre o concentrar la
llum segons si acostem el punt de llum a la
lent o l’allunyem.
21. Disseny de la iluminació
• En fotografia i vídeo ens interessa veure com es comporta la llum
per saber com arribarà a la càmera i com afectarà els materials
sensibles o els receptors de les càmeras digitals.
22. Direcció de la llum
Col·locació respecte a la càmera i a allò fotografiat.
-Frontal
-Frontal inferior
-Tres quarts
-Silueta
-Lateral
-Frontal superior
-Set octaus
-Zenital
-Contrallum
23. Propagació de la llum
Llum directa - llum dura
Llum difusa - llum tova
Rebotada
Filtrada
24. La pel·lícula
PARTS:
• Suport de la pel·lícula que impedeix la reflexió de la llum.
• Capa adhesiva
• Emulsió fotosensible
• Capa protectora de gelatina per a protegir l’emulsió i evitar que es
ralli.
25. • CARACTERÍSTIQUES:
Es diferencien per:
-Format
-Tipus d’emulsió
-Tipus d’imatge que produeixen
-Índex de sensibilitat a la llum
-BLANC I NEGRE – 1 CAPA D'EMULSIÓ
-COLOR – 3 CAPES D'EMULSIÓ
26. Sensibilitat
• La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, depèn de
la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves
partícules.
27. Menor temps d’exposició: si és més sensible serà més ràpida.
Definició: si els halurs de plata són més grans, afectarà a la definició
de la imatge.
Contrasts: el gra fi permetrà captar més tons i definirà millor les
gradacions tonals.
28. Índex de sensibilitat
• La sensibilitat es mesura segons l’estàndart ASA. Com més
sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar.
29. Diafragma
• Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera.
Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se o tancant-se per
permetre que entri més o menys llum.
30. Obturador
• És un mecanisme situat davant la pel·lícula que impedeix que la
llum arribi a aquest element. Permet limitar l’exposició a temps
molt breus i controla el temps d’exposició.
32. Captar el moviment
• El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la
fotografia.
33. Captar el moviment
Congelació de moviment: una imatge d’alt dinamisme en ple
moviment apareix com congelada.
Desplaçament: s’ajusta un temps d’exposició prou lent com perquè
el moviment de l’element aparegui desplaçat.
34. El visor
• És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte
que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar.
35. Visor directe: el dispositiu visor és independent de l’objectiu.
Visor rèflex: la imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està
de cap per avall i invertida lateralment.
36. Els objectius
• Les lents permeten una major obertura, ja que desvien els raigs perquè
convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport
fotosensible produint una imatge enfocada. Anomenem objectiu al sistema
òptic d’una càmera format per lents simples situades al llarg d’un eix.
37. Elements d’una lent
-Focus: punt on convergeixen els raigs de llum.
-Pla focal: pla vertical on es forma la imatge.
-Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent.
-Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
38. -Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura.
-Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.
-Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
39.
40. Objectiu normal
Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la
perspectiva, excepte en la presa fotográfica realitzada des de molt a
prop.
És molt lluminós.
41. Objectiu angular
• L’angle és més obert, pot recollir més escena, però ens dóna la
sensació que ens allunya d’ella. Produeix deformacions o
distorcions en els objectes i en les distàncies.
42. Teleobjectius
• Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància
ampliant la imatge òpticament. Proporcionen poca profunditat de
camp i no permeten enfocar elements molt propers.
43. Macros
• Serveixen per a tenir un acostament màxim. Són capaços
d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o
imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real.
44. Objectius de distància focal variable
• Permet variar la distancia focal sense canviar d’objectiu.
Acostumen a ser més grans i pesats, però poden arribar a
substituir a diferents objectius de distància focal fixa.
45. Accessoris
Lents d’augment: disminueixen la distància d’enfocament.
Anells extensors: anells buits que allarguen l’objectiu. Ens permet
enfocar a menys distància un element.
46. L’objectiu permeten:
-Que amb la càmera abastem un angle de visió determinat.
-Produir aberracions òptiques i corregir-ne d’altres.
-Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.
-Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i propers.
-Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.
-Obtenir una imatge enfocada.
47. Paràmetres que condicionen la profunditat de camp
-L’obertura del diafragma.
-La distància focal de l’objectiu.
-La distància respecte a l’objecte enfocat.
