Primera Guerra Mundial

1. Unitat 6.
La Gran Guerra (1914-1918)
Història del Món Contemporani
IPM / Jordi Manero

2. El 1914 esclatà la Gran Guerra, després anomenada
Primera Guerra Mundial.
Primer va ser un conflicte europeu, després mundial.
Fins aleshores només s’havien donat guerres locals.
Participa gairebé tota Europa
(amb les excepcions d’Espanya,
Suïssa, Holanda, Dinamarca,
Noruega i Suècia).
També hi participen les colònies
(Canadà, Austràlia, africans…).
El teatre d’operacions és molt
ampli (Europa, Àfrica, Proper
Orient, mar…).

4. Destacaven dues potències democràtiques:
Europa a inicis del segle XX: Antecedents i causes de
la guerra.
Gran Bretanya:
França:
Tenia relacions tenses amb Alemanya per la qüestió
d’Alsàcia i Lorena.
Monarquia liberal, l’imperi més destacat
del món i una potència econòmica.
Tercera República. Es tractava d’una democràcia
que impulsà la laïcització de l’Estat.
L’Imperi Rus:
Imperi endarrerit, de base agrícola i amb una
industrialització molt localitzada.
Estat autocràtic dirigit per Alexandre II
Romanov.

5. II Reich alemany:
Era una potència industrial que inicialment
aspirava a ser la potència hegemònica a Europa.
Més endavant Guillem II aspirava a convertir
Alemanya en una potència mundial.
Destacaven els ideals pangermanistes.
Estat federal. Molt autoritari, no era una
veritable democràcia (encara hi havia
sufragi censatari).

6. Imperi Turc Otomà: Autocràcia en franca decadència.
Havia anat perdent territoris en la
zona dels Balcans (Sèrbia, Romania,
Bulgària, Montenegro...).
Imperi
Àustro-
Hongarès.
No era una democràcia.
El seu gran problema eren les pretensions
nacionalistes dels territoris.
L’emperador Francesc Josep tenia un
poder gairebé absolut.

7. La Pau Armada (1870-1914).
Es tracta d’un període de
tensió diplomàtica i rivalitat
entre les potències europees.
Crisis diplomàtiques
constants:
Marroc, Balcans....
A Europa es va anant creant un complex sistema
d’aliances internacionals.
Creació i consolidació
de les aliances.
Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Àustria-
Hongria i Itàlia.
Triple Entesa (1907) es creà la entre Gran
Bretanya, França i Rússia.

8. Les crisis diplomàtiques són constants:
L’Imperialisme significa la unió d’economia i política. Per això
hi ha l’aflorament de rivalitats econòmiques.
Especialment França i GB tenen por de la
potència industrial d’Alemanya.
Alemanya amenaça el domini del mar de
GB, amb Guillem II (Weltpolitik).
Creació de polítiques armamentístiques (PAU ARMADA).
La guerra es comença a veure com a inevitable.
Augmenta el pressupost en defensa i el tamany
dels exèrcits, que milloren l’equipament.

9. Els governs crearen
un clima de por i
tensió, i així
justifiquen el futur
conflicte (just,
necessari).
Polítiques ultranacionalistes
defensen que en la hipotètica guerra
cal cercar la victòria total, la
destrucció definitiva de l’enemic.

10. Les rivalitats estratègiques i
colonials van augmentant la
tensió.
Destaquen les crisis
marroquines i
balcàniques.
Crisis marroquines.
Primera crisi marroquina
(1905-1906).
França i Espanya
cobegen el Marroc.
Conferència d'Algesires, 1906.
Alemanya protesta i
ofereix ajuda al soldà.
França i Espanya obtindran un
protectorat sobre el Marroc.
Hi haurà la supervisió d’un inspector general suís.
Es respectarà l’autoritat del soldà.

11. Segona crisi marroquina o
d’Agadir (1911).
Es produí una insurrecció al sud Marroc.
Alemanya acusa França d’excedir-
se i envia un vaixell de guerra a
Agadir.
Alemanya vol colònies, per això
demana o el sud del Marroc o el
Congo.
Finalment obtindrà
l’ampliació del Camerun.
El desig de revenja per part de
França s’incrementa (Alsàcia,
Lorena, el Congo).

12. Crisis balcàniques.
Turquia (el gran malalt) és un imperi en crisi.
Grècia, Montenegro, Sèrbia, Bulgària,
aconsegueixen territoris.
Els Balcans són un punt calent, car hi
ha una gran confluència d’interessos:
Àustria vol una sortida a la
Mediterrània, per això el 1908
s’annexiona Bòsnia-
Herzegobina.
Rússia vol també una sortida al
mar, per això signarà una
aliança amb Sèrbia.
Itàlia vol controlar Albània.

13. Les causes de l’esclat de la Gran Guerra van
ser diverses. El detonat fou l’atemptat de
Sarajevo.
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat
l’arxiduc Francesc Ferran, hereu d’Àustria.
L’atemptat de és només una excusa.
L’assassí és Gavrilo Príncep (serbi anarquista).
Entren en funcionament les aliances...
Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII;
Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII;
Rússia decreta la mobilització general, 30/VII;
Alemanya dóna un ultimàtum a Rússia i França....
L’agost del 1914 s’inicià la Gran Guerra

14. Alemanya
Imperi Austríac
Bulgària
Imperi Turc
Gran Bretanya
França
Rússia
Itàlia
Sèrbia
Grècia
Romania
EE.UU.
Japó

15. Arreu es crearen
les Unions
Sagrades:
Totes les forces polítiques s’unien a
cada país per afrontar la guerra.
Els qui s’oposaven eren perseguits.
Arreu Deliri
Patriòtic
La majoria de la població
està a favor del conflicte.

16. La Gran Guerra (1914-1918).
És una nova forma de fer la guerra:
Economia de guerra: Mobilització massiva de recursos
i efectius. Subordinació total a la guerra (planificació
per part dels governs).
Primera guerra
industrial.
Guerra econòmica per entorpir les actuacions dels
enemics (guerra submarina).
Utilització de la propaganda com a arma de guerra
(guerra psicològica).
Desenvolupament de noves i poderoses armes: Armes
químiques, tancs, avions, metralladores ...

18. La combinació de mentalitat del XIX i armes del XX
donarà una dimensió terrible a la guerra, autèntica
carnisseria (milions de morts) mai vista.

19. La guerra afectà a la població de manera
generalitzada:
Grans moviments de refugiats
que fugen dels conflictes.
Inicià la tendència actual a incrementar de
manera brutal les víctimes civils en les
conflagracions.
Economia de guerra.
Lleves massives de la
població masculina.
Bombardejos de ciutats.

20. Les fases de la guerra.
Els imperis centrals formaven un bloc més homogeni i
tenien més força militar.
El gran problema era haver de lluitar
en dos fronts simultàniament.
Aconseguir una ràpida victòria al front
occidental per després acabar amb Rússia.
Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica i ràpidament
arriba prop de París.
Joffre atura els alemanys
en la batalla del Marne.
Alemanya queda atrapada
entre dos fronts i Moltke és
substituït per Falkenhayn.
Pla Schlieffen
Guerra de moviments (1914)
La guerra de moviments s’atura.

21. Guerra de posicions (1915-1916).
El fracàs de la guerra de
moviments dóna pas a la
guerra de posicions o de
trinxeres (símbol de la
guerra).
Es demostra que el conflicte
serà molt llarg.
Al front oriental Alemanya es va
veure sorpresa inicialment per
l’ofensiva russa.
Després es donaren
grans victòries
alemanyes
(Tannenber, febrer
1917).
Rússia es trobava paralitzada
pels problemes interns.

22. Es donaren victòries dels aliats
alemanys als Balcans.
La victòria definitiva
dependrà del front
occidental.
El front occidental era el més estable. Es va mantenir
pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys.
Aquesta situació fa que sigui necessària una gran capacitat
de resistència (econòmica, psicològica).
Les potències centrals es troben envoltades i GB domina el
mar, per això Alemanya inicià la guerra submarina.
Per trencar aquesta dinàmica,
grans batalles i ofensives
(Verdún, Somne, 1916) que no
aconsegueixen trencar
l’equilibri de forces.

23. Durant la segona etapa del conflicte es
produí la seva mundialització
Els aliats demanaren prèstecs als EUA.
Les colònies ajuden les metròpolis,
estenent-se el conflicte a l’Àfrica, el
Pròxim Orient i l’Extrem Orient.
L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i
Bulgària (1915), traslladà el conflicte als
Balcans.
Japó entrà al costat dels aliats portant
la lluita al Pacífic.
La guerra s’estengué al mar. Batalles navals (Jutlàndia,
1916) i guerra submarina.

24. Crisi del 1917. És l’any clau de la guerra.
Arreu es manifesta clarament el cansament, la qual cosa
provoca problemes interns a diferents països.
França: Les tropes es revolten, no volen anara al
front. Petain substitueix Neville, imposant
600 penes de mort (60 execucions).
Alemanya: Gran desmoralització, en gran part
provocada pels greus problemes de
subministrament.
Rússia: Revolució que fa caure el Tsar.
Poc després, Rússia surt de la
guerra (Pau de Brest-Litovsk,
1918)

25. La sortida de Rússia (Pau de Brest-Litovsk, 1918), podria
significar la victòria alemanya.
A banda de tancar el front oriental obté importants
territoris (Ucraïna, Polònia, països bàltics...).
Precipita l’entrada en el conflicte dels EUA.
Tot i declarar-se neutrals, eren un
aliat clau de l’Entesa (préstecs,
material).
El 2 d’Abril de 1917 declara la guerra.
L’afer del Lusitània.
Telegrama Zimmerman.
Excuses.
Realitat. Si guanya Alemanya,
qui pagarà els crèdits?

26. Les grans ofensives (1918).
El 1918 es produí el desenllaç definitiu del conflicte.
Els aliats s’imposen al front
dels Balcans (desfeta turca,
búlgara i austríaca).
Turcs i austíacs
demanaren armisticis.
Alemanya, debilitada,
llença grans ofensives.
De març a juliol es donaren
5 grans ofensives
alemanyes, fracassades
Vol la victòria abans de l’arribada de tropes dels EUA.
Els exèrcits alemanys patiren la desfeta del Marne.
Cal afegir els greus problemes interns (revoltes militars,
vagues).

27. El 9 de novembre de 1918 Guillem II abdicà i el dia 11 es
signà un armistici.

28. L’organització de la pau.
L’any 1918, quan la guerra encara no havia acabat,
Wilson publicà el 14 punts.
Es tracta d’una declaració de com
hauria de ser la pau:
Rebuig a la diplomàcia secreta.
Recolzament de la democràcia.
Principi de les nacionalitats...
En teoria aquests punts es
consideraren a l’hora de redactar
els tractats de pau.

29. Es signaren diversos tractats de pau, el més destacat dels
quals serà el de Versalles.
En aquests tractats hi ha
dues qüestions claus:
Les reparacions de guerra.
Les reivindicacions territorials.
D’altra banda, han de considerar:
La por a l’extensió del bolxeviquisme rus.
L’esfondrament de l’Imperi Turc i Àustro-Hongarès.
La força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en
solitari).
La necessitat d’evitar una nova guerra.
La diversitat d’interessos dels guanyadors.
Negociar la pau no
és tasca fàcil.

30. Canvis territorials després de la Gran Guerra:
A llarg termini, desastrosos:
No respecten les reivindicacions nacionals.

31. El Tractat de Versalles.
Hi van
prendre part:
Clemenceau
Lloyd George
Wilson
Orlando
Sobre Alemanya i la
reconstrucció europea.
Alemanya ho considerarà una imposició (diktat),
car és humiliada, imposant-li duríssimes
condicions.
A la llarga generà greus problemes (IIGM).
Tractat més destacat.

32. Clàusula de la responsabilitat.
No pot entrar en organitzacions internacionals.
Pèrdues territorials i la prohibició de l’Anschluss.
Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen,
Malmèdy, Schlesvig i totes les colònies.
Limitació de la seva força militar:
Desmilitarització marge esquerra del Rin
(Renània), pèrdua de la força aèria, limitació de la
flota, reducció exèrcit a cent mil homes.
Ocupació del Sarre durant 15 anys.
Pagament de reparacions de guerra (220M marc or).
Exagerada i impossibles de fer front.

33. Les condicions són tan dures que provoquen tensió entre els
mateixos guanyadors:
GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar).
Els EUA no volen tanta humiliació (són els més forts).
Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta).
Per la seva banda França vol encara ser més durs (és qui
més ha patit la guerra).
A la llarga
generà
greus
problemes:
Segona Guerra
Mundial

34. Imperi queda esquartert.
Saint Germain: Àustria-Hongria.
Prohibició
de
l’Anschluss.
Perdrà: Hongria, Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia...
Limitacions
militars.
Pèrdues territorials.

35. La resta de tractats: Nevilly: Bulgària.
Trianon: Hongria.
Sèvres: Turquia.
La resta de tractats, sobre els aliats
alemanys, en general tenen dos
punts fonamentals:
Pèrdues territorials.
Limitacions militars.

36. Les conseqüències de la Gran Guerra.
Demogràfiques.
10M de morts, desapareguts, a més d’uns 6M de
ferits i mutilats.
Dèficit de joves, població activa, la qual cosa incidí en
un elevat descens de la natalitat (generacions
buides).

37. Econòmiques.
Europa perdrà de manera definitiva l’hegemonia
econòmica mundial.
Patí una gran devastació, sobretot França.
Es donà la subproducció, una gran inflació...
Alemanya ho tindrà pitjor (reparacions de guerra).
Endeutament d’Europa respecte els EUA.
Els nordamericans són els grans beneficiats del conflicte
(atorgaren crèdits, realitzaren grans vendes).
El Japó també resultà molt beneficiat econòmicament, car
augmentà la serva producció industrial.

39. Polítiques i Geopolítiques.
A Europa:
Avenç de la
democràcia:
S’aplica el sufragi universal.
La crisi d’entreguerres veurà com sorgiran els
moviments totalitaris.
Comença el vot femení.
Moltes de les dinasties tradicionals
(autoritàries) són enderrocades.
Aparició de les nacionalitats europees, afegida a una
política fronterera nefasta.
A la llarga ocasionarà multitud de conflictes.

40. Els tractats de pau
modificaren els límits
territorials i provocaren
l’aparició de nous
Estats
Hongria, Txecoslovàquia,
Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia,
Estònia, Lituània i Letònia.

41. El declinar europeu és molt
clar, mentre es produeix
l’ascensió dels EUA i el Japó.
La Revolució Russa significarà
l’aparició de l’URSS.
S’inicia el procés d’emancipació de
les colònies.

42. Socials. La guerra significarà grans canvis en
l’estructura social de molts països.
Mentre la misèria afectava a una part de la població,
“nous rics” feien ostentació de la seva riquesa.
La crisi de la postguerra estimularà la tensió social.
Augmentarà el racisme, la xenofòbia i el puritanisme.
La crisi de consciència europea
possibilità l’arribada influències
orientals.
Augmentà la tensió social.
Dificultats d’integració dels excombatents.
Es trencà el moviment obrer.

43. Hi haurà una clara presa de consciència
femenina (sufragisme).

44. Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi
política. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa
el Ruhr (1923). La tensió augmenta.
Per tal de solucionar aquest problema es realitzà el Pacte de Locarno,
1925. Aquest pacte va permetre la teòrica reconciliació francoalemanya,
amb l’acceptació de les fronteres occidentals d’Alemanya, així com
l’acceptació del Pla Dawes, per afavorir el pagament de les reparacions de
guerra.
Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el Pacte Briand-
Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva.
C.Aranda & J.Manero

45. Creació de la Societat de Nacions.

46. C.Aranda & J.Manero
La creació de la Societat de Nacions.
La Gran Guerra fou un conflicte sense
precedents per la magnitud del desastre. Ja
durant la guerra Wilson proposa crear una
organització per preservar la pau mundial.
Així sorgí la Societat de Nacions. Volia
garantir la pau (negociació, transparència) i
fomentar la cooperació internacional. La seva
seu es trobava a Ginebra. Tenia dos
organismes bàsics, l’Assemblea General (45
estats) i el Consell (guanyadors (F, EUA, GB, I,
Japó) i 4 estats).
No tenia força moral, car els vencedors no hi
ingressaren, com tampoc ho va fer l’URSS ni
els mateixos EUA.
Fracassarà. No evitarà la II GM.