3. Endarreriment econòmic i social
País semifeudal
La situació econòmica i social
22M km2, 174M habitants
150 pobles, ètnies (la presó dels pobles)
russificació forçada cercant cohesió
Imperi rus
Força més aparent
que real
Sant Petesburg, 1900
C.Aranda & J.Manero
4. País agrícola, endarrerit.
75% pagesos dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona)
El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal.
- Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks)
- La immensa majoria continuaren vivint en la misèria (Mugiks)
Poca indústria i localitzada a les grans ciutats.
A partir del 1880, accelerada industrialització (capitals foranes)
Concentració d'obrers i fàbriques, en algunes ciutats (Moscou, Petrograd)
Socialment.
Aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra.
Burgesia dèbil, però formada i amb ganes de canviar la situació.
Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball
miserables.
C.Aranda & J.Manero
6. La situació política
Monarquia Absolutista
(Tsar)
Autocràcia
Nicolau II (Romanov)
Burocràcia
Exèrcit
Església ortodoxa
Policia (Okhrana)
Dumes municipals
Poble sense
drets ni
llibertats
individuals
Immobilisme polític total
Ni partits, ni parlament…
No es vol limitar l’absolutisme
C.Aranda & J.Manero
8. El creixement de l’oposició
No s’accepta la situació Oposició
Clandestina
Reprimida
(presó, exili, desterrament, execucions)
C.Aranda & J.Manero
9. Oposició revolucionària
1903
Nihilistes (s. XIX)
(de l'intel.lectualisme
al terrorisme)
Populistes (Narodniki)
Pro-camperols
Terroristes
Anti-occidentals
"Esserites" SR
(1901)
(Kerenski)
P. Obrer Socialdemòcrata Rus
(Plekhanov)1898
OPOSICIÓ REVOLUCIONÀRIA
Lenin
Oposició reformista
Oposició al Tsarisme
Marxistes
BolxevicsMenxevics
C.Aranda & J.Manero
11. Menxevics, Martov, Plekhànov
Partit obrer de masses
Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia)
Primer revolució burgesa, després proletària
Bolxevics, Lenin
Partit minoritari, revolucionaris professionals
Cal preparar la revolució
Trotski Lenin
C.Aranda & J.Manero
12. El pensament de Lenin
Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de
portar a la revolució socialista
Concepció del
moviment
revolucionari
La revolució l’ha de dirigir una organització
sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit
bolxevic
Idea de l’Estat
L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que
estableixi una dictadura del proletariat
Resultat el règim soviètic (URSS)
El qual haurà d’estendre la revolució a
altres països. (III Internacional)
C.Aranda & J.Manero
13. La Revolució del 1905 i els
intents de reforma
C.Aranda & J.Manero
14. La Revolució del 1905
Crisi econòmica conjuntural
Entre 1904 i 1905
Rússia pateix una
Agreujada per una
Guerra contra el Japó per Manxúria (1904-05)
Derrota russa (PortArthur i Manxúria).
Que suposa la
Demanda popular
- Millores en les condicions de vida
- Democratització de l'Estat
(Duma)
Això provoca una
Primer intent de crear monarquia constitucional
C.Aranda & J.Manero
15. La revolució de 1905
"Diumenge Sagnant"
Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny)
Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols)
duríssima repressió (Tsar)
Demandes populars
provocarà
9 de gener
Primera Fase Vagues
gener – juny, 1905
C.Aranda & J.Manero
16. El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre
en conseqüència
Demandes popularsSegona Fase Vagues
octubre, 1905
Soviet de Sant Petersburg
Vaga General
greu perill revolucionari
Accepta fer reformes: Duma
Accepta sufragi universal
Reformes més aparents que reals
(no parla de la constitució)
ara bé
C.Aranda & J.Manero
18. La conjuntura de la Primera Guerra
Mundial
Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia
Teòricament,
Monarquia Parlamentària
En la pràctica,
Tsar continua acaparant el poder
(Duma sense poder efectiu)
La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social
Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra
C.Aranda & J.Manero
19. Provoca una crisi social, econòmica i política
Les derrotes de Rússia provocaren
Grans pèrdues humanes
Dos milions de morts el 1916
4 milions de ferits
Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos)
Escassetat de productes de primera necessitat
Tancament de fàbriques
Descontentament social i polític
desprestigi encara major del Tsar
Aquesta situació provoca
Desorganització i corrupció política
(Rasputin)
Rasputin
C.Aranda & J.Manero
21. Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen
la revolta el febrer de 1917
Abdicació de Nicolau II
Govern provisional de la República
El poder passa a la Duma
Rússia és una república democràtica burgesa
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes
No atura la guerra ni la misèria
Manifestacions i vagues
Revolta militar
Provoquen
Es crea un
Amb el príncep Luov
Luov deixarà pas a Kerenski (SR)
Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets
La caiguda del tsarisme (febrer de 1917)
C.Aranda & J.Manero
22. El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars
El poble vol:
- Terres
- Millors condicions de vida
- Sortir de la guerra
Descontentament popular
tensió, vagues
Existeixen dos poders
Poder legal, del govern provisional
amb el suport dels SR i menxevics
Poder real, els soviets controlen el carrer
Assemblees de delegats dels pagesos,
soldats i obrers
amb el suport dels bolxevics
S’enfronta
La dualitat de poders (març-octubre del 1917)
C.Aranda & J.Manero
23. Lenin, amnistia
(torna de l’exili)
publicarà les Tesis d’Abril
- Pau immediata
- Terra per als camperols
- Fàbriques sota control obrer
- Poder als soviets
- Rebuig al govern provisional
- Col·laboració entre obrers i camperols
Pau, pa i terres
Tot el poder per als soviets
C.Aranda & J.Manero
24. Bolxevics, cada cop més forts
aprofiten el caos
- Guerra
- Fam
- Revoltes pageses
- Vagues
- Desercions massives
- Revolta del general Kornilov
Lenin intentarà el juliol arribar al poder
Fracassarà i marxarà a l’exili
aprofiten el caos
- Guerra
- Fam
- Revoltes pageses
- Vagues
- Desercions massives
- Revolta del general Kornilov
Ara bé el govern provisional és molt impopular
cada cop té menys recolzament
C.Aranda & J.Manero
26. Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència del partit bolxevic (Lenin)
Provoca un cop d’Estat contra
El govern provisional
Comitè Militar
Revolucionari (Trotski)
Les jornades revolucionàries
Octubre:
9, Lenin arriba a Sant Petersburg
10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada
16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski)
24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni
seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic
25, dia del Segon Congrés dels Soviets
Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional)
Èxit, revolta arreu del país
C.Aranda & J.Manero
27. A l’octubre s’estableix una
Dictadura del proletariat
Govern dels Comissaris del Poble
Èxit de la Revolució
Lenin, president
Trotski, afers exteriors
Stalin, nacionalitats
Rikov, interior
Comença a legislar
aplicant Tesis d’abril
Les primeres mesures revolucionàries
C.Aranda & J.Manero
28. Decrets d’Octubre
Decret sobre la Pau.
Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918)
Decret sobre la Terra.
Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris
(la terra però, és propietat de l’Estat)
Decret sobre els deutes de l’Estat.
No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern provisional.
Decret sobre les nacionalitats.
Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics.
Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç
exterior i de la banca.
C.Aranda & J.Manero
30. La guerra civil
i la construcció de
l’Estat Socialista
C.Aranda & J.Manero
31. Lenin imposa el règim soviètic
La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk)
Els decrets sobre la terra
L’abolició de l’Assemblea (Duma)
Guerra civil (1918-1921
Provoca una reacció antisoviètica
Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)
Exèrcits Blancs
comunistes
Burgesia
Tsaristes
Liberals
Anticomunistes
Ajuda internacional
La Guerra Civil i el comunisme de
guerra
Contra
C.Aranda & J.Manero
33. Guerra civil (1918-1921
Victòria comunista
Lenin aplica el “Comunisme de Guerra”
Nacionalització indústria
Socialització agrària
- Camperols paguen en espècie
- Les collites es venen a l’Estat
- Es fixen preus màxims
Disciplina laboral duríssima
Intervenció estrangera a favor dels blancs
Però la...
por als bolxevics
no cobren deutes
Creació de l’Exèrcit RoigTrotxki
Duríssima repressió / Dictadura total
Txeca
Lenin
C.Aranda & J.Manero
34. Eleccions a l’Assemblea Constituent
anunciades pel govern provisional
Novembre, 1917
Desfeta bolxevic
9 milions de vots sobre 36
Nova Assemblea és social-revolcionària
intenta refer els decrets d’octubre
intenta controlar els soviets
Lenin reacciona Tanca l’Assemblea
És una institució burgesa que
representa la falsa democràcia burgesa
a partir
d’ara
Comença la democràcia popular, dels soviets
S’instaura un règim de partit únic
Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència
Txeca (policia política)
La consolidació del poder bolxevic i la formació de l’URSS
C.Aranda & J.Manero
35. Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
1922, Congrés dels Soviets (Òrgan suprem de l’Estat i
poder legislatiu)
Soviets
- Triats cada 4 anys
- Estructura piramidal:
Local, Regional, República, Suprem
Basada en els soviets
l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS
Victòria en la Guerra Civil, va possibilitar la creació del’URSS
1921, el partit bolxevic s’anomena Partit Comunista de la
Unió Soviètica (PCUS). Centre del poder dirigit per un
Politburó. El seu secretari general és també el cap d’Estat.
C.Aranda & J.Manero
36. LA NEP
El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil
Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra
Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme,
fase transitòria per estimular la producció
Greus problemes econòmics
Cal recuperar l’economia del país,
la instauració del comunisme fou massa ràpida
Lenin
NEP
Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques
Es permeten el comerç i els beneficis privats
C.Aranda & J.Manero
37. usdefruit de les terres
poden vendre terres i excedents
paguen impostos en metàl·lic
Camperols
la bàsica resta en mans de l’Estat
desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers
propietat privada
millores laborals
Indústria
resten en mans de l’EstatBanca, comerç exterior
NEP
(1921-1927)
Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells
La producció agrícola i industrial es multipliquen
tornen als nivells prebèl·lics
També alguns problemes,
- augment dels preus
- augment de les diferències socials
C.Aranda & J.Manero
38. Estructura federal
1924, Constitució
Òrgans de poder
Soviet Suprem, delegats dels soviets de les repúbliques
- Soviet de la Unió
- Soviet de les Nacionalitats
Presidium,
- Escollit pel Soviet Suprem
- Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem
- Comitè executiu
- President és el cap de l’Estat
Consell de Comissaris del Poble
- Triats pel Comitè Central del PCUS
- President és com un primer ministre
Cort Suprema de Justícia
15 Repúbliques federals
Creació de la III Internacional (Komintern)
C.Aranda & J.Manero
40. La polèmica de la successió de Lenin
Trotski - Stalin
Enterrament de Lenin
Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori
Es designà una troika:
Kamanev, Zimoviev, Stalin
En realitat la pugna era entre
Trotski i Stalin
C.Aranda & J.Manero
41. Pugna entre
Trotski i Stalin
Ideòleg brillant, teòric.
Publicà Lliçons d’Octubre
Partidari de la revolució mundial
(impulsada pel Komintern i l’URSS)
Denuncia la burocràcia i la NEP
Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia
Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat
Stalin
Trotski
Home d’acció, polític pragmàtic
Partidari de consolidar el socialisme en un únic país
Gran coneixedor de les nacionalitats
Secretari General del partit (1922)
Membre de la Troika
S’imposà a Trotski
Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura
C.Aranda & J.Manero
42. L’inici de l’estalinisme
L’ascens al poder
1917 Comissari de les Nacionalitats
1922 Secretaria general del partit
1925 Expulsió de Trotski
L’estalinisme polític
- Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la
societat (amb el Politburó, dominat per Stalin)
- Socialisme en un sol país
Primer accelerar la industrialització
- Culte a la personalitat
- Repressió
Dictadura personal
Purgues polítiques (sobretot 1936-38)
creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit)
C.Aranda & J.Manero
44. L’estalinisme econòmic
Planificació
1928, plans quinquennals
Estructura econòmica
Planificació imperativa (5 anys)
Rebuig a l’autogestió obrera
Autarquia
El sector agrari finançava l’industrial
Indústria pesant
Es basa en
enfortir economia soviètica
autosuficiència
impuls militar
Eliminació del NEP, substituïda per
Planificació
Col·lectivització
Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic
massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant,
poca indústria d’ús i consum
C.Aranda & J.Manero
45. Al camp, creació dels
sovkhoz i kolkhoz
Col·lectivització
La indústria s’ha de basar
en una agricultura moderna, més
productiva i controlada per l’Estat
Kolkhozos
cooperatives col·lectives
entre 120 i 150 famílies
Sovkhozos
granges estatals
producció especialitzada o investigació
Col·lectivització comportà problemes
- Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam
- Oposició dels Kulaks (duríssima repressió)
Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica
C.Aranda & J.Manero
46. Un exemple de la manipulació estalinista de la història
C.Aranda & J.Manero