1. Xavier Gabasa Ruiz
5è A

3. • Els Ibers son les mateixes persones que hi havien en
la Edat del Bronce i del Ferro antic, peró amb un altre
quadrat de relacions externes i un altre cultura.
• La arqueologia data de la cultura ibérica a la segona
Edat de Ferro, entre el 600 i el 50 a . C., que és una
etapa de renovació tecnológica , económica i social
en el que apareixen les societats complexes en tota
Europa.

4. • Els ibers per exemple, van perfeccionar el treball
del ferro i es van convertir en uns orfebres
excel·lents; és a dir, en autèntics experts en el
treball de l'or i la plata. A més, instruïts pels
grecs, van encunyar moneda pròpia i van
aprendre a planificar les ciutats.
• Es van crear elits als pobles costaners, cosa que
va provocar enfrontaments amb els menys
afavorits, els pobles de l'interior. La societat
ibèrica era decididament guerrera.

5. • Els íbers a diferència d'altres civilitzacions, no van
arribar a la península ibérica en un procés
colonitzador buscant noves vies comercials i de
desenvolupament. Els ibers ja eren a la península
ibérica.
• Entre els aspectes propis dels cults ibers sempre s'ha
destacat que aquesta gent incineraven als seus
morts.

6. • La forma de viure dels ibers, com també la seva
cultura i les eines que feien sevir, es van transformar
molt sovint a conseqüència de les relacions que van
mantenir amb els pobles colonitzadors.
• Els romans van obligar els ibers a adoptar, de mica en
mica, la cultura romana, els seus costums i la seva
llengua. Van aconseguir que els íbers abandonessin
progressivament els seus poblats i s'instal·lesin a les
viles romanes.

7. • La cultura ibèrica no és una còpia de la fenícia o la
grega sinó que presenta un caràcter propi, amb
influècies orientals, però diferent de la cultura dels
altres pobles mediterranis. En art, n'es destacada
l'escultura, de gran perfecció, com ho demostra
l'estàtua ibèrica més coneguda, la Dama d'Elx. És
gràcies a l'escultura i la ceràmica pintada que sabem
que als ibers li agradaven la música i la dansa, i que
consideraven sagrats animals com el llop, el toro,
l'àguila i el senglar.

9. • Al llarg del primer mil·lenni a.C. al nord i al centre de
la Península Ibèrica hi vivien uns pobles d’origen
celta procedents del centre d’Europa.
• Aquest pobles vivien en poblats emmurallats,
anomenats castres, que construïen en zones
elevades i fàcils de defensar.

10. • Els celtes es dedicaven preferentment a la
ramaderia, peró també practicaven una agricultura
basada en els cereals.
• Així mateix, elaboraven peces de ceràmica i teixits de
llana. A més, dominaven la metal·lúrgia i fabricaven
estris i armes de bronze i de ferro.
• No coneixien ni l’escriptura ni la moneda. Els
intercambis de productes eren poc freqüents.

11. • Els celtes eren un poble rural i guerrer, però
també varen ser un poble que va destacar en
l'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i de
la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren
famosos en la construcción de carros

13. • Els romans dominaven la Península Itàlica i aspiraven
a poder controlar el comerç mediterrani i a construir
així un gran imperi.
• El seu rival principal eren els cartaginesos que
s’havien instal·lat a la Península Ibèrica. Els
cartaginesos eren un poble originari de la ciutat de
Cartago, al nord d’Àfrica, important centre polític i
comercial al Mediterrani entre els segles VII i III a.C.

14. • Van conquerir una bona part del litoral mediterrani
peninsular amb la intenció d’obtenir-hi or, plata i
soldats. Per poder comerciar, els cartaginesos
fundaren colònies, com Cartago Nova (Cartagena) i
Ibusim (Eivissa).
Amb l’objectiu de dominar la Península i apoderar-se
de les seves riqueses, els romans desembarcaren a
Empòrion (Empúries) l’any 218 a.C. La conquesta
romana de la Península Ibèrica durà més de dos-
cents anys i es va desenvolupar en tres fases:

15. • El litoral mediterrani. (derrotaren els carteginesos i
ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
• La Meseta. (va ser una conquesta llarga).
• La cornisa cantàbrica. (el seu domini es va completar
l'any 19 a. C.

16. • Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els
romans hi varen edificar moltes ciutats.
• Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant la
llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de
govern, la religió i els costums. Aquest procés
d'adaptació a la vida dels romans rep el nom de
romanització.
• Per conquerir un gran imperi, Roma se serví de les
legions. Cada legió estava formada per un 5.000
soldats d'infanteria i centenars de genets.

17. • Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien
un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses
(domus). Els més humils habitaven en cases de pisos
(insulae).
• Al centre urbà hi havia el forum, que era una gran
plaça envoltada (d'edificis públics, temples i
comerços). La ciutat disposava de termes,
amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monuments
commemoratius de batalles (arcs de triumf), i obres
d'enginyeria com els aqüeductes.

18. • Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels
celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema
d'arada, molins de tracció animal per al gra, la
premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
• Els conreus més importants a Hispània eren els típics
de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.
• Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava
blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de
peix)

19. • Una bona part de la península Ibèrica va ser un
centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat
de recursos que tenia. Hispània exportava cap a
Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure,
plom, ferro, sal, etc.
• Els romans també fomentaren el comerç de
productes agrícoles i artesans
• Per poder comerciar amb els altres pobles, varen
construir una extensa xarxa de calçades (camins
empedrats).

20. • Els romans eren politeistes (creien en l'existència de
molts déus).
Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.
• També veneraven déus protectors de la família (lars) i
els dedicaven un altar a cada casa.
L'emperador romà era adorat com si fos un déu.

21. • El cristianisme va néixer a Palestina, habitada pel
poble jueu.
• Els jueus conservaven una religió pròpia, el
judaisme que afirmava l'existència d'un únic déu
(Jahvè) i esperaven l'arribada d'un salvador (el
Messies). Era una religió monoteista.
• En temps de l'emperador August (segle I a.C.), al
poble de Betlem, hi va néixer Jesús, fill de Josep i
Maria.

22. • Als 30 anys, Jesus de Natzaret començà a predicar un
nou missatge religiós i alguns jueus el varen
reconèixer com el Messies, el Fill de Déu.
• La seva doctrina, el cristianisme, prometia la salvació
eterna a tots els homes i dones de bona voluntat que
practicassin l'amor a Déu i al proïsme.
• També recomanava perdonar les ofenses i viure
humilment, renunciants als béns materials.