1. Presència i ús de la llengua catalana en
l’atenció al públic (amb especial atenció a
col·lectius de nova immigració)
Policia Local de Reus
11 i 18 de maig de 2010

2. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
Art. 3 de la Constitució espanyola (1978):
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat.
Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i
el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials
en les respectives Comunitats Autònomes d’acord
amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques
d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser
objecte d’especial respecte i protecció.

3. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
Llengües oficials
El català és la llengua oficial de Catalunya, així
com també ho és el castellà. (art. 3.1,LPL)
El català és la llengua oficial de Catalunya. També
ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat
espanyol.(...) (art.6.2, Estatut)

4. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
Llengua pròpia
El català és la llengua pròpia de Catalunya i la
singularitza com a poble. (art. 2, LPL)
El català, com a llengua pròpia, és:
La llengua de totes les institucions de Catalunya, i
en especial de l'Administració de la Generalitat, de
l'Administració local, de les corporacions públiques,
de les empreses i els serveis públics, dels mitjans
de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de
la toponímia. (art. 6, Estatut)

5. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
La llengua de les administracions de Catalunya
El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de
l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les
corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels
mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la
toponímia.
b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a
Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres
institucions i, en general, per les empreses i les entitats que
ofereixen serveis al públic.
c) El que disposa l'apartat b) implica un compromís especial de les
institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús
entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter
oficial del català i del castellà.
(art. 2.2, LPL)

6. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
Drets lingüístics
Drets lingüístics davant les administracions
públiques i les institucions estatals
Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En
les relacions amb les institucions, les
organitzacions i les administracions públiques a
Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga
totes les institucions, organitzacions i
administracions públiques, inclosa l’Administració
electoral a Catalunya, i les entitats privades que en
depenen, en general, quan exerceixen funcions
públiques.
(art. 32 i 33.1, Estatut)

7. 2. Normativa lingüística en les administracions públiques
Reglaments d’ús de la llengua catalana
RULC de l’Ajuntament de Reus (aprovat l’any 1988 i actualitzat el 2001)
 Afecta l’Ajuntament i els òrgans que en depenen (organismes autònoms
locals, empreses públiques, consorcis, etc) i també les empreses
adjudicatàries o concessionàries, quan actuïn per compte de l’Ajuntament
de Reus, i les d’explotació mixta. (art. 1.1 i 1.2)
 El personal s’ha d’adreçar normalment en català a la ciutadania en les
comunicacions orals, independentment del fet que la persona que atengui li
parli o no en aquesta llengua. D’altra banda, el personal de l’Ajuntament ha
de respectar la tria que els ciutadans i les ciutadanes facin de la llengua en
què volen ser atesos/es. (art. 10)

8. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
La llengua com a element integrador
La llengua és l’eix vertebrador de les relacions
humanes i socials;
El desconeixement d’una llengua és un element
d’exclusió social
El coneixement de la llengua pròpia de la societat
d’acollida és una eina bàsica per a la integració social
i cultural i per millorar la convivència.

9. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
Si una societat diversa i heterogènia
s’articula al voltant d’uns referents
compartits per tothom, en resulta un
tot cohesionat, més ric que la
juxtaposició de les parts.

10. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
La llengua catalana ha de ser aquest
nexe d’unió, aquest referent compartit
per part de tots els ciutadans,
independentment de les seves
procedències.

11. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
La recepció institucional
L’Administració:
▷ explicita el model lingüístic del país
▷ aplica els usos lingüístics oficials
▷ regula l’ús de les llengües no oficials

12. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
La recepció institucional
L’ús lingüístic del personal al servei de
les administracions públiques no pot
ser casual; transmet un model de
comportament lingüístic.

13. 3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes.
La recepció institucional i l’impacte inicial
La recepció institucional
 La llengua habitual de les comunicacions de
la Generalitat de Catalunya i de la resta
d’administracions (local i estatal) és el català.
 El català ha de ser la llengua preferent.
 Les administracions han de garantir a la
població immigrant l’aprenentatge del català.

14. 4. Les actituds lingüístiques
Coneixement del català :
A Catalunya
•El 94,6% de la població l’entén
•El 78,3%, el sap parlar
Al Camp de Tarragona
•El 89,5% de la població l’entén
•El 75,7%, el sap parlar
•El 80%, el sap llegir
•El 62%, el sap escriure
(Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008)

15. 4. Les actituds lingüístiques
Ús del català:
•Catalunya: el 35% el té com a llengua
habitual
•Camp de Tarragona: 33,1% el té com a
llengua habitual
•Terres de l’Ebre: 72,8% el té com a
habitual
(Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008)

16. 4. Les actituds lingüístiques
[1] Reflexions a l’entorn del coneixement de la llengua
A Catalunya pràcticament tothom entén el català i la
immensa majoria de les persones pot utilitzar-lo en
les seves relacions orals interpersonals.
Si pràcticament tothom entén la llengua catalana i un
percentatge força elevat el sap parlar, són possibles
les converses bilingües, de manera que els que
saben parlar en català no cal que deixin de fer-ho i
els que no en saben ho tindran més fàcil per
aprendre’n.

17. 4. Les actituds lingüístiques
[2] Reflexions a l’entorn del comportament lingüístic
dels catalanoparlants
 Parlant català, un 70,6% de la població canvia de llengua davant
d’un interlocutor que usa el castellà (EULC 2003).
 La norma dominant és renunciar a la llengua pròpia davant d’un
interlocutor castellanoparlant, encara que sàpiga que aquest
darrer entén i, fins i tot, sap parlar el català.
 Aquesta norma , que es fa extensiva a les persones procedents
de la nova immigració, es pot interpretar com una infravaloració
del català i de la capacitat d’aprenentatge de les persones
nouvingudes.

18. Llengües en contacte
República Veridiana
• Veridià • Cramoví
ABC D
AB AD ACD
AC BD ABCD
BC CD
ABC ABD
BCD

19. Llengües en contacte
República Veridiana (2)
• Veridià • Cramoví
CD
AB
AC ABC
AB AD ABD
BC ACD
BD BCD
CD ABCD

20. 4. Les actituds lingüístiques
[3] La llengua com a element d’integració
 El tret identificador de Catalunya és la llengua. La
llengua esborra etiquetes.
 El català és patrimoni de tots els catalans: autòctons,
nouvinguts, immigració espanyola anterior i actual.
 Com més llengües es coneixen, millor: no adreçar-
nos en català a una persona que el podria aprendre
equival a aixecar-li una barrera. I les barreres no
afavoreixen ningú.

21. 4. Les actituds lingüístiques
[4] L’actitud dels treballadors al servei de l’administració
pública
 El personal de l’Ajuntament o del Consell Comarcal
representeu un model lingüístic. D’aquí la vostra
responsabilitat i les conseqüències de les vostres
actituds lingüístiques.
 Heu de complir amb la normativa (RULC) i alhora
podeu contribuir a l’aprenentatge de la llengua per
part de les persones nouvingudes.
 El personal de l’administració no actueu a títol
personal, sinó que representeu una institució que ha
explicitat per via normativa la seva regulació
lingüística.

22. 4. Les actituds lingüístiques
[5] Motius per utilitzar el català (1)
 El lloc on vivim i el fet que aquest territori té una llengua pròpia.
 Som models lingüístics i donem un missatge molt clar segons la
nostra tria lingüística:
català perquè és la llengua del país i de la institució
 castellà perquè ni nosaltres mateixos no tenim en
consideració la nostra pròpia llengua (impossible que l’hi
tinguin les persones nouvingudes, per tant).
Podem contribuir a fer del català la llengua comuna de relació i
evitar així segregacions.
El 70% de la immigració té com a primera llengua una llengua
diferent del castellà. D’aquests, el 35% tenen com a primera
llengua una llengua no oficial al seu país d’origen.

23. 4. Les actituds lingüístiques
[6] Motius per utilitzar el català (2)
 La majoria de persones nouvingudes parlen més d’una llengua,
també els de la comunitat llatinoamericana (aimara, guaraní,
quítxua, mapudungu, etc.).
 El futur de la llengua catalana depèn, entre d’altres coses, de
l’ús que en fem individualment.
El 95% de la població ens entén quan parlem en català.
L’ús normal d’una llengua genera més normalitat en l’ús
d’aquesta llengua.
És difícil arribar a un ús exclusiu del català en el context actual,
però hi ha la possibilitat de fer-lo augmentar molt només limitant-
nos a canviar de llengua quan sigui necessari.

24. 4. Les actituds lingüístiques
[7] Els tòpics
“La llengua és important, però prou feina tenen a obtenir papers, trobar
feina i habitatge.”
El domini d’una llengua és un instrument més de benestar social.
 “Bona part de la immigració és temporal i tornarà al seu país d’origen: no
paga la pena invertir-hi esforços.”
La majoria de persones nouvingudes arriben als països d’adopció amb la
intenció de tornar als seus països d’origen, però les estadístiques
mostren que la majoria s’hi acaben quedant. Fins i tot que és
insignificant el percentatge de persones nouvingudes que es traslladen a
un altre lloc de l’estat.
 “La primera generació és irreconvertible.”
Els pares són el model educatiu i social per als seus fills. El que és
inqüestionable és que els pares desitgen que els seus fills siguin
ciutadans de primera i saben que la integració lingüística és essencial en
aquest procés, encara que ells tinguin més dificultats per aprendre una
llengua, per raons òbvies.

25. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[1] Experiències
Criteris d’ús de les llengües no
oficials
Voluntaris per la llengua
Plans d’acollida
Plans d’acolliment integral
(administracions locals)

26. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[2] Criteris d’ús de les llengües no oficials a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (1)
 En les comunicacions telefòniques i presencials també cal
utilitzar el català. Quan un ciutadà o una ciutadana utilitza una
altra llengua, no s’ha de canviar de llengua automàticament, sinó
que en primer lloc cal demanar a la persona interlocutora si
entén el català. En molts casos la resposta serà que entén el
català, però que encara no el parla o que el parla amb dificultats,
i la conversa podrà continuar en català o bilingüe.
 Les ciutadanes i els ciutadans, en el territori de Catalunya,
poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials. Així, poden
adreçar-se a les administracions públiques, tant oralment com
per escrit, en qualsevol de les dues llengües, català o castellà.
Per tant, tot i que la llengua de comunicació habitual de la
Generalitat és el català, els ciutadans i les ciutadanes tenen
dret, si ho demanen, a rebre les comunicacions de la Generalitat
en castellà i a ser atesos oralment en aquesta llengua.

27. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[3] Criteris d’ús de les llengües no oficials a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2)
 L’ús d’altres llengües ha de ser excepcional i
justificat. Dins l’àmbit lingüístic català, s’ha d’evitar
emprar llengües no oficials en l’activitat administrativa
de la Generalitat; per tant, s’han d’utilitzar únicament,
i en casos justificats, en comunicacions o materials
informatius o divulgatius.
─Per a l’acollida de persones immigrants quan arriben
a Catalunya (per exemple, informació relativa a
serveis públics o a la llengua i la cultura catalanes).
─Per assegurar la comunicació en casos de
necessitat vital (per exemple, en qüestions
relacionades amb la salut i la seguretat).

28. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[4] Criteris d’ús de les llengües no oficials a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (3)
❏Les comunicacions de la Generalitat que es difonen a
Catalunya han d’incloure sempre el català: totes les
comunicacions, documents i materials han de contenir la versió
original en català.
❏Si es decideix editar documents multilingües, com a criteri
general, no s’han de fer versions monolingües separades per a
les diferents llengües.
A més, en les comunicacions multilingües la versió en català ha
de ser sempre la preferent.
❏Aquesta preferència es pot fer visible de diferents maneres: la
versió catalana pot aparèixer en primer lloc, pot tenir una mida
de lletra més gran, pot ser d’un color diferent a les altres
versions.

29. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[5] Criteris d’ús de les llengües no oficials a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (4)
❏Una altra possibilitat és difondre la versió en català i tenir
disponibles altres versions bilingües o multilingües per utilitzar-les
en cas que siguin necessàries per assegurar la comunicació amb
les persones destinatàries; no cal que les llengües no oficials
siguin directament accessibles al públic. Aquest sistema es pot
aplicar, per exemple, en taulers d’anuncis o en expositors amb
fullets informatius.
Un altre sistema per donar preferència a la llengua catalana és fer
les versions en altres llengües sense logotip, ni signatura, ni
imatges, de manera que només la versió original contingui tots els
elements del document. Aquest sistema es pot aplicar, per
exemple, a un imprès per emplenar: la persona interessada pot
tenir una traducció simple de suport, però el document oficial que
ha de presentar és la versió catalana.

30. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
[6] Criteris d’ús de les llengües no oficials a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (5)
Cal fer servir recursos alternatius que facilitin la comprensió dels missatges.
En les comunicacions destinades a persones que encara no coneixen la llengua
pròpia de Catalunya té més sentit que en qualsevol altra circumstància fer servir
un llenguatge senzill i entenedor.
Quan les persones a qui s’adreça una comunicació poden tenir dificultats per
entendre el català, cal fer un esforç per simplificar el llenguatge utilitzat:
❏ comunicacions orals
─ parlar a poc a poc
─ repetir algunes paraules o frases especialment rellevants per a la
comunicació que s’ha d’establir
─ utilitzar paraules i expressions senzilles i, si tenim l’opció, al màxim de
pròximes a la llengua que coneix l’interlocutor.
─ si cal, traduir paraules o fragments; i, si és possible, havent-ho dit primer
en català.
❏ comunicacions escrites
─ estructurar bé els documents
─ redactar de manera clara
─ fer servir frases curtes i imatges

31. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
“Voluntariat per la llengua”
“Voluntariat per la llengua” és un programa
de suport a l’aprenentatge i ús social del
català promogut pel Consorci per a la
Normalització Lingüística i la Secretaria de
Política Lingüística.

32. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic,
de manera que persones que parlen habitualment
català destinen una part del seu temps a
conversar en aquesta llengua amb persones
interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya
i poder-lo parlar d’una manera natural.

33. Objectius del programa
Facilitar que totes les persones que tenen
coneixements bàsics de català i es volen llançar
a parlar-lo puguin practicar aquesta llengua i es
pugui consolidar com a llengua d’acollida.
Que els voluntaris s’acostumin a mantenir
sempre una conversa en català sense canviar
de llengua.

34. Quins compromisos adquireixen?
Trobar-se una hora a la setmana amb el
voluntari/ària o aprenent/a que se’ls hagi
assignat per conversar durant un mínim de
deu setmanes.

35. Activitats dutes a terme
Excursió a Arbolí i Gallicant
Visita al programa Bocamoll de
TV3
Visita al Molí de les tres
Eres de Cambrils

36. Parelles lingüístiques constituïdes al CNL des del 2003
Parelles lingüístiques constituïdes al CNL
de l’Àrea de Reus des del 2003

37. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
Materials de la Plataforma per la llengua
www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/publicacions
 De cara a la ciutadania, de cara al català
 Guia pràctica d’acollida lingüística
 Salam al català
 Què faig si...?

38. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
Per un model d’acollida dels immigrants: necessitats i propostes
(Departament d’Acció Social i Ciutadania)
“...recomanem que tot el procés d’acollida es
faci en català...i, malgrat que en un primer
moment la seva voluntat és aprendre el
castellà, un cop fa un determinat temps que
són aquí s’adonen que no conèixer el català
els dificulta la integració laborals, retalla la
seva igualtat d’oportunitats i els
provoca, sense voler, una doble
discriminació...”

39. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
Conèixer el català ajuda...
 Per no quedar enrere (igualtat d’oportunitats)
 Per evitar l’aïllament (facilita les relacions
socials, laborals, educatives i de veïnatge)
 Per no quedar al marge (facilita la integració
social, laboral i relacional)

40. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
Conèixer el català ajuda...
 Conèixer el català dóna l’oportunitat de
millorar les pròpies expectatives
laborals, socials i humanes
 Conèixer el català afavoreix la inserció dels
més joves en el món laboral en igualtat
d’oportunitats amb els joves del país
 Conèixer el català facilita les relacions amb
l’escola, amb el metge...

41. 5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes
L’ús normal del català amb les persones
nouvingudes...
 És un acte de solidaritat, els facilitem una
eina per a la integració.
 És un acte d’autoestima, mostrem fidelitat
envers la nostra llengua.
 És un acte de civisme, contribuïm a la vitalitat
de la llengua catalana.

42. Si em passo a l’espanyol:
Tallers de Llengua
 Als nouvinguts: el català no és per a tu; el
català no et cal
 Si no el parlem: el català no és digne
 Als que comencen: no el parles bé
 A altres catalanoparlants: modelatge negatiu
 Al món: afavoreixo l’homogenització

43. Si em mantinc en català:
Tallers de Llengua
 Als nouvinguts: el català pot ser la teva
llengua
 Als que encara no l’entenen: valdria la pena
que l’entenguessis; el català és una llengua
digna
 Als que comencen: el parles bé, t’he entès
(reforç positiu)
 A altres catalanoparlants: modelatge positiu
 Al món: augment de l’ús social -afavoreixo la
diversitat (ecologia de les llengües)

44. www.cpnl.cat/reus