SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
EL TEATRE CATALÀ

1. ELEMENTS BÀSICS DEL TEATRE

      Actor. És qui representa els personatges creats damunt l’escenari.
      Autor. És qui escriu el text.
      Director. És qui dóna forma a la idea concebuda per l’autor.
      Escenografia. És tot allò que serveix per adequar un espai per fer-hi representacions teatrals.
      Espai. És l’indret preparat per representar-hi el text.
      Públic. És el receptor del missatge teatral.
      Text. És l’obra que s’ha escrit per ser representada.

      Estil dominant: l’estil directe.
      Text compost per: text literari + text acotat
      Posada en escena: és l’art d’escenificar l’acció i els personatges creats pel dramaturg.

2. EL TEATRE CULTE

      2.1. LA TRAGÈDIA
              Origen: en l’antiga Grècia en honor a Dionís.
              Definició: presenta uns personatges importants, que destaquen o bé pel càrrec que ocupen
              o bé pel que representen, enfrontats a situacions greus amb un final tràgic causat pel destí,
              provocant la catarsi (sentiment d’identificació amb l’heroi).
              Protagonista: es veu alterat per un esdeveniment que trenca l’equilibri establert, i així,
              l’heroi entra en un conflicte superior al qual es veurà sotmès irremediablement: el destí.
              Llenguatge culte.

      2.2. EL DRAMA
              Origen: en l’antiga Grècia i com a drama satíric.
              Definició: presenta uns personatges reals que hauran de patir un obstacle que menarà a un
              final catastròfic, imprevist i que pot sorprendre a l’espectador.
              Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte d’abast i dimensió humanes que provocarà el
              final tràgic (mort, suïcidi, solitud...) causat només per “l’home”.
              Llenguatge estàndard.

      2.3. LA COMÈDIA
              Origen: en l’antiga Grècia com a gènere oposat a la tragèdia.
              Definició: presenta uns personatges on l’equilibri establert és alterat, però per enginy o
              atzar, resulta tenir un final feliç. Té la intenció de criticar, satiritzar i moralitzar la societat.
              Els temes tractats són quotidians.
              Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte del qual en sortirà ben parat amb enginy o
              atzar. El personatges són arquetips, representen els valors satiritzats.
              Llenguatge col·loquial.
3. EL TEATRE POPULAR

        Tradicional i conservador.                               Autor anònim.
        Caràcter mòbil.                                          Temàtica universal.
        Transmès de boca en boca.                                Cronologia imprecisa.

       3.1. TEATRE POPULAR RELIGIÓS
              Impulsat per l’església, introdueix textos de l’evangeli per divulgar les idees catòliques als
              fidels. Cant de la Sibil·la
              Els misteris, agrupats en cicles:
                  o Cicle de Nadal: es representa el naixement i l’adoració de Jesús, Els pastorets.
                  o Cicle Pascual: s’escenifica la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist, La passió
                       d’Olesa de Montserrat.
                  o Cicle marià: obres relacionades amb la mort i l’assumpció de la verge, El misteri d’Elx.
                  o Cicle hagiogràfic: obres relacionades amb les vides i els martiris dels sants.
                  o Cicle bíblic: obres relacionades amb fragments de l’Antic Testament.

       3.2. TEATRE POPULAR PROFÀ
              Entremesos o sainets:
                  o peces senzilles de temes quotidians.
                  o To còmic i burlesc. Escrites en vers.
                  o Compostes per un acte.
                  o Llenguatge col·loquial ple de barbarismes i vulgarismes.
                  o Personatges arquetips.
                  o Es representaven entre plat i plat.
                  o Intenció basada en divertir al públic.
              Momos i mascarades:
                  o Basats en la pantomima i la dansa.
                  o De caire còmic o històric.
                  o Es representaven durant Carnestoltes i altres festes populars.

4. ÀNGEL GUIMERÀ (1845 - 1924)

1. Tragèdia romàntica:               - Recreació d’ambients passats: medievalisme.
                                     - Tractament subjectiu/ gran relleu dels personatges.
                                     - Escrites en vers i llenguatge culte.
                                     - Mar i cel.

2. Drama d’ambientació realista:     - Elements realistes: ambientació de la Catalunya contemporània de
                                     l’autor, personatges secundaris i llenguatge estàndard en prosa.
                                     - Elements romàntics: personatges principals i concepte de l’amor.
                                     - Triangle amorós: Maria Rosa (món obrer), Terra baixa (món pagès i
                                     rural) i La filla del mar (món mariner).

3. Vacil·lacions: els intents modernistes.
Mar i cel (pàg. 226)
         o Hi ha present l’amor impossible entre la Blanca i el Saïd. Ell és musulmà i ella cristiana,
              pertanyen a un món oposat. Saben que el seu amor no serà ben vist. L’obra idealitza l’amor
              amb la barreja d’aquests dos móns.

       La filla del mar (llibre de lectura + pàg. 225)
           o Hi ha un triangle amorós entre l’Àgata, el Pere Màrtir i la Mariona.
           o L’Àgata (protagonista) és un ésser endut per la passió de l’amor i el mar.
           o El personatges secundaris, els mariners, reflecteixen la realitat.
           o Acaba amb la mort tràgica dels protagonistes.

5. TEATRE MODERNISTA

A finals del s. XIX el teatre modernista es va dividir en dues tendències:
        Regeneracionista (segueix el teatre d’Ibsen):
            o Teatre d’idees.
            o Transformació i denúncia social.
            o Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
        Simbolista (segueix el teatre de Maeterlinck):
            o Partidari de l’art per l’art.
            o Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.

       5.1. JOAN PUIG I FERRETER
              Joan Puig i Ferreter (1882-1956).
              Producció teatral: temes de contingut social i reflexió moral (teatre regeneracionista).

               Aigües encantades (llibre de lectura)
                  o Temes: lluita pel canvi, religió, família tradicionalista, control, respecte i ignorància.
                  o Amat i Juliana (decadentistes + món rural), els pares de la Cecília, són tradicionals,
                      conservadors, religió - superstició, ignorants, menyspreu de la cultura, masclistes, etc.
                  o Cecília (regeneracionista + món urbà) és revolucionaria social i familiar, té un
                      pensament racional i científic, venç la ignorància, creu que la cultura té el poder de
                      transformar la societat, critica els fets, agnòstica i té esperança amb el futur.

       5.2. SANTIAGO RUSIÑOL, L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
              Santiago Rusiñol (1861-1931), novel·lista, pintor i dramaturg (teatre simbolista).
              Producció teatral: compromès amb la denúncia social, reprodueix l’enfrontament modernista
              entre l’artista i la societat. Cigales i formigues, L’hèroe i L’auca del senyor Esteve.

               L’auca del senyor Esteve (pàg. 233)
                   o Tema: l’enfrontament entre l’Esteve, el pare, que representa la classe social burgesa i
                      el Ramonet, el fill, que vol ser artista. Reflecteix la realitat modernista.
                   o El conflicte queda resolt amb la conciliació.
6. EL TEATRE DE PREGUERRA: JOSEP MARIA DE SAGARRA

      Josep M de Sagarra (1894-1961) poeta i dramaturg català.
      Producció teatral:
         o Comèdies de costum: es caracteritzen per la tradició vuitcentista i influenciades per Molière,
             Shakespeare i el teatre castellà del s. XVII. El matrimoni secret i La rambla de les floristes
         o Poemes dramàtics: es caracteritzen per ser obres ambicioses que passen en una Catalunya
             intemporal, amb situacions dramàtiques al marge de la realitat quotidiana, amb personatges
             arquetips i conflictes amorosos, i escrites en vers. L’hostal de la Glòria i El cafè de la Marina

      El cafè de la Marina (pàg. 241)
          o Fa un pas enrere del Modernisme.
          o Caterina, la protagonista, és una jove que treballa al cafè de la família (lloc públic). Es queixa
              de la situació que es troba: treballant tot el dia per un sou pobre, sola sense amor i amb els
              ulls que la miren.

      L’hostal de la Glòria (pàg. 239)
          o La Glòria i el seu marit Andreu són els propietaris d’un hostal (lloc públic). Un dia la germana
             de la Glòria, la Roser, baixa de la masia i té una aventura amorosa amb l’Andreu. La Glòria ho
             descobreix i la fa fora. El final és representat amb la conciliació entre la Glòria i l’Andreu.

7. EL TEATRE DE POSTGUERRA

      Censura, prohibició i persecució de la llengua – reduïda a l’àmbit familiar.
      Anihilament del teatre fins l’any 1946.
      Recuperació del teatre l’any 1955.

      7.1. SALVADOR ESPRIU
              Salvador Espriu (1913-1985) poeta i dramaturg català.
              Producció teatral: es caracteritza per la diversitat formal, l’aspiració de la unitat i la dona com
              protagonista. Dues influències:
                  o Influència mitològica grega: Antígona i Una altra Fedra si us plau.
                  o Influència del món bíblic + el mite de Sinera (Arenys al revés, la seva ciutat natal):
                     Primer història d’Esther.

             Primera història d’Esther (pàg. 243 i 258)

      7.2. JOAN OLIVER (PERE QUART)
             Joan Oliver (1899-1986) poeta i dramaturg català.
             Producció teatral: es caracteritza per ser renovador, buscar assolir la normalitat i arribar a un
             públic determinat definit a les obres. Té èxit amb les paròdies i la comèdia burgesa.

             Ball robat (pàg. 245 i 246)
                 o Tres parelles es troben infelices enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços
                   amb un cònjuge diferent del seu, tanmateix amic i component d'una altra parella. Al
                   final es reconcilien ja que si canviessin de parella no milloraria el seu estat actual.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeHumanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeVicent Ferrer
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E Smunsha.reines
 
11. Pintura del Cinquecento
11. Pintura del Cinquecento11. Pintura del Cinquecento
11. Pintura del CinquecentoEsther Noguera
 
Història de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narracióHistòria de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narraciólurdessaavedra
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberajoanpol
 
VIA Latina. De vita et lingua Romanorum
VIA Latina. De vita et lingua RomanorumVIA Latina. De vita et lingua Romanorum
VIA Latina. De vita et lingua RomanorumAntonio G. Amador
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
Fitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesFitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesJulia Valera
 
Características de la pintura barroca italiana
Características de la pintura barroca italianaCaracterísticas de la pintura barroca italiana
Características de la pintura barroca italianaIgnacio Sobrón García
 
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...Ignacio Sobrón García
 
Tormento.Contexto histórico artístico.Guía
Tormento.Contexto histórico artístico.GuíaTormento.Contexto histórico artístico.Guía
Tormento.Contexto histórico artístico.GuíaBIBLIOMOR
 
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.LurdesSaavedra2
 

La actualidad más candente (20)

Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeHumanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
 
Tirso de molina
Tirso de molinaTirso de molina
Tirso de molina
 
11. Pintura del Cinquecento
11. Pintura del Cinquecento11. Pintura del Cinquecento
11. Pintura del Cinquecento
 
Història de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narracióHistòria de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narració
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i llobera
 
VIA Latina. De vita et lingua Romanorum
VIA Latina. De vita et lingua RomanorumVIA Latina. De vita et lingua Romanorum
VIA Latina. De vita et lingua Romanorum
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Personajes femeninos (tormento)
Personajes femeninos (tormento)Personajes femeninos (tormento)
Personajes femeninos (tormento)
 
Fitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesFitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràcies
 
MIQUEL LLOR
MIQUEL LLORMIQUEL LLOR
MIQUEL LLOR
 
PINTURA BARROCA
PINTURA BARROCAPINTURA BARROCA
PINTURA BARROCA
 
Características de la pintura barroca italiana
Características de la pintura barroca italianaCaracterísticas de la pintura barroca italiana
Características de la pintura barroca italiana
 
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...
EXPLICA LAS CARACTERÍSTICAS Y PRINCIPALES TENDENCIAS DE LA ARQUITECTURA MODER...
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Tormento.Contexto histórico artístico.Guía
Tormento.Contexto histórico artístico.GuíaTormento.Contexto histórico artístico.Guía
Tormento.Contexto histórico artístico.Guía
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
 

Destacado

Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerraAlba Pons
 
El Teatre Dels Segles Xix, Xx I
El Teatre Dels Segles Xix, Xx IEl Teatre Dels Segles Xix, Xx I
El Teatre Dels Segles Xix, Xx Iaalmodis
 
El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70irenitaa13tl
 
El teatre dels segles XIX i XX
El teatre dels segles XIX i XXEl teatre dels segles XIX i XX
El teatre dels segles XIX i XXtorrascat
 
Renovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraRenovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraAmparo
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaAmparo
 

Destacado (8)

Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerra
 
El Teatre Dels Segles Xix, Xx I
El Teatre Dels Segles Xix, Xx IEl Teatre Dels Segles Xix, Xx I
El Teatre Dels Segles Xix, Xx I
 
Teatre del segle xix
Teatre del segle xixTeatre del segle xix
Teatre del segle xix
 
El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70El teatre català dels anys 20 als anys 70
El teatre català dels anys 20 als anys 70
 
El teatre dels segles XIX i XX
El teatre dels segles XIX i XXEl teatre dels segles XIX i XX
El teatre dels segles XIX i XX
 
Renovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerraRenovació teatral que va des de la postguerra
Renovació teatral que va des de la postguerra
 
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudiaLa narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
La narrativa dels anys 70 fins a... paloma i claudia
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 

Similar a El teatre català

Teatre de finals del xix
Teatre de finals del xixTeatre de finals del xix
Teatre de finals del xixÀngel Carrera
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀctorrijo
 
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022MariaRipoll4
 
Guimerà terra baixa
Guimerà terra baixaGuimerà terra baixa
Guimerà terra baixajoanpol
 
àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2dolors
 
Àngel Guimerà
Àngel GuimeràÀngel Guimerà
Àngel Guimeràdolors
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixCristina Pueyo
 
Joan oliver
Joan oliverJoan oliver
Joan oliverdolors
 
Teatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de SagarraTeatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de SagarraNeiras
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.pptsandramr_78
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Idoia Vidal Julia
 
Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)chat32noir
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeSílvia Montals
 
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universalLiteratura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universaledtannefrank
 

Similar a El teatre català (20)

Teatre de finals del xix
Teatre de finals del xixTeatre de finals del xix
Teatre de finals del xix
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀ
 
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
Lectures prescriptives de_literatura_catalana_2022
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Guimerà terra baixa
Guimerà terra baixaGuimerà terra baixa
Guimerà terra baixa
 
àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2àNgel guimerà 2
àNgel guimerà 2
 
Àngel Guimerà
Àngel GuimeràÀngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
Joan oliver
Joan oliverJoan oliver
Joan oliver
 
Teatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de SagarraTeatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de Sagarra
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)Resum Literatura Llatina (2BAT)
Resum Literatura Llatina (2BAT)
 
Literatura llatina
Literatura llatinaLiteratura llatina
Literatura llatina
 
Historic biblios 3_viles
Historic biblios 3_vilesHistoric biblios 3_viles
Historic biblios 3_viles
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
 
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universalLiteratura del s.xx; presentació literatura universal
Literatura del s.xx; presentació literatura universal
 

Más de Cristina Pueyo

Más de Cristina Pueyo (20)

Exchange pancevo torredembarra
Exchange pancevo torredembarraExchange pancevo torredembarra
Exchange pancevo torredembarra
 
Les malalties mentals
Les malalties mentalsLes malalties mentals
Les malalties mentals
 
Cèl·lules mare
Cèl·lules mareCèl·lules mare
Cèl·lules mare
 
Víctor català
Víctor catalàVíctor català
Víctor català
 
La renaixença
La  renaixençaLa  renaixença
La renaixença
 
Josep Vicent Foix
Josep Vicent FoixJosep Vicent Foix
Josep Vicent Foix
 
Joanot martorell
Joanot martorellJoanot martorell
Joanot martorell
 
Góngora y Quevedo
Góngora y QuevedoGóngora y Quevedo
Góngora y Quevedo
 
Pedro Calderón de la Barca
Pedro Calderón de la BarcaPedro Calderón de la Barca
Pedro Calderón de la Barca
 
Benito Pérez Galdós
Benito Pérez GaldósBenito Pérez Galdós
Benito Pérez Galdós
 
Benito Pérez Galdós
Benito Pérez GaldósBenito Pérez Galdós
Benito Pérez Galdós
 
Twikkiland
TwikkilandTwikkiland
Twikkiland
 
7wonders
7wonders7wonders
7wonders
 
Wonders
WondersWonders
Wonders
 
Moviments arístics
Moviments arísticsMoviments arístics
Moviments arístics
 
La publicitat alternativa
La publicitat   alternativaLa publicitat   alternativa
La publicitat alternativa
 
Jocs matemàtics
Jocs matemàticsJocs matemàtics
Jocs matemàtics
 
Elements del món clàssic en l'actualitat
Elements del món clàssic en l'actualitatElements del món clàssic en l'actualitat
Elements del món clàssic en l'actualitat
 
El nombre d'or
El nombre d'orEl nombre d'or
El nombre d'or
 
El fuero de los españoles
El fuero de los españolesEl fuero de los españoles
El fuero de los españoles
 

El teatre català

  • 1. EL TEATRE CATALÀ 1. ELEMENTS BÀSICS DEL TEATRE Actor. És qui representa els personatges creats damunt l’escenari. Autor. És qui escriu el text. Director. És qui dóna forma a la idea concebuda per l’autor. Escenografia. És tot allò que serveix per adequar un espai per fer-hi representacions teatrals. Espai. És l’indret preparat per representar-hi el text. Públic. És el receptor del missatge teatral. Text. És l’obra que s’ha escrit per ser representada. Estil dominant: l’estil directe. Text compost per: text literari + text acotat Posada en escena: és l’art d’escenificar l’acció i els personatges creats pel dramaturg. 2. EL TEATRE CULTE 2.1. LA TRAGÈDIA Origen: en l’antiga Grècia en honor a Dionís. Definició: presenta uns personatges importants, que destaquen o bé pel càrrec que ocupen o bé pel que representen, enfrontats a situacions greus amb un final tràgic causat pel destí, provocant la catarsi (sentiment d’identificació amb l’heroi). Protagonista: es veu alterat per un esdeveniment que trenca l’equilibri establert, i així, l’heroi entra en un conflicte superior al qual es veurà sotmès irremediablement: el destí. Llenguatge culte. 2.2. EL DRAMA Origen: en l’antiga Grècia i com a drama satíric. Definició: presenta uns personatges reals que hauran de patir un obstacle que menarà a un final catastròfic, imprevist i que pot sorprendre a l’espectador. Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte d’abast i dimensió humanes que provocarà el final tràgic (mort, suïcidi, solitud...) causat només per “l’home”. Llenguatge estàndard. 2.3. LA COMÈDIA Origen: en l’antiga Grècia com a gènere oposat a la tragèdia. Definició: presenta uns personatges on l’equilibri establert és alterat, però per enginy o atzar, resulta tenir un final feliç. Té la intenció de criticar, satiritzar i moralitzar la societat. Els temes tractats són quotidians. Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte del qual en sortirà ben parat amb enginy o atzar. El personatges són arquetips, representen els valors satiritzats. Llenguatge col·loquial.
  • 2. 3. EL TEATRE POPULAR Tradicional i conservador. Autor anònim. Caràcter mòbil. Temàtica universal. Transmès de boca en boca. Cronologia imprecisa. 3.1. TEATRE POPULAR RELIGIÓS Impulsat per l’església, introdueix textos de l’evangeli per divulgar les idees catòliques als fidels. Cant de la Sibil·la Els misteris, agrupats en cicles: o Cicle de Nadal: es representa el naixement i l’adoració de Jesús, Els pastorets. o Cicle Pascual: s’escenifica la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist, La passió d’Olesa de Montserrat. o Cicle marià: obres relacionades amb la mort i l’assumpció de la verge, El misteri d’Elx. o Cicle hagiogràfic: obres relacionades amb les vides i els martiris dels sants. o Cicle bíblic: obres relacionades amb fragments de l’Antic Testament. 3.2. TEATRE POPULAR PROFÀ Entremesos o sainets: o peces senzilles de temes quotidians. o To còmic i burlesc. Escrites en vers. o Compostes per un acte. o Llenguatge col·loquial ple de barbarismes i vulgarismes. o Personatges arquetips. o Es representaven entre plat i plat. o Intenció basada en divertir al públic. Momos i mascarades: o Basats en la pantomima i la dansa. o De caire còmic o històric. o Es representaven durant Carnestoltes i altres festes populars. 4. ÀNGEL GUIMERÀ (1845 - 1924) 1. Tragèdia romàntica: - Recreació d’ambients passats: medievalisme. - Tractament subjectiu/ gran relleu dels personatges. - Escrites en vers i llenguatge culte. - Mar i cel. 2. Drama d’ambientació realista: - Elements realistes: ambientació de la Catalunya contemporània de l’autor, personatges secundaris i llenguatge estàndard en prosa. - Elements romàntics: personatges principals i concepte de l’amor. - Triangle amorós: Maria Rosa (món obrer), Terra baixa (món pagès i rural) i La filla del mar (món mariner). 3. Vacil·lacions: els intents modernistes.
  • 3. Mar i cel (pàg. 226) o Hi ha present l’amor impossible entre la Blanca i el Saïd. Ell és musulmà i ella cristiana, pertanyen a un món oposat. Saben que el seu amor no serà ben vist. L’obra idealitza l’amor amb la barreja d’aquests dos móns. La filla del mar (llibre de lectura + pàg. 225) o Hi ha un triangle amorós entre l’Àgata, el Pere Màrtir i la Mariona. o L’Àgata (protagonista) és un ésser endut per la passió de l’amor i el mar. o El personatges secundaris, els mariners, reflecteixen la realitat. o Acaba amb la mort tràgica dels protagonistes. 5. TEATRE MODERNISTA A finals del s. XIX el teatre modernista es va dividir en dues tendències: Regeneracionista (segueix el teatre d’Ibsen): o Teatre d’idees. o Transformació i denúncia social. o Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades. Simbolista (segueix el teatre de Maeterlinck): o Partidari de l’art per l’art. o Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve. 5.1. JOAN PUIG I FERRETER Joan Puig i Ferreter (1882-1956). Producció teatral: temes de contingut social i reflexió moral (teatre regeneracionista). Aigües encantades (llibre de lectura) o Temes: lluita pel canvi, religió, família tradicionalista, control, respecte i ignorància. o Amat i Juliana (decadentistes + món rural), els pares de la Cecília, són tradicionals, conservadors, religió - superstició, ignorants, menyspreu de la cultura, masclistes, etc. o Cecília (regeneracionista + món urbà) és revolucionaria social i familiar, té un pensament racional i científic, venç la ignorància, creu que la cultura té el poder de transformar la societat, critica els fets, agnòstica i té esperança amb el futur. 5.2. SANTIAGO RUSIÑOL, L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE Santiago Rusiñol (1861-1931), novel·lista, pintor i dramaturg (teatre simbolista). Producció teatral: compromès amb la denúncia social, reprodueix l’enfrontament modernista entre l’artista i la societat. Cigales i formigues, L’hèroe i L’auca del senyor Esteve. L’auca del senyor Esteve (pàg. 233) o Tema: l’enfrontament entre l’Esteve, el pare, que representa la classe social burgesa i el Ramonet, el fill, que vol ser artista. Reflecteix la realitat modernista. o El conflicte queda resolt amb la conciliació.
  • 4. 6. EL TEATRE DE PREGUERRA: JOSEP MARIA DE SAGARRA Josep M de Sagarra (1894-1961) poeta i dramaturg català. Producció teatral: o Comèdies de costum: es caracteritzen per la tradició vuitcentista i influenciades per Molière, Shakespeare i el teatre castellà del s. XVII. El matrimoni secret i La rambla de les floristes o Poemes dramàtics: es caracteritzen per ser obres ambicioses que passen en una Catalunya intemporal, amb situacions dramàtiques al marge de la realitat quotidiana, amb personatges arquetips i conflictes amorosos, i escrites en vers. L’hostal de la Glòria i El cafè de la Marina El cafè de la Marina (pàg. 241) o Fa un pas enrere del Modernisme. o Caterina, la protagonista, és una jove que treballa al cafè de la família (lloc públic). Es queixa de la situació que es troba: treballant tot el dia per un sou pobre, sola sense amor i amb els ulls que la miren. L’hostal de la Glòria (pàg. 239) o La Glòria i el seu marit Andreu són els propietaris d’un hostal (lloc públic). Un dia la germana de la Glòria, la Roser, baixa de la masia i té una aventura amorosa amb l’Andreu. La Glòria ho descobreix i la fa fora. El final és representat amb la conciliació entre la Glòria i l’Andreu. 7. EL TEATRE DE POSTGUERRA Censura, prohibició i persecució de la llengua – reduïda a l’àmbit familiar. Anihilament del teatre fins l’any 1946. Recuperació del teatre l’any 1955. 7.1. SALVADOR ESPRIU Salvador Espriu (1913-1985) poeta i dramaturg català. Producció teatral: es caracteritza per la diversitat formal, l’aspiració de la unitat i la dona com protagonista. Dues influències: o Influència mitològica grega: Antígona i Una altra Fedra si us plau. o Influència del món bíblic + el mite de Sinera (Arenys al revés, la seva ciutat natal): Primer història d’Esther. Primera història d’Esther (pàg. 243 i 258) 7.2. JOAN OLIVER (PERE QUART) Joan Oliver (1899-1986) poeta i dramaturg català. Producció teatral: es caracteritza per ser renovador, buscar assolir la normalitat i arribar a un públic determinat definit a les obres. Té èxit amb les paròdies i la comèdia burgesa. Ball robat (pàg. 245 i 246) o Tres parelles es troben infelices enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços amb un cònjuge diferent del seu, tanmateix amic i component d'una altra parella. Al final es reconcilien ja que si canviessin de parella no milloraria el seu estat actual.