1. 2. Veritat,realitat,concordança
“Què s’enténhabitualmentper ≪veritat≫?La paraula≪veritat≫,elevadai al mateix temps
desgastada, quasi buida,faal·lusióaallòque facert el que éscert. Què és quelcomcert?
Diem,perexemple: ≪Ésuna vertadera alegriacol·laborar enl’èxitd’aquestatasca≫.
Pensem:ésunaalegriapura, real. El que éscert ésreal. D’acord ambaixòparlemd’or
veritable adiferènciadel fals. L’orfalsno ésrealmentel que sembla. És nomésuna
≪aparença≫ i,per tant, irreal…
No obstantaixò,nonomésunaal·legoriareal,al’orautèntici a tot ensd’aquestaespècie,els
anomenemveritables,sinóque anomenemcertofals,també i sobretot,elsnostresenunciats
sobre l’ens,que potser,ell mateix, segonslasevaespècie,autènticoinautèntic,i en la seva
realitat així o d’unaaltra manera. Un enunciatés cert quan el que diu coincideixambla cosa
que enuncia.També enaquestcas diem: concorda. Peròara no concorda la cosa,sinóla
proposició.El cert,sigui una cosa vertadera o una proposició certa, ésallò que concorda. Ser
cert i veritatsignificaconcordar i, per cert,de doble manera: d’unabanda,la concordança
d’unacosa del que espresumeix i,de l’altra,lacoincidènciad’allòesmentatenl’enunciatamb
la cosa.”
Idees principals
La veritateslarealitati la certesa,pertant, l’irreal sónnomésaparences,elsenunciatssón
veritablesquanconcordenambel que enuncia, jasigui d’unacoincidènciaambl’enunciato
d’algunacosade la que l’enunciatpresumeix.
Titol
La concordançadelsenunciatscerts
Comentari de text
AquesttextescritperMartinHeideggerpertanyal correntfilosòficde laveritat.
El textparlade laveritatcom a veritati col·laboracióperaconseguirlacertesa, d’altre manera,
parla de l’irreal de formanegativaanomenant-lo“orfals”i deixant-locomuna“aparença”
L’autor continuadientque elsenunciatsque nosaltresqualifiquemd’unaformatansimple
com autèntico inautèntici de laque tot el mónparla,tenencertesaquanconcordenamb el
que enuncia,pertantla veritatesbassa enla concordança“una cosa verdaderao proposició
certa esallòque concorda”.
Finalment,l’autordiuque laveritatté unadoble concordança,primerament concordançadel
que espresumeix i d’altre manera,quan lacosaconcorda amb l’enunciat.
Pertant, Martin Heideggerintentatrobarunadefinicióde lacertesai arribaa la conclusióde
que la claués laconcordança amb l’enunciat.
