1. “L’home és una petitesa davant la
immensitat de la natura”
El Romanticisme, és un moviment artístic, situat al
segon ¼ del segle XlX, entre 1825 i 1850.
És una època de tensions socials, i el moviment ens
mostra un estil molt determinat.
Aquest estil es basa en:
-La valoració de l’artista i el seu món particular (l’individualisme)
-La valoració de la irracionalitat: bojeria, somnis i subconscient de
l’home.
-Amor,apreci per la natura i rebuig de la societat.
-Ganes d’idear un món millor.
-Idea de llibertat.
2. ROMANTICISME FRANCÈS
La obra romàntica per exel.lència és:
“La llibertat guiant
el poble”
Autor: Eugène Delacroix
1830,
tècnica: oli sobre tela.
Reflecteix les revoltes
populars del 1830 a París
La llibertat és representada
amb una figura femenina
que porta la bandera tricolor
francesa.
S’intueix Notre Dame de
París al fons.
Composició triangular
2n pla: multitud
En el primer pla, reflecteix les
diferents classes socials, mostrant
un personatge de cada classe.
“Ja que he lluitat per la pàtria,
pintaré per ella”.
3. ROMANTICISME FRANCÈS
El rai de la medusa simbolitza la humanitat.
“El rai de la medusa”
Autor: Theodore
Gericault, 1819,
tècnica: oli sobre
tela.
Obra basada en
un fet real que va
commocionar
França: l'abandó
d'un vaixell -La
Medusa- a la
deriva per part de
la tripulació.
Representa el moment més
intens, dramàtic quan els
supervivent veuen un vaixell.
Hi ha diàleg visible dels personatges
a través dels gests.
4. ROMANTICISME FRANCÈS
Aquesta obra representa el naufragi d'un vaixell francès a la costa africana.
Foren molts els que moriren uns per la fam i d'altres a causa de la tempesta.
Es posa de manifest el sentiment de supervivència i desesperació.
És un aconteixement tràgic, sense herois ni personatges importants.
El rai de la medusa és un quadre de dimensions i proporcions molt grans (una
paret) i fou molt criticat per això.
El rai és una balsa
feta de troncs de fusta
5. ROMANTICISME FRANCÈS
Presenta una perspectiva diagonal: avall se situen els morts i a d'alt els homes
vius, sembla que es dirigeixi cap a la vida, diagonal d'esperança, que acaba
amb un mocador blanc.
Es reflecteix amb obres clàssiques de Miquel Àngel (escultures i pintures).
Cossos forts i ben fets.
Hi ha una llum crepuscul·lar, símbol de poca esperança, els colors de la pell i
ones de tempesta, vent en direcció contrària que els allunya de la salvació.
7. Aquesta és una obra que, sens dubte, et
desperta la sensibilitat i sobretot la
nostàlgia. Mostra, mitjançant una petita
silueta d'un monjo, la insignificància de
l'home davant el món que és expressat
pel mar, el cel i la terra.
L'home depèn d'aquest món: depèn
de la terra per tenir un sòlt, de l'aigua
per sobreviure i del cel per eliminar
qualsevol idea de claustrofòbia.
Friedrich a "Monjo vora el mar" ha
volgut demostrar que l'home no és
res comparat amb el gegant i
esplèndit món que l'envolta, i que si
ja amb ell és poca cosa, sense ell no
seria res. Us podeu imaginar aquest
mateix monjo, en un quadre de les
mateixes proporcions, sense el
magnífic paisatge del mar i el cel?
Seria un quadre pobre i lleig.
Per altra banda cal parlar
específicament del monjo. La soledad
és el que més s'expressa en aquest
quadre.
I per què un monjo i no un altre
tipus de persona?
8. El monjo està d'esquena al
quadre cosa que encara
l'aïlla més del món.
Si Friedrich va decidir pintar un
monjo al quadre i no un burgès, per
exemple, és per la crisi que
l'església estava
experimentant en aquell
moment.
Era a mitjans del segle XIX, havent
passat la il.lustració i la revolució
francesa.
L'església com a institució encara tenia molta força a l'estat, però s'estava perdent,
s'estava quedant sola, com el monjo.
Quant a l'aspecte més formal i tècnic del quadre es poden observar tres
dimensions clarament indentificades i de diferents proporcions: la terra, amb la
proporció més petita; el mar, una mica més gran; i el cel, que ocupa gairebé tres
quartes parts del quadre.
El mar i el cel s'uneixen a l'horitzó amb una línia horitzontal perfecta que
trenca amb tota la sensació de moviment que el quadre posseeix.
Un moviment molt i molt pacífic que fa que el quadre tingui una certa
tranquil.litat i serenitat, donada per les onades del mar i el color del cel
9. ROMANTICISME ALEMANY
“UN PASSEJANT SOBRE UN
MAR DE BOIRA”
AUTOR: CASPAR DAVID
FRIEDRICH 1808-10
Caspar David Fiedrich, és
considerat junt amb els seus
contemporanis anglesos
William Turner i John
Constable el gran paisatgista
del Romanticisme.
Bàsicament en els paisatges
de Fiedrich la figura humana
apareix poc i relagada a un
paper secundari, cedint
protagonisme a la natura.
“El pintor no ha de pintar
simplement el que veu, sinó el que
veu en el seu interior”
“Tanca els teus ulls corporis a
fi de poder veure el teu
quadre amb ulls de l’esperit, i
fes sorgir a la llum del dia el
que has vist a les tenebres.”
10. ROMANTICISME ALEMANY
ABADIA A LA ROUREDA,
Caspar David Friedrich
Representa la malenconia dels fenòmens
naturals, la boira sobre les muntanyes, el
resplendor del sol ponent o la puresa d'una
plana hivernal.
Ningú millor que Friedrich expressa, a través de les forces de la
naturalesa, la inquietud i la incomprensió individuals
11. ROMANTICISME ALEMANY
“Lluna sortint sobre el mar”,
Caspar David Friedrich
Presenta l'entorn com una cosa distant, àmplia, immensa, infinita.
L'ésser humà contempla, en un contrast abismal, el sublim silenci
del paisatge.
12. ROMANTICISME ANGLÈS
PLUJA, VAPOR I VELOCITAT,
William Turner
Un obscur tren amb una locomotora de vapor atravessant un viaducte avança cap a nosaltres
a tota màquina, entre la pluja i el seu propi vapor.
A primer cop de vista es pot veure grans taques de pintura, però si mirem, s´aprecien un
ferrocarril, una petita barca sobre el riu, els pilars del pont, el fum, els vagons i fins i tot els
passatgers.
18. El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la
realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.
el realisme prescindeix de símbols i esquemes i
busca el detall, la màxima proximitat