1. Provaaccésgpfp. Geografia
3
La població i el sistema urbà (3)
Els agents socials urbans
Els agents socials urbans son tots aquells ciutadans i institucions que intervenen, d¡una
manera o d’una altra, en la creació i la producció d’espai urbà. Són els següents:
-
Els propietaris privats del sòl urbà
Juntament amb els promotors immobiliaris miren de fer negocis especulant
amb la compravenda de terrenys i edificis. Els beneficis van en funció de la
renda diferencial (valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a
obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn). Per això, molts
promotors tendeixen a pressionar als ajuntaments i institucions perquè
modifiquin els plans urbanístics o millorin els equipaments.
-
Els empresaris
Els empresaris industrials i de serveis també destaquen en la transformació de
les ciutats ja que creen llocs de treball i reclamen de l’administració que
construeixi infraestructures (accessos, equipaments). Tanmateix, en molts
casos la indústria s’ha desplaçat als polígons industrials i han deixat grans
espais al centre urbà.
-
Els ciutadans
Intenten satisfer les seves necessitats bàsiques (habitatge, transport, sanitat,
educació, oci) i volen maximitzar el seu benestar (demanen millores en espais i
equipaments) i minimitzar els aspectes negatius (contaminació, soroll,
distàncies). Com a agents urbans també poden influir en el funcionament de
l’administració.
-
El poders públics
Els ajuntaments, diputacions o governs autonòmics tenen un paper especial en
el desenvolupament de la ciutat, ja que estableixen els plans d’urbanisme i
poden legislar i planificar sobre equipaments, infraestructures, béns i serveis.
L’espai urbà: un valor de canvi
-
La ciutat i els seus elements (el sòl urbà, els edificis, els habitatges, etc.) es
converteixen en mercaderia que s’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i
1

2. Provaaccésgpfp. Geografia
-
la demanda del mercat. En les ciutats passa a tenir més consideració el valor de
canvi (urbanització i construcció) que el valor d’ús (utilitat o funcionalitat
concreta).
Així el sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven a preu de mercat i
depèn de:
La situació. El centre i la perifèria tenen preus diferents.
L’edificabilitat. Els ajuntaments, a través dels plans d’urbanisme,
decideixen a què dediquen la superfície del sòl: construcció
d’escoles, fàbriques, habitatges...
-
L’urbanisme
L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments
tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el
desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat. En aquest sentit,
s’elaboren els plans urbanístics que concentren les propostes
relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat.
Els plans d’urbanisme classifiquen el sòl en
 Sòl urbà
 Sòl urbanitzable
 Sòl no urbanitzable
 Sistemes generals
-
La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
Tipus de plànols
Cada plànol i cada entramat urbà acostumen a ser representatius d’una
època concreta:
 Plànol irregular: Ciutat preindustrial > conjunt bigarrat d’edificis
alts i sense ordre determinats, carrers estrets i irregulars amb un
traçat tortuós. Ex: barris antics de les ciutats.
 Plànol radiocèntric: A partir d’un punt central, parteixen carrers i
avingudes que van a parar a diferents racons de la ciutat.Ex:
Moscú, Amsterdam, París, Vitòria, Tarragona.
 Plànol ortogonal: També anomenat plànol en quadrícula i
presenta una forma simple, segons la qual els carrers es tallen
perpendicularment entre ells. Ex: Barcelona, València, Viena.
2

3. Provaaccésgpfp. Geografia
Funcions urbanes







Funció residencial
Funció comercial
Funció industrial
Funció militar
Funció política i administrativa
Funció cultural
Funció lúdica i turística
Els plànols de les ciutats catalanes
 Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar a la
d’altres ciutats de la resta d’Espanya i d’Europa.
 Hi destaca el nucli antic. En alguns casos, els eixamples i en
d’altres, els barris perifèrics.
3