2. ÍNDEX
1. El llegat de la Primera Guerra Mundial
2. Els feliços anys 20 als EUA
3. La bombolla especulativa
4. La Gran Depressió
5. L'extensió de la crisi
6. Les propostes de recuperació de la crisi
3. 1. El llegat de la Primera Guerra Mundial
Conseqüències
Econòmiques
ª G.M.
Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures
Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)
Forta inflació (pujada dels preus)
“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima pros-
peritat en, al menys, una generació; si creiem que tots els nostres aliats són
àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria, Hongria i la resta)
són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya siga empobrida i
els seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’ene-
mics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularment
aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga
prosperitat material. (...)
Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, la
venjança, no dubte en predeir-ho, no tardarà.”
J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).
4. 1. El llegat de la Primera Guerra Mundial
Reparacions
de guerra
d'Alemanya
No va poder pagar-les França ocupa la regió industrial alemanya del Ruhr
Hiperinflació Resentiment i puixança d'un
nacionalisme radical
5. 1. El llegat de la Primera Guerra Mundial
Europa perd la supremacia econòmica mundial, que passa a Estats Units
Els deutes
interaliats
França i G.B. van condicionar el pagament dels seus deutes amb EUA al
cobrament de les reparacions d'Alemanya
El 1924, EUA va impulsar el pla Dawes que flexibilitzava el pagament alemany
6. 2. Els feliços anys vint als Estats Units
Etapa de prosperitat que es va caracteritzar per:
Augment de la productivitat i del consum de nous productes: cotxes, electrodomèstics,
telèfons...
↑ consumisme gràcies als crèdits i a la venda a terminis → endeutament
Diferències de creixement: pugen molt la indústria i els beneficis empresarials,
però menys els salaris i els productes agrícoles → en pocs anys, sobreproducció
↑ molt fort de la compra d'accions en borsa, que puja de forma artificial → bambolla
especulativa
7. 2. Els feliços anys vint als Estats Units
El crac borsari del 1929
Alguns inversors van començar a vendre les seues accions
L'augment de l'oferta va fer que baixara
el preu
Més inversors venen els seus títols
“Dijous Negre” (24 d'octubre) Crac (o fallida) de la borsa de Nova York
Pànic
Els bancs van exigir el pagament dels préstecs
“Dimarts Negre” (29 d'octubre)
Molta gent demana préstecs per invertir en borsa
8. 2. Els feliços anys vint als Estats Units
El crac borsari del 1929
9.
10. 4. La Gran Depressió
La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els
préstecs i inversions en Europa
Menys diners circulant.
Espiral d'endeutament
Baixa el consum (↓ demanda)
Tanquen les fàbriques i els
bancs i baixa la producció
Augmenta l’atur
Estats Units consumeix molt menys
Disminueix les seues importacions
procedents d’Europa
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Baixa la demanda
Augmenta l’aturCRISI GENERAL
Crisi de liquiditat Caiguda del consum
Crisi bancària Crisi industrial
12. 6. Les propostes de recuperació: el New Deal de
Roosevelt
El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941
Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia
Actuacions
Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació
Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent i fer pujar els preus
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)
Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)
Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)
Valoració: es va estabilitzar l'economia, però molts empresaris van criticar l'intervencionisme de l'Estat
“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el
poble torne al treball. No és un problema sense solució
si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot
solucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-
ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,
però, al mateix temps, portant a terme els treballs més
necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,
per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres
recursos naturals.”
Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març
del 1933).
S'estableix un salari mínim i un nombre màxim d'hores de faena
Es regula el mercat hipotecari
14. 6. Les propostes de recuperació: Keynes
Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi
Inversió estatal (obres públi-
ques i ajudes) finançada amb
dèficit pressupostari
Creació d’ocupació
Augment de la renda familiar
Creix el consum de les famílies
Augmenta la producció
Augment dels
impostos indirectes
Augment dels
ingressos estatals
Equilibri del dèficit
pressupostari
“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensió
a consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principis
individualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucció
completa de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la
iniciativa individual.”
J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).
