8. Dosseret : Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret. Peanya o pedestal: Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.
10. S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius
11. Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
12. Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica … … es donen les passes cap a un nou humanisme
14. … i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física
15. L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté
16. Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet
24. Fragment del pòrtic de la Catedral de Bamberg (Alemanya) Al’escultura alemanya tot resulta molt més expressiu, i el drama o l’alegria es manifestaran amb una força comunicativa formidable.
25. Timpà del Portal dels Prínceps de la Catedral de Bamberg (Alemanya). Judici Final
26. Nicolas Pisano. Relleu de la Crucifixió del Púlpit de la Catedral de Siena (Itàlia) Classicisme: esperit clàssic
27. Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (ànge l , lleó, bou alat, àguila). Tot i que el tema del pantocràtor resultava , en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època. Catedral de Burgos
28.
29. La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES , amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU
30. Murs de la Catedral de Burgos Alfons X el Savi Violant d’Aragó
33. ESCULTURA: CAPITELLS Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal
35. Les escultures de la Verge amb el xiquet só més naturals, ja es relaciona amb el xiquet
36. S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada . Imatge atemporal Imatge humanitzada
37. Les escultures de la Crucifixió són més realistes i transmeten el dolor i patiment de Crist. Són freqüents els temes de la Pietat
38. Crist gòtic, més humanitzat i patidor Crist romànic
39. Sepulcre del Doncel Martín Vázquez de Arce (Catedral de Sigüenza, Gaudalajara) Sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé (Cartoixa de Miraflores, Burgos)
40. Retaule de Gil de Siloé (Cartoixa de Miraflores, Burgos) Retaule Catedral de Toledo