Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte

1. La religió egipcia

2. Característiques generals
• Egipte  uns dels
pobles més religiosos
de la Història.
• Essència de la religió
egípcia  renovació
perpètua de la vida 
resurrecció després de
la mort.

3. Característiques generals
• Egipcis  politeistes:
– Adoraven més de 700 déus,
però no tots tenien la mateixa
importància.
• Egipcis  divinitzaren les
forces de la naturalesa 
Divinitats  presència:
– Meitat humana 
antropomorfa
– Meitat animal  zoomorfa
• Déu  podia tenir formes
diferents  exemple Hahtor:
– Dona amb dues banyes
– Vaca

4. Característiques generals
• Cada Ciutat I Cada
Província
 Déus Locals + Déus Adorats
A Tot Egipte
 Els Més Venerats Eren:
– Ra, Amon, Aton
– Isis
– Osiris
– Horus
– Thot
– Anubis

5. Principals divinitats

6. RA
Funció Déu del Sol. El seu culte es va acabar identificant amb Amon
(Amon-Ra)
Representació i atributs Cos d’home i cap de falcó, porta el disc solar sobre el seu
cap, un ceptre a una mà i a l’altre la creu ansada (jeroglífic
egipci que significa vida).

7. Déu:
RA
Disc solar
Cap de falcó
Creu ansada
Ceptre

8. AMON
Funció Déu de Tebes. Moltes vegades s’identifica amb Ra, i llavors se li
dóna el nom Amon-Ra. Es considerat el creador del món i
dispensador de la vida.
Representació i atributs Aspecte humà o amb forma d’animal (carner). Damunt el seu
cap porta un tocat amb dues grans plomes, sol portar el ceptre
i la creu ansada (creu de la vida).

9. Tocat amb dues
grans plomes
Creu ansada
Ceptre
Aspecte
humà
Déu:
amon

10. HORUS
Funció Fill d’Osiris i de Isis. Déu de la guerra. Déu identificat amb la
figura del faraó. És una barreja d’altres divinitats relacionades
amb el sol i amb el rei.
Representació i atributs Representat amb cap de falcó i sobre el seu cap porta la doble
corona del rei del Baix Egipte i Alt Egipte.

11. Doble corona: Alt
i Baix Egipte
Creu ansada
Ceptre
Cap de falcó
Déu:
Horus

12. OSIRIS
Funció Déu dels morts (llegenda). Déu de l’altra vida i el més enllà que
acull als morts, i amb la seva mort i ressurrecció simbolitza la collita
i la riquesa econòmica de l’agricultura.
Representació i atributs Representat com un déu momificat, amb el rostre verd i barba
puntiaguda, els braços creuats sobre el pit i amb els atributs propis
del faraó (ceptre, fuet), una corona molt alta cònica flanquejada
per dues altes plomes.

13. Corona alta cònica
(Baix Egipte)
Dues plomes
Cos momificat
Rostre de color
verdós i barba
puntiaguda
Ceptre
(autoritat)
Fuet (comandament)
Déu: Osiris

14. ISIS
Funció Germana i esposa d’Osiris, i mare d’Horus, és la deesa de la
fertilitat , maternitat i els poders màgics. Personifica el trono.
Representació i atributs Dona amb una cadira sobre el cap (és el jeroglífic del seu nom).
A vegades està asseguda i porta les ales de milà, obrint els seus
braços i simbolitzant la materinitat.

15. Trono
Creu ansada
Déu: Isis
ceptre
Ceptre
trono
Creu
ansada

16. THOT
Funció Déu de la saviesa i de la ciència, és el creador de l’escriptura
jeroglífica i del calendari, és el que va posar ordre del temps.
Era el patró dels escribes.
Representació i atributs Representat amb dues formes: amb cos humà i cap d’au (ibis);
o bé com un baduí, a les mans porta material relacionat amb
l’escriptura.

17. Cap d’au (ibis)
Déu:
thot
Material relacionat
amb l’escriptura

18. ANUBIS
Funció Déu de la mort, funerari, encarregat de la momificació. És el déu que
acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida, i és l’encarregat de
pesar les ànimes (juntament amb Horus).
Representació i atributs Representat com un cànid (xacal) o com un home amb cap de xacal. El
seu cap se representa de color negre perquè aquest color era símbol de
la vida a l’antic Egipte (llim que fertilitzava les voreres del Nil).

19. Cap de xacal
(color negre)
Déu:
Annubis

20. SETH
Funció Germà d’Osiris. Déu de les tenebres i del caos, identificat amb
períodes de sequera i guerres.
Representació i atributs Un home vestit de guerrer. En el rostre té una espècia de
musell (“hocico”) corb que sobresurt de forma convexa i unes
orelles llargues que sobresurten cap adalt.

21. Orelles
llargues
Déu:
Seth
Musell
corb

22. MAAT
Funció Deesa de la veritat i la justícia. Simbolitzava la Harmonia
còsmica. A l’inframon Maat proveïa la “Ploma de la
veritat” (ploma d’estruç amb què les ànimes del difunt es
comparaven i pesaven). Una ànima que pesés més que la
ploma era devorada per un monstre. Una bona ànima
s'enviava al paradís.
Representació i atributs Representada com deessa, la filla de Ra. Té la ploma de
la veritat.

23. Ploma d’estruç,
ploma de la veritat Déu:
Maat

24. HATHOR
Funció Deesa de l’amor, la bellesa, dansa, música.
Representació i atributs Representada en forma de vaca o també representada
en forma de dona amb orelles i banyes de vaca entre les
quals mostra un disc solar.

25. Orelles
llargues Déu:
hathor

26. Arbre geneològic dels déus
Ra + Ammó
= Ammó Ra
Neftis Isis Osiris Seth
Horus
Anubis Thot
Seth mata a Osiris i Osiris va
al regne dels morts

27. Característiques Generals
• A més del culte oficial, hi
havia unes pràctiques
quotidianes  la gent
adorava divinitats familiars
i locals.
• Societat egípcia  molt
supersticiosa  es protegia
de les influències negatives
amb amulets.

28. amulets

29. amulets

30. Llegenda d’isis i osiris
• [FOTOCÒPIA]

31. El judici d’osiris
• Els egipcis creien que després de la vida terrenal hi
havia una vida més enllà, de la qual únicament podia
gaudir si les seves accions a la Terra havien agradat als
déus.

32. El judici d’osiris
• Els egipcis creien en la vida d’ultratomba.
• La mort era, només, l’inici d’una nova vida.
• Quan una persona moria, ànima (ka) i cos (ba)
se separaven temporalment.
– El cos havia de conservar-se embalsamat i
momificat, dins una tomba.
– L’ànima s’havia de sotmetre al Judici d’Osiris.

33. Papirus Hunefer
(British Museum)

34. 1) L’ànima, vestida de blanc, era conduïda al Judici de la
mà d’Anubis, déu dels morts, dels embalsamadors i de
les momificacions, representat amb cap de xacal.
1
Fases dEl judici d’osiris

35. Fases dEl judici d’osiris
2) Anubis realitza el pes de l’ànima a la Balança de la Justícia.
• Al plat esquerre es posava el cor que simbolitza la consciència del
difunt amb les obres bones i dolentes que havia realitzat al llarg de la
seva vida.
• Al plat de la dreta es posava la ploma de Maat, deesa de la veritat i la
justícia.
2

36. Fases dEl judici d’osiris
• Si la balança s’inclinava cap el
costat del cor, significava que
estava ple de coses dolentes.
Llavors el monstre, amb cap de
cocodril, la gran depredadora, es
menjava el cor, la qual cosa
impossibilitava la unió de l’ànima
amb el cos i la mort definitiva del
difunt.
• Si els plats s’equilibraven o
pesava més la ploma,
significava que el difunt havia
estat bo i just.

37. Fases dEl judici d’osiris
3) Thot, déu de l’escriptura i de la saviesa, patró dels
escribes i secretari dels déus, representat amb el cap
d’un ibis, anotava en un papirus el resultat del judici.
3

38. Fases dEl judici d’osiris
4) L’ànima que havia estat considerada justa, era conduïda per
Horus, déu de la guerra, representat amb el cap d’un falcó i que
porta a la mà esquerre la creu de la vida, davant la presència
d’Osiris.
4

39. Fases dEl judici d’osiris
5) Osiris era el déu dels morts i de la resurrecció, se’l representava
portant a les mans el cepte i el fuet, símbols de l’autoritat i sobre el
cap l’Atef, corona de plomes d’estruç i assegut en el tront, presidint el
Judici. Osiris exposa el resultat de la balança davant el Tribunal diví.
5

40. Fases dEl judici d’osiris
6) El tribunal diví format per divinitats representants de
les regions d’Egipte, escoltaven a Osiris.
6

41. Fases dEl judici d’osiris
• Segons la creença en la vida d’ultratomba,
quan el resultat del judici era favorable,
ànima i cos gtornaven a reunir-se i eren
admesos al regne d’Osiris, un món subterrani
que acollia als difunts que havien portat una
vida justa.

42. Fases dEl judici d’osiris
• El LLIBRE DELS MORTS era un
manual, escrit sobre papirus o
pintat a les parets de les
tombes, que, segons es creia,
acompanyava l’ànima en el seu
pelegrinatge cap a la resurecció.
• Aquesta trobava totes les
instruccions de com s’havia de
comportar davant els déus i les
fórmules i oracions que havia de
pronunciar al llarg del complicat
ritual funerari.

43. Vida d’ultratomba
momificació
70 dies cos
embalsat
Treure
vísceres
Funerals i portar
difunt a tomba
Judici d’osiris
Llibre dels morts
Amulets ( escarabat i
ushebti)
Per passar
a l’altra
vida

44. La vida d’ultratomba
Els procés de momificació

45. La vida d’ultratomba
• La mort no era la fi de tot
per els egipcis  Religió
egipcia  prometia una
vida després de la mort.
• Egipcis  éssers humans
formats per:
– Cos  Ba
– Ànima  Ka

46. La vida d’ultratomba
• Després de la mort
començava una nova
vida al país dels déus.
• Per assegurar que,
després de la mort del
cos, el ka accedeiria a la
vida d’ultratomba, el
cos havia de restar
incorrupte 
momificació.

47. El procés de momificació
El procés de momificació
• Momificació: complex
procés científic al qual
eren sotmesos el cossos
dels difunts.
• Formava part d’un ritus
funerari, basat en la idea
d’aconseguir la
immortalitat  s’havien
de preservar els cossos.

48. El procés de momificació
1) S’estirava el cos sobre una plataforma, se’l
rentava, depilava i perfumava exteriorment.

49. El procés de momificació
2) Extracció del cervell amb un ganxo de ferro
que introdueixen pel nas.

50. El procés de momificació
3) Extracció de les vísceres:
li fan un tall amb un ganivet
de pedra esmolada
d’Etiòpia al llarg del costat
esquerre. Treuen tots els
intestins, els netegen en vi
de palma i després amb
aromes mólts.

51. El procés de momificació
• Les vísceres es conserven dins dels vasos
canopis.

52. Vas Amset:
conservava
l’estòmac i
l’intestí gros
El procés de momificació
Vas Hep:
conservava
l’intesgtí prim
Vas Tuamufet:
conservava el cor
i els pulmons
Vas
Kebehsenuf:
conservava
el fetge i la
vesícula

53. El procés de momificació
4) Li omplen el ventre
de mirra pura mòlta,
canyella i d’altres
aromes, tret
d’encens, i cusen de
nou l’obertura.

54. El procés de momificació
5) Després d’aquests
preparatius
embalsamen el
cadàver i el cobreixen
de nitre (una sal
dessacant) durant
setanta dies.

55. El procés de momificació
6) Quan han passat
els setanta dies,
renten el cadàver
i li omplen el
ventre amb serrí
de fusta.

56. El procés de momificació
7) Després faixen tot el seu
cos amb benes tallades
de fil i l’unten amb
resina. Ajunten
fortament les cames del
cadàver, ho creuen de
braços, procedint tot
seguit a embolicar-lo
totalment, també la cara.

57. El procés de momificació
A l’interior del vendatge hi depositaven amulets (com la
creu de la vida = creu ansada; escarabat). A més, cada
bena portava una oració màgica.

58. El procés de momificació
Posaven a la cara del mort una màscara que era el
retrat de la persona. Després es ficava la mòmia
en un sarcòfag, un taüt de fusta.

59. El procés de momificació
Un cop la mòmia estava ja dins el
sarcòfag, els sacerdots li
posaven al costat el Llibre dels
Morts, on hi havia les fórmules
màgines escrites en rotlles de
papir, per ajudar el difunt quan
es presentés davant el tribunal
d’Osiris.

64. El procés de momificació
Un cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la
seva tomba acompanyat per un seguici. A bord
d’una embarcació funerària tots els acompanyants
es dirigen a la riba esquerre del riu.

65. El procés de momificació
Segons els egipcis el regne del mort estava a l’oest
perquè és el costat per on es posa el sol. A la
barca també hi anaven tots els objectes que el
difunt hauria de fer servir en la nova vida.

67. El procés de momificació
Els més rics s’enduien fins i tot mobles, armes, vaixelles, joies
i menjar, i a més unes estatues de fusta, bronze o ceràmica
(xuabtis) que representaven els seus servidors. Els béns
materials i aliments li havien de servir en el més enllà.

68. Tomba de tutankamon

70. El procés de momificació
La momificació acabava amb el ritual de
l’obertura de la boca. Gràcies a aquest, la
mòmia recuperava totes les capacitats
humanes.

71. Els deus egipcis
• Quins animals presentaven els deus egipcis?
• Per què creus tú que es visualitzaven així?
• Imagina que creguessis que una força divina
controla la naturalesa essencial per viure, com ara
l’aigua o el sol. Com representaries tu aquest deu?
Per exemple: quin animal? Quins poders tindria?

72. Video El llibre dels morts