La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab. El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.

1. Com dissenyar activitats
breus d'indagació per a
ensenyar a pensar
científicament.
Competència científica,
model i context
Jordi Domènech Casal
INS Vilanova del Vallès
Department d'Ensenyament
Grup de Treball EduWikiLab
Jornades de l'Ensenyament de la Biologia I Geologia, octubre 2015

2. Perquè ensenyar a pensar
científicament?

3. Perquè necessitem científics (i ciutadans) que pensin
Informe Rocard
Disminució de l'interès dels alumnes per estudis de ciències.
Manca d'estratègies d'investigació a les aules.

4. Com ensenyar a pensar
científicament?

5. Quins referents tenim de Competència Científica?
#habilitats científiques #indagació
#mètode científic
#pràctiques de laboratori #ciències per al
món contemporani #investigació #ECBI
#PISA #controvèrsies sòcio-científiques
#contextualització
#transferència

6. Quins són les nostres
dificultats per a ensenyar
a pensar científicament?
Temaris sobrecarregats.
Dificultats tècniques i
materials per a les
pràctiques de laboratori.
Dificultat d'avaluar-les: el
que no s'avalua, no es fa.

7. Temaris sobrecarregats?
Indagació, sí...
….però no tenim temps!!!!
HEM DE FER el TEMARI!!!!

8. Indagació, sí...
….però no tenim temps!!!!
HEM DE FER el TEMARI!!!!
...CURRÍCULUM...

9. Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915
Biologia i Geologia, 4 ESO. CONTINGUTS
La vida, conservació i canvi
-Identificació de la variabilitat de les persones caràcters hereditaris i no hereditaris.
Definició de fenotip. Les cèl·lules com a vehicle de transmissió dels caràcters hereditaris.
-Caracterització dels cromosomes com a estructura que es conserva, es duplica i es
transfereix per mitosi/meiosi. Identificació dels cromosomes com a transmissors de la
informació genètica. Similituds i diferències entre la mitosi i la meiosi a nivell general.
-Identificació de l’ADN com a una de les substàncies de les que estan formats els
cromosomes: la seva composició, estructura i funcions biològiques. Aproximació al
concepte de gen. Anàlisi d’un cariotip. Conceptualització de les mutacions.
-Caracterització de la teoria cromosòmica de l’herència i transmissió dels caràcters
hereditaris. Determinació cromosòmica del sexe.
-Resolució de problemes senzills relacionats amb la herència i amb la herència del sexe.
Identificació de malalties hereditàries i valoració del diagnòstic prenatal.
-Aproximació històrica a la genètica: des de Mendel i els primers estudis de genètica fins
al projecte genoma humà. Valoració de les aplicacions de la enginyeria genètica en
diferents camps (els aliments transgènics, la clonació i el genoma humà) i de les
repercussions en els éssers humans i en els ecosistemes.

10. Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915
Biologia i Geologia, 4 ESO. CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS
•Plantejament de preguntes i discussió del seu interès i manera de definir-les.
•Reconeixement de la complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat
d’interrelacionar models teòrics provinents de diferents disciplines per donar-hi
resposta.
•Priorització del model o models a escollir per analitzar un problema.
•Anticipació de possibles estratègies diferents per afrontar la recerca de respostes a una
pregunta i selecció de la més idònia.
•Recull sistemàtic de dades, utilitzant sensors quan calgui, i anàlisi del grau d’exactitud i
precisió.
•Cerca de dades per respondre a les qüestions a partir de diferents fonts, primàries o
secundàries, i anàlisi crítica del seu interès i de les seves limitacions.
•Remodelació d’un disseny experimental proposat per tal de cercar noves dades o
adequar-lo a nous objectius.

11. Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915
Biologia i Geologia, 4 ESO. CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS
(continuació)
•Identificació de tendències significatives en les dades obtingudes.
•Participació en fòrums de contingut científic i validació de les pròpies conclusions a partir
de la confrontació amb les d’altres.
•Formulació de noves preguntes a partir dels resultats obtinguts.
•Ús del coneixement après per interpretar aplicacions tecnològiques i problemes
socioambientals, i per fonamentar l’actuació.
•Reconeixement que hi ha incertesa al fer prediccions relacionades amb processos físics i
químics i de la necessitat d’avaluar riscos. Aplicació en l’ actuació de principis com el de la
precaució i de valors com els d’equitat,solidaritat i responsabilitat.
•Reconeixement del caràcter evolutiu de la ciència i valoració de les aportacions de les
diferents revolucions científiques en la superació de dogmatismes i en els canvis de les
condicions de vida de les persones.
• Anàlisi crític de corrents d’opinió no fonamentades en el coneixement científic actual.

12. Quins són les nostres
dificultats per a ensenyar
a pensar científicament?
Temaris sobrecarregats.
Dificultats tècniques i
materials per a les
pràctiques de laboratori.
Dificultat d'avaluar-les: el
que no s'avalua, no es fa.

13. Contexts no manipulatius per ensenyar a pensar científicament
-Com funciona aquest sistema?
-Quines evidències addicionals
podries recollir?
-Pots dissenyar un experiment?
-Quines situacions de stress
podries incorporar?
-S'assembla a algun sistema que
coneguis?

14. Quins són les nostres
dificultats per a ensenyar
a pensar científicament?
Temaris sobrecarregats.
Dificultats tècniques i
materials per a les
pràctiques de laboratori.
Dificultat d'avaluar-les: el
que no s'avalua, no es fa.

15. El que no s’avalua, no existeix
El que ensenyem
El que aprenen
El que avaluem
Com avaluar habilitats indagadores?  Indagació en exàmens
JUANA NIEDA. El hábito de indagar. III Jornades Biologia i Geologia.

16. Primer pas: definint habilitats científiques
•Formular hipòtesis
•Dissenyar i comprendre experiments
•Extreure conclusions de dades (pensament inductiu)
•Identificar i aplicar models científics
•Deduir i predir resultats (pensament deductiu)

17. Avaluar la indagació als exàmens:
un proposta didàctica cap a la competència científica
I que...
●Extensió limitada i temps curt.
●Correcció i puntuació simple
●No requereixin coneixements memorístics
●Impliquin la comprensió de models científics
●Permetin l'adaptació a nivells (diversitat)
●Tinguin enfocs dirigits específicament a alguna habilitat científica.
●Requereixin argumentació.

18. Segon pas: creem un espai de treball
http://ecbieduwiki.wikispaces.com/home

19. Formular hipòtesis
Pregunta convencional:
Totes les substàncies tenen la mateixa facilitat per a evaporar-se?
Pregunta d’indagació:
S’han preparat uns recipients oberts amb diferents productes en estat líquid
al seu interior i s’ha mesurat la massa dels recipients en diferents moments,
en la preparació, després d'un dia i després de dos dies. Aquesta taula
reflecteix el resultat del experiment.
t=0 t=24h t=48h
Oli 1023 g 1023 g 1022 g
Aigua destil·lada 1019 g 1014 g 1010 g
Acetona 998 g 956 g 920 g
Intenta proposar
alguna hipòtesi
que expliqui els
resultats.

20. Dissenyar i comprendre experiments
Pregunta convencional:
Com varia la pressió atmosfèrica amb l’alçada?
Pregunta d’indagació:
Observa acuradament la fotografia.
Amb els materials que hi apareixen,
dissenya un experiment que et permeti
comprovar com varia la pressió
atmosfèrica amb l’alçada.

21. Extreure conclusions de dades (pensament inductiu)
Pregunta convencional:
Què succeeix a la fase S de la mitosi?
Pregunta d’indagació:
S'han recollit mostres de teixit de diversos pacients de càncer. S'han analitzat amb
un citòmetre, i s'han detectat dos tipus de cèl·lules, unes contenint el doble d'ADN
que les altres. Explica quines d'aquestes mostres es corresponen a un pacient amb
càncer.

22. Identificar i aplicar models científics
Pregunta convencional:
De què depèn la densitat d’un cos?
Pregunta d’indagació:
Hem posat aigua i diferents
quantitats de sal en tres vasos, de
manera que en cada vas, en posar-hi
un ou fresc, queda a la posició que
indica el dibuix.
Sabent que pots afegir aigua i/o sal,
digues com ho faries perquè tots tres
suressin a la mateixa alçada.

23. Deduir i predir resultats (pensament deductiu)
Pregunta convencional:
Explica les reaccions de fotosíntesi i respiració.
Pregunta d’indagació:
En un experiment es fan dos tractaments posant dues plantes cadascuna dins
d'un recipient de vidre tancat i mesurant la quantitat de diòxid de carboni i
oxigen al llarg del temps. El tractament A consisteix en una planta que tapem
perquè no hi arribi llum. El tractament B consisteix en una planta que no hem
tapat, i per tant, quan és de dia, hi arriba la llum.
Dibuixa'ls I respon veritable o fals:
1) En tots dos tractaments, disminuirà la quantitat d'oxigen
2) L'oxigen disminuirà en el tractament A, però augmentarà en el B
3) L'oxigen augmentarà en el A, però disminuirà en el B
4) En tots dos tractaments, augmentarà la quantitat d'oxigen
5) Les diferències es veuran durant el dia. De nit, a les fosques, no hi haurà
diferència

24. Les preguntes d'indagació mobilitzen els models científics

25. El tipus test no està renyit amb la reflexió...
...però sí amb la comunicació.

26. El context com a garantia de transferència...
Les activitats d'indagació segons el paper del model
científic i el context: explícit, implícit, intern, extern.

27. Un context més enllà del pretext...
De cranta, un brosqui pidró las grascas y una
murolla nascró filotudamente. No lo ligaron
lligamente, pero no le sarretaron tan plam.
Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla
drinó priscamente.
1- ¿Qué pidró el brosqui?
2- ¿Cómo nascó la murolla?
3- ¿Cómo lo sarretaron?
4- ¿Quién drinó?
5-¿Cómo podríamos saber si sarretar el brosqui tiene algún
efecto en que la murolla drine priscamente? Diseña un
experimento.

28. Comunicar a l'alumnat els objectius d'aquest tipus de
preguntes...

29. Diversificar formats, usar texts híbrids (imatge/text/gràfic)

30. Eines per a dissenyar
activitats breus
d'indagació.
Iniciadors de frase.
Llista de comprovació.
(Documents en paper)

31. Com dissenyar activitats
breus d'indagació per a
ensenyar a pensar
científicament.
Competència científica,
model i context
DINÀMICA PRÀCTICA:
DISSENYEM
ACTIVITATS
D'INDAGACIÓ PER A
EXÀMENS

32. Com dissenyar activitats
breus d'indagació per a
ensenyar a pensar
científicament.
Competència científica,
model i context
POSTA EN COMÚ

33. Segregar ítems de competència científica en la qualificació

34. Modificar la didàctica a l'aula ...
Interpel·lar sobre experiments
d’història de la ciència com a
il·lustració d’explicacions
Promoure activitats de
comunicació en el si del treball
amb pràctiques de laboratori
investigadores
Limitar la informació que
donem a l’alumnat. Creem
un hàbit d’indagar
Modelatge a l’aula

35. Alguns referents bibliogràfics
GOYTIA, E., BESSON, I., GASCO, J., DOMÈNECH, J. (en premsa) Evaluar
habilidades científicas. Indagación en los exámenes. ¿Una vía para cambiar la
práctica didáctica en el aula? Alambique, Didáctica de las Ciencias
Experimentales número gener 2015.
CAÑAL, P. (2012). ¿Cómo evaluar la competencia científica? Investigación en
la escuela, 78, 5-16
CAÑAS. A.M., MARTÍN, M.J., NIEDA, J. (2008) ¿Debería nuestro currículo
adaptarse más a la competencia científica de PISA? Alambique: Didáctica de las
ciencias experimentales, 57, 32-40
HODSON, D. (1994). Hacia un enfoque más crítico del trabajo de laboratorio.
Enseñanza de las Ciencias, 12 (3), 299-313
PEDRINACCI, E., CAAMAÑO, A., CAÑAL, P., de PRO, A. (2012). 11 ideas
clave. El desarrollo de la competencia científica. Graó, Barcelona
OSBORNE, J., DILLON, J. (2008). Science Education in Europe: Critical
Reflections. Report to the Nuffield Foundation.
ROCARD, M., CSERMELY, P., JORDE, D., LENZEN, D., WALBERG-HERIKSSON,
H., HEMMO, V. (2006). Science Education Now: a new
pedagogy for the future of Europe. Report for the European Comission.

36. Com dissenyar activitats breus
d'indagació per a ensenyar a
pensar científicament.
Competència científica, model
i context
Jordi Domènech Casal
http://blogcienciesnaturals.wordpress.com/
jdomen44@xtec.cat
@jdomenechca
EduWikiLab
http://eduwikilab.wordpress.com/
@eduwikilab
Jornades de l'Ensenyament de la Biologia I Geologia, octubre 2015