Epistemic concerns on student's use of Arguments on Pseudosciences
Controvèrsia i Sentit Crític: un estil d’Educació Científica
1. Controvèrsia i Sentit Crític: un
estil d’Educació Científica
Conxita Márquez
Professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències
Experimentals, membre del grup LIEC (Llengua i Ensenyament de les Ciències) de
la UAB.
Jordi Domènech
Professor de Secundària a l’Institut Marta Estrada. Formador al Servei d’acollida i
Inmersió Lingüística del Departament d’Ensenyament, i membre del grup LIEC
(Llengua i Ensenyament de les Ciències) de la UAB.
X Converses: Referències per a repensar l’educació.
2. Els canvis en la concepció política
de la Societat
Els ciutadans ja no volem delegar-ho tot,
I en moltes decisions hi participen coneixements delegats de
Ciència i Tecnologia
Ciutadania expandida
7. Què fan els ciutadans competents
científicament? (Scitizenship)
8. Interpretar dades en diferents formats.
Anàlisi crítica de la informació.
Identificar patrons i models científics en
contexts reals.
Diferenciar coneixement científic de no
científic.
Comprendre
9. Interpretar dades en diferents formats.
Anàlisi crítica de la informació.
Identificar patrons i models científics en
contexts reals.
Diferenciar coneixement científic de no
científic.
Comprendre
CONTEXT
12. Literal
• Què han descobert?
• Amb quin instrument s’han fet les mesures?
• Quan s’enviarà una nova missió d’exploració?
Inferencial
• Què hi pot haver sota l’oceà líquid?
• Fes un dibuix interpretant com ens arriba la
informació del que està passant al satèl·lit
Europa.
• Com és que surten guèisers d’aigua bullent si la
superfície és congelada? Com s’explica?
• Fes un dibuix interpretant el procés pel que es
produeixen els guèisers a Europa.
• Per què l’article conclou que hi pot haver vida al
satèl·lit Europa?
Avaluativa
• Fins a quin punt consideres segur que hi ha un
oceà líquid? Perquè?
• Hauríem de colonitzar aquest satèl·lit?
Creativa
• Quina aplicació pot tenir aquest descobriment?
14. Comprendre
Twitter, blogs
Premsa
Pseudociències
Publicitat
La Stevia cura la diabetis...
D’excursió Epistèmica a un blog de pseudociència
17. El test CRÍTIC
Literacitat científica i lectura. Àngels Prat, Conxita
Márquez, Anna Marbà. Temps d’educació, 34, 67-82.
18. Interès de vendre
“Auto-evaluaciones
de 34 mujeres”
Els gens actuen
en crema?
Hi ha “gens de les
arrugues”?
Idees sobre la
bellesa, l’edat i els
rols de gènere
19. Qui és?
Qui el segueix?
A qui segueix?
Qui el retuiteja?
Des de quines
idees/valors
comunica?
Què vol dir
Orgànic? I
Transgènic?
Cadena de
restaurants de
menjar “orgànic”
Més nutrients?
Es pot demostrar?
S’aporten dades?
20. Què fan els ciutadans competents
científicament? (Scitizenship)
• Interpelar institucions.
• Promoure i desenvolupar accions.
• Justificar opinions.
• Avaluar riscs i conseqüències.
• Usar posicionaments ètics.
• Interrogar els mitjans.
• Anàlisi crític d’informacions i patrons.
• Identificar models científics en contexts reals..
21. Fer prediccions a partir de models, avaluar
riscos i conseqüències.
Associar valors i prioritats personals a
eleccions.
Aplicar perspectives ètiques.
Compaginar perspectives personals i
socials.
Decidir
CONFLICTE
23. Genoma, genotip i fenotip
Pregunta no conflictiva
Hauria d’haver-hi privacitat de les dades genètiques?
El genoma ens determina completament?
Model científic
Genotip + ambient = Fenotip. Epigenètica.
DECIDIR
Als aspirants a policia se’ls hauria de fer una prova de marcadors
genètics associats a la violència? Si es fes, qui hauria de tenir
accés a la informació?
Lèxic: genoma, eugenèsia, marcadors genètics, seqüenciació,
determinisme genètic, hereditari, genotip, fenotip.
Antilèxic: els gens que tenim, la informació genètica, mirar el que
posa a l’ADN, passa de pares a fills, el que tenim de genètic, el
24. Pregunta no rellevant
Hauríem de consumir menys combustibles fòssils?
Hem d’aturar el canvi climàtic?
Model científic
Cicle del carboni
DECIDIR
Qui hauria d’assumir les conseqüències de la desaparició de les illes Vanuatu?
Els països nòrdics haurien de poder promoure activament el Canvi Climàtic per
a aconseguir un clima més temperat?
Lèxic: Albedo, Clima, circulació termo-halina, fusió dels pols, combustibles
fòssils, Clima, Cicle del Carboni, Efecte hivernacle, Acidificació, IPCC,Protocol
de Kyoto, temperatura mitjana, Diòxid de Carboni, ..
Anti-lèxic: la llum que rebota, fa més calor, canvi del temps, puja el mar, es
desfan els gels,...
Canvi Climàtic
25. 1 conflicte
5 termes de lèxic
Modelització i enfocament metalingüístic
3 tipus de sessions
Lectura de fonts diverses
Plantejament i debat oral sobre el conflicte
Escriptura d’un assaig
Una concreció: Word Generation
26. CSCFrame: Una adaptació de
WG
Adreça web: https://sites.google.com/site/cscframe/
Domènech-Casal, J. (en publicació).Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica
de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética.
Revista Eureka de Enseñanza y Divulgación de las Ciencias.
32. Un projecte de ciència ciutadana de recerca marina impulsat pel '
Observadors del mar
33. El Centre d’Atenció Primària CAP del barri encarrega
un estudi conèixer el perfil de l’adolescent del
Poblenou amb tres indicadors diferents: els hàbits
alimentaris; el consum de tòxics, i les relacions sexuals
i afectives (4t d’ESO).
Col·laboració amb un CAP
http://www.4cantons.cat/
Míriam Redondo i Jordi Calvet
36. Què fan els ciutadans competents
científicament? (Scitizenship)
• Interpelar institucions.
• Promoure i desenvolupar accions.
• Justificar opinions.
• Avaluar riscs i conseqüències.
• Usar posicionaments ètics.
• Interrogar els mitjans.
• Anàlisi crític d’informacions i patrons.
• Identificar models científics en contexts reals..
37. Establir col·laboracions amb agents
institucionals.
Apuntar a institucions locals.
Revisar les actuacions amb els
alumnes.
Vincular al currículum.
Què hem de fer com a
profes
44. Què fan els ciutadans competents
científicament? (Scitizenship)
• Interpelar institucions.
• Promoure i desenvolupar accions.
• Justificar opinions.
• Avaluar riscs i conseqüències.
• Usar posicionaments ètics.
• Interrogar els mitjans.
• Anàlisi crític d’informacions i patrons.
• Identificar models científics en contexts reals..
45. Experiències d’aula amb el treball amb Controvèrsies Sòcio-Científiques. Educació
per al Desenvolupament i la Salut, Pseudociències i eines per a l’avaluació
d’activitats. Revista Ciències (2015) 30, 32-38. J. Domènech-Casal, I. Marchán, Q.
Vergara. http://wp.me/p25seH-mO
Els projectes Europeus Engaging Science, Xplore Health, RRI Tools i Scientix.
Finestres a la formació i la participació en comunitats docents per al treball
amb Controvèrsies i Recerca i Innovació Responsables Revista Ciències (2015)
30. Alcaraz-Domínguez, S., Barajas, M., Malagrida, R., Pérez, F.
Domènech-Casal, J. (en publicació).Propuesta de un marco para la secuenciación
didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades
alrededor de la genética. Revista Eureka de Enseñanza y Divulgación de las
Ciencias, en publicació.
Domènech-Casal, J., Lope, S. (2015). Les Jornades de Controvèrsia Sòcio-
Científica i Recerca i Innovació Responsables. Ciències per a qüestionar i canviar
el món. Pensar, comprendre, decidir. Revista Ciències 30, 28-31.
Farró, L., Lope, S., Marbà, A., Oliveras, B. (2015). Les Controvèrsies Sòcio-
Científiques com a contextos d'aprenentatge i comunicació a l'aula. Anàlisi crítica
de la informació i habilitats comunicatives. Revista Ciències 30, 40-46.
Publicacions
47. Controvèrsia i Sentit Crític: un
estil d’Educació Científica
Conxita Márquez
Professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències
Experimentals, membre del grup LIEC (Llengua i Ensenyament de les Ciències) de
la UAB.
Jordi Domènech
Professor de Secundària a l’Institut Marta Estrada. Formador al Servei d’acollida i
Inmersió Lingüística del Departament d’Ensenyament, i membre del grup LIEC
(Llengua i Ensenyament de les Ciències) de la UAB.
X Converses: Referències per a repensar l’educació.
