Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical. (...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...

1. Criminalització, ridiculització, manipulació.
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre
l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari
La Vanguardia, la notícia del 24/01/20141 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular
Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
Comencen explicant que la dona era vegana i amant dels animals, i diu que aquesta “dieta” la feia
ser contrària al tractament mèdic del seu fill. El primer que s’ha de fer es subratllar que aquesta
última “dada” és falsa: el veganisme, com que és molt més que una dieta, genera un compromís
personal per a un participar en qualsevol forma d’ús i explotació animal. Aquest compromís, per
tant, inclou la vivisecció que pateixen els animals víctimes de la indústria farmacèutica i mèdica, i
inclou l’educació dels fills i filles en el respecte als drets dels altres animals. No inclou, però,
decisions sobre la vida i la salut d’altres, ni que siguen els nostres fills i filles.
El rebuig a un tractament o un medicament convencional per la seua implicació amb la tortura i
matança d’animals als laboratoris només pot ser un compromís i una decisió personal. Per altra
banda, rebre aquests tractaments o medicaments quan són necessaris no és contradictori amb el
veganisme, ja que els mètodes i protocols d’investigació, així com les legislacions al respecte,
senzillament no permeten alternatives sense ús i explotació animal dins de la medicina
convencional.
Un cas molt semblant fou el de Louis, una xiqueta d’11 mesos que morí el 2008 a França.
L’autòpsia establí que les causes de la mort foren la malnutrició i les carències alimentàries que
patia la xiqueta, del que es responsabilitzà el seu pare i, sobre tot, la seua mare. Les notícies sobre
el judici insistiren en la condició de veganes d’aquestes dues persones: en la que fou publicada a 20
minutos el 30/03/2011 (Jutgen una parella de vegans a França per la mort del seu nadó per
malnutrició2) es diu que la xiqueta morí perquè la mare li donava de mamar i que, com que no
ingeria carn d’animals ni productes derivats dels mateixos per la seua dieta vegana, la llet
mancava d’importants nutrients.
Aquesta és altra falsedat evident: les dones veganes poden alletar els seus fills i filles amb garanties,
perquè la dieta vegana cobreix totes les seues necessitats nutricionals3. Per la seua banda, les
malalties per carències nutricionals, com l’anèmia, són proporcionalment més comunes en
persones que mengen productes de la indústria d’explotació animal que en les veganes. La mala
alimentació i el seguiment de dietes mal planificades és comuna en persones càrnies i genera
conseqüències com l’excés de colesterol, obesitat, gota, etc.
Aquestes actituds no són atribuïbles a la quasi totalitat de les persones veganes. El possible
“fanatisme” o la possible negligència davant el preocupant estat de salut d’una filla o fill no és
responsabilitat del veganisme. Ara
mateixa, em venen al cap moltes
persones “fanàtiques” que es
neguen a menjar vegà una sola
vegada en la seua vida i que
exigeixen carn al seu plat, i conec
les conseqüències que els ha
provocat la seua dieta. Algunes
tenen filles i fills que estan rebent
aquesta mala alimentació i estan
sent educades en eixe “fanatisme”.
Pense també en el tabaquisme
durant l’embaràs i la lactància, un fenomen patrocinat per la indústria i els estats que cobren
1 La Vanguardia,24/01/2014, Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical,
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20140124/54399508813/katharina-katit-staheli-vegana-radical.html
2 20 minutos, 30/03/2011, Juzgan a una pareja de veganos en Francia por la muerte de su bebé pormalnutrición,
http://www.20minutos.es/noticia/1005224/0/veganos/francia/hija/
3 Aquesta evidència ha estat ratificada per les principals organitzacions de la salut des de que, al 2003, l’Academy of
Nutrition and Dietetics dels EUA establira que les dietes veganes planejades apropiadament (com hohan d’estar totes les
dietes) són saludables,nutricionalment adequades i poden aportar beneficis per a la salut en la prevenciói el tractament
de malalties. Tambéestablíquesón apropiades durant totes les etapes del cicle vital, inclosos l’embaràs, la lactància,
totes les fases de la infància, l’adolescència i l’activ itat esportiv a i atlètica.

2. impostos sobre el tabac i que genera greus conseqüències.
La indústria de l’explotació animal que, com la tabaquera, fomenta aquestes pràctiques, s’ha dotat
d’una estratègia per a la criminalització del que suposa la major amenaça pel seu negoci. Juga a
desacreditar el moviment pels drets dels animals amb manipulacions com les de aquestes notícies
i, també, amb la ridiculització del veganisme. L’exemple més clar de tot això ha estat la línia
publicitària que obrí Campofrío amb l’estúpid anunci de la família vegetariana amb un fill
adolescent que plora en provar la carn.
Spot de la família vegetariana de Campofrío. <iframe width="560" height="315"
src="//www.youtube.com/embed/jpQaLbLO2eg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
La veritat sobre Campofrío. Igualtat Animal. <iframe width="420" height="315"
src="//www.youtube.com/embed/m73Nbk-CWgE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Amb això, també volen recolzar unestat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels
drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a
mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que
amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris,
circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania
participen tota classe de poders públics.
A l’estat espanyol, la repressió del moviment pels drets dels animals esclatà el 2011, amb la
detenció de 12 activistes de les organitzacions Equanimal i Igualtat Animal acusades
d’ecoterrorisme. Aquestes persones estan patint un procés d’instrucció ple d’irregularitats,
protagonitzat pel jutge gallec Vázquez Taín, i recauen sobre elles acusacions sense cap base de
diversos delictes.
Aquesta és la traducció al català de la pàgina Contra la repressió del moviment pels drets
dels animals, que explica tot el procés. Del titular de La Vanguardia fins ací, tota una
construcció per a evitar que la ciutadania puga accedir a informació veraç, completa i documentada
sobre la indústria d’ús i explotació animal i les alternatives per a una vida de respecte als drets dels
altres animals.
Contra la represión al
movimiento de los
derechos animales,
Operació Trócola,
procés22/06/2011,
http://www.represiondere
chosanimales.info/el-
proceso-de-represion-
ecoterrorismo-derechos-
animales.php
És un muntatge i un atac
al moviment. No tenim
cap relació amb els alliberaments de visons (principal acusació). Hem destapat el que amaga la
indústria pelletera. Ens enfrontem a penes de presó.
El procés. Les detencions. El 22 de juny de 2011, membres de les forces i cossos de seguretat
de l’estat irrompien a les cases de 12 activistes del moviment pels drets dels animals4 en una
operació sense precedents. La batuda s’efectuà a Euskadi, Galiza i Madrid. Les persones activistes
fórem traslladades a dependències de la policia a Galiza. Dies després, i després de declarar davant
el jutge Vázquez Taín, tres de nosaltres fórem portades a presó preventiva i nou posades en llibertat
provisional amb càrrecs. Hui, totes ens trobem en llibertat provisional amb càrrecs.
Diverses d’aquestes persones teníem càrrecs de responsabilitat a les organitzacions Equanimal i
Igualtat Animal, que hui treballen juntes en una única organització5.
4 El Mundo, 22/06/2011, La Guardia Civil detiene a 12 ‘ecologistas radicales’acusados de ‘ecoterrorismo’.
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/22/espana/1308736958.html
5 http://www.igualdadanimal.org/

3. Una part del nostre activisme s’emmarca en el que es coneix històricament com a desobediència
civil, i la nostra forma d’actuació sempre és a cara descoberta i pública. Quan realitzem una
investigació a un centre d’explotació animal, tractem de mantindre temporalment la màxima
discreció per a poder assegurar la seua realització però, una vegada feta, la fem pública amb la
finalitat que es conega el que esdevé als animals a eixos llocs on els confinen durant tota la seua
vida.
De què ens acusen. Ens pretenen
responsabilitzar dels alliberaments de milers de
visons que ocorregueren durant els anys 2007 i
2009 a Galiza. Algunes foren reivindicades per
l’ALF (Front d’Alliberament Animal6), amb el que
nosaltres no tenim cap relació. Amb aquesta
finalitat, utilitzen contra nosaltres i com a
suposades “evidències”, dues investigacions7 que
diversos activistes d’Equanimal i Igualtat Animal
portàrem a terme a quasi la totalitat de les granges
de visons que es troben a l’estat espanyol.
A més, ens responsabilitzen d’una sèrie d’accions
perpetrades de forma clandestina, com sabotatges a
infraestructures de centres d’explotació animal.
També ens acusen dels delictes d’organització
il·lícita i d’amenaces.
La nostra forma de fer activisme, lluny de ser
clandestina, és pública i coneguda, fins al punt que
convidem, sempre que tenim l’oportunitat,
periodistes que ens acompanyen per a assegurar
l’objectivitat de tot allò que denunciem. Mostrem
obertament qui som i ens presentem públicament a
les accions i investigacions que portem a terme.
És cert que, en ocasions, algunes de nosaltres hem
entrat sense permís a les granges que han estat objecte de les nostres investigacions i, per tot això,
també ens acusen de violació de domicili de persona jurídica. Malgrat això, si no haguérem
traspassat eixos murs, la realitat que pateixen els animals seguiria sent desconeguda per a la
societat que no podria prendre decisions informades sobre el seu recolzament a aquesta indústria i,
per la qual cosa, considerem que hem actuat amb plena legitimitat.
TVAnimalista, entrevista a Eneko Pérez. <iframe width="560" height="315"
src="//www.youtube.com/embed/4wZWpwJF4pI" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Muntatge policíac i irregularitats. Ens trobem en un procés ple ‘irregularitats:
- Tres activistes passàrem 19 dies a presó preventiva8 fins que l’Audiència provincial estimà el
recurs d’apel·lació que s’interposà9.
- El mateix jutge Vázquez Taín, instructor del cas, declarava que açò no és ecologia, causen terror,
i algunes explotacions s’han vist obligades a tancar com a conseqüència de totes aquestes
accions10. Aquestes declaracions inacceptables i reveladores són d’un jutge que instrueix el cas
sobre el que suposadament s’hauria de mostrar imparcial.
- Mesos després, quan poguérem accedir al sumari que, de forma no argumentada, es mantingué
sota secret, comprovàrem novament que el jutge feia una cita reveladora de la seua absoluta
6 Wikipedia,AnimalLiberation Front, http://en.wikipedia.org/wiki/Animal_Liberation_Front
7 http://www.GranjasDeVisones.org/ -http://www.GranjasDeVisones.es/
8 TVAnimalista,14/07/2011, Llibertat amb càrrecs pels 3 activistes,
http://www.tvanimalista.com/es/2011/07/14/llibertat-amb-carrecs-per-als-tres-activistes/
9 Público, 13/07/2011, Libertad con cargos y sin fianza para los tres animalistas detenidos,
http://www.publico.es/386847/libertad-con-cargos-y-sin-fianza-para-los-tres-animalistas-detenidos
10 ABC Galicia,24/06/2011, VázquezTaín: ‘una cosa es ecología y otra causarterror’,
http://www.abc.es/20110624/comunidad-galicia/abcp-vazquez-tain-cosa-ecologia-20110624.html

4. parcialitat. Durant la primera declaració de la imputada Olaia Freiria Mato, el 24/06/2011, el
senyor magistrat fa el següent comentari: “si, les granges de visons solen deixar la porta oberta, és
a dir…, mon pare tingué una granja i com fou la que ens donà de menjar a tots i érem 6 germans,
doncs clar, la deixava sembre oberta, perquè no passava res…”. (minut 38:02 de la gravació in
vídeo i àudio de la declaració, que consta a les actuacions).
- El gener de 2013, ens notificaren que hi havia 13 noves persones imputades al cas. Ni la fiscalia ni
el jutge han argumentat aquestes imputacions, sobre les que ja recau recurs. Aquest fet, però, no és
el més greu i aclaridor de les dites acusacions: entre aquestes persones, es troben dos homes
treballadors de la indústria, que foren entrevistats per l’organització Igualtat Animal com a part del
treball d’investigació que es portà a terme11 i que revelaren, de forma contundent12, el patiment i el
tracte que pateixen els visons a les citades granges. També ha estat imputada la mare d’una
activista, com ho havia estat prèviament la seua filla. És una dona de més de 60 anys que no té cap
relació amb el procés.
Criminalització del moviment, “ecoterrorisme” i possibles penes de presó. Ens trobem
davant d’un procés de criminalització del moviment pels drets dels animals, que pretén frenar el
seu avanç i el de les seues fites, així com de les investigacions que posen al descobert l’horror i el
patiment dels animals confinats a les granges, criadors, laboratoris, circs o qualsevol altre centre
d’opressió animal.
Aquest procés forma part d’una agenda repressiva promoguda des dels anys 1980 pels lobbies de
les empreses d’explotació animal i que ha estat causa que, en altres llocs, moltes persones hagen
estat processades i empresonades.
El terme “ecoterrorisme” fou encunyat el 1982 per Ron Arnold13, vicepresident del grup de
relacions públiques finançat per les indústries d’explotació animal. El terme fou inventat per a
desacreditar les persones i organitzacions que actuen contra els seus interessos comercials.
El 1991, en una entrevista realitzada per Katherine Long per Toronto Star, Arnold afirmà:
“nosaltres, el Centre per a la Defensa de la Lliure Empresa, hem creat un sector d’opinió pública
on abans no existia. Cap persona pensava que l’ecologisme fóra un problema fins que arribàrem
nosaltres. (…) El nostre objectiu és destruir i eradicar el moviment ecologista, estem molt
cansats. No anem a aguantar més, anem molt seriosament i l’anem a destruir”14.
Les seues intencions eren clares: el moviment ecologista i el moviment pels drets dels animals són
un problema per a les empreses que es lucren amb l’explotació dels animals i amb la destrucció de
la terra, i per això se’ls ha de destruir.
L’ús del terme “ecoterrorisme” segueix el mateix patró que el de “terrorisme”, és un calaix de sastre
on fiquen qualsevol activista que supose una amenaça pels poders econòmics i polítics.
La repressió a nivell internacional. Tot aquest colp repressiu forma part d’una agenda
internacional dirigida a destruir el moviment pels drets dels animals. El nostre moviment
qüestiona l’explotació dels animals i promou el veganisme. Cada persona que deixa de participar
en l’explotació animal afecta la demanda i, per tant, les empreses que es lucren amb l’explotació i
mort dels animals. No parlem d’una quantitat insignificant: només als EUA, el nombre de
persones veganes ja puja a 7 milions, i les que han deixat de menjar carn o les que han deixat
d’utilitzar pells a causa de les campanyes proveganes són moltes més.
La investigació a granges pelleteres15 que es portà a terme a Noruega per l’organització Network for
Animal Freedom16, similar a les investigacions que han realitzat Equanimal i Igualtat Animal, ha
11 El Diario.es,05/02/2013, Animalistas denuncian la imputación de trece nuevos activistas en el caso abierto tras las
sueltas de visones, http://www.eldiario.es/sociedad/Animalistas-denuncian-imputacion-nuev os-
activ istas_0_97 64081 4.html
12 Igualtat Animal,04/01/2011, Desde dentro. Elestremecedortestimonio de un extrabajadorde una granja de visones
de Galicia, http://vimeo.com/21935990
13 Wikipedia,Ron Arnold, http://en.wikipedia.org/wiki/Ron_Arnold
14 TorontoStar,21/09/1991,Katherine Long, ‘A grinch who loathes green groups:ourgoalis to destroy the
environmental movement' says affable Ron Arnold, champion of Wise Use.
15 Nettverket,24/120/2012, Nye skrekkbilderiskjebneårfor pelsdy rnæringen (2012),
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zRk4WebriDY
16 http://www.forbypels.no/english

5. generat una situació que podria conduir al tancament de totes aquestes granges. L’Organització
Empresarial Espanyola de Pelleteria (OEEP), forma part de l’Associació Europea de Criadores de
Pells (EFBA) i és molt conscient de tota aquesta situació. Per això, no és casual que emetera un
comunicat titulat “El sector pelleter reclama mesures de sanció davant possibles atacs animalistes”
(15/11/2011, sense enllaç directe17 ), on demana el Govern que ens vigile:
Estimada delegada: em pose en contacte amb la Delegació amb la finalitat d’obtindre la
vostra ajuda en un aspecte del que parlàrem a l’última reunió que tinguérem al teu despatx
juntament amb el president de COCEM, Hilario Alfaro i el Gremi de Joiers.
Us indiquí la forma d’actuar de grups animalistes que, finalment, han arribat a irrompre a
l’interior de la pelleteria, mentre que abans es limitaven a vociferar a la porta, intimidant
l’entrada lliure a l’establiment.
Doncs be, el proper 25 de novembre, ha estat designat pels grups animalistes com el
Divendres sense Pell del 2011. El 26 de novembre de 2011, han convocat una marxa sobre
una granja de visons a Madrid, i ignore a què es poden referir. Finalment, el 10 de
desembre convoquen un acte a la Porta del Sol de Madrid.
Davant la situació de coaccions greus que es produeixen, impedint l’exercici del dret
fonamental al treball i anteposant l’exercici de la llibertat d’expressió, vinc a requerir de la
Delegació una vigilància i prevenció d’accions que excedisquen el que és legítim, instant de
vosaltres l’empara deguda a una activitat empresarial absolutament legal.
Moltes gràcies anticipades. Salutacions cordials, José Miguel Martín Manzanares,
secretari general de l’AEP.
Alertaven del suposat perill que suposava la realització d’una manifestació legal front a una granja
de visons a Madrid, convocada per Igualtat Animal. Tenen por que els seus negocis siguen mal
vistos per la societat i van a fer tot el que siga possible per a acabar amb nosaltres.
Estats Units. L’AEPA i l’AETA. El 1992, diverses empreses nord-americanes relacionades amb
l’explotació animal, es reuniren com a lobby amb diferents persones representants polítiques per a
crear una nova llei, l’AEPA (Animal Enterprise Protection Act), que convertia en delicte qualsevol
pràctica que interferira en el negoci de les empreses d’explotació animal i donava als jutjats i
tribunals plena llibertat per a interpretar allò que és interferir i allò que no ho és. Sota aquesta llei,
i sense cap prova, 6 persones activistes de SHAC (Stop Huntingdon Animal Cruelty) foren
condemnades a 6 anys de presó per administrar una web.
Anys més tard, al 2006, les empreses que havien fomentat l’AEPA repetiren els mateixos
arguments (defensa dels seus negocis front els atacs violents perpetrats per les persones defensores
dels animals) i al·legaren que la norma vigent no era suficient. Volien una llei encara més dura:
l’AETA (Animal Enterprise Terrorism Act), que amplia el concepte d’indústria animal per a
criminalitzar les accions de l’activisme front a empreses relacionades amb el negoci. Indústria
animal passa a ser qualsevol negoci relacionat amb l’explotació, des de la seua agència de publicitat
fins a la seua empresa de missatgeria, i el fet d’interferir és tan ambigu que es pot referir des de la
crema d’un escorxador al repartiment d’un follet davant d’una carnisseria. Així, amb aquesta llei,
les possibilitats d’acusar de terrorisme qualsevol activista pels drets dels animals són absolutes.
Amb l’AETA, entrar sense permís a una granja per a gravar i mostrar la vida dels animals és
terrorisme. Aquesta informació hauria d’estar a l’abast de qualsevol persona consumidora, i roman
oculta per la indústria. Només gràcies a l’activisme que aconsegueix infiltrar-se a les indústries, ja
siga amb càmeres ocultes o sense permís, la informació ix a la llum i és coneguda per la ciutadania.
Europa. Anglaterra, Finlàndia, ASBO’S i Interpol. L’1 de març de 2007, les policies de
Bèlgica i els Països Baixos feren 32 batudes amb 700 persones agents implicades i 30 activistes
detingudes, 16 de les quals foren acusades de conspiració per les seues campanyes pacífiques front
a la transnacional HLS. Fou el major intent d’acabar amb el moviment pels drets dels animals a
Europa que s’ha fet fins hui. El 21 de gener de 2009, 7 activistes de SHAC UK foren condemnades
a 11 anys de presó.
17 Apartat Más noticias / Publicaciones, http://www.oeep.net/es-organizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-
mas-noticias-_-publicaciones.html

6. Quan foren detingudes, moltes d’aquestes persones activistes patiren l’aplicació de l’ASBO
(Antisocial Behaviour Order, ordre contra conductes antisocials), una mesura promulgada el 1998
pel govern de Toni Blair amb la finalitat de restringir les llibertats de les persones que
potencialment poden cometre un delicte. Quan les mesures ASBO van contra persones activistes
pels drets dels animals es busca penalitzar qualsevol participació en una acció, per legal que siga.
En el cas de les persones activistes de SHAC, qualsevol participació en una campanya contra la
vivisecció, l’administració d’un lloc web o l’organització d’una reunió podria significar la seua
entrada o la seua tornada a la presó.
Un informe de l’EUROPOL de 2002, titulat TE-SAT 2011, EU terrorism situation and trend
report18, mostra una qüestió que crida molt l’atenció: “a més d’aquests atacs [es refereix als
sabotatges d’infraestructures perpetrats de forma clandestina] les persones activistes pels drets
dels animals extremistes utilitzen mètodes de desinformació per a desacreditar els seus objectius i
aconseguir l’acceptació del públic. Fan públiques imatges d’animals malalts i explotats en
documents audiovisuals”.
Es fa referència a les investigacions en granges d’explotació animal, a les quals han acudit
periodistes en algunes ocasions, i que poden ser considerades pràctiques “terroristes”. Es tracta
d’una alarmant gravetat que posa de manifest les intencions polítiques que estan darrere de tot i
que té com a única fi la destrucció del nostre moviment.
L’any 2009, l’organització finesa Oikeutta Eläimille19 (Justícia pels Animals) publicà una
investigació sobre la indústria de l’explotació de porcs20. Aquesta investigació generà un gran
debat social i, dos anys més tard, Karry Hedberg i Saila Kivelä21, dues de les persones participants
en aquesta investigació, reconegueren públicament que gravaren les imatges. Les indústries que
acusaren Karry i Saila de difamació greu i els reclamà una compensació econòmica de 180.000€, ni
tan sols s’adonaren de la seua incursió a les granges, perquè durant les seues visites ni danyaren la
propietat ni forçaren cap entrada. Finalment, foren absoltes.
Àustria: les mentires de la policia, investigacions il·legals i absolució de les persones
activistes. Fa menys de dos anys, a Àustria, es produí el major muntatge policíac que ha patit el
moviment pels drets dels animals. S’acusà diverses persones activistes d’haver perpetrat multitud
d’accions i sabotatges clandestins durant els últims anys. Totes aquestes persones activistes eren
membres molt actives d’organitzacions que participaven a una exitosa campanya contra Kleider
Baüer, la major empresa de moda del país que ven pells. La direcció d’aquesta empresa es reuní
secretament amb la policia per a acabar amb les protestes d’aquestes activistes, que es negaren a
posar fi a les seues protestes pacífiques contra aquest negoci, apel·lant a la seua legitimitat. El matí
del 21 de maig de 2008, unitats especials de la policia austríaca irromperen a les seues llars i
arrestaren 10 activistes, que foren empresonades preventivament.
Els aplicaren la Llei 278a que, fins aleshores, només s’havia utilitzat contra organitzacions de tràfic
d’éssers humans i de narcotràfic. Ara, s’utilitzava contra activistes que exercien el seu dret a la
llibertat d’expressió, que promovien un tracte just pels animals i que protestaven pacíficament a
prop dels establiments Kleides Baüer. A l’empara d’aquesta llei, la policia espià durant anys totes
aquestes persones activistes amb seguiments, escoltes telefòniques i micròfons ocults als seus
habitatges, càmeres a les entrades, localitzadors als vehicles i persones agents infiltrades a les
organitzacions, entre altres pràctiques.
Passaren 3 mesos i mig a presó preventiva, incomunicades i amb un règim de visites controlat.
Davant d’aquesta situació, l’activista Martin Balluch es declarà en vaga de fam, fent ús de l’única
forma de protesta que li quedava. A una carta deia: “Per altra banda, estan els arxius de la policia
que documenten com jo i la VGT hem estat sota vigilància durant anys; el meu mòbil fou punxat,
tots els meus e-mails llegits i he estat constantment vigilat. Que els resultats d’aquests enormes
esforços no hagen donat la mínima sospita per a connectar-me amb qualsevol acte punible
m’hauria de col·locar fora de qualsevol sospita. Així seria si s’estigueren fent les coses segons la
llei, però d’alguna manera, sembla que ací res s’està fent segons la llei”.
18 http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2009_2014/documents/libe/dv/04_te-sat2011_/04_te-sat2011_en.pdf
19 http://www.oikeuttaelaimille.net/
20 http://www.sikatehtaat.fi/
21 Green is the New Red, 28/09/2011, Finland Prosecutes AnimalActivists for UndercoverVideos Exposing Factory
Farms, http://www.greenisthenewred.com/blog/finland-prosecutes-animal-activists-undercover-video/5160/

7. Després de 14 mesos de judici (el més car de la història d’Àustria) totes aquestes persones foren
absoltes. La jutgessa que dictà la sentència afirmà que la policia havia mentit sota jurament, que
havia realitzat investigacions il·legals i que havia amagat alguns dels resultats de la seua
investigació.
La legitimitat del moviment pels drets dels animals. El nostre moviment és legítim,
treballa de forma legítima i només demana respecte pels animals. Les nostres investigacions
afecten la demanda i la demanda afecta la indústria. Per tot això, el nostre moviment xoca
frontalment amb els interessos econòmics de la indústria, que no vol permetre que desvetllem el
que estan patint els animals.
No podem permetre que això succeïsca, ja que creiem fermament que l’avanç cap a una societat
més ètica no es pot donar si no incloem en ella tots els animals. Per a avançar cap a eixe objectiu és
necessari que la societat prenga consciència de la situació que pateixen els animals, raó per la qual
el nostre activisme es centre en fer-la pública. No es poden prendre decisions sobre alguna cosa
que desconeixem i que es manté intencionadament oculta. Les indústries ho saben i per això
intenten impedir que ho traguem a la llum i que pugues accedir a aquesta informació.
Tot això ho desenvolupem en xarrades de forma minuciosa. Exposem com s’ha desenvolupat la
repressió internacional des dels 1980 fins al nostre cas.
Si tens interés en fer-nos una entrevista, escriure un article sobre el cas o organitzar una xarrada,
no dubtes en contactar amb nosaltres a info@represionderechosanimales.org.
Diverses persones imputades en el cas iniciaren una campanya contra el procés repressiu. La seua
web és www.unidoscontralarepresion.org. En ella, trobaràs també informació sobre el cas i
notícies relacionades amb el mateix.