Els resultats parlen per nosaltres. Cap any hem estat ni tan sols a prop de les 10.000 hectàrees cremades, que serien un desastre ecològic.
Serafín Castellano en resposta a Lluís Torró. 23 de maig de 2012, 35 dies abans que començaren els incendis que han cremat més de 50.000 hectàrees al País Valencià.
Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot.
Política 103.
1. Política 103.
Els resultats parlen per nosaltres. Cap any hem estat ni tan sols a prop de les 10.000 hectàrees
cremades, que serien un desastre ecològic.
Serafín Castellano en resposta a Lluís Torró. 23
de maig de 2012, 35 dies abans que començaren
els incendis que han cremat més de 50.000
hectàrees al País Valencià.
El vent s’ha emportat el vel de fum que ha
cobert el sol durant tres dies. Una trista llum
taronja ha acompanyat la lenta caiguda de les
cendres que portava el vent de ponent. Els
incendis han assolat la terra i han destruït
milers d’hectàrees de bosc, i l’especulació que
només ens porta cap a la destrucció i la fallida
econòmica ja es frega les mans1.
La prohibició de construir a terrenys de bosc
que han patit un incendi2 desaparegué, al País
Valencià, amb la nova Llei de sol no
urbanitzable del 20043. L’única barrera que
resta és la llei estatal, que no permet
rendibilitzar la piromania amb torres de pisos
durant un mínim de 30 anys4, i la llei forestal
autonòmica, que prohibeix la transformació de
la terra en conreus durant 20 anys, les activitats
extractives en 10 anys i pastures ramaderes en 5 anys 5. L’esforç del Govern Valencià s’ha centrat
en llevar tots aquests tallafocs des dels seus despatxos.
Les imatges recorden els incendis de Grècia de 2007.
Després del triomf electoral de 2004, a pocs mesos de
dels Jocs Olímpics que havien omplert Atenes del
repetitiu rococó 2.0 de Santiago Calatrava, la dreta
continuà amb el desgavell econòmic i polític que
s’evidencià amb eixos grans incendis que mostraven la
falta de recursos i de previsió. El desastre del foc s’ha
acarnissat a Grècia cada estiu i, aquest any, ha arribat al
País Valencià per a assenyalar amb el dit la corrupció, el
balafiament dels diners de totes i tots, la manipulació i la
mentida dels grans events6.
Les retallades arribaren al bosc molt abans que esclatara
la crisi, com a part de la política 1037. Cada any, la inversió en prevenció d’incendis i el personal
1
El País.com, 06.10.2011, El Gobierno Valenciano pretende dejar construir en suelo quemado.
http://politica.elpais.com/politica/2011/10/06/actualidad/1317930842_554776.html
2
Art. 2.4 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Llei del Sòl no urbanitzable (DOGV 17.06.1992,
nº 1.806, p. 6.031-6.060, http://www.docv.gva.es/datos/1992/06/17/pdf/1992_825156.pdf).
3
Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del Sol no Urbanitzable (DOGV 10.12.2004, nº 4.900, p.
31.412-31.434). Deroga la Llei 4/1992. http://www.docv.gva.es/datos/2004/12/10/pdf/2004_12638.pdf
4
Art. 50.1.a) de la Llei de 43/2003, de 21 de novembre, de Forests (BOE 22.11.2003, nº 280). Text consolidat:
http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-21339
5
Art. 59.2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV
21.12.1993, nº 2.168, p. 13.236-13.264, http://www.docv.gva.es/datos/1993/12/21/pdf/1993_830103.pdf).
6
Iniciativa Animalista, 01.07.2012. Per la vida i la natura.
http://iniciativaanimalista.cat/index.php/ecologisme/item/798-per-la-vida-i-la-natura
7
El Col·legi d’ensenyament primari i infantil (CEIP) nº 103 és al carrer Alfred Toran i Olmos de València, ocult entre els
luxosos edificis que envolten l’avinguda de França (molt a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències). En situació de
provisionalitat des de la seua construcció, representa la realitat darrere la imatge i l’ostentació. Las Provincias.es, “Las
heces y los gusanos están a diez centímetros de nuestros hijos debajo del suelo”.
2. contractat han estat menys que l’anterior 8. Les mobilitzacions de la gent de les brigades forestals 9 i
els avisos tristament premonitoris 10 han topat, com sempre, amb la prepotència d’un PP que només
entén de fotos al podi de la Fòrmula 1 al costat de Fernando Alonso.
Son les seues formes de fer, les de sempre. Amb menys diners, retallen el que siga per a mantindre
els fluxes de diners públics que alimenten la seua maquinària d’extracció, que serveix per a
mantindre les seues clienteles polítiques i que trau de sota les pedres el que abans era pastuki para
todos!11. Mentre acomiadaven la gent de les brigades forestals, Correa i el Bigotes feien de xiquets
dels encàrrecs a les tendes de luxe del carrer Poeta Querol, els milions d’EMARSA volaven cap a les
butxaques d’impresentables amb carnet del PP 12, Carlos Fabra abocava milions a l’aeroport del
Iaio13… Així funciona la seua crisi contra els drets de les persones, contra els seus pocs ingressos,
contra els serveis més bàsics i necessaris.
Com no podia ser d’altra manera, també trobem al patís el negoci taurí. Serafín Castellano,
responsable de la Conselleria de Governació i, per tant, del major desastre ecològic que es recorda,
ha estat molt ocupat en declarar la tortura taurina Bé d’Interés Cultural que, per a aquesta gent,
significa subvencions i recursos públics garantits front a les bescollades de la crisi. Després de dos
anys de lluita del moviment animalista, i amb el rebuig d’institucions com el Consell Valencià de
Cultura14 o la Universitat de València 15, s’ha donat per vençut. Per primera vegada en molt de
temps, el seu discurs de les aparences, ple de paraules com “tradició”, “història”, “atracció de
turisme” o “beneficis econòmics”, quedà completament desacreditat.
Aquest any es preveu difícil pel negoci taurí: es parla d’una caiguda a la meitat dels “espectacles” de
bous salvatges16, que són els que es compren a preu d’or a les ramaderies per a ser linxats una sola
vegada i posteriorment matats, quasi mai a un escorxador legalment autoritzat. Per això servia el
BIC: per a tractar el tremolor de cames que es veu per tentaderos i asientos de preferente sombra,
el terreny on els mercaders de la tortura, sempre amb un gran puro a la boca, s’apropen als amics
polítics i ploren subvencions i mamen diners públics.
http://www.lasprovincias.es/20120517/comunitatvalenciana/valencia/barracones-ceip-103-valencia-201205171701.html
8
Esquerra-País Valencià, 29.06.2012, Cerdà: “amb les retallades en prevenció d'incendis el Consell es responsable de la
desfeta mediambiental provocada pels incendis forestals”. http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/article/14051/cerdaamb-les-retallades-en-prevencio-dincendis-el-consell-es-responsable-de-la-desfeta-me
9
Rojo y Negro, 21.09.2007. Movilizaciones de las brigadas forestales en Valencia.
http://www.rojoynegro.info/articulo/sections/movilizaciones-las-brigadas-forestales-valencia-0
10
Corts Valencianes. Interpel·lació del diputat Lluís Torró, d’EUPV, sobre polítiques de prevenció i extinció d’incendis
forestals, i resposta del conseller Serafín Castellano. http://www.youtube.com/watch?
v=0j8Z_ujzAqM&annotation_id=annotation_436998&feature=iv
11
Público.es, 14.07.2009, Correa: “Aquí hay pelas para todos. Una pastuqui importante”.
http://www.publico.es/espana/238590/correa-aqui-hay-pelas-para-todos-un-pastuqui-importante
12
El País, 28.11.2011, Colosal saqueo de dinero público.
http://elpais.com/diario/2011/11/28/espana/1322434803_850215.html
13
El Intermedio, 28.03.2011, Oleada de inauguraciones. http://www.youtube.com/watch?v=09ytcwhvgFQ.
14
Plataforma Carles Pinazo, 30.05.2012, Informe sobre els festejos taurins. Comissió de Promoció Cultural del CVC.
http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2012/05/30/informe-sobre-els-festejos-taurins-comissio-de-promociocultural-del-cvc-maig-2012/
15
Plataforma Carles Pinazo, 17.06.2012, Informe de la Universitat de València contrari al BIC.
http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2012/06/17/informe-de-la-uv-contrari-al-bic/
16
Levante-EMV, 29.06.2012, Los toros cerriles se reducen a la mitad. http://www.levanteemv.com/sociedad/2012/06/29/toros-cerriles-reducen-mitad/916687.html
3. El mateix passa amb la fanfarronada d’Artur Torró, alcalde de Gandia. L’any 1987 fou l’últim de la
Fira Ducal de Gandia, que decidí bandejar la tortura taurina fins que, 24 anys després, a pocs
mesos de guanyar les eleccions locals que posaren fi a 28 anys de govern municipal del PSPV,
aquest empresari vinculat a negocis taurins promogué una correguda de bous que s’ha convertit en
una fira amb dos dies de cartell. El dissabte 14 de juliol, a les 11:00 i pel Passeig Marítim de Neptú,
a la platja de Gandia, la ciutadania mostrarà el seu rebuig a aquesta nova maniobra per a
mantindre viu el negoci de la històrica i tradicional matança ritualitzada de bous, i que es farà a
costa dels diners de la cultura de veritat.
Un incendi sempre deixa centenars de milers de
víctimes. Veient les fotos dels cossos calcinats de
tants animals morts per asfíxia, pense en tots els que
han aconseguit sobreviure i es troben a un desert de
cendres, sense cap recurs per a sobreviure. Pense en
tots els animals que havien estat abandonats i que
havien trobat refugi a una protectora de la zona.
Pense en tots els animals de granja que foren
abandonats a la seua sort i que, en cas d’haver
sobreviscut, només tindran com a premi més temps
d’esclavatge i la mort a l’escorxador. S’afegeix la
tristesa per tota la vida vegetal que ha desaparegut.
Cobria amb generositat més de 50.000 hectàrees de
terra i donava llar a tots aquest animals que ara
vaguen pels paisatges coberts pels que han mort,
cendres d’éssers vius que han volat fins a la ciutat i fins a la mar.
La tristesa no ens pot aturar: és hora de dir prou al mal govern, a la destrucció del futur de totes i
tots, dels humans i dels altres animals. Ho haurem de fer moltes vegades i a molts llocs, i entre ells
estan les accions en defensa de la vida i contra la tortura taurina que tindran lloc a Algemesí, la
tercera setmana de setembre; a Sueca, el 30 d’agost, i primer de tot, a Gandia, el 14 de juliol.
Les últimes línies les reserve per a mostrar el meu suport i solidaritat amb els milers de persones
que pateixen més directament aquest gran desastre ecològic. Pel record del bosc que ha estat i per
l’esperança del que tornarà a ser.