A la Pobla del Duc, i a tota la Vall d’Albaida, la gent s’ha mobilitzat contra la construcció d’un abocador d’animals morts. S’enfronten a una empresa anomenada SIG Renovables SL, que maniobra des de 2010 per a tancar els tràmits burocràtics del seu negoci a esquenes de la ciutadania i que ha comptat amb el suport de l’anterior govern municipal del PP, i sobre tot, de l’exalcalde Natalio Navarro. Fins i tot durant la campanya electoral per a les eleccions municipals del 2011, on perderen la majoria absoluta i l’alcaldia, mentien dient que el projecte no tenia res a veure amb activitats molestes o contaminants...
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III).
Sota l’estora. Abocador de cadàvers de la Vall d’Albaida.
1. Sota l’estora. Abocador de cadàvers de la Vall d’Albaida.
… Hi havia moltes coses que podien veure amb els seus
propis ulls, si eren persones suficientment afortunades
i s’aconseguien escapolir de la vigilància que tenia
distribuïda la patronal1.
A la Pobla del Duc, i a tota la Vall d’Albaida, la gent s’ha
mobilitzat contra la construcció d’un abocador
d’animals morts.
S’enfronten a una empresa
anomenada SIG Renovables SL, que maniobra des de
2010 per a tancar els tràmits burocràtics del seu negoci
a esquenes de la ciutadania i que ha comptat amb el
suport de l’anterior govern municipal del PP, i sobre
tot, de l’exalcalde Natalio Navarro. Fins i tot durant la
campanya electoral per a les eleccions municipals del
2011, on perderen la majoria absoluta i l’alcaldia,
mentien dient que el projecte no tenia res a veure amb
activitats molestes o contaminants.
Aquests tipus d’abocadors són l’últim nivell de l’infern
de l’explotació animal. Recullen de tot, com els
cadàvers dels animals que han patit a les granges i que
han mort de les pitjors maneres imaginables: garrins
víctimes de terribles malalties i llargues agonies;
pollastres esclafats pels altres mentre lluitaven pel
menjar; gallines mortes a les gàbies on no es podien moure; vedells mascles acabats de nàixer, que
no són negoci per a la indústria làctia… Recullen informes masses de vísceres, continguts dels
estómacs i els intestins dels animals massacrats pels que escorxadors. Recullen fem, sang, ossos…
Recullen el que aboquen els laboratoris: els centenars de conills o ratolins torturats amb proves on
els cremen els ulls i la pell; els cadàvers destrossats dels animals que llancen com si foren fem.
Recullen cadàvers d’animals domèstics. Tots els que apareixen morts al carrer, víctimes de
l’abandó, de la fam, dels atropellaments, de les malalties. Recullen els que maten a les gosseres i
tots els que torturen i maten als zoos, aquaris i circs. Els cadàvers de grans animals marins que
apareixen a les platges…
Amb tot això, es suposa que fan coses com adobs agrícoles i, fins i tot, pinsos animals. D’aquestes
plantes ixen pells que acaben a les sabates, greix que acaba fet lubricant, pels que acaben als
pinzells, óssos que acaben convertits en
Imatges de l’abocador de Tarancón, obtingudes per activistes gelatines de vius colors, tendons que acaben
el 26/06/2008 a les 20:30h.
sent cordes de guitarres o de raquetes es de
tennis. Ixen subproductes que apareixen a les
rodes de les bicicletes. Aquestes plantes fan
que moltes coses que ens envolten siguen un
lloc on ocultar el crim. Un cementiri.
Altra funció d’aquests llocs és la de gestionar
l’eliminació dels cadàvers d’animals amb
malalties infeccioses, tal i com estableix la
legislació. Són eixes víctimes que ixen a les
notícies mentre les massacren per a
“tranquil·litzar” la població i que continue
comprant el que trauen d’altres víctimes, per
a salvar el negoci de la indústria. Grip aviar,
pesta porcina, pesta equina africana, EET2…
Precisament, aquesta última malaltia fou
1
Sinclair, Upton (Samons, Antonio, traducció de l’anglès al castellà). La jungla, Madrid, Capitán Swing, Col·lecció
Polifonías, 2012.
2 Encefalopatia espongiforme transmissible, coneguda com el mal de les vaques boges.
2. generada per l’avarícia i la irresponsabilitat de la indústria càrnia, que començà a alimentar les
vaques amb pinsos fets amb els cadàvers d’altres
víctimes de la indústria. I els pinsos els feien
negocis com el que volen instal·lar a la Pobla del
Duc. Malaltís3.
Per tot això, les autoritats “reconeixen” que
aquestes restes s’han de gestionar amb molta
responsabilitat i que l’abocament ha de ser
sempre l’última opció.
I per tot això, la
ciutadania s’acaba trobant de cop amb aquests
abocadors responsables a la porta de casa, amb
les empreses responsables convenientment
llicenciades
per
unes
autoritats
molt
responsables. Es troben amb els projectes ja
fets, amb drets adquirits, fets suposadament
irreversibles i amenaces de greus conseqüències
econòmiques.
Com a exemple del que pot passar a la Pobla del
Duc tenim la planta que obriren a Tarancón
(Manxa alta de Conca, Castella). Eren unes
flamants instal·lacions, ben noves i ben
pintadetes per a les fotos, on entenien com a
gestió responsable deixar centenars de cadàvers
tota classe de restes a l’aire lliure. La gent,
alarmada per la pudor insuportable i davant els
perills per a la seua salut, es mobilitzà i mostra la
veritat de la planta. La tancaren amb la intenció
de traslladar-la a altre lloc: sembla que
descobriren, amb sorpresa i gràcies a les
protestes de la gent que, tal vegada, necessitaven una nau frigoritzada 4. A vegades, l’avarícia els fa
oblidar que la seua funció és la d’ocultar la realitat de la indústria d’ús i explotació d’animals.
Com a Tarancón, la ciutadania de la Vall d’Albaida diu no a través de milers d’al·legacions al
projecte, d’assemblees informatives i actes de rebuig davant Navarro i les altres persones regidores
del PP a la Pobla del Duc, amb la recollida de més de 4.000 signatures. Compten amb el suport
d’organitzacions com la Unió de Llauradors, que defensa l’activitat agrícola d’aquesta agressió, i
també de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida, amb molts pobles on també governa el PP.
Tothom està en contra de l’abocador que estaria, com sol passar, al mig d’un paratge natural
(l’Ombria de Benicadell) que no tenen por de posar en perill. Estria a tocar del riu Misena que,
com el Clarià, s’uneix amb el pobre Albaida, ja molt contaminat pels abocaments industrials, per a
anar fins al pantà de Bellús. Amb els cadàvers a la vista o, fins i tot, ja soterrats, seria un perill pels
animals salvatges o pels gossos i gats abandonats que pogueren accedir a l’abocador en busca de
menjar.
Només interessa a la indústria, que necessita una estora sota la que amagar el que no ha pogut
aprofitar, fent que nosaltres mateixos siguem les seues estores. I sobre tot per això, nosaltres 5
també estem amb la gent de la Vall d’Albaida.
3 Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern d’Espanya, Llibre blanc de la seguretat alimentària,
gestió
dels
SANDACH
(subproductes
animals
no
destinats
al
consum
humà).
http://sandach.marm.es/Publico/LibroBlanco.aspx
4 RTVCM (Radio Televisió de Castella La Manxa), 16/07/2008, Tancada la planta de subproductes càrnics de
Tarancón, https://www.youtube.com/watch?v=Um6sijubZLQ&feature=share
5 Iniciativa Animalista, o4/02/2014, La Plataforma Iniciativa Animalista contra l’abocador d’animals a la Pobla del
Duc, http://www.iniciativaanimalista.cat/index.php/component/k2/item/2268-la-plataforma-iniciativa-animalistacontra-l’abocador-d’animals-a-la-pobla-del-duc