2. Presentació del dilema
Un comitè del congrés dels diputats han
rebut una iniciativa popular, amb 500.000
firmes, per a tirar endavant una llei que
controli la circulació d’informació per
Internet: spam, phishing, pornografia
infantil...són pràctiques que lesionen els
interessos col·lectius. És ètic controlar el
ciberespai?
3. Què és un gabinet
d’assessorament filosòfic?
És un grup de filòsofs professionals que es
dediquen a resoldre els dubtes, dilemes i
problemes de la gent en general. Un gabinet
d’assessorament filosòfic, a diferència de
qualsevol psicòleg o terapeuta, no tracta
pacients malalts sinó que ajuda a persones
sanes a millorar la seva existència.
4. Quina diferència hi ha
entre l’ètica i la moral?
La moral dóna una mena d’instruccions
sobre com hem d’actuar. En canvi, l’ètica
vol trobar la raó de per què hem d’actuar
d’aquesta manera. Per tant, podríem dir que
l’ètica es dedica a estudiar la moral.
El problema del nostres clients és ètic perquè
cerca fonaments per dir si aquesta norma
s’hauria de fer o no.
5. Arguments a favor
Aconseguiríem més seguretat i les
pàgines de pornografia infantil estarien
controlades, es reduiria el percentatge
de phishing i el número d’afectats per
spammers.
Aconseguiríem una millora de la
seguretat online i la xarxa s’aniria
convertint en un lloc fiable.
6. Arguments en contra
No tindriem intimitat, es vigilaria tot el que féssim a
través d’Internet, encara que no visitàssim les
pàgines de pornografia infantil.
Si es fa aquesta llei els qui no es miren aquestes
pàgines també seran observats, pel
que aquesta llei els afectarà sense haver comès
cap delicte, i no és just per a ells, ja
que no es respectarà la seva intimitat per culpa
del que fan els visitants de les pàgines
de pornografia infantil.
7. Preconceptes
El primer que ens ve al cap quan proposen
controlar la nostra privacitat és que no
volem que ens vigilin. Vigilar-nos és violar els nostres
drets.
Un altre preconcepte seria la visió negativa que
tenim en quant a la pornografia
infantil, als spammers i altres oportunistes.
Un altre preconcepte és que el que diu la majoria
és el correcte.
8. Altres aspectes a tenir en compte
Es planteja que si aquesta nova norma de poder controlar tot
l’espai cibernètic s’aprova, qui serà l’encarregat de controlar la
navegació de tota la humanitat? Aquest càrrec tindrà accés a la
privacitat de tothom, per això seria molt difícil decidir aquest
càrrec.
El segon text ens diu que encara que Internet és lliure hi ha
d’haver unes normes generals per a tothom.
Internet és lliure en un principi, però com que hi ha gent que en
fa mal ús de la seva llibertat s’ha fet espionatge informàtic per tal
de saber qui en fa un mal ús. Per això també s’han creat unes
normes per a tothom quan utilitzi navegui per Internet.
Els hackers juntament amb els crackers, lammers poden utilitzar la
seva saviesa sobre els ordinadors per un bé o per un mal, i n’hi ha
de tot tipus, així que no es pot dir si actuen moralment o no, ja
que n’hi ha que hi actuen i n’hi ha que no.
9. Terror en la red
A les pàgines webs islàmiques hi ha moltes amenaces que no
saben si són certes o no, i un descontrol sobre la xarxa, que és
perillós.
El text “la tecnologia al asalto de la intimidad”
Tres quartes parts de la població estan d’acord en sometre a
proves d’ADN a la població quant es comet un crim, per
determinar-ne el culpable agafant mostres del cadàver.
L’associació Child Support Agency declara que ha de ser
obligatori sotmetre’s a una prova d’ADN per verificar la paternitat
dels nens en néixer, i si una persona es nega es delata. Ens sembla
bé que es facin les proves, ja que el pare biològic encara que no
sigui el que està amb la mare actualment ha de tenir unes
responsabilitats sobre el fill, i no consideram això una invasió a la
intimitat de la persona ja que el fill té dret a saber qui és el seu pare
biològic.
11. Conclusió
Després de molt de canviar de posició i
d’argumentar, d'enfrontar les nostres idees i
d’intentar arribar a una conclusió en comú, el que
n’hem extret és que controlar el ciberespai no és
ètic. Per tant, la nostra decisió és que el comitè
renunci a la proposta
13. Després de realitzar aquest treball i fer-nos passar per un
gabinet d’assessorament filosòfic una de les poques coses
que tenim clar és que “controlar el ciberespai” és un tema
bastant delicat perquè hi ha moltes diferències de
mentalitat en tota la població i interfereixen molts dilemes
entre mig. Per exemple, un dels dilemes amb el que ens
hem topat és “Per què és immoral l’spam, el phishing o la
pornografia infantil?”, després vam discutir sobre les
responsabilitats que accepta cada individu a l’hora de fer
ús de la xarxa. A continuació, vam proposar un control
exterior a l’internet, o sigui, establir unes pautes sobre qui
podria tenir accés al ciberespai i, a més, controlar després
què hi fa aquesta persona a dins.
14. En general, el treball ha estat dinàmic i ens ha fet
treballar com a grup. També ens ha fet augmentar la
nostra capacitat de argumentació perquè hem hagut
de defensar les nostres idees i perquè ens vam trobar
davant la necessitat d’arribar a un acord comú.
El que menys ens va agradar va ser haver de llegir i
comentar els texts, que podien a arribar a tenir 12
pàgines de durada i que van ser bastant difícils per a la
nostra comprensió.
Una de les coses que ens va ser més complicada va ser
decidir-nos si aprovar o no la llei
perquè, bàsicament, hi havia dues úniques opcions
totalment opostes. Aquest fet va dificultar que tots
puguéssim fusionar les nostres idees i arribar a una
conclusió.
