2. 2 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Canvi de paradigma
3. 3
Rodera en ADN 17 febrero 2010
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Una crisi estructural
4. 4 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Economia del coneixement
7. 7
I sobretot innovar la gestió de serveis...
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
Innovar és transformar coneixement en valor.
Innovació = canvis que generen valor perquè són avantatges
competitius i sostenibles en el temps.
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
8. 8 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
... i mirar cap un context més ampli
9. 9
Quin model de generació de valor?
Treballar en xarxa per produir valor públic
amb la resta d’actors.
1. Promoure l’obertura de dades
(open data - reciclatge) per:
- impulsar la transparència
amb la ciutadania
- facilitar que les empreses
hi afegeixin valor
i generin riquesa
2 Col·laboració:
- externa (ciutadania)
- interna (comunitats, grups...)
Participació
Transparència
Col·laboració
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
10. 10
Atributs d’aquest canvi
de model
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
11. 11
Hi veieu res?
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
13. 15
1r: Transparència
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
14. 16 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Transparència
15. 18
Què representen aquests colors?
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
16. 19
Aquestes marques
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
17. 20
2n: Participació
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
18. 21
DIY: do it yourself!
www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxUwww.makerwiki.com
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
19. 22
La ciutadania s’organitza 1/2
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
20. 23
La ciutadania s’organitza 1/2
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
21. 24
3r: Col·laboració
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
22. 25
Administracions que comparteixen
serveis (equipaments…)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pista_coberta_d'atletisme_de_Catalunya
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
24. 27
Treballador col·laboratiu, nou rol
L’objectiu ha de ser gestionar els recursos humans
perquè se sentin implicats (Gary Hamel):
1. Situar l’empleat en el primer pla.
2. Fomentar la intraemprenedoria,
que els empleats emprenguin des de dins.
3. Connectar el talent dins i fora de l’organització.
4. La satisfacció de la ciutadania serà la conseqüència d’aquest nou
enfocament (no l’objectiu).
Exemples:
- Happy. Si no t’agrada el teu cap, pots sol·licitar canviar-lo.
- IBM. Organitza brainstorming entre 150 mil persones en 2 dies.
- Shell (mercat d’idees entre professionals i clients…), etc.
www.happy.co.uk/happy-elearning
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
25. 1 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
INprenedoria: emprendre des de dins
l’Administració
26. 29
4t: Reciclatge
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
27. 30
Reciclar per generar valor: open data
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
28. 31
Concurs Show Us a Better Way:
app Where Does My Money Go?
www.wheredoesmymoneygo.org
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
29. 32
Control despesa pública: ITdashboard
Les contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del
responsable i l’estat d’execució de la despesa.
www.itdashboard.gov
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
30. 33
Explorador inversió fons R+D
http://bis.clients.talis.com
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
32. 35
Qualitat de les aigües 1/2
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
33. 36 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Qualitat de les aigües 2/2
34. 37
Dades Obertes de la Generalitat Cat
http://dadesobertes.gencat.cat
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
35. 38
> 2 aplicacions per a mòbils
Canal de realitat augmentada “Equipaments
de Catalunya”
• Canal de realitat augmentada"
gratuït i lliure de publicitat sobre la
plataforma Layar, amb nom "Equipa-
ments de Catalunya" per a usuaris de telèfons
Android o Iphone.
• Dóna informació dels equipaments que hi ha en
un radi de distància X a la seva posició actual.
• Es poden triar les categories (salut,
esport, administració pública, etc.) i visualitzar
els equipaments sobre mapa i en llista.
Informació meteorològica de Catalunya per a
Android
• Prediccions meteorològiques a 3 dies vista, radar de
pluges i informació de temperatures, vent i pluges
acumulades.
• També permet posar un giny a la pantalla d'inici
per tenir sempre a la vista la predicció i temperatura
dels pobles de Catalunya que es vulguin.
• Tota la informació meteorològica es basa en dades
obertes de la Generalitat de Catalunya i el Meteocat.
Desenvolupat per
Gynoid Apps,
Desenvolupat per
Joan Pujol.
Aplicacions fetes per la ciutadania
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
36. 39
Web Renfe de la Generalitat...
http://rodalies.gencat.cat
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
37. 40
... Rodalies.info feta per la ciutadania
www.rodalies.info ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
38. 41 ‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
Gràcies al rol actual
de la tecnologia
39. 42
1a Etapa: TIC i Internet a
l’Administració
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
40. 43
Guany/estalvi en l’ús de tecnologia
En el cas del directori de persones i de telèfons de la intranet
del Departament de Justícia:
a) Nombre de consultes al directori telefònic (p.ex. abril 2009): 38.207
b) Guany estimat (en segons) respecte a la consulta en paper: 25 segons
Guany total: a x b = 955.175 segons (265,32 h)
És a dir, es guanyen 35,4 dies laborables.
http://justicia.intranet
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
41. 44
2a Etapa: Administració electrònica
(eGovernment o eGov)
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
42. 45
Compliment de Llei 11/2007, d’accés
electrònic dels ciutadans als SP
Tràmits en línia com a conseqüència de racionalització processos.
www.gencat.cat/ovt
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
43. 46
3a Etapa: Governança oberta
(oGovernment o oGov)
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
44. 47
Una tecnologia més social i relacional
1. La tecnologia és més lleugera i permet comunicar
ubíquament i viralment.
2. Més autonomia de l’usuari respecte el departament de
sistemes.
3. Promou un canvi
en l’elaboració,
la gestió
i la prestació
de serveis.
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
45. 48
Les xarxes socials,
un efecte incalculable
per a les organitzacions
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
46. 49
Les xarxes socials transformen
la ciutadania i els professionals
La transmissió de missatges a les xarxes socials és viral,
com en el cas de Facebook (amics i grups d’amics). Per
això, FB és útil també per a l’àmbit polític, professional
i social a més del comercial (revoltes a Egipte
i intimitats/detalls de celebrities):
- La comunicació i capacitat d’organització FB va de baix a dalt.
- A Twitter, de dalt a baix (com la TV). El sistema per obtenir molts
seguidors (i ser influent) és més lent.
FB dóna més poder als usuaris (no passius). A canvi perden
parcel·les de privacitat, o bé perquè s’exhibeixen més o bé perquè
ho han de fer obligatòriament. Per evitar-ho, l’educació hi té un paper
clau (evitar deshumanització/uniformatització dels usuaris).
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
47. 50
L’Administració a Facebook
El caràcter comercial i propietari de FB no és obstacle perquè
l’Administració usi aquesta força viral per comunicar-se i relacionar-
se reexidament, però ho ha de fer coherentment.
Hi ha un canvi generacional en la relació i el procés d’identificació
dels usuaris amb les empreses i organitzacions. Això explica els
milions de simpatitzants de Coca-Cola, Starbucks, The Gap, Zara...
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
48. 51
Nous models de negoci
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
49. 52
Estratègia de negoci de Google
Filosofia de Google
Un cop es tingui tràfic i s’afegeixi valor als clients, apareixeran sobre
la marxa models de negoci que permetran monetitzar el tràfic i ser
rendibles. Primer la tecnologia al servei dels usuaris, després el negoci.
1. Centra’t en l’usuari i la resta vindrà sola.
2. És millor fer una sola cosa realment bé.
3. Si pot ser ràpid, millor que lent.
4. La democràcia a la xarxa funciona.
5. No cal ser davant de l’ordinador per necessitar una resposta.
6. Es poden guanyar diners sense fer mal.
7. Sempre hi haurà més informació de la que tenim.
8. La necessitat d’informació traspassa totes les fronteres.
9. Es pot ser seriós sense portar un vestit elegant.
10. Volem millorar l’immillorable.
www.google.com/corporate/tenthings.html
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
50. 53
Estratègies de negoci a Internet
Normalment els negocis al món web estan relacionats amb:
1. La publicitat (Adwords a Google, personalitzada a Facebook...)
2. Addició de valor a la dada / obra / llibre / quadre...
CCBY2.0–www.flickr.com/shiffaau/2199579559
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
51. 54
Google Art
Noves funcionalitats de Google Art que aporten valor a línia de negoci:
1. Les d’Street View.
2. Desar visites.
3. Millora l’accessibilitat.
4. Nivell d’apropament plàstic més gran.
5. Preparació de les visites físiques al museu.
Com afecten les visites presencials
als museus? Negativament?
No, les complementa, com succeeix
amb els llibres, les pel·lícules, etc.
www.googleartproject.com
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
52. 56
Reptes en el treball col·laboratiu
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
53. 57
Els reptes actuals: consolidació de
la col·laboració interna i...
Source: Nielsen, 2006 Font: Jordi Graells 2010
‘Administració oberta’ Jordi Graells i Costa. Geoinquiets. Barcelona, 2 de desembre de 2010 CC – BY 3.0
10%
Heavy
Contributors
80%
Intermittent
Contributors
10%
Lurkers
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
55. 59
A. Col·laboració amb la ciutadania
i altres actors
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
56. 60
Guia d’usos i estil a les xarxes socials
de la Generalitat
¿Com es gestiona
la presència
de la Generalitat
a les xarxes socials?
1. Certificació del procés.
2. Edició en equip des
d’entorns intermedis de
publicació.
3. Suport per CoP
i mentoratge.
Tercera edició:
abril 2011
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
57. 61
Fluxograma xarxes socials Generalitat
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
58. 62
[…]
Atenció ciutadana per xarxes socials
www.twitter.com/transitcatwww.twitter.com/emergenciescat
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
59. 63
Xifres absolutes juliol 2009 – març 2011
Xarxes socials @gencat
Twitter
Nre. de tuits: 2.922
Nre. de retuits (RT): 6.213
Nre. de seguidors: 11.359
Facebook
Nre. d’admiradors : 2.825
Xarxes socials @gencat
Twitter
Nre. de tuits: 2.922
Nre. de retuits (RT): 6.213
Nre. de seguidors: 11.359
Facebook
Nre. d’admiradors : 2.825
Repositoris @gencat
Reproduccions Youtube: 13.223
Visites Slideshare: 13.032
Visites fotos Flickr: 190
Bookmarks Delicious: 350
Repositoris @gencat
Reproduccions Youtube: 13.223
Visites Slideshare: 13.032
Visites fotos Flickr: 190
Bookmarks Delicious: 350
Alguns indicadors de la presència
de la Generalitat a les xarxes
Xarxes socials tota Generalitat
Twitter
Nre.de tuits: 50.000
Nre. de retuits (RT): ----
Nre. de seguidors: 30.000
Facebook
Nre. d’admiradors : 10.000
Xarxes socials tota Generalitat
Twitter
Nre.de tuits: 50.000
Nre. de retuits (RT): ----
Nre. de seguidors: 30.000
Facebook
Nre. d’admiradors : 10.000
Repositoris tota Generalitat
Reproduccions Youtube: 45.000
Visites Slideshare: 30.000
Visites fotos Flickr: ---
Bookmarks Delicious: 5.000
Repositoris tota Generalitat
Reproduccions Youtube: 45.000
Visites Slideshare: 30.000
Visites fotos Flickr: ---
Bookmarks Delicious: 5.000
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
63. 67
B. Col·laboració interna,
entre els professionals
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
65. 69
Com el programa Compartim
de la Generalitat de Catalunya,
amb unes 1.500 persones
organitzades en 15 CoP i amb
més de 21 grups de treball des
de fa 4 anys.
www.gencat.cat/justicia/compartim
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
66. 70
Però, quin valor té la col·laboració?
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
68. 72
Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública
Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta
sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que
s’avalua.
Per ex.
Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre
de patents registrades per subvencions R+D+I
En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista
i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.
Ex. Departament d’Ensenyament i programes per dotar de més autonomia els centres
educatius per millorar la qualitat de l’educació:
Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia
Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són
al programa
Fórmula per avaluar
l’impacte Impacte = Y1 – Y0
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
69. 73
Avaluant el programa Compartim
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells
A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies
B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Estalvi temps: 24 dies
C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]
D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi
‘Les xarxes a l’Administració pública’ Jordi Graells i Costa. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 14 març 2011 CC – BY 3.0
