La crònica del trasllat de la vella rectoria de Cervelló i el comediògraf barceloní en Frederic Soler (Serafí Pitarra)

1. Serafí Pitarra
i la Rectoria de Cervelló
“Pitarra” i el trasllat de l’església romànica
E
l trasllat eclesiàstic de l’antiga església romànica de
Sant Esteve de Cervelló i Frederic Soler Hubert, més
conegut com a “Serafí Pitarra”, van lligats. Era cap
als volts dels anys 1876 quan les autoritats religioses de
Cervelló, amb el beneplàcit del bisbat de Barcelona, van
decidir deixar l’antiga església per traslladar-se més a
prop d’on s’estava desenvolupant el nou poble de Cervelló
La Rectoria de Cervelló, després Mas Pitarra. Fotografia de l’any 1895, quan la
casa l’havia heretat el fill de Pitarra. Es veuen tres persones que segurament devien
ser els masovers. (Fotografia cedida pel Grup de Recerca de Cervelló)

2. 2
tot i que el rector encara es va quedar vivint a l’antiga
Rectoria.
De fet, ja feia anys que l’església romànica havia quedat
obsoleta i, per tant, calia trobar un lloc més adequat per
ubicar el nou temple parroquial. Però, naturalment, ni la
comunitat eclesiàstica, amb tot el seu poder sobrenatural,
podia evitar els costos que valia construir un nou edifici,
encara que aquest estigués destinat a consagrar el
culte diví. Així, doncs, es feia extremadament necessari
buscar fonts de finançament per tal de poder apaivagar
les despeses que comportaria la construcció de la nova
església i, sobretot, d’una nova casa rectoral.
Donat que, segons explicacions del mateix capellà
d’aleshores, l’edifici de la Rectoria estava en bastant
mal estat, es feia necessari vendre’l i dels diners que es
poguessin obtenir podrien servir per ajudar a disminuir
els costos d’un nou habitacle per al rector.
Interior de la Rectoria en l’actualitat. Aquests finestrals estan encarats de
cara l’església romànica de Santa Maria de Cervelló

3. 3
La venda de la Rectoria
L
a venda de l’antiga Rectoria prengué efecte a partir
de l’any 1878 i es concretà dos anys més tard, el
dia 2 d’octubre de 1880. El comprador va ser el gran
comediògraf barceloní, Frederic Soler Hubert i el preu de
venda fou de 6.000 pessetes.
D’entrada l’import obtingut per la venda de la Rectoria
i annexos devia servir, no pas per edificar un nou temple,
sinó més aviat per sufragar els costos de la nova Rectoria
ubicada al costat de l’església interina que s’havia traslladat
en un local propietat de Francesc Guitart i Gonzalez (avui
conegut com “Les Torretes de la Vella Gola”) i la Rectoria
fou la casa que després es conegué com “a cal Terra
Negra”, que estava a tocar mateix de l’església.1
El dia 6 de novembre de 1879, el rector, mossèn Pere
Llopart Batlle, que fou l’artífex d’aquest trasllat i de la
corresponent venda al comediògraf barceloní, Frederic
Soler, hagué de demanar permís al bisbe de la diòcesis
de Barcelona. Les raons del mossèn van ser que com que
l’església de Cervelló s’havia instal·lat al poble i la Rectoria
quedava molt lluny (ell calculava tres quilòmetres) i
per tant la distància era, segons paraules seves: “muy
escabrosa”, es feia necessari trobar una solució. A més
hi calia afegir el fet d’haver de traspassar la riera on no
hi havia cap pont per evitar passar entre el corrent de
l’aigua. A manca de ponts o passarel·les estables, sovint
les rierades turbulentes impedien el pas, la qual cosa era
tota un dificultat afegida, sobretot “per al bé espiritual
i material dels fidels”, que no podien assistir als actes
religiosos. Per tant, el mossèn, havia arribat a la conclusió
1. Les Torretes de la Vella Gola i cal Terra Negra són al carrer Germandat
de Sant Sebastià, números 18 i 16 respectivament.

4. 4
que la casa rectoral calia vendre-la. En primer lloc perquè
era massa distant d’on ell havia d’exercir la seva tasca
sacerdotal i en segon lloc perquè l’edifici es trobava en
molt mal estat de conservació.
Una paradoxa xocant tenint en compte que era la casa
parroquial del poble i on ell, i se suposa que la seva família
més els masovers, hi vivien i en canvi argumenta que
estava en “molt mal estat de conservació”. Potser es deu
a la deixadesa dels altres inquilins perquè ell només hi
portava resident 2 anys, ja que vingué a la Parròquia de
Cervelló l’any 1877.
Tanmateix, potser hi cap la possibilitat que tot plegat
fos una simple excusa per no haver de fer el trajecte des
de la vella Rectoria fins a la nova església interina, la qual
cosa representava un esforç diari haver de recórrer tant
“Les torretes de la Vella Gola i la casa de “Cal Terra Negra”. Ambdós edificis
convertits en església interina i rectoria, respectivament. Fotografia feta els anys 1970.

5. 5
de tros. Per aquest motiu li fa saber al bisbe que amb
“el producte” (diners) que es tregui de la venda podrà
adquirir un terreny en el mateix poble per edificar una
nova casa rectoral més a prop de l’església.
A mes a més de demanar autorització al bisbe de la
diòcesis de Barcelona per fer la venda de la vella Rectoria,
encara calia tenir el consentiment de l’Iŀlustríssim Sr. Nunci
Apostòlic d’Espanya, ubicat –com no podia ser d’altra
manera–, a Madrid. El nunci espanyol, en data del dia 3
de desembre de 1879 li comunicà la següent resolució:
“Tomando en justa consideración las razones que el Párroco
de San Esteban de Cervelló expone en su anterior instancia de
seis de noviembre último, y visto el favorable informe y eficaz
recomendación que a ella hace el Excmo. Ilmo. Señor Obispo de
Barcelona, en su comunicación del veinte y ocho de los mismos,
usando de las facultades extraordinarias que por la Santa Sede
Nos están especialmente conferidas, otorgamos las necesarias
y oportunas al Párroco peticionario para que pueda enajenar,
servatis servandis2, la antigua casa rectoral y tierras anexas
a que se refiere para que con el producto de la venta edificar
otra rectoral en la población y cerca de la Iglesia. Haciéndolo
todo de común acuerdo con el Excmo. Prelado. No obstante,
cualquier otra cosa que haya en contrario.”
Un cop tingut els permisos pertinents de les respectives
autoritats eclesiàstiques, en mossèn Pere Llopart, vengué
a perpetuïtat l’antiga Rectoria a Frederic Soler Hubert
(Serafí Pitarra). Com ja hem anotat més amunt l’acte
2. És una expressió llatina que vol dir conservant-lo o que cal ser
conservat. En el context de l’escrit semblaria que vol dir que cal vigilar que el
preu de la venda estigui en consonància amb la cosa venuda. Altrament no té
gaire sentit que s’hagi de conservar una propietat que a partir de la venda ja
no es teva, a no sé que s’obligués al comprador a conservar l’edifici rectoral
amb les mateixes característiques arquitectòniques. Tot i que ja hem vist que
la casa rectoral estava en molt mal estat i, per altra banda, l’escriptura de
compra-venda no diu absolutament res d’obligacions de conservar l’estètica
de la casa per part del comprador. És més en Pitarra hi va fer totes les
modificacions i millores substancials que li va venir a tom.

6. 6
de compravenda tingué lloc a la població de Sant Feliu
de Llobregat el dia 2 d’octubre de 1880, a la notaria
de Joan Manuel Fors d’Olivé, el qual protocoŀlitzà l’acte
acompanyats dels atorgants de l’escriptura i els respectiu
testimonis que donaren fe.
Document del Bisbat de Barcelona on es donava autorització a Mossèn Pere
Llopart Batlle, com a rector de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló, perquè
pogués vendre la Rectoria

7. 7
La Rectoria, una propietat rectoral
L
a casa rectoral de la Parròquia de Cervelló estava
senyalitzada amb el número dotze. Tenia una planta
i pis, més un soterrani i les golfes amb un solar de
dues hectàrees de terreny (20.000 m2). La superfície
de la casa no constava en l’escriptura perquè no s’havia
calculat atesa la dificultat i les despesa econòmica que
representava. Advertits pel notari de tal irregularitat,
ambdues parts, tant el venedor (mossèn Pere Llopart)
La casa del
Mas Pitarra, o
l’antiga Rectoria de
Cervelló, avui.
La degradació
és total i si no s’hi
posa remei té els
dies comptats.
És una llàstima
perquè aquest
edifici té tants anys
com la mateixa
església romànica,
si més no semblant
en l’antiguitat

8. 8
com el mateix comprador (Frederic Soler), acceptaren
l’anomalia.
L’heretat de l’antiga Rectoria de la Parròquia de Cervelló,
que a partir d’aquest acte de compravenda esdevindria
“el Mas Pitarra”, afrontava per la banda d’orient amb
Josep Pi (de can Pi); per la banda del migdia (sud) amb
Beneta Pujol (can Sala de Baix); pel cantó de ponent
amb la mateixa església mitjançant el camí que anava
cap a Torrelles (avui encara hi va) i per la banda del nord
limitava amb terres que havien pertangut a un capellà,
que es deia Pere Boxadell, mitjançant un torrent, i amb
terres de Josep Font (can Castany), amb el camí antic que
conduïa a l’església romànica.
En l’escriptura de compravenda es feia constar que
Aquesta és la casa que Pitarra va comprar a la població de Campins. Com hom
pot observar la diferència és notòria en relació amb el Mas Pitarra de Cervelló

9. 9
la propietat venuda era lliure de gravàmens i càrregues
senyorials per ser un alou i pertànyer exclusivament a
la Parròquia de Cervelló. És a dir: la Rectoria, més els
annexos, era un domini ple, absolut i lliure, franc de
serveis i de tota prestació real o personal.
Hi afegien que la finca en qüestió era molt antiga i que
no es recordava l’acte de possessió per ser tant llunyà
en el temps. Però es tenia clar que la possessió sempre
havia pertangut al curat de Cervelló des dels temps de la
reconquesta. Per tant, atenent a les argumentacions de
l’escriptura, és versemblant que els fonaments de l’antiga
Rectoria, avui Mas Pitarra, són tan antics com la mateixa
església romànica de Sant Esteve de Cervelló, que va ser
construïda vers la meitat del segle XI o a principis del XII.
En Pere Llopart Batlle, doncs, com a rector i, per tant,
com a propietari de la finca, amb les degudes autoritzacions
eclesiàstiques dels seus superiors, prometé fer lliurament
de possessió real de la finca al comprador, Frederic Soler
Hubert, donant-li plenes facultats perquè per a ell mateix
la pogués adquirir i se la posés al seu nom.
Interior de
la casa del Mas
Pitarra, on encara
conserva bona
part de l’escalinata
que pujava a la
planta de dalt.

10. 10
Frederic Soler Hubert (Pitarra)
E
n “Serafí Pitarra”, que és
el pseudònim de Frederic
Soler, va ser un autor
d’obres de teatre molt
prolífic: al llarg de la seva
vida escrigué més de cent
obres. Va tenir el gran mèrit
indiscutible d’escriure en
català quan el teatre que
es feia abans d’ell era,
m a j o r i t à r i a m e n t ,
en castellà, llevat
de quatre sainets
populars de carrer.
En Pitarra utilitzava
l’expressió, “el català
que ara es parla”. És a dir,
feia servir la mateixa llengua
que parlava el poble, plena de vivesa, de gràcia i, fins i
tot, a vegades també amb mots d’una certa grolleria, cosa
que els seus detractors avui encara li retreuen.
L’empenta, però, d’aquest teatre popular, amb un
llenguatge típic de la gent que parlava pels carrers,
pels tallers, a les fàbriques i al camp va ser prou eficaç
per determinar els corrents vius i emprenedors de l’art
dramàtic català. I bona part de l’èxit teatral del segle
XIX, i la recuperació de la llengua catalana, com a llengua
literària, es deu a la figura de Frederic Soler Hubert (1839-
1895).
Ignorem la relació que pogués tenir amb Cervelló
i què el va fer decidir a comprar la vella Rectoria del
poble. Com tampoc sabem què el va fer decidir, sis anys
després (1886), per comprar una finca, amb les mateixes
característiques de Cervelló, a la població de Campins, a

11. 11
“Passat el bosc i entrant al pla, posada
on comença el terme de la vila,
hi ha una creu sobre graons alçada
que, voltant-la amb amor, la té abraçada,
la branca d’heura que a son cim s’enfila.
Guarnida pel maig; per la glaçada
coberta tot l’hivern; quan ve la festa
pels vailets jolius tota enflocada;
negrenca en mig la fosca i saludada
pel pagès que va al tros amb planta llesta.”
La creu de terme i l’antiga església de Cervelló on sembla que en Pitarra es
va sentir inspirat per escriure aquesta poesia, que publicà l’any 1886. Sembla
versemblant que en aquests versos volgués reflectir l'enyorança i l’esperit d’un
poble i d'un indret pel qual ell n'estava plenament enamorat
L'autor de la fotografia és en Francesc Blasi Vallespinosa (1872 - 1951) - Arxiu Fotogràfic
Centre Excursionista de Catalunya

12. 12
la falda del Montseny. Sembla que a partir d’aconseguir
un èxit esclatant i clamorós en les seves obres teatrals
les quals li proporcionaven uns bons ingressos pels
drets d’autor, es va decidir a eixamplar el seu patrimoni
comprant la Rectoria de Cervelló i més endavant la casa
esmentada de Campins. L’any 1867, quan escassament
tenia 28 anys d’edat, va inaugurar la primera temporada
amb llengua catalana al teatre Romea del carrer Hospital,
on esdevindria director i empresari. És versemblant, doncs,
que quan va gaudir de plena efervescència econòmica
es decidís per buscar altres indrets on ubicar-hi la seva
segona residència, en part per fugir del bullici d’una ciutat
com Barcelona on l’ambient era més enfarfegat que la
vida rural de Cervelló o del Montseny. Dels indrets de
Capella exterior sense coberta que es va fer construir l'any 1885. Tot i
l'abandonament i el saqueig encara es conserva força bé

13. 13
Cervelló elogiava les pinedes, la natura i el paisatge extens
i lluminós que s’obria als seus peus com l’aigua lliscant
rierol avall.
Quan Pitarra va comprar la finca i s’establí a Cervelló, si
més no d’una manera esporàdica, la gent de la població
li van agafar una certa estima i sembla que tingué alguna
amistat amb diverses famílies del poble, especialment
amb la família de mas de can Pi on el drama d’aquella
casa (amb la mort de la pubilla a l’edat de 8 anys) el
va inspirar a fer la poesia “La pubilleta”. Es conte que el
dia del sepeli de la pubilla del mas de can Pi, en Pitarra
encapçalava el dol familiar.
Segons expliquen els familiars de cal Tomàs Forner,
cada vegada que arribava de Barcelona amb tartana,
sovint acompanyat d’Apel·les Mestre i d’altres lletraferits,
el primer lloc que s’aturava, abans d’anar cap a casa seva,
Condonada que fou aquesta
capella a míser Frederic Soler
menestral honrat i home de lletres
de la comtal ciutat de Barcelona
per lo molt honorable mossèn Josep
Carbonell prohome del gremi de
mercaders i cavaller adinerat de la
ciutat invicte abans
Dita. La edificà i muntà en aquest lloc
de santa maria de Cervelló lo mestre
d'obres, Pere Albertí, restant del tot
muntada i terminada dos anys després de
rebuda la ofrena. Ço és als xxv de juny de
l'any del senyor de MDCCCLXXXV
Dues inscripcions a la paret de la capella on avui encara es pot llegir qui fou el
mestre d'obre i la data. La paraula inicial "condonada" és un mot llatí que té diverses
entrades entre elles la de regalar, lliurar, obsequiar; la qual cosa s'entén que en
Mossèn Josep Carbonell, prohom adinerat de Barcelona, va contribuir amb les
despeses de la construcció de la capella a Frederic Soler

14. 14
era a la fleca de pa que tenien els de cal Tomàs Forner.
Em Josep Riba i Joan, autor d’unes memòries escrites
l’any 1947 i amb relació a Pitarra deixà escrites unes
anècdotes que m’he permès transcriure-les:
“A prop de la casa anterior, o sigui, can Sala de Baix, hi
ha la Rectoria, a prop de l’antiga església, on em van batejar
a mi l’any 1875, però l’any següent ja en van fer una de
provisional en el poble.
La Rectoria la va comprar un poeta molt conegut,
especialment a Catalunya, Frederic Soler (a) Serafí Pitarra.
Aquets senyor de fama mundial va reconstruir al seu gust la
Rectoria i des d’aleshores es diu “Can Pitarra”.
El colons (masovers) que hi havia allà hi estaven de molts
anys i eren un matrimoni que amb ell li deien el Tomàs de la
Rectoria3 i a ella la Quimeta de la Rectoria, amb els qual hi
vaig tenir moltes converses perquè m’agradava escoltar-los.
Quan just tenia 6 anys els portava la carn4 que em demanaven
i alguna vegada me l’agafava el mateix poeta. Sovint em feia
algunes preguntes i em donava alguna moneda i jo saltava
molt content
Un dia, que jo no oblidaré mai, en lliurar-li el paquet de
carn el va tirar a terra i es va a posar a cridar com un boig.
Aleshores va venir la criada i em va dir que allò que havia
vist ho feia diverses vegades i és que li venia la inspiració de
la comèdia que tenia pensada. Però com que jo no entenia
res em vaig espantar! [...]
Quan ell vivia a Cervelló venien a veure’l altres poetes,
actors i actrius. Tots anaven en aquella Rectoria en la qual
el poeta ja havia posat unes lletres grans que deien “Mas
Pitarra”, casa que quan escric això ja ha canviat d’amo cinc
vegades i ningú ha estat capaç de treure les lletres que va
posar el poeta.
La Quimeta de la Rectoria em parlava dels suculents
3. Es refereix a Tomàs Casas i al seu fill Martí Casas Pi, també conegut
com el Martí de la Rectoria.
4. Josep Riba i Joan era de cal Xandri i com que tenien carnisseria els
portava la carn a domicili.

15. 15
banquets que es feien a la casa pels artistes, còmics i persones
de gran vàlua. I venia un senyor que es deia J. Soler de les
Casas5 que havia tingut una família de gran ressonància a
Centre Amèrica i quan explicava les seves gestes jo estava
molt content” .6
5. Segurament es deu referir a l’Ernest Soler de les Cases, fill de Pitarra
que també fou escriptor i pintor. Tanmateix, podria ser que es tractés d’alguna
altra persona. No en sabem treure l’entrellat.
6. Text traduït al català de llibre de MEMORIAS, de Josep Riba i Joan,
pàgina 101. Edició personal de 1947
Revista teatral de l'escena catalana on en l'edició del número 12, de 22 de
desembre de l'any 1906 –any en què s'inaugurà el monument a Pitarra, coŀlocat
al cap d'avall de la Rambla de Barcelona–, la revista dedicà un número monogràfic
de la vida i obra de Pitarra

16. 16
El declivi del Mas Pitarra
É
s ben cert que la vella Rectoria de la Parròquia de
Cervelló en ser adquirida per una persona d’una bona
solvència econòmica i que, amés, era un personatge
que estava enamorat de la verdor d’un paratge natural
i lliure conegut con a “la Vall de Santa Creu” (que és un
topònim antic que venia del segle X-XI i que comprenia
tot el territori de can Sala de Baix, Can Pi i evidentment
el Mas Pitarra), va millorar aquella casa. Una casa que
els mossèns anteriors sembla ser que l’havien deixat una
mica abandonada.
En Pitarra la decorà amb diverses imatges i ceràmiques
d’arts i oficis i, sobretot, d’una col·lecció completa de rajoles
dels personatges de l’obra de teatre, La Dida, escrita per
ell mateix l’any 1872. A l‘entrada de la casa, davant per
davant de la porta principal, a la banda dreta, hi va fer
construir o li van regalar una petita capella descoberta,
que avui, de moment, encara es conserva.
Aquest és l'estat
actual de la
vella rectoria
de Cervelló o la
casa del gran
comediògraf
català, Frederic
Soler (Serafí
Pitarra).
Una verdadera
llàstima que un
indret tan ple
d'història s'hagi
deixat malmetre
d'aquesta
manera. (Foto
cedida pel G. de R.
de Cervelló)

17. 17
El Mas Pitarra, doncs, tingué una conservació i millores
estructurals a més de tenir una activitat artística i social
mentre el comediògraf visqué; a partir de la seva mort,
esdevinguda el dia 4 d’abril de 1895, la propietat l’heretà
el seu fill, Ernest Soler de les Cases. Aquest no va tenir el
mateix interès en mantenir i consolidar la vella Rectoria de
Cervelló, ans al contrari, el 13 de juny de 1910 el Jutjat de
Primera Instància del Districte de l’Audiència de Barcelona,
formulava un demanda de desnonament contra l’Ernest
Soler. Amb aquest demanda hi havia la casa del seu pare
i altres cases que tenia a Barcelona com a conseqüència
d’unes hipoteques que no va poder afrontar. Tots els seus
béns foren posats a subhasta pública i un tal Joan Nin i
Pujol, veí de Barcelona, s’adjudicà la finca de Cervelló.
Com diu en Josep Riba Joan, en les seves memòries, la
finca de la vella Rectoria de Cervelló passaria en diverses
mans fins al punt que avui la casa li falta ben poc per
quedar totalment enrunada. De fet només hi queden
quatre parets, tot el contrari de la casa de Campins que
es conserva en total plenitud.
Al darrera de la paret de la
capella descoberta de la casa
del Mas Pitarra, a la banda on hi
passa la carretera que condueix a
can Sala de Baix, a les Casetes de
can Sala, a can Sala de Dalt, Can
Riera i a Torrelles de Llobregat,
encara hom pot contemplar
aquestes aŀlegories a la moral
religiosa d'una certa època on dir
males paraulotes no era gaire ben
vist.
Les rajoles s'aguanten tot
recordant que no es poden dir
expressions ofensives, l'altra
rajola indica respecte protocoŀlari,
però mentrestant la casa s'ensorra
com un castell de cartes sense
que els déus de l'Olimp hi puguin
fer res.

18. 18
Dibuix representatiu del dibuixant Tomàs Padró, arran de la
mort de Frederic Soler Hubert, esdevinguda el dia 4 d'abril de
l'any 1895

19. Recull de fotografies
Del Mas Pitarra
1
1
1
1

20. 20
L'indret més carismàtic de Cervelló: La rectoria i l'església (del segle XI-XII) i el
castell termenal de Cervelló segle X
Una jardinera llençada per terra indicant el greu deteriorament del Mas Pitarra

21. 21
Escut que adorna la paret de la capella descoberta. Ignorem quin significat té
aquest blasó heràldic. Suposem que es tracte d'un escut típic del segle XIX on hom
volia aparentar descendència cavalleresca sense ser-ne

22. 22
La gram majoria d'indrets de la casa del Mas Pitarra estava plena de
rajoles decorades. A la fotografia es veu una petita mostra del poc que
queda en aquell lloc

23. 23
Plafó de ceràmica que representa el Sant Jordi matant el drac. Tot i que l'han volgut
arrencar de la paret on es troba ubicat, encara aguanta bona part de les seves
rajoles

24. 24
Trobada festiva al pati del Mas Pitarra. Ignorem de què es tracte. A la fotografia
no hem estat capaços de reconèixer ni identificar a ningú. Entre els comensals s'hi
veuen deu capellans. (Foto cedida pel Grup de Recerca de Cervelló)
La capella del Mas Pitarra en primer terme i l'Església vella. (Foto cedida pel Grup
de Recerca .de Cervelló)

25. 25
Porta vidrada de l'interior de la casa del Mas Pitarra
Segons la revis-
ta "La Escena
Catalana", de
1906, aquesta
és la casa de
Campins que
Pitarra comprà
l'any 1886.
En aquest in-
dret, l'autor de
La Dida, entre
altres, escrigué
les darreres
obres teatrals
de la seva vida

26. 26
Diuen que de l'arbre caigut tothom en fa estelles i pertocant al cas del Mas
Pitarra es ben certa aquesta dita popular catalana.
En cada recó de la casa, de mica en mica, s'han anat espoliant la majoria
de coses que podrien haver estat del gran Serafí Pitarra, sobretot les rajoles
representatives d'un temps i d'una època on començaven a renéixer les lletres,
les arts i la llengua d'un poble
Quatre ceràmiques dels personatges de l'obra teatral de Frederic Soler
"La Dida". A la finca de Cervelló, tant la cuina com en bona part del menjador,
estaven decorats amb rajoles d'arts i oficis i de personatges de les seves obres.
Dissortadament cap a la dècada dels anys 1970 van ser arrancades i robades

27. 27
Fotografia força característica de població de Cervelló on es pot contemplar un
paisatge típic de l'antiga Vall de Santa Creu. En primer terme, i fet des de damunt
del castell, es pot veure la majestuositat de l'Església romànica de Sant Esteve
de Cervelló; en segon pla la vella rectoria i al fons el Mas de can Pi. El mas on en
Pitarra es va inspirar per escriure la poesia: "La Pubilleta", les primeres estrofes de
la qual fan així:
Tenia cinc anys,
i, pels viaranys,
com la perdiueta,
de l'alba a la nit
corria amb delit.
Més maca, pobreta!
El rostre preciós ;
or el cabell ros;
la pell satinada;
les dents, pinyonets;
els ulls, estelets,
de tots estimada.
-Angelet del cel-
Tothom amb anhel
li deia: ma filla!
Si creixes així
del mas de can Pi
seràs la pubilla.
Ella, en sentir això,
deia:
-Oh, oh, oh!
Que en tindré de coses!
Que rica seré!
Que maca aniré!
Que flors i que roses!
[...]

28. 28
Des del menjador de la
Rectoria on podia guaitar
la banda sud de l'església.
A la fotografia de
l'esquerra encara es
poden veure els graons
de l'escala que des de la
rectoria calia pujar per
anar a l'església. Un camí
que els mossèns havien
fet durant unes quantes
centúries.

29. 29
Josep i Gemma© Marges i vinyes, Des. 2014
Bibliografia:
Butlletí dels museus d'art de Barcelona, abril de 1937,
núm. 71, volum VIII
Història del teatre català, Francesc Curet- 1967 Editorial
AEDOS
Memorias, 1947 – Josep Riba Joan
Nocions d'Història de Cervelló, 2004 – Josep Llurba Rigol
Edició a cura de Segle Nou, amb la col·laboració de
Finques Cervelló
Frederic Soler Serafí Pitarra, 1967 – Josep Mª Poblet
Edició d’Editorial AEDOS, Barcelona
Comerços i comerciants de Cervelló, 2008 – Josep Llurba
Rigol, Editat per Nèc.tar Editorial
Diccionari Biogràfic Albertí, 1970 – Albertí-Editor
La escena catalana, núm 12, edició de 1906
Fonts consultades:
Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló
Biblioteca de Catalunya
Hemeroteca de LA VANGUARDIA
Fotografies cedides pel Grup de Recerca de Cervelló a qui
volem agrair la seva coŀlaboració

