Presentació destinada a l'alumnat de 3r d'ESO de la matèria de Ciències Socials

1. UNITAT 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

2. Júlia López Valera
ECONOMIA: ciència que estudia les lleis que regeixen la producció,
comercialització i consum dels béns escassos (econòmics) que serveixen per a
satisfer les necessitats humanes.
Les persones tenim necessitats i
desigs.
Activitats econòmiques.Donen
resposta
Trobem diferents sistemes econòmics: subsistència, capitalista, economies
planificades i models mixtos.
Els recursos del planeta són limitats. Això fa que les activitats productives hagin de fer
un ús racional dels recursos i minimitzar la creació de residus. Cal un consum
responsable.

3. Júlia López Valera
1.LESACTIVITATSECONÒMIQUES QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?
Anomenem activitat econòmica el conjunt d’activitats que porten a terme els éssers
humans per cobrir les diverses necessitats de les persones i de les societats, sigui
produint béns o prestant serveis.
L’activitat econòmica inclou 3 fases:
PRODUCCIÓ. Combina els recursos naturals, la tècnica i el treball per obtenir els
béns o serveis que necessita la societat.
PRODUCCIÓ DE
BÉNS
PRODUCCIÓ DE
SERVEIS
BÉNS DE
CONSUM
BÉNS DE
PRODUCCIÓ
Tipus de
producció
Es fan servir per a la
producció d’altres
béns (màquines,
eines, etc.)
Satisfan les
necessitats del
consumidor final.
Productes no
materials que donen
un servei al ciutadà:
sanitat, educació,
transport, etc.

4. Júlia López Valera
1.LESACTIVITATSECONÒMIQUES QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?
COMERCIALITZACIÓ Distribució de béns i serveis.
FASES
EMMAGATZEMATGE del producte.
TRANSPORT del punt de producció al de venda.
VENDA del producte.
VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan els
majoristes (compren grans quantitats de
productes i els venen a uns altres comerciants
o altres empreses).
VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que
compren petites quantitats als majoristes i les
venen al públic a les botigues.

5. Júlia López Valera
1.LESACTIVITATSECONÒMIQUES
CONSUM
Fase final de l'activitat econòmica. La compra de
béns i serveis permet que les persones satisfacin
les seves necessitats.
TIPUS
DE BÉNS
BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o en uns
quants usos (aliments, etc.).
BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un període
de temps relativament llarg (televisions, cotxes, etc.).
QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?

6. Júlia López Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?
NECESSITATS PRIMÀRIES de
les persones són totes
aquelles que resulten
imprescindibles per poder
sobreviure.
NECESSITATS SECUNDÀRIES
són les que fan augmentar el
nostre benestar.
poden ser
il·limitats,
Els recursos per
satisfer-los
(matèries primeres,
treball, serveis...)
són limitats.

7. Júlia López Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?
El concepte consumisme fa referència al
consum excessiu, a l’afany per adquirir
productes i serveis de manera massiva per part
dels individus d’una societat.
Tenir clares les nostres prioritats i redactar una
llista amb el que necessitarem, abans d’anar a
comprar, és un bon principi per convertir-nos
en consumidors responsables.

8. Júlia López Valera
2.ELSFACTORSDEPRODUCCIÓ
Per produir béns i serveis necessitem: recursos naturals, el treball de les persones,
capital, tecnologia i coneixement. Això són els factors de producció.
RECURSOS NATURALS
Són els elements que ens ofereix la natura i
que aprofitem i transformem.
Són recursos limitats , s’esgoten. Cal evitar
la sobreexplotació.
TREBALL
Tota activitat humana (física o
intel·lectual) que serveix per produir béns
o donar serveis.
CAPITAL
Parlem de dos tipus:
1. Capital físic: són els elements materials
(terrenys, maquinària, matèria primera...).
2. Capital financer: són els diners que es
necessiten per fundar una empresa i
mantenir-la.
TECNOLOGIA I CONEIXEMENT
Els coneixements tècnics i les habilitats fan
possible el disseny, la construcció i l’ús
d’artefactes que permeten transformar el
medi i produir béns i serveis.
Podem parlar de producció manual,
producció mecanitzada i producció
tecnificada.
FACTORS DE
PRODUCCIÓ

9. Júlia López Valera
ELS AGENTS ECONÒMICS
Són les persones, les empreses i l’Estat, que amb les seves decisions
intervenen de manera decisiva en el funcionament de l’economia. Aquests
agents són els que produeixen, intercanvien i consumeixen els diversos
béns i serveis.
LES PERSONES: fan el
paper de consumidors.
Les persones dediquem
una part considerable dels
nostres recursos
econòmics a comprar
béns i serveis per satisfer
les nostres necessitats.
LES EMPRESES: són les unitats
econòmiques bàsiques de
producció i distribució. Mitjançant
el treball i el capital, fabriquen i
distribueixen béns i serveis.
EL SECTOR PÚBLIC: porta a terme activitats econòmiques
amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses.
L’Estat estableix el marc jurídic que regula l’activitat
econòmica privada.

10. Júlia López Valera
ELS AGENTS ECONÒMICS

11. Júlia López Valera
3.ELSSECTORSECONÒMICS ELS SECTORS ECONÒMICS
La població ocupada a Espanya per
sectors econòmics el 2014
SECTOR PRIMARI: inclou les activitats
dedicades a la producció i extracció de recursos
directament de la natura (agricultura,
ramaderia, pesca, explotació forestal).
SECTOR SECUNDARI: es dedica a la
transformació dels recursos naturals (matèries
primeres) en productes elaborats i tangibles
(indústria, construcció).
SECTOR TERCIARI: conjunt d’activitats que no
es dediquen a la producció de béns tangibles,
sinó a la prestació de serveis (educació, sanitat,
seguretat, transport, turisme,...).
SECTOR QUATERNARI: activitats relacionades
amb la gestió i la distribució de la informació,
així com les de recerca i innovació econòmica,
social i cultural. Sector basat en el
coneixement. Mà d’obra molt qualificada.

12. Júlia López Valera
QUÈ ENS INDIQUEN LES ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ PER ALS PROPERS
ANYS?
És la relació entre la població en edat de treballar i la població ocupada. Es considera un
indicador clau per valorar el benestar social.
Tenim dades que ens permeten extreure una sèrie de conclusions:
 En les economies mundials, tant en els països desenvolupats com en els països
en vies de desenvolupament, el sector primari i el secundari resten efectius a
favor del sector terciari.
 A la Unió Europea (UE), la taxa d’ocupació del 2013 va ser del 68,5%. Els valors
més elevats, entre el 76% i el 80%, van tenir lloc a Suècia, Alemanya i els Països
Baixos. A Espanya, ja taxa va ser del 58,6%
 Les taxes d’ocupació són més baixes entre els treballadors de més edat, d’entre
55 i 64 anys. Aquesta tendència creix cada any.
 L’atur afecta, sobretot, la joventut.
 Les taxes d’ocupació varien segons en nivell d’estudis assolit. Com més
preparació, més elevades són les expectatives de trobar feina.

13. Júlia López Valera
3.ELSSECTORSECONÒMICS
Sistema de Subsistència
Les societats s’organitzen per respondre a les preguntes de : què han de produir,
com ho fan i per a qui. Un sistema econòmic és la manera com es produeixen els
béns i serveis en una societat. Tipus:
 Les persones produeixen tot el que necessiten per cobrir les seves necessitats
bàsiques: treballen la terra, construeixen cases, confeccionen els seus vestits.
 El producte que sobra es pot vendre o intercanviar en els mercats locals.
 Es troba en societats subdesenvolupades.

14. Júlia López Valera
3.ELSSECTORSECONÒMICS Sistema Capitalista
 Defensa la lliure competència
entre individus i empreses per
portar a terme qualsevol
activitats econòmica. També
anomenat sistema de lliure
mercat.
 Es basa en la llei de l’oferta i la
demanda per aconseguir uns
preus que permetin a les
persones satisfer les seves
necessitats.
 Els mitjans de producció (terres,
màquines, tecnologia,
empreses...), són de propietat
privada.
 Va aparèixer amb la Revolució
Industrial al s.XVIII i és la que
predomina en el món actual.
 Associada a països
desenvolupats.

15. Júlia López Valera
3.ELSSECTORSECONÒMICS Sistema d’Economia Planificada
 No reconeix la propietat privada dels mitjans de producció.
 L’Estat controla tot els aspectes de l’economia:
 Va ser ideat per Karl Marx i Friedrich Engels i posat en pràctica a la URSS després de
la Revolució Russa.
 Avui el podem trobar a: Corea del Nord, Cuba i Xina.
És el propietari de les empreses Decideix què s’ha de produir i en
quina quantitat.
Fixa els preus i com es repartiran
els beneficis (teòricament de
manera igualitària)

16. Júlia López Valera
3.ELSSECTORSECONÒMICS Les economies alternatives
 Tenen en comú el rebuig al sistema capitalista.
 Consideren que aquest model: no respon a les
necessitats reals de la població i fomenta les
desigualtats.
 S’oposen a un model únic per a tota la societat.
 Es fonamenten en valors com la solidaritat, el respecte a
la natura i el bé comú.
L’economia mixta
 És un model d’organització que té
elements del capitalisme i de l’economia
planificada.
 El mercat assigna els recursos.
 L’Estat intervé (en més o menys grau)
per regular el funcionament de
l’economia.

17. Júlia López Valera
EL SISTEMA CAPITALISTA
És el sistema econòmic que predomina en el món actual.
MERCAT: és el lloc on es compren i es venen els béns i els
serveis. Allà coincideixen els venedors (màxim benefici
dels productes que venen) i els compradors(satisfer
necessitats amb la mínima despesa). Únicament amb el
lliure joc de l’oferta i la demanda s’aconsegueixen els
preus justos.
PUBLICITAT: és utilitzada per les empreses per donar a
conèixer els productes i els serveis que ofereixen.
L’objectiu de la publicitat és incentivar el consum. A
vegades, ens fa creure que un desig és una necessitat.
PREU: depèn de la quantitat de productes i de
compradors. Si l’oferta és escassa i hi ha molts
compradors que volen un mateix producte, el preu puja.

18. Júlia López Valera
5.ELSSECTORSECONÒMICSDELAUNIÓEUROPEA SECTOR PRIMARI
• Poc representatiu (2% PIB i 5% població activa).
• En procés de transformació.
• Productes:
– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi, blat de
moro), hortalisses (patata, tomàquet, pastanaga i
ceba) i fruita (poma, taronja i préssec).
– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la producció
lletera.
– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura
representa el 20% de la producció.
SECTOR PRIMARI
•Augmentar la productivitat.
•Assegurar el nivell de vida de la
població ocupada.
•Produir de manera respectuosa amb
el medi ambient.
•Millorar les condicions sanitàries i
de benestar dels animals.
•Proveir de productes sans a la
població.
•Assegurar preus raonables al
consumidor.

19. Júlia López Valera
5.ELSSECTORSECONÒMICSDELAUNIÓEUROPEA
SECTOR SECUNDARI
•Augmentar la competitivitat.
•Innovació constant.
•Prioritzar consum energètic de fonts
renovables.
•Millor formació dels treballadors.
SECTOR SECUNDARI
• Representa el 35% del PIB i el 25% de la població
activa.
•No existeix una política industrial unitària.
• Sectors més destacats: metal·lúrgia, fabricació de
maquinària, alimentària, química i automobilística.
• Principal exportador mundial. Les exportacions es
fan sobretot entre els mateixos membres de la UE. A
l’exterior destaca Estats Units, Suïssa i Rússia.
• Importacions provinents de la Xina, Estats Units i
Rússia.
• La crisi de 2007 afectà sobretot al sector de
l’automoció i a la construcció.

20. Júlia López Valera
5.ELSSECTORSECONÒMICSDELAUNIÓEUROPEA SECTOR TERCIARI
•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de la població
activa).
•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el turisme (la
meitat dels turistes mundials trien la UE).
• TURISME: oferir nous serveis. Donar
resposta a l’augment de països
competidors.
• TRANSPORTS: millorar la xarxa per
evitar la congestió del trànsit, la
contaminació i augmentar la seguretat
viària.

21. Júlia López Valera
SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI
SECTORS ECONÒMICS
(VAB*)

22. Júlia López Valera
6.L’ECONOMIADELAUNIÓEUROPEA
EL PIB DE LES PRINCIPALS ECONOMIES MUNDIALS
Les principals magnituds econòmiques de la UE
 Considerada com un mercat únic de 28 països, és un dels principals agents
econòmics del planeta.
 Aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu producte interior brut (PIB)
representa el 30% del total mundial.
 L’euro s’ha convertit en una divisa internacional important.
 Entre les economies més importants del món es troben: Alemanya, França i el
Regne Unit (encara que lluny de les principals potències).

23. Júlia López Valera
6.L’ECONOMIADELAUNIÓEUROPEA La UE i la Crisi Econòmica
 La recessió iniciada el 2007 l’ha
debilitat.
 Presenta un creixement econòmic
feble, una inflació molt baixa, una
taxa d’atur considerable en alguns
països i un endeutament públic
elevat en economies com la
italiana, la francesa i l’espanyola.
 Europa afronta el repte de deixar
aquesta etapa negra. A partir del
2015 s’han donat alguns factors
favorables: preus de petroli
baixos, creixement de l’economia
mundial sostingut i l’euro s’ha
continuat depreciant respecte al
dolar (afavoreix les exportacions).
Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell
general de preus, que produeix una pèrdua del poder
adquisitiu dels ciutadans.
Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que
busquen feina sobre el total de la població activa.
Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una
moneda respecte a altres en el mercat dels diners.

24. Júlia López Valera
6.L’ECONOMIADELAUNIÓEUROPEA Els Estats Membres de la UEM
 És la integració dels diversos
països membres de la UE en un
mercat comú que utilitza una
moneda única, l’euro. Es respecta
la llibertat de circulació de
mercaderies, serveis, persones i
capitals.
 Es pretén establir una política
comercial comuna respecte als
països que no pertanyin aquest
mercat comú.Associació Transatlàntica de Comerç i
Inversió (TTIP)
Des del 2014, la UE i els EUA negocien una
Associació Transatlàntica de Comerç i
Inversió, per crear la zona de lliure comerç
més gran del món, amb 800 milions de
consumidors i la meitat del PIB global.

25. Júlia López Valera
6.L’ECONOMIADELAUNIÓEUROPEA El futur econòmic de la UE
Per donar resposta a la crisi financera i econòmica originada el 2007, la UE es
planteja aquests objectius:
 Coordinar les polítiques dels diversos governs estatals, el Banc Central Europeo i
la Comissió Europea.
 Establir una política financera europea comuna, amb l’objectiu d’aconseguir més
estabilitat econòmica, contenir la inflació i permetre un creixement més elevat.
 Augmentar la inversió en recerca i innovació fins al 3% del PIB.
 Combatre l’atur (26 milions de persones), per aconseguir un nivell d’ocupació del
75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.

26. Júlia López Valera
7.CATALUNYAENELMARCECONÒMICDELAUNIÓEUROPEA La contribució de Catalunya a l’economia de la UE
 La posició estratègica de Catalunya
afavoreix les activitats econòmiques.
 Forma part del grup anomenat: els
motors d’Europa. Format per 4 regions
europees semblants en aspectes com la
població, l’extensió i l’economia.
Aquestes regions són: Llombardia (nord
Itàlia), Roine-Alps (França) i Baden-
Wüttemberg (Alemanya).
 El sector serveis ocupa a la major part de la població activa i proporciona un
altíssim percentatge del PIB anual. El sector turístic ha estat clau per fer front a
la crisi econòmica d’aquests darrers anys.
 El sector secundari s’ha deslocalitzat molt cap a Europa.
 El sector primari aporta poca riquesa i ocupa a poca població activa. La pesca no
passa per bons moments degut a la disminució de les captures.

27. Júlia López Valera
7.CATALUNYAENELMARCECONÒMICDELAUNIÓEUROPEA Les inversions de la UE a Catalunya
 L’economia catalana pateix algunes mancances: taxa d’atur i taxa d’inflació per
sobre de la mitjana europea.
 La política regional i de cohesió de la UE vol reduir les desigualtats econòmiques i
socials entre les regions d’Europa i aconseguir que els ciutadans tinguin bons
serveis i oportunitats.
 Des del 1989 fins al 2013, Catalunya ha rebut ajuts de la UE per valors de 10.000
milions d’euros. Les inversions s’han destinat principalment a :
- Transport ferroviari.
- Construcció de carreteres.
- Rehabilitació de nuclis urbans.
- Sanejament d'aigües.
- Tractament de residus.
- Projectes de recerca i desenvolupament.

28. Júlia López Valera
7.CATALUNYAENELMARCECONÒMICDELAUNIÓEUROPEA Quins tipus de projectes finança la UE a Catalunya?
Ampliació port de Barcelona
Centre R+D per a la indústria
agroalimentària (Lleida)
Plantes depuradores del Besòs i
Llobregat
Millora de les
telecomunicacions en
àrees rurals