1. LES
XARXES
Laura Fernández
Informàtica 4rt
Jordi Dalmau

2. LES XARXES
1.
Informàtica 4rt
Laura Fernández
LES XARXES D’AREA LOCAL ............................................................................................................ 3
1.1
INTRODUCCIÓ: ............................................................................................................................ 3
1.2
TIPUS DE XARXES ......................................................................................................................... 3
1.2.1 Segons el seu abast ................................................................................................................. 3
1.2.2 Segons la topologia ................................................................................................................ 4
1.3
CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA............................................................................. 6
1.3.1 Els cables de connexió............................................................................................................. 6
1.3.2 Els adaptadors de xarxa.......................................................................................................... 7
1.3.3 Mòduls de connexió ................................................................................................................ 8
1.4
CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA........................................................................................................... 10
1.4.1 Model de capes d’una xarxa de telecomuncacións .............................................................. 10
1.4.2 Configuració d’una xarxa tcp-ip ............................................................................................ 11
1.5
ADMINISTRACIÓ DE XARXA I SEGURETAT ............................................................................................. 11
1.5.1 Comprovació d’una estació................................................................................................... 11
~2~

3. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
1. LES XARXES D’AREA LOCAL
1.1 INTRODUCCIÓ:
-Una xarxa són ordinadors connectats entre si per tal de compartir recursos( discs
durs, impressores, hardware, software...)
-Les persones que comparteixen una xarxa són usuaris.
Per tenir una xarxa:
Maquinari: cables, adaptadors,mòdems, hubs...
Programari: protocols de comunicació, programes, enviar arxius...
Avantatges:
Unitat de xarxa d’alumnes: un gran disc dur on podem desar les nostres coses.
Des de qualsevol ordinador es pot accedir a una carpeta que està a l’ordinador
que tothom pot veure.
Accés a internet amb un router o un mòdem comú.
Compartim impressores i així podem imprimir des de qualsevol ordinador una
mateixa impressora.
Compartir informació referent a la BBDD (bases de dades). Ex: llistat
d’alumnes.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos. Ex: puc
consultar dades des de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa.
Controlar l’accés a aquests recursos, és a dir, informació o impressores per
usuaris i fins i tot poder enregistrar les accions dels usuaris.
1.2 TIPUS DE XARXES
1.2.1
SEGONS EL SEU ABAST
LAN (Local Area Network): L’abast és d’un edifici. Ex: nosaltres a l’escola tenim
un LAN, i a casa també en tenim una. A les botigues amb diferents punts de
venta, acostumen a estar connectats fomant una LAN.
~3~

4. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
MAN (Metropolitan Area Network): A L’ABAST D’UN POBLE o àrea
metropolitana. Ex: connecta diferents botigues d’una ciutat, de la mateixa
cadena.
WAN (Wide Area Network): l’abast és el món: països, continents ciutats, o
diferents edificis de ciutats diferents. Ex: internet, o una xarxa bancària d’abast
mundial.
1.2.2
SEGONS LA TOPOLOGIA
Es refereix com a la informació flueix d’un terminal a l’altre, i a la manera
d’accedir a la xarxa.
Topologia en Anell: Sistema obsolet (que ja no s’utilitza) però que va ser molt
utilitzat a la dècada dels 80 i creat per IMB. S’anomenava Token ring i
funcionava passant la informació d’un terminal a l’altre de manera circular i en
un sol sentit. El problema que té és que, com que passa la informació d’un
ordinador a un altre, si un està apagat, no funciona. Però si tens molta
informació és molt eficaç.
~4~

5. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
Topologia en Bus: Els ordinadors es connecten en un “bus” (cable comú que
recorre la instal·lació i en el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de
manera més o menys fàcil). L’avantatge que te és que si apago un ordinador
continua funcionant.
Topologia en Estrella: Les dades arriben des del servidor a les estacions a
través d’un element concentrador o hun en el que es connecten totes les línies
dels ordinadors.
Topologia en Arbre: És un munió de xarxes en estrella, és a dir, a mida que la
xarxa va creixent i es va complicant es va fent necessari afegir nous
connectadors i altres elements que donaran connectivitat a la nostra xarxa.
Topologia cel·lular: Molt actual gràcies a l’aparició de xarxes sense fil:
bluetooth, wireless lan... Treballen amb un senyal de l’ordre de GHz.
L’avantatge que te és que, com que son xarxes sense fil, el pots connectar allà
on vulguis, però l’inconvenient és que no són tan fiables i de seguida es para la
connexió.
~5~

6. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
1.3 CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA.
-Necessitem cables de connexió i que cada ordinador que es vulgui connectar tingui
un adaptador, ja que si no hi ha adaptador l’ordinador no es podrà comunicar amb
els altres. Quan la xarxa és molt gran necessitarà unconnector o hub per connectar
dos o més aparells.
1.3.1
ELS CABLES DE CONNEXIÓ
Per tal de connectar dos o més ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on
vagin les dades.
Característiques:
Material construcció i fabricació
Velocitat de transmissió
Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.
Tipus de cable:
Coaxial: cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre
informació fins 10 Mbps. Era molt robust enfront interferències però
l’atenuació d’aquest tipus de cable feia el límit de la llargària de les xarxes fos
100m i la modificació relativament complicada.
Fibra òptica: el cable està construït amb dues capes de polímer plàstic
d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per
la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà
d’una estació a una altra. Són cars de construir, només ho poden fer servir les
empreses grans (de telefònica: ONO, TELEFÒNICA, ABERTIS...) o en grans
distàncies.
~6~

7. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
Parell trenat: és el cable de coure més utilitzat. Format per quatre parells
trenats, el que li dóna immunitat enfront al soroll que es pugui colar. Pot ser
que porti a més una pantalla que és un aillant addicional o no (STP shielded
Twisted Pair o UTP Unshielded Twisted Pair). El connector amb què acaben
són els RJ45. Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu
crimpadora.
Wifi (wireless Fidelity): Mitjà sense fil, la informació viatjarà per ones. En
aquest tipus de xarxes els elements es podran estendre de 3 maneres:
Bluetooth: De curt abast, poca velocitat i molt estàndard (tb als
mòbils). Utilitzada per descarregar de manera fàcil cançons o
fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador.
Infrarojos: Connexió sense fils en forma de llum i de poca velocitat i
poc fiable. Sensible als obstacles físics, molt directiu.
WLAN (Wireless LAN): Tecnologia especialment per ordinadors pot
assolir velocitats fins a 56Mbps. Abast fins a 100m en espais tancats
però despenen dels obstacles metàl·lics.
1.3.2
ELS ADAPTADORS DE XARXA
Són elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres
terminals per tal d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena
protocol Ethernet i aquest protocol s’encarrega de enviar els uns i els zeros en
forma d’una ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar.
Segons la tecnologia del bus on es connecta aquest adaptador el tipus de targeta
de xarxa serà:
Integrada a la placa base: l’opció més habitual donades les necessitats de
connectivitat actuals.
PCI: Són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessitem
d’un slot PCI lliure i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden
utilitzar-se en portàtils ja que són molt grans (els portàtils la porten a la
placa base).
PCMCIA: utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una
targeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat. Bus per donar
prestacions flexibles als portàtils. (de “quita y pon”).
~7~

8. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques
(bluetooth, wirelessLAN, o inclús cobertura telefònica GSM) inserint un
dispositiu en forma de pendrive extraïble.
1.3.3
MÒDULS DE CONNEXIÓ
Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per
una de les seves entrades a totes les altres connexions que van als altres
terminals, de manera que tots els ordinadors que estan puguin rebre
aquesta informació.
L’inconvenient és precisament aquest, que arriben tots els paquets, els
d’aquest segment de xarxa i els d’altres parts de la xarxa que estan aïllats,
per tant hi ha molt trànsit inútil que fa davallar l’ample banda efectiu de la
xarxa.
Switch: Fa la mateixa funció que el Hub, però mira si el paquet correspon a
algun terminal d’aquest segment de la xarxa i si no en correspon el
rebutja, fent que hi hagi menys informació circulant que no és per aquest
segment de xarxa.
Router: Comunica la xarxa amb una altre. Connecta la LAN amb la WLAN.
Permet que la informació és filtri depenent d’on ve (publicitat, feina,
amics, paquets, factures...). et diu a quines xarxes et pots connectar, o si et
vols connectar a alguna xarxa. El pots configurar perquè impedeixi o no
impedeixi alguna pàgina web (per exemple), seria com un Firewall, que
protegeix la teva xarxa de malware, troians, webs espies, de hackers o
intrusos. També pot imitar la funció de Hub (amb dos ordinadors) o de
Switch.
~8~

9. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè
ser en el mateix protocol (no parlen en el mateix llenguatge). Per exemple
els telèfons mòbils tenen un protocol, i internet te un diferent, quan desde
el mòbil volem veure el mail, el mòbil es connecta a la xarxa, i el gateway
enllaça la teva companyia (Movistar) amb la teva companyia d’internet.
Access Point: És un hub en xarxes inalàmbriques i a més permet passar de
una xarxa de cable a un segment sense cable connectant-hi un o més PC a
la xarxa sense haver d’ instalar un cable.
Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a la xarxa, de
manera que es pot imprimir des de qualsevol equip, que tindrà un
receptor inalàmbric per rebre la informació.
Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m
d’extrem a extrem, ja que el senyal arribaria degradat i es podrien rebre
molts bits erronis, però si es vol passar d’aquesta longitud hem d’instal·lar
aquests dispositius que regeneren el senyal.
~9~

10. LES XARXES
Informàtica 4rt
Laura Fernández
1.4 CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA
1.4.1
MODEL DE CAPES D’UNA XARXA DE TELECOMUNCACIÓNS
1. La primera capa (física) és la capa que es cuida de detalls: com ha de ser el senyal ,
amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i com es transformen en electricitat...
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot
transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys. També cal tenir en
compte que transmeten molts bits i és possible que hi hagi un error en alguna
transmissió, per això les targetes Ethernet tenen mètodes de detectar-los i corregirlos.
(Ethernet)
(MAC: Media Access Control)
3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN(a
distància). Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents
xarxes per les que passen.
(IP: Internet Protocol)
4. La quarta capa (transport) rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari,
les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar
aquesta informació al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original
correctament fa el procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut
ordenant el seu reenviament.
(TCP: Transport Control Protocol)
5. La cinquena capa fa referencia al processament de dades que fa l’aplicació que està
utilitzant un usuari (per exemple correspondria a aquesta capa el que hi ha darrera
d’un programa de correu electrònic, o un xat (IRC)).
(FTP: File Transport Protocol
SMTP: Simple Mail Transfer Protocol
HTTP: Hyper Text Transfer Protocol
POP: Post Office Protocol
TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i
poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses,...)
Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva
tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada capa
afegeix un petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet, que queda encapsulat
com una matrioshka.
~ 10 ~

11. LES XARXES
Informàtica 4rt
1.4.2
Laura Fernández
CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA TCP-IP
L’adreça MAC: Les targetes Ethernet disposen d’un nombre únic, que ve determinat
de fàbrica, que s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a
matrícula identificat iva del dispositiu. Aquest nombre ja aniria be per identificar a la
màquina però només és visible a dins la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir
una altra identificador per tal de que arriben els missatges, (MAC =DNI/IP= Passaport).
Identificació d’equips: Adreces IP
Per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar informació
necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment. Aquest nombre és l’adreça IP
(Internet Protocol, nivell de xarxa). L’adreça IP té dues parts: l’adreça de xarxa i
l’adreça de màquina ; la primera part,
Com es fa la transmissió a través del protocol TCP/IP?
1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha l’adreça
origen i l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí més ràpid, podent anar
inclús per camins que no són sempre el mateix.
3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que
toca.
4. El missatge es reconstrueix al destí.
Com que Internet és molt gran, cada ordinador té una IP diferent, però els que estan a la
mateixa xarxa, tenen la mateixa màscara (màscara de xarxa), i quan l’informació arriba a la
xarxa, busquen l’ordinador (IP) que realment ho ha reclamat.
255.255.255.0...
255.255.0.0...
255.255.255.240...
Em permet tenir 255 IP i, per tant màquines a la meva xarxa.
Em permet tenir 65.025 IP i màquines a la meva subxarxa.
Em permet tenir 16 IP i màquines a la meva subxarxa.
1.5 ADMINISTRACIÓ DE XARXA I SEGURETAT
1.5.1
COMPROVACIÓ D’UNA ESTACIÓ
Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina destí hi ha una comanda molt senzilla: ping
adreça IP. Per probar-la fem INICIO>EJECUTAR
En el primer ping veiem que no obtenim resposta. Això pot ser: que no existeix, o que aquest
servidor està protegit contra ping, per tal que no s’entretengui a respondre pings.
A continuació et proposo que facis pràctica amb el tracert que és una comanda semblant però
que et dóna l’informació de per on passen els paquets de IP.
~ 11 ~

12. LES XARXES
Informàtica 4rt
He fet tracert amb una pàgina web: tracert www.taobao.com
He fet tracert amb una IP:
He fet ping amb una web:
~ 12 ~
Laura Fernández

13. LES XARXES
Informàtica 4rt
He fet ping amb un IP:
~ 13 ~
Laura Fernández