1. EL MÈTODE DALCROZE
Alumnes: Marina López Mas
Paula Vicens Fernández
Marina Gisbert Riera
Sara Hurtado Portillo
2. Biografia
• Émile-Jacques Dalcroze. (Viena, 1865 -
Ginebra, 1950)
• Compositor i teòric suís.
• Va estudiar música sota la tutela d'Anton
Bruckner i Robert Fuchs a Viena, i amb
Léo Delibes a París.
• Va ingressar en 1892 al Conservatori de
Ginebra, on va debutar i va estrenar la
seva òpera còmica La Soubrette.
3. • Va desenvolupar un sistema de moviments
corporals adaptat a la durada dels sons, per
ajudar a l‟estudi del ritme.
• Amb les seves experiències elaborà el seu
mètode d‟educació pel ritme i per al ritme,
conegut amb el nom de rítmica.
• Aquest sistema va servir per a altres formes
d'expressió artística com la dansa.
• En 1910 va abandonar el Conservatori de
Ginebra i va establir la seva pròpia escola a
Hellerau.
4. Obra pedagògica
- 174 rítmiques per una veu amb companyia de
piano ( 2 volums).
-Mètode Dalcroze:
• Tom I: gimnàstica rítmica.
• Tom II: estudi del ritme musical.
• Tom III: l‟escala i la tonalitat.
• Tom IV: el interval i els acords.
• Tom V: la improvisació i l‟acompanyament al
piano- forte.
5. - El ritme, la música i l‟educació.
• El seu sistema es va expandir per Europa i
Estats Units a partir de l‟any 1950.
• En l‟actualitat existeixen diverses escoles i
organismes que treballen la Rítmica
Dalcroziana per a nens i adults i formació de
professors de rítmica.
• Va influenciar als mètodes de Orff, Willems i
Llongueras.
• A Espanya, Juan Llongueras a Barcelona va
ser el primer en aplicar-lo. Va crear al 1912 “l‟
Institut de rítmica i plàstica” que actualment
s‟anomena “ Institut Llongueras de
Barcelona”. Aquest centre és el principal
referent del mètode Dalcroze al nostre país.
6. La base del seu mètode
• És un mètode actiu d'educació musical
mitjançant el qual el sentit i el coneixement de la
música es desenvolupen a partir de la
participació corporal en el ritme musical.
• La seva finalitat consisteix en harmonitzar les
facultats de percepció, de consciència i d'acció
per part de l'alumne.
• Les matèries bàsiques del mètode són: la
rítmica, el solfeig, la improvisació i la tècnica
corporal i plàstica que corresponen a tres
principis fonamentals:
7. 1.- Experiència sensorial i motriu: el cos es
posa en acció conduït per la música.
2.- Coneixement intel·lectual: el llenguatge
musical Dalcroze es basa en el cant i en el
moviment corporal per desenvolupar les
qualitats musicals bàsiques:
desenvolupament auditiu, sentit rítmic,
sensibilitat nerviosa, facultat d'expressió.
3.- Educació rítmica i musical: educació
global de la persona que abasta les facultats
corporals i mentals, proporcionant una major
coordinació i improvisació.
8. • Aquest mètode:
- desenvolupa aptituds auditives i
motores,la memòria i la concentració.
- educa la sensibilitat, l„espontaneïtat i la
capacitat de representació ràpida.
- estimula la creativitat i afavoreix una
integració harmònica de les facultats
sensorials, afectives i mentals de la
persona.
10. Objectius
• Solucionar els problemes que
l‟aprenentatge del solfeig pot ocasionar,
en vista de la dificultat que tenen per
sentir el ritme.
• Tractar de conjugar activitats del nostre
ésser, treballant sobre l‟atenció, la
intel·ligència, la rapidesa mental, la
sensibilitat i el moviment.
11. Continguts
• El cos com eix fonamental.
• Jocs: amb cartrons, anelles, pilotes, cordes, cintes de
colors…
• Desenvolupament de la musicalitat per l‟educació
rítmica, mitjançant el musicalitat per l‟educació rítmica,
mitjançant el moviment corporal a través de la percepció
auditiva i de l‟audició anterior.
• L‟educació musical a través del ritme: percepció
corporal, espacial, temporal i coordinació motriu.
• Estudi dels diferents elements, qualitats i la seva
representació gràfica mitjançant la percepció melòdica,
auditiva i l‟expressió corporal.
• Desenvolupament del ritme: pols, accent, compàs, forma
rítmica, sons i silencis.
12. Exemples d‟exercici
• Mira com camina el meu company:
– Objectiu: Adaptar el tempo.
Adaptació de la velocitat en referència a un company. Es demana
en primer terme que l‟alumne camini lliurement per l‟espai, però que
es fixi en la velocitat en la que camina algun company. En el
moment que el mestre diu alguna consigna predeterminada, com
per exemple “hop”, l‟alumne camina en la velocitat que ho feia
prèviament el seu company.
Adaptació: caminant al tempo de la música:
Demanem als alumnes que caminin escoltant una música amb la
intenció de que adaptin la seva velocitat.
