1. Segones Avantguardes artístiques
Pintura i escultura

2. Segones Avantguardes artístiques
Segona meitat del segle XX:
- Successió de diverses tendències amb gran rapidesa.
- Important els interessos i gustos de galeries i crítics d’art.
- Valors artístics sotmesos al màrqueting.
- L’art segueix el seu camí d’experimentació tècnica i estètica.
- Apareixen les Segones Avantguardes, destacant:
k) L’Informalisme.
l) L'Expressionisme abstracte.
m) El Pop-Art.
n) El Nou Realisme francès.
o) L’Abstracció postpictòrica i Minimal Art.
p) Art acció i art conceptual.
q) Art cinètic o Pp-Art.
r) Arte povera.
s) Hiperrealisme i Fotorealisme.
t) Individualitats artístiques.
u) Tendències Postmodernes. http://pintura.aut.org/
v) Altres tendències a partir de 1880.

3. L’Informalisme
Apareix abans del final de la II Guerra Mundial. Terme definit per Michel Tapié
el 1951. Vigent en les dècades de 1940 i 1950.
Pintura abstracta que barreja gran quantitat de pigment amb materials diversos,
com vidres, sorra, carbó... per donar relleu a les obres. Cada pintor té la seva
empremta personal (collage, grattage, frottage o dripping).
Jean Fautrier (1898-1964). Sempre fa
referències al món figuratiu i subratlla la
importància de la matèria.
Escritura sobre
fons blau

4. Jean Dubuffet (1901-1985). Fou un prolífic pintor, escultor i dibuixant,
passant per diferents estils al llarg de la seva obra.
Galeries Lafayette, 1961, gouache sobre paper

5. Dau al Set fou un grup català format el 1948 per un conjunt d’artistes i
intel.lectuals contraris al franquisme, propers a l’estètica del surrealisme i
l’existencialisme com a filosofia. Els precursors foren el poeta Joan Brossa i el
pintor Joan Ponç. Hi destaquen Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep
Tharrats.
Modest Cuixart (1925)
Joan Ponç (1927-1984).
Marne, 1957 (grattage
sobre fusta)
Sense títol, 1946
Grafitti- matèries

6. Antoni Tàpies (1923) Cara i mans sobre
negre, 1990
Caixa de cartró
desplegada, 1960
Endarrera aquesta
gent, 1970 Collage d’arròs
i cordes, 1947

7. El Paso, grup madrileny que surt com a reacció al pobre ambient avantguardista
de la capital.
Antonio Saura (1930-1999)
Manolo Millares (1926-1972)
Retrat 1, 1961. La deformació de la
figura humana i la violència gestual en
Quadre 111, 1965, reflecteix la tortura són característiques. Les seves pintures
humana amb draps esquinçats i fosc plasmen el crit, el dolor i la ràbia.
cromatisme

8. L’Expressionisme abstracte
Començà el 1947, quan Pollock va fer el primer dripping. El terme però no és
prou exacte ja que inclou diverses tendències: corrent gestual, corrent sígnic
o cal.ligràfic i corrent espacialista. Tampoc les obres d’alguns del seus
artistes no són realment abstractes, com és del cas de W. De Kooning.
Característiques
Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.
Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de
l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb
galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.
Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és
relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.
Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).
La realització del quadre per a Pollock era com una dansa ritual improvisada
semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)

9. Franz Kline (1910-1962) destaca en el corrent sígnic o cal.ligràfic,
caracteritzat per grans pinzellades i sobrietat cromàtica (blanc i negre)
recorda la cal·ligrafia oriental.
Pintura número 2, 1952
Mark Rothko (1903-1970) és el màxim
representant de la tendència
espacialista, preocupat per les
possibilitats emotives de la
juxtaposició cromàtica.
Sense títol, 1945

10. Pop Art
El Pop Art (Art popular) subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. El
poble és la base del seu art. Sorgí com a reacció contra l’expressionisme
abstracte. Se sol prendre com a data d’inici l’any de la mort de Pollock, en que
es produí un canvi radical, de l’antropocentrisme del expressionisme abstracte es
passà al antiantropocentrisme, en el que l’objecte és més important que el
subjecte. Les principals característiques són:
5. Els objectes industrials, els cartells, les imatges...són el tema principal, ja que
són el mitjà d’expressió de la societat de consum.
6. Art de ciutat, totalment aliè a la natura.
7. Utilitza les imatges conegudes per les masses, el poble, amb un sentit diferent,
per obtenir-ne una nova estètica o per assolir una visió crítica de la societat de
consum.
8. Art ambigu i irònic que es troba entre el rebuig del progrès i la seva acceptació
o glorificació.
9. S’apropia de les imatges comercials per utilitzar-les com un comentari sobre
consumisme i cultura popular. El Pop Art s’inspira en la cultura de masses. Vol
tenir un llenguatge pla, sense complicacions. Molts artistes venen del món de la
publicitat.
10.És la primera tendència realista voluntàriament freda, impersonal i sense cap
missatge aparent.

11. Andy Warhol, fou un artista americà i la figura més destacada del pop art.
Fou un personatge molt polèmic i criticat per les seves excentricitats.
Actualment se’l considera un dels artistes més influents del segle XX.

12. Artistes del pop art
Robert
Rauschenberg
Elaborava collages amb
retalls d'imatges
agafades de la cultura
popular i de la
tecnologia

13. Jasper Johns
Artista pont entre
l'expressionisme
abstracte i el Pop Art
Els seus temes són
mundans i directes, com
números, dianes i
banderes

14. Roy Lichtenstein
(Nova York, 1923-1997)
Es conegut sobretot per les seves representacions a
gran escala de l’art del còmic.
In The Car, 1963
Maybe, 1963
La cara de
Barcelona
(1992)
Popeye,
1961

15. Nou realisme francès, neix a principis dels 60 i coincideix en certs aspectes
amb el Pop-Art, tot i les seves grans diferències ideològiques. El Nou Realisme
remarca els aspectes més desagradables del consumisme, reivindicant l’ús de
materials de rebuig.
Yves Klein (1928-1962) Armand Fernandez (Arman)
(1929-
2005)
Blue Monochrome, 1961 L’Art et La Maniere , 1989

16. Abstracció postpictòrica i Minimal Art
Sorgiren a mitjans dels 60. S’oposen a l’extrema subjectivitat de
l’Expressionisme abstracte. L’Abstracció postpictòrica es caracteritza per l’ús
de formes geomètriques simples i per franges de colors plans, sense relleu, on no
es pot veure el gest de la pinzellada. Els principals representants són:
Frank Stella
Sunset Beach, Sketch
Frank Stella, Flin Flon XIII, 1970
1967

17. Kenneth Noland
Crepúsculo, 1963
Kenneth Noland
Azul más ocho, 1964
Ellsworth Nelly.
Red and White 1952

18. Minimal Art: en el terreny escultòric la senzillesa i austeritat formal es
basen en la geometria. La despersonalització de l’art porta a l’artista a no
executar l’obra, encarregant les peces a la indústria i fent ell el muntatge
final. Alguns autors són:
Carl Andre (1935) Donald Judd (1928-1994)
Equivalent VIII 1966

19. Art acció i art conceptual
Happening: forma d’art en la qual despareix l’objecte artístic tradicional (es
desmaterialitza) substituït per un esdeveniment en forma d’espectacle. Les
accions, efímeres, només resten en forma de vídeo o fotografies fetes curant la
“representació”. Aquest corrent apareix al principi dels anys 50.
Wolf Vostell (1932-1998),
Television Décollage, 1963
Joseph Beuys: Coiot. 1974

20. L’Art conceptual, o Art Idea, valora la idea per sobre de l’objecte artístic.
Representa la culminació del procés de desmaterialització de l’obra artística,
començat amb l’art minimalista. Hi destaca Joseph Kosuth.
Una i Tres Cadires (1965).
El concepte de cadira es representa per una cadira real, una fotografia i la
definició del diccionari. L’artista vol demostrar que la forma física no és
fonamental en la presentació de conceptes,.

21. Dintre l’art conceptual hem d’incloure el Body Art (art del cos) i el Land Art
(art de la terra). Del Body Art destaquen els austíacs Günter Brus (1938) i Otto
Mülh (1925).
Günter Brus, Autoretrat, 1965
Otto Mülh, Amortallament d’una
Venus, 1963

22. Del Land Art destaquen, entre altres, Robert Smithson (1938-1973),
Christo, Richard Long...
Robert Smithson, SPIRAL JETTY ,
1970 (Llac Salat d’Utah
Robert Smithson, Broken Circle,
The Netherlands.
Spiral Hill

23. Christo (1935) i Jeanne-Claude (1935-2009). Matrimoni que ha fet instal·lacions
artístiques ambientals semblants al land art.
Christo – Pont Nou, París.
Cristo – Wrapped Reichstag. Berlín.

24. Art cinètic o Op-Art. L’art que incorpora el moviment d’una manera no
només il·lusòria sinó també ral és l’art cinètic. Aquest es classifica en 3
grups:
• Obres de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i
generalment dotades d’un motor. Stabile-mobile de Calder.
• Obres de tipus bidimensional o tridimensional estàtiques però que
produeixen efectes òptics. És l’anomenat Op-Art (Òptical-.Art). Vasarely.
• Obres transformables, també bidimensionals o tridimensionals, en les quals
l’espectador s’ha de desplaçar per apreciar-hi el moviment.
Víctor Vasarely vol estimular la retina
provocant reaccions fisiològiques visuals
que produeixen la il·lusió de moviment.

25. Alexander Calder
1960, The Star
1965,
Stabile-mobile
1973.Crinkly avec disc Rouge

26. Arte povera. L’any 1967 el crític italià Germano Celant aplegà sota aquest
nom totes les obres d’art fetes amb matrials pobres, com sorra, palla, pedres,
branques, fullaraca, fragments de metall o vidre. Es pretén trasbalsar el
mercat de l’art utilitzant obres sense cap valor artístic. Sobresurten els
italians Piero Manzoni (1933-63) i Michelangelo Pistoletto, i el grec Jannis
Kounellis.
Piero Manzoni
Michelangelo Pistoletto:Venus of Rags, 1967

27. Hiperrealisme i Fotorealisme
Moviment sortit el 1968 com a reacció a la fredor i distanciament de l’art
minimalista i conceptual. Molts artistes nord-americans reprengueren la via
realista, copiant models fotogràfics de la forma més igual possible.
En pintura destaquen: Chuck Close, Robert Nottingham i Richard Estes.
Chuck Close (1940) Richard Estes (1932)

28. En l’escultura hiperrealista destaquen: Duane Hanson i John de Andrea, que
crearen estàtues reproduint la figura humana en diverses actituds quotidianes.
Duane Hanson (1925-1996)

29. A Europa el Grup Zebra alemany i el pintor espanyol Antonio Lòpez seguiren
aquesta tendència.

30. Individualitats artístiques

31. Tendències Postmodernes

32. Altres tendències a partir de 1980