1. Els hàbits lectors dels adolescents
Efectes de les actuacions escolars en les
pràctiques de lectura
Mireia Manresa Potrony
10 de setembre de 2009 Direcció: Teresa Colomer

2. estudis
treball de recerca 2004

3. estudis

4. estudis
heterogenis

5. estudis
heterogenis estancs

6. estudis
heterogenis estancs
aplegar Marc previ interpretar

7. treball de recerca 2004
campanya municipal de
promoció de la lectura

9. llibres llegits autopercepció

10. llibres llegits programació de
l’escola

11. una bona manera d'analitzar què llegeixen els joves durant tres cursos
escolars era basar-nos en els llibres llegits i no en el temps que els joves
diguessin que dediquen a la lectura setmanalment o diàriament

12. recerca
sociològica

13. ➡ es basa en els fets
recerca
sociològica

14. ➡ es basa en els fets
recerca
sociològica ➡ és longitudinal

15. ➡ es basa en els fets
recerca
sociològica ➡ és longitudinal
➡ distingeix entre la lectura personal
i la lectura escolar

16. efectes d’una acció
recerca
educativa educativa en els
hàbits lectors

17. marc previ
implicacions escolars
disseny d’un projecte de lectura
recerca empírica

18. Marc previ Recerca empírica
Establir antecedents significatius Descriure la configuració i
sobre els hàbits lectors dels joves a l’evolució dels hàbits lectors d’un
través dels resultats de diferents grup de vuitanta adolescents durant
recerques sobre aquests hàbits en els seus tres primers anys a la
diferents contextos geogràfics. Establir algunes implicacions, en forma de secundària obligatòria.
línies programàtiques, dels resultats sobre
Establir antecedents significatius hàbits per a la planificació de les obres
sobre la influència que aquests completes a la secundària
hàbits reben de l’entorn (familiar i
escolar) segons els resultats de la
recerca en diferents contextos Descriure els efectes que poden
geogràfics. tenir certes actuacions escolars de
promoció de la lectura en l’evolució
dels hàbits lectors d’aquests joves.

19. Estudis:
➡ establir índexs de lectura
➡ establir tipologia d’obres preferides
➡ establir modalitat d’adquisició de textos
➡ establir influències de tria

20. Hàbit lector
Quantitat
Tipologia Valoració

21. Del lector De l’escola
Documentació i Mostra Documentació i
entrevistes segons intervenció escolar: entrevistes
àmbit de les modalitats de
✓Diari de lectura (LEO, lectura
✓Llista de textos
LEC, LP) programats (LEO, LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de ✓Organització de les
lectures complementàries Grups de control: Grup de contrast lectures
✓Qüestionaris •Grup lector (A) (C) ✓Ús de les obres a l’aula
•Grup poc lector (B)
✓Entrevistes segons ✓Qüestionaris
tipologies de lectors
Eix temporal
Canvis pràctiques lectores 1r, 2n, 3r d’ESO Canvis actuacions escolars
Evolució

22. Documentació i
entrevistes
✓Diari de lectura (LEO,
LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de
lectures complementàries
✓Qüestionaris
✓Entrevistes segons
tipologies de lectors

23. Documentació i
entrevistes
✓Diari de lectura (LEO,
LEC, LP)
✓Fitxes valoratives de
lectures complementàries
✓Qüestionaris
✓Entrevistes segons
tipologies de lectors

24. Categoritzacions:
•Lector: trets sociobiogràfics (edat, sexe, nivell sociocultural
familiar)
•Text:
✓gènere
✓cronologia de les obres
✓destinatari de les obres
✓paràmetres de mercat

25. Comentaris valoratius: segons l’aproximació
al text com a artifici literari
•Nivell 1, experiencial:
•Identificatiu-emocional
•Pràctic VQ
•Pràctic Ac
•Nivell 2, intermedi:
•Argumental
•Intuïtiu
•Nivell 3, textual:
• Literari
•Analític

26. Com són i com evolucionen els hàbits lectors
personals dels joves?

27. •Descriure els hàbits personals de lectura dels joves de la
mostra en les seves tres dimensions principals:
✓quantitat de llibres
✓tipus de textos
✓tipus de valoració en fan
•Establir els tipus de lectors adolescents segons la quantitat de
lectura segons els tipus de llibres que llegeixen i el tipus de
valoració que en feien
•Establir evolucions

28. extrema vulnerabilitat,
feblesa, inseguretat i
inestabilitat del lector
juvenil quant als seus
hàbits personals de
lectura

29. Baixada de la lectura: la dependència escolar
1r ESO 2n ESO 3r ESO
90,0%
86%
67,5%
64%
55%
45,0%
22,5%
0%

30. Evolució dels tipus de lectors
1r ESO 2n ESO 3r ESO
forts no lectors
10,0% 50,0%
45,0%
7,5% 37,5%
37,0%
5,0% 5,5% 25,0%
2,5% 12,5% 14,0%
1,6%
0% 0%

31. Evolució de sexes
nois noies
5,00%
3,75%
3,4%
2,50%
2,4% 2,3%
1,8% 1,7%
1,25%
1,1%
0%
Primer Segon Tercer

32. Origen sociocultural familiar
Alt Baix
80%
73,0%
60% 65,0%
40%
20% 25,0%
12,2%
10,0% 9,4%
0% 2,7%
Lectors forts Estàndards Febles No lectors

33. Lector sòlid
• llegeix una quantitat alta de llibres de manera continuada
• els textos que llegeix són diversos quant a diferents paràmetres
(gèneres, temàtiques, graus de complexitat, escrits en diferents
èpoques i contextos culturals, etc.)
• sap valorar el que llegeix (parlar o referir-se a les seves lectures)
perquè ho sap comparar, contextualitzar i conceptualitzar

34. Hàbit lector
Quantitat
Constància
Tipologia Valoració
Diversitat Textualitat

35. Constància?
40%
39,7%
30%
20% 23,2%
20,5%
10%
8,2% 8,2%
0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles

36. Constància?
•5 llibres de lectura personal a l’any
40%
39,7%
30%
20% 23,2%
20,5%
10%
8,2% 8,2%
0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles

37. Constància?
•5 llibres de lectura personal a l’any
•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs
40%
39,7%
30%
20% 23,2%
20,5%
10%
8,2% 8,2%
0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles

38. Constància?
•5 llibres de lectura personal a l’any
•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs
•lectors forts
40%
39,7%
30%
20% 23,2%
20,5%
10%
8,2% 8,2%
0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles

39. Constància?
•5 llibres de lectura personal a l’any
•per arribar a la xifra de 9 llibres llegits per curs
•lectors forts
40%
39,7%
30%
20% 23,2%
20,5%
10%
8,2% 8,2%
0%
Excel·lents Forts Estàndard Febles Molt febles
només un 16,4% dels joves

40. Diversitat?
40%
54%
6%
Internacionals Locals Altres

41. Diversitat?
•crosses socials
40%
54%
6%
Internacionals Locals Altres

42. Diversitat?
•crosses socials
•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn
40%
54%
6%
Internacionals Locals Altres

43. Diversitat?
•crosses socials
•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn
•popularitat social dels textos
40%
54%
6%
Internacionals Locals Altres

44. Diversitat?
•crosses socials
•no tenen gustos propis sinó apropiats de l’entorn
•popularitat social dels textos
40%
54%
6%
Internacionals Locals Altres
només un 15% dels joves

45. Diversitat de gèneres?
tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que
pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)
3% 5%
5%
31%
18%
39%
realisme fantasia aventures
policíacs CF terror

46. Diversitat de gèneres?
tan sols una petita part dels joves llegeixen llibres que
pertanyen a diferents gèneres (quatre o més, diversitat alta)
3% 5%
5%
31%
18%
39%
realisme fantasia aventures
policíacs CF terror
només un 13% dels alumnes de la mostra

47. Seguiment de sagues
1r ESO 2n ESO 3r ESO
50,0%
44%
37,5% 39%
25,0%
20%
12,5%
0%

48. Seguiment de sagues
•força mediàtica d’aquests títols
1r ESO 2n ESO 3r ESO
50,0%
44%
37,5% 39%
25,0%
20%
12,5%
0%

49. Seguiment de sagues
•força mediàtica d’aquests títols
•comoditat que suposa llegir productes coneguts
1r ESO 2n ESO 3r ESO
50,0%
44%
37,5% 39%
25,0%
20%
12,5%
0%

50. Seguiment de sagues
•força mediàtica d’aquests títols
•comoditat que suposa llegir productes coneguts
•fan que els joves se sentin lectors competents
1r ESO 2n ESO 3r ESO
50,0%
44%
37,5% 39%
25,0%
20%
12,5%
0%

51. •un 70% s’encasellen en llibres molt
coneguts
•un 87% s’encasellen en llibres actuals
•un 90% s’encasellen en un o dos
gèneres

52. la meitat dels lectors constants s’encasellen en tipus
de llibres molt similars.
Aquesta situació fa que no evolucionin en la seva
experiència de lectura perquè no poden contrastar
diferents productes.

53. Textualitat?
N. experencial N. intermedi N. textual
50,0%
49,5%
37,5%
25,0% 28,3%
22,2%
12,5%
0%

54. Textualitat?
El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el
que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència
quotidiana del lector (49,5%)
N. experencial N. intermedi N. textual
50,0%
49,5%
37,5%
25,0% 28,3%
22,2%
12,5%
0%

55. Textualitat?
El discurs que els joves formulen sobre els textos per articular una opinió sobre el
que han llegit se centra essencialment en la relació entre els textos i l’experiència
quotidiana del lector (49,5%)
N. experencial N. intermedi N. textual
50,0%
49,5%
37,5%
25,0% 28,3%
22,2%
12,5%
0%
Només un 22,2% dels arguments se situen en el nivell textual

56. Nivell textual
Literari Analític
20%
19,2%
15%
10%
5%
3,0%
0%
Només un 3% són arguments analítics

57. Patrons evolutius
lectors estables lectors a la baixa lectors a l’alça
50,0%
50,0%
37,5% 38,5%
25,0%
12,5%
11,5%
0%
• La meitat dels joves disminueixen la lectura amb el pas
del temps
• de l’altra meitat, la majoria es mantenen estables
• i només una minoria augmenta el volum de llibres
llegits com a lectura personal (un 11,5%)

58. Lectors estables
estàndards febles molt febles no lectors
15,00%
13,5%
11,25% 11,6%
7,50%
5,7%
3,75% 4,8%
0%

59. Lectors a la baixa
d’excel·lent a feble de fort a estàndard
d’estàndard a molt feble de feble a molt feble
de molt feble a no lector d’excel·lent i fort a no lector
d’estàndard a no lector de feble a no lector
20%
17,0%
15%
14,0%
12,5%
10%
5%
1,9% 1,9% 1,9% 1,9% 1,9%
0%

60. Lectors a l’alça
de molt feble a feble de no lector a molt feble
5,7%
5,7%
4,8%
3,8%
1,9%
0%

61. Però, en quina mesura l’escola pot incidir en els
hàbits?

63. projecte d'extensió de la lectura

64. dos grups de control i un grup de contrast

65. efectes que produïa aquest projecte de
lectura en els hàbits lectors dels joves

66. augmentar els hàbits de lectura de textos
literaris dels joves de la mostra

67. augmentar la diversitat d'obres llegides i millorar
la capacitat de formular valoracions sobre els
textos

68. ampliar l'oferta de llibres a l'abast dels joves

69. Relació entre les línies programàtiques establertes i el projecte de
lectura programat
Espais de
Combinació de Atenció a les Escolarització
conversa sobre Ampliació de
modalitats Atenció als habilitats dels textos
textos: les maneres de
diferents de perfils lectores populars llegits
recomanar llegir
lectura prèvies pels joves
textos diversos
Recomanació o
Adaptació al
rebuig dels Podien
ritme i als
textos llegits, proposar reflexió sobre
gustos de cada Segons la tria
Oferta de oralment llibres el que s’ha
lector i dels textos:
lectura a més a davant els personals i la llegit a partir
possibilitat de s’adaptava al
més de la companys; a selecció dels de l’exercici de
cobrir les nivell de
lectura mesura que textos de recomanar als
necessitats de lectura dels
obligatòria. coincidien en l’oferta atenia a companys les
cada perfil. alumnes.
els títols llegits aquest criteri, lectures.
s’establia parcialment.
conversa.

71. Triar els llibres i llegir de manera
autònoma

72. Compartir els textos llegits: contagiar

73. L’incentiu (motivació extrínseca)

74. Alguns problemes: elements millorables

75. Variacions del projecte: més extens i menys proper

76. efectes

77. De l'oferta a la demanda
Llibres llegits en un curs. Primer ESO
Grup A (control) Grup B (control) Grup C (contrast)
400
300 324
250
200
184
100
0 13 12 7
1r ESO Mitjana per alumne

78. Diferències control/contrast
(LEC, LEO, LP). Primer d’ESO
Grup A (control) Grup C (contrast)
90,0%
88%
67,5%
45,0% 48%
22,5% 28%
24%
8%
0% 4%
Excel·lents Forts Estàndard Febles No lectors

79. No lectors
1r 2n 3r
A 20 18,3 36,5
B 9,5 77,8 53,4
C 8 19 47,8

80. Altres efectes
Lector Trimestres LP LEC
Sara 1 1 1
2 0 2
3 0 3
Adrià 1 0 1
2 0 1
3 0 2
Clara 1 0 2
2 0 0
3 1 2

81. Altres efectes
•Fa que molts joves tinguin contacte
(continuat) amb els textos literaris:
Lector Trimestres LP LEC
Sara 1 1 1
2 0 2
3 0 3
Adrià 1 0 1
2 0 1
3 0 2
Clara 1 0 2
2 0 0
3 1 2

82. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits
provoca que un major nombre de joves tingui
la lectura com una activitat constant però
això afecta de diferent manera els diferents
tipus de lectors

83. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits
provoca que un major nombre de joves tingui
la lectura com una activitat constant però
això afecta de diferent manera els diferents
tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó

84. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits
provoca que un major nombre de joves tingui
la lectura com una activitat constant però
això afecta de diferent manera els diferents
tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
•Estàndards: salva els moments en què no
llegirien res més que la lectura obligatòria

85. el fet que augmenti el nombre de llibres llegits
provoca que un major nombre de joves tingui
la lectura com una activitat constant però
això afecta de diferent manera els diferents
tipus de lectors
•Excel·lents i forts: prevenció de l’abandó
•Estàndards: salva els moments en què no
llegirien res més que la lectura obligatòria
•Febles: cobreix uns mínims de lectura

86. Efectes compensadors
Nivell 1 Nivell 3
80 100
80,0 100,0
60 75
66,8
40 50
41,6
40,0 40,0
33,4 42,8
20 25,0 25 28,6 28,6
20,0 20,0
16,6 16,6 20,0
0 4,0 0 4,0
E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL
Grup A Grup B Grup C

87. Efectes compensadors
•Origen sociocultural
Nivell 1 Nivell 3
80 100
80,0 100,0
60 75
66,8
40 50
41,6
40,0 40,0
33,4 42,8
20 25,0 25 28,6 28,6
20,0 20,0
16,6 16,6 20,0
0 4,0 0 4,0
E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL
Grup A Grup B Grup C

88. Efectes compensadors
•Origen sociocultural
•s’estableix una diferència entre els grups que
tenien accés a més textos des de l’escola i el grup que
no hi tenia accés; segons això podem afirmar que
l’escola pot compensar diferents punts de partida
sociofamiliars
Nivell 1 Nivell 3
80 100
80,0 100,0
60 75
66,8
40 50
41,6
40,0 40,0
33,4 42,8
20 25,0 25 28,6 28,6
20,0 20,0
16,6 16,6 20,0
0 4,0 0 4,0
E Fo M Fe NL E Fo M Fe NL
Grup A Grup B Grup C

89. Efectes en la diversitat
Primer curs Excel·lents
Segon curs Forts
Tercer curs Estàndards
40 90,0%
84,6% 81,8%
30 32,8 67,5%
20 45,0%
10 22,5%
10,0
8,3
0 0% 4,6%
1er trimestre
Título de categorías
Título de categorías

90. I aquesta diversitat és un efecte de
l'augment de l'oferta de lectura
Grup de control A
Excel·lents Forts Estàndards Febles
100%
100,0%
83,0%
75%
71,0%
50%
33,0% 33,0%
25%
25,0%
14,0% 17,0%
14,0%
8,3%
0%
Alta Mitjana Baixa Nul·la
Título de categorías

91. I aquesta diversitat és un efecte de
l'augment de l'oferta de lectura
Grup de contrast
Excel·lents Forts Estàndards Febles
100%
100,0% 100,0%
75%
59,0%
50%
25% 31,0%
0% 4,5% 4,5%
Alta Mitjana Baixa Nul·la
Título de categorías

92. Compensacions i diversitat

93. Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària
provoca els canvis següents:

94. Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària
provoca els canvis següents:
•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un
77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la
proposta escolar (recordem que en la seva tria personal
només un 27% dels nois llegien realisme).

95. Compensacions i diversitat
La lectura escolar complementària
provoca els canvis següents:
•Que els nois llegeixin llibres realistes. Un
77,7% dels nois llegeixen llibres realistes dins de la
proposta escolar (recordem que en la seva tria personal
només un 27% dels nois llegien realisme).
•Que les noies llegeixin realisme diferent
del que llegeixen fora de les aules. Un 74% de
les noies llegeixen realisme dins de la proposta escolar
(recordem que un 75% ho feia en el seu espai privat de
lectura).

96. Efectes en la valoració
S'estableix una frontera clara
entre els grups de control i els de
contrast
Total nivell 1 Total nivell 2 Total nivell 3
60%
55,8%
45% 47,5%
30%
29,2%
22,9% 24,4%
19,8%
15%
0%
Grups control Grup contrast
Título de categorías

97. Evolucions i històries de
lectors
Perfils segons evolució i influència
Tipus
escolar (comportament lector)
Sòlids
Excel·lents
Vulnerables
Estables
Forts
Estabilitzats
Enfortits
Estàndard Salvats
Perduts
Febles Estancats

98. Evolucions i històries de
lectors
4% 7%
9%
16%
4%
43% 14%
4%
Sòlids Vulnerables
Estables Estabilitzats
Enfortits Salvats
Perduts Estancats

99. Evolucions i històries de
lectors
4% 7%
•La lectura personal dels joves.
9%
16%
4%
43% 14%
4%
Sòlids Vulnerables
Estables Estabilitzats
Enfortits Salvats
Perduts Estancats

100. Evolucions i històries de
lectors
4% 7%
•La lectura personal dels joves.
9%
16%
•El grau d’adhesió a la lectura
4%
complementària escolar.
43% 14%
4%
Sòlids Vulnerables
Estables Estabilitzats
Enfortits Salvats
Perduts Estancats

101. Evolucions i històries de
lectors
4% 7%
•La lectura personal dels joves.
9%
16%
•El grau d’adhesió a la lectura
4%
complementària escolar.
43% 14%
•L’evolució que segueixen durant els
tres cursos en totes les modalitats de
4% lectura.
Sòlids Vulnerables
Estables Estabilitzats
Enfortits Salvats
Perduts Estancats

102. l’A a

103. Llegeix 26 ibres a
primer, 17 a segon i 10 a
tercer

104. Llegeix diversitat de gèneres i de
nive s de complexitat: des de
propostes de consum realistes per a
jovenetes, a ibres actuls inscrits
en la fantasia a ibres clà ics
d'adults o poesia

105. Com l'A a, només un 5% de la població juvenil

106. La Maia

107. Llegeix 28 ibres a primer,
8 a segon i 4 a tercer

108. S'encase a en ibres juvenils
realistes adreçats a les noies i de
consum actuals, que diversifica
quan egeix ibres a l'escola

109. Com e a, un 17% de la mostra

110. El Marc

111. Llegeix 3 ibres a
primer, 0 a segon i 0 a
tercer

112. Només egeix de l’oferta de lectura
escolar

113. Com e , un 10% de la mostra

114. La cruïlla
Llegeixen LP
Ruptura
1r 2n 3r
A 80% 81,7% 63,5%
B 90,5% 22,2% 46,6%
Dependència
C 92% 81% 52,2%

115. Conclusions

116. Conèixer el lector per fonamentar la
planificació de la lectura escola
1. El lector juvenil es presenta com un lector feble perquè
no té assegurat un mínim bagatge de lectures, ni un
mínim de diversitat i que aquesta feblesa no li permet
ubicar i explicitar les característiques dels llibres que
llegeix
2. Capacitat de la institució escolar per influir positivament
en la millora dels hàbits lectors dels joves i per tant en la
seva formació com a lectors (efectes de les actuacions
escolars).

117. Línies obertes

118. Sobre el lector:
• Estudis de casos de lectors febles i de lectors excel·lents en el
moment en què es produeix la baixada de l’activitat lectora
(segon d’ESO) per investigar a fons aquest procés de disminució
de la lectura.
• Aprofundiment en els gustos lectors dels joves en relació al tipus
de lectors.
• Concreció de les característiques dels textos que el lector juvenil
aprecia especialment.
• Recerques etnogràfiques sobre el factor social: seguiment de
casos de lectors de context social baix.
• Efectes de la lectura digital en els hàbits de lectura literària

119. Sobre els efectes d’una actuació escolar:
• Efectes de l’aplicació continuada d’un programa de lectura.
• Repercussió de les lectures obligatòries en el bagatge lector dels
joves.
• Efectes de la selecció dels textos en cada tipus de lector.
• Encaix entre la lectura obligatòria i la lectura complementària
en els efectes produïts en els hàbits i en la formació del lector.
• Implicacions: molts dels resultats d’aquesta recerca poden
esdevenir un punt de partida, o si més no una fonamentació,
per a la programació de la lectura a l’escola.

120. Agraïments